Totes les entrades de amparo

163 haikús per a passar pàgina

163 haikús escrits durant l’època mes dura de la meva vida. Un treball d’introspecció personal, d’observació minuciosa de tot allò que m’envoltava i un esforç en posar-li paraules.

Una activitat nova surgida en un punt en la vida en que, de sobte, tot canvia sense poder fer gaire res. Una forma d’intentar adaptar-me als canvis amb calma, que no amb resignació. L’observació d’una gota d’aigua suspesa en una flor; el pas dels núvols en un capvespre; el descobrir els primers brots tendres surgits en una soca aspra al començament de la primavera; el contemplar la bellesa que tanca un simple manollet de flors silvestres damunt de la taula… estos i molts més, son exemples de la multitud d’instants capturats al llarg d’un any.

Estos instants han estat immortalitzats amb una foto i un haikú amb un intentent d’explicar els meus sentiments. Sentiments de profunda tristesa, d’abatiment, de buit interior però també d’alegria i d’esperança.

Recopilar els 163 haikús en este post està servint-me per a passar pàgina i continuar avant.

En esta entrada només s’arrepleguen els haikús, les seues respectives imatges es poden encontrar ací https://www.hashatit.com/hashtags/macaixcaldero/all/embed en el meu compte d’Instagram buscant la data de la publicació de la foto, que coincideix en l’encapçalament de cada haikú d’ací d’avall. El meu compte de Instagram és lloreret.

No intenteu encontrar cap rima en els versos, perquè no la tenen. Perquè si per algo es caracteritzen els haikús és per la falta de rima. La mètrica es la que prima en estos versos, en una estructura de 5/7/5. La mètrica i sobretot, la intensitat que amaguen en tan poques paraules.

Descobrir lentament i gaudir del seu significat és un experiència plaent i enriquidora.

1.- 29 de novembre 2016

El vent escampa

gemec de fulles orfes

fi de novembre

2.- 1 de desembre 2016

Espurnes de foc

gelen l’aire del voltant

respina a fons

3.- 6 de desembre de 2016

fulles vermelles

sobre ciment aspre

marquen el camí

4.- 6 de desembre de 2016

Després de ploure

ix un raig de Sant Martí

seguix les vida

5.- 8 de desembre de 2016

Notes musicals

animen les ánimes

sempre música

6.- 12 de desembre de 2016

Arrels s’enfonsen

terra endins en busca

dels seus origens

7.- 14 de desembre de 2016

Abric per al fred

per mantindre’ns calentets

prop està l’hivern

8.- 15 de desembre de 2016

Tres de cinc set cinc

mètrica sobre rima

és un haikú

9.- 17 de desembre de 2016

Aigua de pluja

tot arrastra al seu pas

pluja de Llevant

10.- 19 de desembre de 2016

Nosaltres que sóm

més del cinquanta per cent

estan matant-nos

11.- 20 de desembre de 2016

El Salt del Molí

ple d’aigua bramant, vibrant

de la Font de l’Arc

12.- 22 de desembre de 2016

Roig, blanc i negre

simetria perfecta

captura real

13.- 24 de desembre de 2016

Vestits de blavet

dos gos sets a la porta

esperen Nadal

14.- 25 de desembre de 2016

Després de ploure

i entre la pinotxa

un pi es cria

15.- 31 de desembre de 2016

El Puig Campana

vigilant la comarca

Marina Baixa

16.- 5 de gener de 2017

Mengem el roscó

i esperem el Reís Mags

la nit màgica

17.- 7 de gener de 2017

Les flors d’ametler

a principis de gener

esclaten vida

18.- 13 de gener de 2017

Damunt la taula

l’orquídea alegra

el lloc de treball

19.- 14 de gener de 2017

Una estrella

il.lumina el matí

l’astre rei, el Sol

20.- 15 de gener de 2017

Guisem amb fessols

per a combate el fred

arròs i penques

21.- 16 de gener de 2017

I per un moment

l’amantis es creu lleó

només és l’ombra

22.- 17 de gener de 2017

Per Sant Antoni

la neu apareix, blanca

tan esponjosa

23.- 19 de gener de 2017

Intensa pluja

neu, trons i llams és l’hivern

Segur un bon any

24.- 19 de gener de 2017

Instantànea

de les gotes de pluja

cauen dels capolls

25.- 24 de gener de 2017

Penjants al sostre

fluorescents il.luminen

espais de salut

26.- 31 de gener de 2017

En mala hora

febra arribes al cos

de rastre la duem

27.- 3 de febrer de 2017

Fils blancs i rojos

conformen una gasa

el cos pressiona

28.- 9 de febrer de 2017

Escalt de vida

després d’un hivern gelat

resorgim de nou?

