el viatge a Noruega. Oslo 02/06/19

02/06/2019

Anem  a pel diumenge 2 de juny.

  • Parlaré dels carrers del centre de la ciutat sense cotxes
  • Del silenci del transport públic.
  • De la Opera House i de les construccions que l’envolten.
  • De les instal·lacions de la zona del port del fiord: Saunes de fusta flotants, miniplagetes i piscines artificials.
  • Del museu d’art Contemporani.
  • De les tasquetes de menjar típic noruec: El bacallar, els arenques, el salmó.

El centre d’Oslo és per a la gent. La gent passeja, va de compres, va a treballar, etc… i no hi ha cotxes. Els únics que hi transiten són els vehicles del transport públic que són tots eléctrics. Oslo és una ciutat molt agradable de visitar, molt silenciosa, tant que es pot sentir el cant dels ocells. També molt saludable per l’ausència de fums. En general, la seua gent és amable, oberta i acollidora. I moderns com ells a soles. És per això que m’agrada!!!.

L’edifici de l’Opera House, es un edifici enorme construit amb acer, vidre i fusta.  Té forma de trapezi, diria jo, amb costats desiguals. Està ubicat sobre un un pla inclinat a la vora del port. La inclinació, la forma desigual i els materials de construcció li donen un aspecte futurista i singular. La singularitat també li ve donada perquè és un edifici que es pot trepitjar per dins i per fora, ja que pots caminar per les seues parets fins arribar al sostre. Des del sostre les vistes són espectaculars, sobretot en dies clars com el d’avuí. Una vista panoràmica de 360º permet divisar la ciutat, els fiords, i més enllà. La visita per l’interior de l’edifici impacta. L’accés al hall és lliure i gratuït. En ell s’eleva una enorme estructura feta de llinstons de fusta que alcancen més de 10 metres d’altura. Els vidres que tanquen l’edifici també són col.losals. L’interior està exent de objectes superflus, sent l’espai el protagonista principal. Per tant l’espai cobra tant o més importància que els elements de la construcció. La fusta li dona calidesa a l’espai i els vidres li proporcionen lluminositat.

Els edificis que envolten la Opera House són d’una construcció semblant. Allí s’encontra “El còdic de barres”, anomenat així per la similitud a un còdic de barres.  Està ubicat a la part nord, entre l’estació central i l’Opera House.  La part esquerra de la casa de l’Opera està tota en obres. Allí s’està construïnt el nou Munch Musseum, que deu el seu nou a Edwards Munch, el famós pintar del quadre “El crit”.

Al sur s’encontren les instal·lacions de la zona del port: Una miniplatgeta creada amb sorra artificial. En eixe recinte tancat els xiquets juguen amb els poalets baix la supervisió dels seus familiars. Unes hamaques fetes de marbre i fusta on la gent jove jeu per a prendre el sol, envolten estes instalacions. També hi han piscines delimitades dins del port que de viure allí, segur que gojaria fent-me uns llargs a l’estiu.

Les saunes flotants estan ancorades a les voreres del port. Estan construïdes amb fusta, obviament, com tot en Noruega. Tenen un habitàcul per a la sauna i unes terrasses al sostre amb trampolí, per a prendre el sol i banyar-se. Són una atracció, sobretot per a la gent més jove. És el seu punt d’encontre dels caps de setmana d’estiu. Les lloguen i passen unes hores entre amics mentres fan sauna, solàrium i copes.

El museu d’art Contemparani s’ubica a uns 800 metres a l’est de l’opera House. Una zona de recent contrucció que alberga un bon grapat d’edificis ultra moderns, amb amplies finestres per a donar pas a tots i cadascun dels raigs del sol.  El museu té dues parts que estan separades per un carrer. Una de elles alberga obres contemporànies que capten la meua atenció pels materials amb els que estan fetes, pel seu tamany i colorit transmetent-me diferents sensacions. L’altra part del musseu que s’encontra a l’altre costat del carrer i conté obres que, per la seua  excèntricitat em provoquen repulsió i fàstic.

