(El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020).
El dimarts passat, dia de Santa Ana, em van posar la penúltima sessió de químio. Va ser una sessió llarguíssima ja que vaig entrar a les 8.15 del matí a l’hospital de dia i a les 6 de la vesprada eixia, 12 hores en les que va haver de tot. Hemograma, consulta amb l’oncòleg, contrast per confirmar grup sanguíni, administració de químio i transfussió de dos borses de sang. Un pack complet!.
I és que juliol ha estat un mes complicat, però l’hem superat!. Els primers dies de la químio de principis de juliol van anar bastant bé, pensava que no hi patiria cap efecte, ja que no patia estrenyiment, ni diarrea, ni nàusees, ni mal de cap. però quan tot pareixia anar bé, passa un dia, un altre, i un altre i l’estrenyiment anava a més i junt a ell, el mal de cap i la febra. Quatre o cinc dies sense fer de ventre van fer que finalment acudira a urgències de l’hospital. Una radiografia confirmava una impactació en els intestins que van fer necessari l’aplicació d’un enema, la col.locació d’una via depurativa i una anal.lítica de sang que ja indicaven uns nivells baixos d’hemoglobina amb la conseqüent proposta de transfussió sanguínia per part de la metgessa, que finalment es va suspendre fins consultar l’opinió de l’especialista oncòleg.
Ja dic un mes de juliol complicat on m’ha passat un poc de tot. Avuí 31 de juliol, últim dia del mes, ens encarem a la recta final de la químio i ja només em queda l’ùltima d’agost. La del 16 d’agost.
Ja queda menys!!! Que ganes tinc d’acabar, de recobrar les forces, el gust dels aliments, el monyo, la pell,
de gènere 