29.- 11 de febrer de 2017

Tot a floretes

els bancals olen a mal

blanques, verd, liles…

30.- 12 de febrer de 2017

Ermita, poble

i el Puig Campaña són

referències

31.- 13 de febrer de 2017

Tretze de febrer

i el cel del capvespre

captiva  l’entorn

32.- 14 de febrer de 2017

Trebolets al sol

tres fulletes a corets

donen bona sort

33.- 15 de febrer de 2017

Zero, l’unitat

l’unitat, dos, tres, cinc, huit

tretze, vint-i-u, …

34.- 17 de febrer de 2017

Un brot tan tendre

te la força de trencar

la soca, i neix

35.- 19 de febrer de 2017

Milers de punxes

protegeixen d’atacs

la tendra tija

36.- 20 de febrer de 2017

Molletes de pa

atrauen els pardalets

la tranquilitat

37.- 21 de febrer de 2017

A euro, barats

seran superficials

eixos pensaments

38.- 22 de febrer de 2017

Creuant els mesos

els meus 50 anys i jo, quan…

tot perd el sentit

39.- 28 de febrer de 2017

Les flors groguetes

donen color als bancals

és primavera

40.- 28 de febrer de 2017

S’acaba febrer

explota el capvespre

pareix un volcà

41.- 1 de març de 2017

Flores combinades

aporten colorido

Les flors m’encanten

43.- 2 de març de 2017

Darrere els pins

trau el cap Puig Campana

tan gran la penya

44.- 5 de març de 2017

Una rosella

Mira entre el fenoll

als alcolejos

45.- 11 de març de 2017

En la talaia

veient les boires passar

un once de març

46.- 13 de març de 2017

Dia de pluja

el meu fill cumpleix 21 anys

És tretze de març

47.- 15 de març de 2017

I per un moment

em crec ona marina

brava, amb força

48.- 19 de març de 2017

Tanta bellea

en un manoll d’espígol

i margarides

49.- 20 de març de 2017

Cel a borreguets

és aigua a canterets

dites populars

50.- 22 de març de 2017

A poquet a poc

passa el temps, es deté

tan lentament

51.- 23 de març de 2017

Un santuari

una rémor. La vida

és la Font Major

52.- 23 de març de 2017

Tan saludable

transparent, fresca, vital

és La Font Major

53.- 25 de març de 2017

Combinació

ocre, gris i fúcsia

són els meus colors

54.- 25 de març de 2017

Galetes BIRBA

de Camprodón, úniques

per exquisites

55.- 26 de març de 2017

Són margarides

geranis, bungavilles

flors primaverals

56.- 1 d’abril de 2017

Seixanta dies

ha passat, molt de metges

llibres i hospitales

57.- 2 d’abril de 2017

De dins la beina

com un rosari trencat

ixen els pèsols

58.- 3 d’abril de 2017

El Sol madura

molt lentament les llimes

abans de caure

59.- 4 d’abril de 2017

Els piropeja

traent-li’ls tot els colors

el Sol als nyespros

60.- 5 d’abril de 2017

Van kiwi, plàtan

taronja, fresa, nyespro

amb pinya menta

61.- 6 d’abril de 2017

Es deixen vore

sumergides en l’aigua

les arrels fortes

62.- 7 d’abril de 2017

Obri la boca

em somriu, la coca

em tanca l’ullet

63.- 9 d’abril de 2017

El cor batega

colpeja fort baix del pit

la primavera

64.- 10 d’abril de 2017

El perfum intens

atrau, reté, la rosa

el vent s’en porta

65.- 10 d’abril de 2017

Un nou món s’obri.

