29 d’agost 2017

(El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)

Hui és un dia trist com el que mes. Trist i dur, molt dur.

Un desastre de dia.

Ma mare està delicada, molt delicada, prou malalta. Ahir per la vesprada se la van endur a urgències, tenia febra. La vaig vore molt mal. A mitja nit li van donar l’alta. Tenia una infecció d’orina. Li van tratar la febra, i li van donar uns antibiòtics, els mateixos que li van suministrar quan va estar ingressada el passat març, tot a l’espera de saber els resultats del cultiu d’orina que estarán en uns dies. Seguiment i control de la febra en estos dies i si empijora, acudir de nou al servei d’urgències.

I jo, en els últimes coletaes de la químio, en la rojor, coentor i punxaes d’una granullada que m’ha eixit al braç, que no se me’n va en cinc dies que duc ja d’antibiòtics.

Que horror de dia! I per a postres la roda del cotxe punxada.

El meu fill tenia cita esta vesprada al dermatòleg. Volia acompanyar-lo, demanar-li disculpes al metge per no haver assistit a l’ùltima cita. Explicar-li breument el motiu. I finalment, després d’atendre al meu fill, mostrar-li el meu braç i demanar-li la seva opinió, arriesgant-me i asumint, en el seu cas, que no m’atenguera sense cita.

Finalment m’he quedat en les ganes, perquè la meua filla no m’ha deixat i se n’ha anat ella amb el meu fill.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s