Te’n vas anar ahir i cel va plorar.
Un plor discret, elegant, bell, delicat, com la teua vida, com la teua mort, com les teues roses.
Enyoraré la teua presència, el teu aplom i serenitat, la teua genuïtat.
Quan arribes allà dalt, saluda als veïns del carrer de fora de la meua part, et rebran segur amb molt de goig i alegria. Digues-los que ací estem be i que la vida passa en un suspir…
ells ho saben be.
de gènere 