la porta hermàtica

els llibres tomben

66.- 11 d’abril de 2017

Damunt la taula

descansa el caragol

que de l’horta ve

67.- 13 d’abril de 2017

Anomenada

”la siempreviva” mira

la vida passar

68.- 14 d’abril de 2017

Una amiga

em relata la mona

mona de Pasqua

69.- 14 d’abril de 2017

Passeja pel camp

les floretes perfumen

el seu existir

70.- 15 d’abril de 2017

Baix els albercers

guia la remor d’aigua

cap a l’Alcantera

71.- 16 d’abril de 2017

Cendra i brases

per al dia de Pasqua

foc ho crema tot

72.- 19 d’abril de 2017

En primavera

quan floreix la casiera

núvia es creu

73.- 20 d’abril de 2017

Després de 50 anys

retrate per 1ª volta

el “Amadori”

74.- 23 d’abril de 2017

Un peu dins la mar

la terra vol banyar-se

es creu gavina

75.- 25 d’abril de 2017

En primavera

floreix la buganvilla

ufana ella

76.- 26 d’abril de 2017

La rosa blanca

en el jardí esclata

la pots olorar

77.- 27 d’abril de 2017

De l’horta venen

la gallina campera

es pon per a mi

78.- 28 d’abril de 2017

Solitària

s’amaga per l’horitzó

l’illeta bella

79.- 2 de maig de 2017

Ja estan ací

les primeres cireres

un poc agretes

80.- 4 de maig de 2017

Dolços de postre

amb flors, fruita i coca

són plaers vitals

81.- 7 de maig de 2017

Tan bella la flor

que del cactus has florit

delicats pètals

82.- 10 de maig de 2017

Entrar a casa

donen la benvinguda

la meva passió

83.- 16 de maig de 2017

Que delicada

la flor de la berbena

damunt del menjar

84.- 19 de maig de 2017

Regal d’amiga

que m’estima i em vol

la duc al cor

85.- 22 de maig de 2017

Jardí del carrer

que espenderós llueix

maig, mes de les flors

86.- 25 de maig de 2017

Fantàstic pròleg

de Carles Capdevila

llibre que promet

87.- 31 de maig de 2017

Companys de treball

no saben que fer-se’n mi

un ramell de flors

88.- 2 de juny de 2017

Groc camamilla

a manolls, per a secar

plaer d’infusió

89.- 3 de juny de 2017

Flors esclatades

d’un taronja molt intens

succionen el Sol

90.- 3 de juny de 2017

Tan inesperat

com l’amiga de sobte

apareguda

91.- 4 de juny de 2017

Compartint dinar

amb amics i paella

és vida bella

92.- 5 de juny de 2017

Cabasset d’espart

artesanal, fet a mà

com filigrana

93.- 6 de juny de 2017

Aigua amb llima

i albercocs de l’horta

fan un berenar

94.- 8 de juny de 2017

El cuc s’agarra

a l’herba, tan fortament

com jo a la vida

95.- 10 de juny de 2017

La primavera

des del balcó de casa

em dona vida

96.- 11 de juny de 2017

Flors de lloreret

les meues preferides

tan agraïdes…

97.- 13 de juny de 2017

Els ramells de flors

son una constant en mi

arriba l’estiu

98.- 18 de juny de 2017

Cansat de seguir

la llum del Sol, descansa

per fi a casa

99.- 19 de juny de 2017

Delicada flor

que deixes pas al teu fruit

arriba l’estiu

100.- 19 de juny de 2017

Dies de calor

sense força amb dolor

el vent s’endú tot?

101.- 20 de juny de 2017

Suc de tomaca

de cadascuna d’elles

esperant eixir

102.- 21 de juny de 2017

Arriba l’estiu

tan lluminós, calurós

va passant el temps

103.- 23 de juny de 2017

Nit de Sant Joan

l’oroneta planeja

tan lliure es sent…

104.- 24 de juny de 2017

Per la paret va

el dragones per l’estiu

persegueix mosquits

105.- 29 de juny de 2017

Una figuera

encapçala la verdor

de l’extrany estiu

106.- 1 de juliol de 2017

Mire des del som

la perspectiva ampla

del dia-dia

107.- 3 de juliol de 2017

Tan estimulant

cristalina i freda

és l’aigua d’estiu

108.- 10 de juliol de 2017

La platja de lluny

m’agrada més que de prop

més la muntanya

109.- 11 de juliol de 2017

Sòn un gran menjar

les peres d’estiu, verdes

llises, sucoses.

