Tot i les repetides recomanacions fetes per distintes entitats des de la vesprada d’ahir de no pujar a les muntanyes a vore la neu, pel perill de embussos i accidents, són les 18:15 i encara no han parat de pujar i baixar cotxes.
No m’arriscaria a donar xifres, però han sigut milers de cotxes amunt i avall els que hui han atravessat el meu poble i altres de muntanya, ocasionant embussos monumentals i obligant a les forces de seguretat a rescatar a mes de 14 cotxes atrapats en la carretera.
Però, què ens passa? Es clar que a tots ens agrada anar a vore la neu, a mi la primera; ara be, si veig que la carretera està de bot en bot de cotxes i a mes a mes, les recomanacions son de no anar-hi, també soc la primera de quedar-me a casa.
Els incidents d’avuí han sigut nombrosos, les grues han fet l’agost, remolcant cotxes de la carretera; la carrega de treball dels agents de seguretat asombrosa, desconeix si hi hagut algun accident però si així ha sigut, s’ha col.laborat a augmentar mes si cap, el col·lapse hospitalari.
Repeteix, què ens passa? Per què ens costa tant seguir recomanacions?. Ens ho han de prohibir tot i encara aixina fer el que ens dona la gana, sense pensar que la nostra actitud irresponsable afecta als demés? Haguera estat mes efectiu recomanar que hui anàrem tots a la neu, estic segura que la gent s’hagués quedat a casa. Som aixina!!!
Situacions d’alarma com les que estem vivint, Pandèmia, Temporals metereològics son oportunitats úniques per a demostrar que podem, sabem i devem actuar col·lectivament en benefici de la comunitat, per la nostra supervivència.
Però a la vista dels nostres comportaments crec, sincerament, que la nostra espècie no es mereixedora del seu calificatiu, Sapiens.
de gènere 