7 de maig 2017

( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)

D’improvist, és com arriben les coses. Les bones notícies, també les roïnes, els plaents moments com els desagradables.

El divendres vaig acabar la medicació corresponent al primer cicle de la quimio i fins ahir pel matí, els efectes secundaris no s’havien fet  notar pràcticament. De vesprada, en el moment aproximat de la fer la digestió, un dolor estomacal m’abatia progresivamente amb força i no ha parat fins a hores d’ara.

Un dolor que abarca tot l’abdomen, des dels renyons fins la part central delantera de la panxa, i des de la vegija fins la gola. Em sent unflada, com a punt d’explotar. Note un fort pes en la part inferior de l’abdomen, com si m’hagués sentat mal el menjar.

Com este tipus d’efecte secundari no m’apereix en la llista que em va donar l’oncòleg, he buscat per Internet i he encontrat que, els dolors intenstinals són també molt freqüents

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s