Tan discreta, Maria

Te’n vas anar ahir i cel va plorar.

Un plor discret, elegant, bell, delicat, com la teua vida, com la teua mort, com les teues roses.

Enyoraré la teua presència, el teu aplom i serenitat, la teua genuïtat.

Quan arribes allà dalt, saluda als veïns del carrer de fora de la meua part, et rebran segur amb molt de goig i alegria. Digues-los que ací estem be i que la vida passa en un suspir…

ells ho saben be.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s