10 de maig 2017

( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)

Esgotada, eixa és la paraula.

Quan ja creia que estava posant-me bé, amanec de nou amb mal de panxa i cansada. No obstant això, este matí he eixit al mercadet de la plaça que tant m’agrada amb ma mare, i esta vesprada he caminat amb Bernat, modo passeig, tot hi ha que dir-ho, fins a l’entrador del Racó. De tornada, hem descansat un moment a la curva de damunt de la Font Major. Des d’allí es podia vore el toll i sentir els xorros d’aigüa. Hem fet un ratet de Peterson.

I pràcticament a la mateixa hora d’ahir escric este breu post asseguda al terrat de ma casa. L’ambient idílic hui el trenca el molest soroll de la serra de Pepet tallant fusta per al forn. No pot ser tot. Vaig a pendre’m un paracetamol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s