Una tasqueta al port on serveixen menjar típic noruec, bacallar, salmó, arengada, clausura amb bon paladar, el segon dia en la capital Noruega.

 

el viatge a Noruega. Oslo 01/06/19

1/06/2019

Damunt l’avió, destinació Oslo.

Són les 7:55 del matí i estem a punt de despegar. És dissabte 1 de juny de 2019. Volem amb Norwegian i en estos moments el pilot de l’avió està donant-nos la benvinguda a la nau. Ens informa que en Oslo el temps és very good. Qué serà very good per a ells?. Puntual ens posem en moviment.

Volem!!!

Tabarca a la vista. Un sol que torra ja i rumb al nord. La mar, la Mediterrània. Un vaixell de càrrega al fons, un altre, tres,… I a l’horitzó una blanquina que es confon amb el cel formant una línia curva difuminada…

El sol em dóna a la cara. Seguint pujant. M’emballuerna els ulls i no em deixa vore res a través de la finestreta. Mire cap a dins. L’avió està ple. El 90% dels passatgers són noruecs, encara que just darrere meua sent parlar castellà.  Són veus de jovens, que es mostren molt contents i il.lusionats, com jo. Aniran a passar uns dies de vacances?Estaran fent algun Erasmus?. Estaran treballant allí? Qui sap, tampoc m’importa.

La gent s’alça per a agafar els seus ordinadors portàtils per a entretindres. Jo escric. Tant temps sense escriure…

Eivissa al fons.

Tant temps sense volar… Des de 2015 a Dinamarca. M’agraden els països nòrdics, prova d’això es Islàndia en agost de 2010. Dinamarca i Suècia en 2015, i ara,… Noruega.

Continuem volant durant un ratet i de sobte divise uns cims blancs, han de ser els Pirineus que atravessem baix un sol que cau aplomat.

Són les 10:40 i ara sobrevolem un cel emboirat que ens impedeix vore res, esta serà la vista que tindrem fins que aterren en terres noruegues.  Són les 11:15 i ens adelanten que en Oslo plou i fa una temperatura de 19ºC. Anem cap a l’hivern.

Arribem a les 11:35. Plou xirimiri, com diríem per ací, no molesta, és més s’agraeix vore ploure i tanta verdor. Sense eixir de l’aeroport pots agafar un tren que, en només uns 15 o 20 minuts es trasllada a  l’estació Central, ubicada al mateix centre de la ciutat. Esta estació també es coneguda com la portà d’Oslo.  Quan ixes de la Porta d’Oslo hi ha una gran avinguda que en línia recta et condueix al Palau Reial Noreuc. Un passeig  ample ple de arbres i flors on conflueixen cafeteries, llocs de moda, La Catedral, el Parlament, i molta gent passejant, que se la veu molt alegre i contenta.  També s’escolta música per molts carrers, i és que estan celebrant el dia nacional de la música. I es nota!!!. Grups de música de distints estils musicals romanen tocant per nombrosos carrers davant d’un públic entregat i divertit. Toquen a l’aire lliure i en recintes oberts on la gent pot anar-hi a fer-se una cervesa, ballar, xerrar o simplement escoltar. No hi han restriccions de cap de classe. Els estils musicals són molt variats, des de rock-and-roll, rockabilli, música pop, house, tecno.

Una passada passejar pels carrers d’Oslo.  El temps també ens acompanya perquè només ens plou un ratet i després el sol ens acompanya fins més enllà de les 10:30 de la nit, encara que claror la tenim fins passades les 11h.

Al palau Reial es pot arribar fent un passeig per la ciutat. La visita als seus jardins es gratuïta i paga la pena. Els jardins envolten el Palau. És un recinte ple d’arbres frondosos, plantes florides i llacs amb ànecs i cignes nadant que li donen un àmbient bucòlic com si fos extret d’un conte de fades.

Passejant arribem al port d’un fiord ubicat darrere de l’ajuntament d’Oslo. Allí la música també sona. Es este cas és música tecno que estan punxant dos joves en una espècie de xiringuito. És tard però encara es de dia. El sol va baixant i els seus raigs reflexen en les aigües del fiord, com si d’un espill es tractara. La llum es espectacular i les vistes asombroses. Un port ple d’embarcacions que uneixen les nombroses illes i penínsules. Llengües d’aigua s’endinsen en les muntanyes frondoses que alberguen infinitat de casetes de fusta de colors.