110.- 12 de juliol de 2017

Les nou de la nit

el cel de ponent, calent

dormim al terrat?

111.- 13 de juliol de 2017

Detalls d’amigues

expressen molt d’apreci

el cor s’alegra

112.- 16 de juliol de 2017

Per moments passa

la vida des del balcó.

Impotència

113.- 20 de juliol de 2017

D’escroça dura

gruixida i bonyosa.

Carabassa d’estiu

114.- 20 de juliol de 2017

Xanglots de raïm

baix els pàmpols de parra

per l’estiu creixen

115.- 21 de juliol de 2017

Carabassa dolça

amb el sangatxo salat.

Fem pebrereta?

116.- 24 de juliol de 2017

Floretes o flor?

un conjunt de floretes

formen una flor

117.- 30 de juliol de 2017

Lluna de juliol

sufocada de calor.

Refresca la nit!!!

118.- 31 de juliol de 2017

Boires de calor

per acomiadar juliol

el sèptim se’n va.

119.- 2 d’agost de 2017

Lluna trèmula

vergonyosa t’amagues

en la nit d’agost

120.- 6 d’agost de 2017

Farolets d’estiu

de colors Mironians

si no pot eixir

121.- 8 d’agost de 2017

Il.luminada

des del son penya.

L’ermita reina.

122.- 9 d’agost de 2017

Per fí apareix

la beneïda pluja

l’escolte com cau

123.- 9 d’agost de 2017

Tan torradetes

i sabroses les pomes

del forn a la taula

124.- 11 d’agost de 2017

Gaspatxos de peix

foc de llena fan fugir

bovaes del cap

125.- 12 d’agost de 2107

De pasta fina

coberta de molletes

és esta coca

126.- 13 d’agost de 2017

Són escaldades

pebrera i tomaca

duen per damunt

127.- 14 d’agost de 2017

Menjar i llegir

nadar, patir en estiu.

Regeneració

128.- 14 d’agost de 2017

Com aigua de maig

arriba este regal

d’amiga de 10

129.- 15 d’agost de 2017

Pebreres al forn

tomaques, cebes…

fan un espencat

130.- 20 d’agost de 2017

Blau cel i pi verd

capvespre plàcid d’agost

ànima en pau

131.- 21 d’agost de 2017

De pedra seca

és pedra sobre pedra

el mur de pedra

132.- 22 d’agost de 2017

De l’olivera,

l’oliva. De l’oliva…

l’oli d’oliva.

133.- 23 d’agost de 2017

La papallona

amb les ales exteses

prepara el vol

134.- 26 d’agost de 2017

Dolces com la mel

les figues de “cameta”

són plaer del Deus

135.- 28 d’agost de 2017

Figues i raïm

anuncien setembre.

Va passant el temps

136.- 29 d’agost de 2017

Un dia plujós

deixa la verdolaga

flors multicolors

137.- 31 d’agost de 2017

Cinc pètals de flor

amb uns filaments d’estams

i el color groc

138.- 2 de setembre de 2017

Un lloc especial

per a un regal de deu.

Em sent volguda

139.- 10 de setembre de 2017

Coixí fet a mà

agulla, fils i ganxet

I troç de tela.

140.- 11 de setembre de 2017

Mireu que bonic

és la flor de Lis, ens diu

anant de paseig

141.- 12 de setembre de 2017

Baix la llimera

les pebreres es sequen.

Bona la borra.

142.- 12 de setembre de 2017

Capvespre d’estiu

rogenc el Sol s’amaga.

Dia esgotat

143.- 13 de setembre de 2017

Les millors gales

per al cabasset, llanes

borles i teles

144.- 15 de setembre de 2017

Bossa de tela

cosida a mà, guarda

molt amor i pau

145.- 25 de setembre de 2017

Desorientades

les flors, en primavera

en creuen estar

146.- 25 de setembre de 2017

Només uns instants

separen les imatges.

