27 de maig 2017

( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)

Esperant als tant temuts efectes secundaris, i afortunadament no apareixen. Els espere perquè va ser tal dia com el d’avuí quan sobre estes hores van començar a presentar-se. Si passe esta vesprada sense cap malestar, podria dir que lo pitjor pot ser haja passat.

Hui fa un dia molt calurós, hem alcançat els vorá 29ºC. A casa: Balcons oberts de par en par, cortines exteses per evitar que entre el resol, porta de darrere del patiet oberta també per a facilitar que còrrega l’aire. Al meu cos: Cap sense peluca, ni mocadors, camisa descordada amb la panxa a l’aire. Peus descalços i falda curteta és la indumentària del dia d’avuí.

Són les 18h.  I encara fan 27ºC, on vas amb eixa calor? On millor que a casa llegint, escrivint algun post, mirant TV o perdent el temps en les xarxes socials?

Els cants dels ocells conformen el só de fons, multitud d’ocellets amenitzen les vesprades. Pot ser siga açò la felicitat? Si no ho és, no s’allunya molt. Tota la vida perseguint èxits professionals, personals, reconeiximents socials per part de la societat. Insatisfaccions, desilusions, extrés, angoixa, ansietat, que curiosament desapareixen en el transcurs de la meua malaltia de càncer de pit i molest tractament de quimio. Qué ha passat per a que ocorria açò? Un reencontre amb mi mateixa, amb el meu interior i també amb el meu exterior.

Amb el meu interior, perquè m’he estic esbrinant allò que m’agrada i em fa sentir a gust, i eixe allò compren situacions, activitats i persones. Estic adonant-me que no vull tornar a la faena, és algo que em ronda massa pel cap. Els últims anys sobretot, han estat molt estresants, molt angoixosos, arribe a vegades a pensar ( moltes vegades) que han estat els responsables del desencadenament de la meua malaltia. Tinc la impresió de que estes emocions tan negatives han alterar el meu còdig genètic, desencadenant l’aparició del carcinoma de pit. Només pensar en el moment de l’alta mèdica i la reincorporació al meu lloc de faena em pose de nou malalta. Baralle certes alternatives a tornar a la faena, com per exemple estudiar algún grau de formació profesional sanitari i optar en un futur a un lloc de treball a l’hospital de La Vila. M’encantaria!!! I per què no ho podria fer?. De res haurà servit esta malaltia si al final tot seguix igual. Tinc que informar-me del termini de les matrícules i del pla d’estudis.

Amb el meu exterior, perquè vorem amb el pel rapat he descobert una visió meua desconeguda per mi fins ara. De l’impacte negatiu inicial de fa una setmana fins a l’actualitat, la impresió que tinc respecte el meu aspecte ha anat canviant notablement de forma positiva. Ja no em fa por mirar-me, la idea que em venia al cap de les pobretes presoneres jeuves en els camps de concentració nazi quan l’espill em tornava la meva imatge s’ha anat esvaint. No em molesta mirar-me, és mes, m’agrada. Em relaxa passar-me la ma pel cap, acariciar-me’l, és una sensació única mai experimentada. Deixar caure l’aigua de la dutxa damunt del meu cap és un del millors plaers que he descobert estos dies. Tot un goig en dies calurosos com els d’avuí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s