Qué voleu que vos diga? Un moment màgic, que transcric per a que se m’oblide mai

My Instagram friend

Anava a escriure la crònica del viatge a Noruega, però he pensat primer en contar una curiosa història surgida, digueren d’un moment d’inflexió de la meua vida, en el que de sobte, vaig haver de deixar de fer faena i romandre “inactiva” en casa. Va ser durant un llarg període de temps degut a una baixa per enfermetat.

I vull contar-la per singular i extraordinària. És la curiosa història de “My Instagram friend”.

Com a preàmbul, cal dir que el viatge a Noruega estava mig organitzat des de 2016 per tal celebrar dels meus 50 anys. Però va ser cumplir els 50, i pedre tot el sentit. Una etapa de patiment i de perdues s’obria de par en par en la meva vida sense capacitat personal de reacció. Amb el temps he pogut descobrir que també va ser una etapa fabulosa d’aprenentatge i descobriments.

Continúe. En eixe període de temps de baixa mèdica, vaig haver d’adaptar-me a la nova realitat. I es que, d’alçar-me tots els matins a les 6:30 del matí i agafar el bolso i anar-me’n a la faena sense més, a  agafar la carpeta del metge i anar-me’n a l’hospital a posar-me el tractament i des d’allí a casa i torna a començar, doncs el canvi no va ser gens fàcil.

Va ser un canvi lent, dur però també necessari.

En eixe procés, vaig anar aficionat-me a la lectura, vaig acabar llegint molt. Sense adonar-me’n també, vaig fer un viatge interior i vaig ser capaç per mi mateixa de conèixer-me (cal dir que no em va desagradar el que vaig encontrar); Vaig plantar i cuidar plantes, les vaig vore créixer; Vaig fer manualitats en llana i tela; Vaig descobrir els haikús i em vaig aficionar a escriure’n. Observava des del sofà a través del cristal del balcó de ma casa. Observava la vida passar i en ella estaven les boires, els ocellets, els arbres i les plantes, la llum, la pluja i el vent; el fred i la calor; les converses de les veïnes i les rialles dels mes menuts. Feia fotos a tot el que podia fotografiar-se, i em vaig aficionar a la fotografia. Vaig descobrir Instagram i publicava fotos. Seguia a gent que publicava fotos, fonamentalment fotos de països nòrdics que tant m’agraden. Disfrutava veient els seus paisatges i la seua natura i, no sé com ni de quina manera em vaig creuar amb una dona Noruega que a la vegada seguia també i de forma periòdica el meu Instagram.

Dels “likes” vàrem passar a comentar les nostres fotos, jo com a enamorada dels indrets noruecs i ella de les fotos dels menjars i indrets del poble de Sella. Estava clar que el gust era recíproc.

Van passar el mesos, els anys, i durant eixe temps vaig perdre a la meua benvolguda mare; poc a poc vaig anar recuperant-me, en van donar l’alta mèdica… i finalment vaig tornar a la faena.  Amb molt d’esforç personal “la normalitat” va reaparèixer de nou a la meva vida.

I ara és quan entra en escena “My Instagram friend”.

Era un diumenge 10 de març de 2019, i com de costum estava fent-me un café amb les amigues a la plaça del poble. Estava a punt d’anar-me’n a casa quan, de sobte, es va arrimar una dona extranjera i dirigint-se a mi em va dir: “Hello, Amparo, I’m your Instagram friend”. Vaig alçar la vista, i sense dubtar dues vegades, vaig exclamar: Sigrid, I can’t believe it!!!. Em vaig alçar emocionada i mentres ens foniem en un fort abraç, el seu marit ens va fer una foto que immortalitzaria el moment. Qué grata sorpresa. No ho podia creure. !!!

Quan recobrarem l’alé, Sigrid em digué que les meues fotos de Sella publicades en Instagram van ser les responsables de que ella i el seu marit vingueren al poble, en poques paraules, que li’ls vaig vendre el poble amb les meues fotos.