Es mou la Terra.

147.- 26 de setembre de 2017

Temps de mangranes

color roig, sabor àcid.

Són fruits de tardor.

148.- 27 de setembre de 2017

A boquera de nit

es posa l’abric, pensa

ser una zebra

149.- 28 de setembre de 2017

Fràgils s’oculten

del sol i les mirades

Tan délicates…

150.- 28 de setembre de 2017

Ja estan ací

les portes s’engalanen.

És Festa Major.

151.- 30 de setembre de 2017

Trenetes d’espart

nugades a les cames

calces de cotó

152.- 1 d’octubre de 2017

Santa Bàrbera

contempla en l’ermita

els artificis.

153.- 3 d’octubre de 2017

Paisatge seré

que contemples el poble

el nostre, Sella.

154.- 7 d’octubre de 2017

Baina morada

són d’escorfa i molla

fessols de tardor.

155.- 10 d’octubre de 2017

Vermell com la sang

és el color de la flor

encesa d’amor

156.- 16 d’octubre de 2017

És temps d’olives

àcides i amargues

un mos de vida

157.- 18 d’octubre de 2017

Núvols de tardor

després de la tormenta

cauen les fulles.

158.- 20 d’octubre de 2017

Un Sol radiant

farola i falguera

en un octubre

159.- 23 d’octubre de 2017

Allà on es perd

la vista, en l’horitzó

el Sol asoma

160.- 24 d’octubre de 2017

Un una llanda

espera coures al forn

la carabassa

161.- 28 d’octubre de 2017

Oli d’oliva

verd, verge, novell d’enguany.

Mediterrani

162.- 30 d’octubre de 2017

Albergínia

límites atravessen

el morat intens

163.- 31 d’octubre de 2017

Tanquem etapa

acabe també haikús

comence de nou.

h

Anuncis

després d’un any

I després d’un any,  pareix que ja haja passat tot. No obstant em mire a l’espill i encara no em reconeix. La imatge d’una cara amb un semblant un tant trist em recorda tot el procés dels ùltims 365 dies.  És l’aspecte que tenim la inmensa majoria de dones que ens hem sotmés a l’agressiu, però eficaç tractament contra el càncer.

Eixa tristor de la meua cara no és de pena sinó més be de resignació, d’humiltat, de paciència i d’esperar a que el meu cos i la meva vida tornen a un equilibri.

No vull caure en lamentacions, no tinc motius, doncs a pesar d’haver engreixat les estadístiques del càncer de pit, l’he superat. Sóc una supervivent, disposada a continuar a endavant, positiva i amb força.

Ara de moment, la meua careta encara pareix la d’una supervivent de l’holocaust. Una careta de mirada tristona i ullerosa que sap que noves experiències estan per arribar. Extraure lo millor d’elles i, continuar avançant és el meu objetiu en esta aventura que és la vida.

“Si ha nevat” ( i ja no neva)

Si ha nevat, el llibre de Paco Esteve i Beneito que li’l dedica a Miquel, que els seus avantpassats van ser nevaters.

Però qui eren els nevaters? En quin lloc treballaven? En quina època?En quines condicions? …. Si a tu, com a mi, et passa que has sentit parlar dels nevaters i de les caves, però no coneixes massa be la seua història, segura estic que este llibre no et decebrà

En “Si ha nevat” podràs coneixer com va influir la història mes recent (últim terç del segle XIX)  en la vida dels habitants dels pobles de la nostra contornada.

Descobriràs el món de les les caves de gel de la serra de Mariola, així com la vida dels nevaters.

I també seràs capaç d’assabentar-te dels testimonis dels últims saludadors (curanderos) de la zona,

Amb tots estos elements podràs gojar, com ho he fet jo, d’una magnífica novela, premiada amb l’Enric Valor de 2015.

A més de la seua excel.lent narrativa, el que m’ha atret (i atrapat) ha sigut les expressions i paraules emprades per l’autor que feia temps que no sentia/llegia. Paraules molt properes a la nostra forma de parlar  i que m’han recordat molt al meu benvolgut avi Ramon.

