( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)
Un dineral.
Entre peluca, mocadors, gorros, xampú especial per al poc monyo que em queda, gel íntim, crema hidratant i amb hialurònic per a la pell seca, solució bucal per a glopejar, crema per a les llagues de la boca, crema hidratant per a les foses nasals, xampú i hidratant per a la peluca, sobres per a combatre el fort estrenyiment, sobres per a combatre la diarrea,… tot, tot de la meua butxaca, perquè res res entra pel segur. Més de 1.000€.
Be, ja duc el segon cicle de quimio. ( els metges diuen cicles, i la gent corrent diu sessions, no sé quina serà la raó). Siga com siga, ja duc la segona, una meyns.
Despús ahir me la van administrar després de fer-me l’analítica de rigor per a vore que estava tot correcte. De moment, estic be, no em sent cap efecte secundari, excepte que em costa fer de ventre, que comence a sentir-me el gust de ferro a la boca i que les mans i els ulls me les notes molt secs, però be, tot és mes que suportable.
Espere que, en deixar de pendre la medicació posterior a la quimio, que serà demà per la nit, no en tornen a apareixer els mateixos efectes secundaris del cicle anterior. Pregue per a que així siga.
Per altra banda, dir que continue rebent els missatges d’ànim i recolçament de gent que em vol, companyes i companys de faena, amigues de la infancia que, encara que en l’actualitat no tenim massa contacte, ahí estan donant-me ànims i fent-me algun que altre regalet molt simbòlic. Veïns i veïnes del poble. Perruquer que també se’n recorda de mi i adelanta la seua hora d’entrar a la faena per atendre’m a mi a soles. Amics de la barraca… I per descomptat familiars. Qué puc dic sino que, estic molt agraïda pel calor i per les mostres d’apreci que rep de tots. Moltes gràcies a tots i totes, no ho oblidarè mai, i vos duré sempre en el meu cor.
de gènere 