Increïble i Fabulós a parts iguals!!! Repeteix No m’ho podia creure. M’en vaig anar amb ells, els vaig mostrar el poble i els vaig dur a ma casa. Vàrem quedar per dinar dies mes tard. I d’ahí a la invitació a la seua summer cabine en Stavanger, que mes avant contaré en la crònica del viatge a Noruega

I es que, tant ella com jo, no deixem de contar esta entranyable història a les nostres respectives amistats, i cal dir que la reacció de tots dos és la mateixa. Sorpresa i fascinació.

Una amistat de bones vibracions i probablement per a sempre.

Últimament he sentit a algunes persones que, per raons de salut han de romandre en casa i diuen que no suporten eixa situació perquè no saben que fer, perquè s’avorreixen. Jo les diria que no dessesperen i que intenten buscar alguna afició per a adaptar-se a la nova situació. Més prompte que tard, encontraran canvis agradables en la seua vida.

Jo he encontrar a la meua amiga Sigrid, My Instagram Friend.

Pèrdues i Absències

En maig de 2018 intentava descriure el dolor sentit per la pèrdua de ma mare, però gaire podia. Se me feia tant díficil escriure…

Des d’aleshores, no he estat capaç de escriure res mes. Un enorme bloqueig mental m’ho ha estat impedint tot este temps.

Un any i pico després i amb la serenitat personal que el temps m’ha anat aportant, reprenc esta extraordinària afició que tant em reforça i benefícia.

Este es l’Escrit sobre la pèrdua i absència de ma mare que vaig fer el maig de 2018:

Dos mesos fa que te n’has anat i encara puc sentir la teua presència. Em costa tant poder escriure…… 

Quan estic a soles, note més la teua absència. Una teranyina d’aigua salada inunda els meus ulls i la vista se me fa borrosa.

Qué buidor i quina desolació mes gran. Com unes arpes afilades que s’enfonsen en les profunditats de les meues entranyes, desgarren una ànima malmesa. La meua.

Es el dolor de la pèrduda de ma mare.

Ma mare… Que difícil se me fa continuar sense tu”

Ara, de nou, en juny de 2019, la pèrdua d’una amiga em fa reviure el mateix dolor desgarrador sentit per la pèrdua de ma mare.

Que injusta es a vegades la vida i que present hem de tenir sempre la mort.

Eixa mort que, quan ve a buscar als nostres éssers més volguts, et sacseja de dalt a baix i t’obliga a replantejar-te la vida.

Eixa mort que hauríem de tenir sempre present, no per angoixar-nos ni desesperar-nos, sinó per a aprofitar i disfrutar de tots i cada un dels moments de la nostra vida, fer allò que més ens agrada i intentar ser feliços. Sense por, sense desassosseg, sense torbacions. Com ells voldrien que ho fèrem. Com ells voldrien que ho fórem

Perquè sóm tan efímers…

Mirem al cel i allí, entre la infinitat de l’univers, segur encontrarem la tranquilitat i la calma, i qui sap també, els nostres éssers més volguts.

Sempre presents en mi 🌟

163 haikús per a passar pàgina

163 haikús escrits durant l’època mes dura de la meva vida. Un treball d’introspecció personal, d’observació minuciosa de tot allò que m’envoltava i un esforç en posar-li paraules.

Una activitat nova surgida en un punt en la vida en que, de sobte, tot canvia sense poder fer gaire res. Una forma d’intentar adaptar-me als canvis amb calma, que no amb resignació. L’observació d’una gota d’aigua suspesa en una flor; el pas dels núvols en un capvespre; el descobrir els primers brots tendres surgits en una soca aspra al començament de la primavera; el contemplar la bellesa que tanca un simple manollet de flors silvestres damunt de la taula… estos i molts més, son exemples de la multitud d’instants capturats al llarg d’un any.

Estos instants han estat immortalitzats amb una foto i un haikú amb un intentent d’explicar els meus sentiments. Sentiments de profunda tristesa, d’abatiment, de buit interior però també d’alegria i d’esperança.