Les pràctiques de Joan el saludador ( curandero) m’han fet recordar també molt a la tia Teresa Tàrsila, a qui freqüentment visitava jo de menudeta, a sa casa en la costereta de El Cor, per a que em medira per a llevar-me l’anfit, on que em fregara les munyiquetes amb oli d’oliva per a curar-me el mal de gola, o em donara infusions per al costipat.

Així com els noms de massos i partides rurals que l’autor nomena en la novela i que coincideixen en molts casos en els dels massos i partides rurals de Sella.

Curiosament, vaig acabar de llegir el llibre el 19 de gener, dia internacional de la neu. Un dia que per a res la neu va fer acte de presència en les nostres muntanyes, i a falta d’esta, la calor va ser l’autèntica protagonista des del començament de l’hivern.

Res queda ja en les nostres muntanyes d’eixa neu perpètua, de la que parla l’autor del llibre, que romania des de les primeres nevades de Santa Bàrbara fins ben passat Sant Josep.

Excel.lent novela per als negacionistes del canvi climàtic i excel.lent també és la meva puntació.

————————————————————————————————————

  • Paraules que apareixen en el llibre que m’han fet recordar a m’auelo Ramon:

Beuratge apegalós. Esperitats. Esclops. Esguitat. Assolar la cava. Sí que estàs fotut. Cap dels romanços. Abeurar els cavall. Vindre a posta. No puc alenar. Mig embastat. L’espencat i la bota de vi. Figuera de pala. Aigua civada. Mampendre. Esperar la Gloriosa. Pescant cullerots. Els manyacos. Camamirla. Queda’t, xe!. Tramussos

  • Paraules que apareixen en el llibre que m’han recordar a la tia Teresa Tàrsila: 

Infusió de timó i rabet de gat. Cataplasma. Fer creus a la panxa. Oli d’un cresol i sendra. La pigota, la pallola.

  • Noms de masos i persones que apareixen en el llibre i que em recorden als de Sella.
    La Foia Ampla, el tio Toni el Maset.

Un poble en venda

Fa temps que tinc en ment escriure sobre tema, però em resulta tan dolorós, que sempre acabe deixant-ho passar. Són d’eixes coses que et fan mal i tanques els ulls per no vore-les, però que quan els obris, ahí estan,  punxan-te l’ànima, com els cartells que pengen de les cases del meu poble, cada vegada més grans i més nombrosos. I és que, no hi ha carrer de Sella del que no hi penge un cartellet en alguna casa de “Se Vende”.

Al Bolillo, al Carrer de Fora, a la Plaça, al Carrer Major, al Carrer de més Avall, al Carrer Sant Jaume, …. en tots hi ha alguna casa en venda.

Per molt que no ho vulguem vore, el poble es buida.

Carrers que no fa massa temps estaven plens de menudalla i jovenalla, ara esdevenen buits i en silenci només trencat este últim pels lladrits dels gossos.

Els joves se’n van a estudiar a les capitals, i molts d’ells s’estableixen a la costa. Per altra part, la gent que hi queda cada vegada es més major i per llei de vida acaba morint-se. Un número considerable de viudes i unes quantes families, algunes d’elles en xiquets i xiquetes menuts en edad escolar sóm les que hi vivim tot l’any al poble.

Però,  que es podria fer per a que la gent no se n’anara i es quedara a viure al poble?

Qué es podria fer, a més a més, per a que vinguera gent a viure-hi?

Des del meu punt de vista, hi ha treballs que hui en dia es podrien fer al poble. Com per exemple l’atenció a terceres persones i  la neteja domèstica, que tot i que hi ha persones que hi es dediquen, encara són insuficients.

Des del meu entendre, necesitariem persones que es dedicaren a cuidar a altres a sa casa, ja siga a majors o a menuts. Persones que es dedicaren a fer algun tipus de gestió per ells. Persones que es dedicaren a la neteja domèstica, i també obrir algún negoci com una perruqueria. Estic segura que totes es podrien traure un jornal que les permetera viure dignament amb tots nosaltres al poble.

