( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)
No he passat massa bona nit. Vaig sopar un puré i uns trocets de formatge roig de bola, res més. Tenia por que em tornés de nou el mal de panxa.
Sobre les 5 del matí el mal de panxa m’ha despertat. M’he alçat i he anat al quarto de bayn. El dolor anava augmentant, i per moments insuportable. Al ratet m’he tornat a gitar, però com el dolor no parava, he estat alçant-me i gitant-me molt a sovint, fins que per fí, en una d’eixes afortunadament he pogut fer de ventre. Maremeua! Si no arribe a traure tot el que he tret!!. Amb tota seguretat hagués caigut marejada a terra del dolor.
Agotada, m’he gitat de nou, m’he fet una infusió calenteta i he descansat fins les 10h. Moment en el que m’he dutxat per a relaxar-me. He desdejunat dos torradetes de pa amb oli i un suc de taronja, al que no he encontrat cap gust.
També he plantat les dos enredadoretes que vàrem comprar ahir dels vivers. La terra de la jardinera estava tota tupida d’arrels del “diente de león” plantat, pel que m’ha costat prou fer un forat per plantar-les. Com he pogut les he plantat en les jardineres i després he regat totes les plantetes dels balcons, que estan exhuberants.
He aprofitat que encara em quedaven forces per arreglar-me les sabates de l’armari, que feia temps que volia fer-ho i mai encontrava el moment. Com sempre, m’he n’adone que tinc massa sabates, és impossible posar-me-les totes. Enguany hauria de ser l’any de replantejar-me el tema de la compra de roba i sabates i no comprar a no ser que necessite realment la roba, perquè és una autèntica barbaritat.
Hui fa un sol esplèndid, no obstant això, m’he tingut que posar un jersei de màniga llarga damunt de la samarreta de màniga curta. Estava gelada!
Ara mateixa són les 13:47 i estic al terrat baix del toldo amb el jersei ben posat i escrivint este post a l’Ipad, un poc per canviar d’ambient i fer alguna cosa diferent a quan m’encontre cansada que no siga estar tirada al sofà.
Ara me’n baixe ja, es hora de dinar, encara que sense ganes. Quan m’encontraré millor?
de gènere 