Recopilar els 163 haikús en este post està servint-me per a passar pàgina i continuar avant.

En esta entrada només s’arrepleguen els haikús, les seues respectives imatges es poden encontrar ací https://www.hashatit.com/hashtags/macaixcaldero/all/embed en el meu compte d’Instagram buscant la data de la publicació de la foto, que coincideix en l’encapçalament de cada haikú d’ací d’avall. El meu compte de Instagram és lloreret.

No intenteu encontrar cap rima en els versos, perquè no la tenen. Perquè si per algo es caracteritzen els haikús és per la falta de rima. La mètrica es la que prima en estos versos, en una estructura de 5/7/5. La mètrica i sobretot, la intensitat que amaguen en tan poques paraules.

Descobrir lentament i gaudir del seu significat és un experiència plaent i enriquidora.

1.- 29 de novembre 2016

El vent escampa

gemec de fulles orfes

fi de novembre

2.- 1 de desembre 2016

Espurnes de foc

gelen l’aire del voltant

respina a fons

3.- 6 de desembre de 2016

fulles vermelles

sobre ciment aspre

marquen el camí

4.- 6 de desembre de 2016

Després de ploure

ix un raig de Sant Martí

seguix les vida

5.- 8 de desembre de 2016

Notes musicals

animen les ánimes

sempre música

6.- 12 de desembre de 2016

Arrels s’enfonsen

terra endins en busca

dels seus origens

7.- 14 de desembre de 2016

Abric per al fred

per mantindre’ns calentets

prop està l’hivern

8.- 15 de desembre de 2016

Tres de cinc set cinc

mètrica sobre rima

és un haikú

9.- 17 de desembre de 2016

Aigua de pluja

tot arrastra al seu pas

pluja de Llevant

10.- 19 de desembre de 2016

Nosaltres que sóm

més del cinquanta per cent

estan matant-nos

11.- 20 de desembre de 2016

El Salt del Molí

ple d’aigua bramant, vibrant

de la Font de l’Arc

12.- 22 de desembre de 2016

Roig, blanc i negre

simetria perfecta

captura real

13.- 24 de desembre de 2016

Vestits de blavet

dos gos sets a la porta

esperen Nadal

14.- 25 de desembre de 2016

Després de ploure

i entre la pinotxa

un pi es cria

15.- 31 de desembre de 2016

El Puig Campana

vigilant la comarca

Marina Baixa

16.- 5 de gener de 2017

Mengem el roscó

i esperem el Reís Mags

la nit màgica

17.- 7 de gener de 2017

Les flors d’ametler

a principis de gener

esclaten vida

18.- 13 de gener de 2017

Damunt la taula

l’orquídea alegra

el lloc de treball

19.- 14 de gener de 2017

Una estrella

il.lumina el matí

l’astre rei, el Sol

20.- 15 de gener de 2017

Guisem amb fessols

per a combate el fred

arròs i penques

21.- 16 de gener de 2017

I per un moment

l’amantis es creu lleó

només és l’ombra

22.- 17 de gener de 2017

Per Sant Antoni

la neu apareix, blanca

tan esponjosa

23.- 19 de gener de 2017

Intensa pluja

neu, trons i llams és l’hivern

Segur un bon any

24.- 19 de gener de 2017

Instantànea

de les gotes de pluja

cauen dels capolls

25.- 24 de gener de 2017

Penjants al sostre

fluorescents il.luminen

espais de salut

26.- 31 de gener de 2017

En mala hora

febra arribes al cos

de rastre la duem

27.- 3 de febrer de 2017

Fils blancs i rojos

conformen una gasa

el cos pressiona

28.- 9 de febrer de 2017

Escalt de vida

després d’un hivern gelat

resorgim de nou?