Estos treballs són  molt demandats actualment i no encontres sempre qui poder ajudar-te. Per experiència, sé que en els pobles més grans i capitals hi ha molta demanda, però també molta oferta que no sempre acaba coberta.

Per què no fer una mena de oferta de tots estos treballs que tinga una repercusió més enllà de les Forques perquè vinga gent al poble a treballar i s’hi estableixca?

Podríem crear algun lloc de treball, estar millor atesos, reobrir i/o rehabilitar alguna casa i aumentar el número d’habitants.

Algo haurem de fer abans que siga massa tard

Sempre s’ix amb la seua

És una vesprada gelada i el gèlid vent es filtra pels abrics fins arribar a la fina pell de tota la gent allí congregada. De poc serveix la impermeabilitat dels nostres teixits perquè es capaç de localitzar-nos la mínima escletxa i endinsar-se’n lliurement. Sense  por.

Una vegada contacta amb la epidermis, esbrina minuciosament les minúscules fisures de la nostra pell per a continuar el seu viatge cap a la dermis i d’ahí, a la hipodermis.

Adonan-te’n però sense poder fer res, la gelor ja la tens dins del teu cos. S’ha colat sense el teu permís, com la mort.

Una mort que ningú crida però sempre se les arregla per colar-se en les nostres vides, en les vides dels nostres familiars, en les dels nostres éssers volguts. De poc serveixen les cures personals per evitar que ens els arroseguen, ella, la mort, sempre s’ix amb la seua.

11 de desembre

Consulte el temps en el meu mòbil i em diu que la previsió de pluja és del 0%, però mire a través dels vidres del meu balcó i una fina pluja està caent des de fa uns cinc minuts. Es mig dia.

Moltes vegades no et pots fiar de les previsions, per fiables que siguen.

En la vida passa algo semblant, es preveuen unes coses i en passen altres, a vegades són millor que les previstes, altres pijor. De totes se n’aprén. De les dolentes pot ser, tardem més en recompondre’ns. Diuen que no hi ha recomposició ni resurgiment sense paciència.

Paciència per absorbir tot el que ens passa i poder superar-nos a nosaltres mateixa, amb les nostres imperfeccions, sense tindre per què dissimular les línies de trencament del nostre cos i de la nostra ànima.

Temps per a que “la resina” reòmpliga els espais surgits d’eixes línies de trencament.

I, Calma, molta calma en el procés d’enduriment de la resina.  La resistència de la resina radica en la seua fòrmula magistral,  a base de partícules màgiques d’or que no són més que eixos xicotets GRANS moments que et dona la vida. Un d’ells, me’l va donar el dissabte passat.

I és que, hem d’estar preparats per si un dia ens alcem amb el peu canviat, ensopeguem  i caiguem de nou a terra perquè,  és tan fàcil caure i  amb el bac, trencar-nos en mil trocets… per això, i per tal recompondre’ns,  hem de ser capaços d’arreplegar tots i cadascún d’ells i encaixar-los de la millor forma possible i, amb l’ajuda de la resina i la seua fòrmula màgica d’espurnes d’or la nova peça surgirà més bella si cap.

El  kintsugi assoleix un resultat excepcional pegant minuciosament els fragments d’una porcellana fina trencada.

La previsió del temps del meu mòbil per avuí no ha estat encertada, però el dia ha està més interessant del que es preveia, per de pronte he estat capaç d’escriure este post. Ja es de nit.

3 de desembre

No és resignació però sí aceptació del desenvolupament d’alguns aspectes de la vida. És observar el comportament com per exemple, de les vares de bambú al incidir una força extranya sobre elles, ja siga per un fort vent o fins i tot un sacseig de terratrèmol i prendre nota del seu comportament.

Les vares de bambú no s’agarroten, ni es resisteixen; tampoc es resignen, sucumbeixen i cauen. Les vares de bambú accepten eixes forces externes i estranyes i la seua lluita contra elles es la maleabilitat i elasticitat per tal de superar-les. I les superen!!!

Des de l’aceptació dels aconteciments de la vida, que no des de la resignació, avance com les vares de bambú sensera, íntegra, contenta.