1 de juny 2017

( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)

La meua filla vol que estiga en forma. Va vindre la setmana passada després de fer un examen i em va dur unes peces i una cinta elàstica per anar exercitant els musculs.

Tot i aparentar ser molt forta, jo sé que en el fons pateix molt per mi. No hi ha dia que no em pregunte com estic, quan abans passaven setmanes sense tindre notícies d’ella.

I és que pensant-ho be, és massa joveneta per a passar per una situació tan delicada com esta i a mes a mes estudiant tant lluny de casa.

Fa un moment m’ha enviat un missatge preguntant com havia passat el dia, ahir per la vesprada se’n va anar i ja no me encontrava massa be. Li he dit que estava millor, i enseguida m’emplaçat a agafar les peces i la cinta elàstica!!! Que en el sofà també es poden emprar!!!

La pobra, em pose en la seua pell. Jo també pateix molt quan veig a ma mare malalta. No sé que fer-me en ella.

Ojala demà m’encontrara millor i poguera caminar un rato pel matí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s