29.- 11 de febrer de 2017

Tot a floretes

els bancals olen a mal

blanques, verd, liles…

30.- 12 de febrer de 2017

Ermita, poble

i el Puig Campaña són

referències

31.- 13 de febrer de 2017

Tretze de febrer

i el cel del capvespre

captiva  l’entorn

32.- 14 de febrer de 2017

Trebolets al sol

tres fulletes a corets

donen bona sort

33.- 15 de febrer de 2017

Zero, l’unitat

l’unitat, dos, tres, cinc, huit

tretze, vint-i-u, …

34.- 17 de febrer de 2017

Un brot tan tendre

te la força de trencar

la soca, i neix

35.- 19 de febrer de 2017

Milers de punxes

protegeixen d’atacs

la tendra tija

36.- 20 de febrer de 2017

Molletes de pa

atrauen els pardalets

la tranquilitat

37.- 21 de febrer de 2017

A euro, barats

seran superficials

eixos pensaments

38.- 22 de febrer de 2017

Creuant els mesos

els meus 50 anys i jo, quan…

tot perd el sentit

39.- 28 de febrer de 2017

Les flors groguetes

donen color als bancals

és primavera

40.- 28 de febrer de 2017

S’acaba febrer

explota el capvespre

pareix un volcà

41.- 1 de març de 2017

Flores combinades

aporten colorido

Les flors m’encanten

43.- 2 de març de 2017

Darrere els pins

trau el cap Puig Campana

tan gran la penya

44.- 5 de març de 2017

Una rosella

Mira entre el fenoll

als alcolejos

45.- 11 de març de 2017

En la talaia

veient les boires passar

un once de març

46.- 13 de març de 2017

Dia de pluja

el meu fill cumpleix 21 anys

És tretze de març

47.- 15 de març de 2017

I per un moment

em crec ona marina

brava, amb força

48.- 19 de març de 2017

Tanta bellea

en un manoll d’espígol

i margarides

49.- 20 de març de 2017

Cel a borreguets

és aigua a canterets

dites populars

50.- 22 de març de 2017

A poquet a poc

passa el temps, es deté

tan lentament

51.- 23 de març de 2017

Un santuari

una rémor. La vida

és la Font Major

52.- 23 de març de 2017

Tan saludable

transparent, fresca, vital

és La Font Major

53.- 25 de març de 2017

Combinació

ocre, gris i fúcsia

són els meus colors

54.- 25 de març de 2017

Galetes BIRBA

de Camprodón, úniques

per exquisites

55.- 26 de març de 2017

Són margarides

geranis, bungavilles

flors primaverals

56.- 1 d’abril de 2017

Seixanta dies

ha passat, molt de metges

llibres i hospitales

57.- 2 d’abril de 2017

De dins la beina

com un rosari trencat

ixen els pèsols

58.- 3 d’abril de 2017

El Sol madura

molt lentament les llimes

abans de caure

59.- 4 d’abril de 2017

Els piropeja

traent-li’ls tot els colors

el Sol als nyespros

60.- 5 d’abril de 2017

Van kiwi, plàtan

taronja, fresa, nyespro

amb pinya menta

61.- 6 d’abril de 2017

Es deixen vore

sumergides en l’aigua

les arrels fortes

62.- 7 d’abril de 2017

Obri la boca

em somriu, la coca

em tanca l’ullet

63.- 9 d’abril de 2017

El cor batega

colpeja fort baix del pit

la primavera

64.- 10 d’abril de 2017

El perfum intens

atrau, reté, la rosa

el vent s’en porta

65.- 10 d’abril de 2017

Un nou món s’obri.

la porta hermàtica

els llibres tomben

66.- 11 d’abril de 2017

Damunt la taula

descansa el caragol

que de l’horta ve

67.- 13 d’abril de 2017

Anomenada

”la siempreviva” mira

la vida passar

68.- 14 d’abril de 2017

Una amiga

em relata la mona

mona de Pasqua

69.- 14 d’abril de 2017

Passeja pel camp

les floretes perfumen

el seu existir

70.- 15 d’abril de 2017

Baix els albercers

guia la remor d’aigua

cap a l’Alcantera

71.- 16 d’abril de 2017

Cendra i brases

per al dia de Pasqua

foc ho crema tot

72.- 19 d’abril de 2017

En primavera

quan floreix la casiera

núvia es creu

73.- 20 d’abril de 2017

Després de 50 anys

retrate per 1ª volta

el “Amadori”

74.- 23 d’abril de 2017

Un peu dins la mar

la terra vol banyar-se

es creu gavina

75.- 25 d’abril de 2017

En primavera

floreix la buganvilla

ufana ella

76.- 26 d’abril de 2017

La rosa blanca

en el jardí esclata

la pots olorar

77.- 27 d’abril de 2017

De l’horta venen

la gallina campera

es pon per a mi

78.- 28 d’abril de 2017

Solitària

s’amaga per l’horitzó

l’illeta bella

79.- 2 de maig de 2017

Ja estan ací

les primeres cireres

un poc agretes

80.- 4 de maig de 2017

Dolços de postre

amb flors, fruita i coca

són plaers vitals

81.- 7 de maig de 2017

Tan bella la flor

que del cactus has florit

delicats pètals

82.- 10 de maig de 2017

Entrar a casa

donen la benvinguda

la meva passió

83.- 16 de maig de 2017

Que delicada

la flor de la berbena

damunt del menjar

84.- 19 de maig de 2017

Regal d’amiga

que m’estima i em vol

la duc al cor

85.- 22 de maig de 2017

Jardí del carrer

que espenderós llueix

maig, mes de les flors

86.- 25 de maig de 2017

Fantàstic pròleg

de Carles Capdevila

llibre que promet

87.- 31 de maig de 2017

Companys de treball

no saben que fer-se’n mi

un ramell de flors

88.- 2 de juny de 2017

Groc camamilla

a manolls, per a secar

plaer d’infusió

89.- 3 de juny de 2017

Flors esclatades

d’un taronja molt intens

succionen el Sol

90.- 3 de juny de 2017

Tan inesperat

com l’amiga de sobte

apareguda

91.- 4 de juny de 2017

Compartint dinar

amb amics i paella

és vida bella

92.- 5 de juny de 2017

Cabasset d’espart

artesanal, fet a mà

com filigrana

93.- 6 de juny de 2017

Aigua amb llima

i albercocs de l’horta

fan un berenar

94.- 8 de juny de 2017

El cuc s’agarra

a l’herba, tan fortament

com jo a la vida

95.- 10 de juny de 2017

La primavera

des del balcó de casa

em dona vida

96.- 11 de juny de 2017

Flors de lloreret

les meues preferides

tan agraïdes…

97.- 13 de juny de 2017

Els ramells de flors

son una constant en mi

arriba l’estiu

98.- 18 de juny de 2017

Cansat de seguir

la llum del Sol, descansa

per fi a casa

99.- 19 de juny de 2017

Delicada flor

que deixes pas al teu fruit

arriba l’estiu

100.- 19 de juny de 2017

Dies de calor

sense força amb dolor

el vent s’endú tot?

101.- 20 de juny de 2017

Suc de tomaca

de cadascuna d’elles

esperant eixir

102.- 21 de juny de 2017

Arriba l’estiu

tan lluminós, calurós

va passant el temps

103.- 23 de juny de 2017

Nit de Sant Joan

l’oroneta planeja

tan lliure es sent…

104.- 24 de juny de 2017

Per la paret va

el dragones per l’estiu

persegueix mosquits

105.- 29 de juny de 2017

Una figuera

encapçala la verdor

de l’extrany estiu

106.- 1 de juliol de 2017

Mire des del som

la perspectiva ampla

del dia-dia

107.- 3 de juliol de 2017

Tan estimulant

cristalina i freda

és l’aigua d’estiu

108.- 10 de juliol de 2017

La platja de lluny

m’agrada més que de prop

més la muntanya

109.- 11 de juliol de 2017

Sòn un gran menjar

les peres d’estiu, verdes

llises, sucoses.

110.- 12 de juliol de 2017

Les nou de la nit

el cel de ponent, calent

dormim al terrat?

111.- 13 de juliol de 2017

Detalls d’amigues

expressen molt d’apreci

el cor s’alegra

112.- 16 de juliol de 2017

Per moments passa

la vida des del balcó.

Impotència

113.- 20 de juliol de 2017

D’escroça dura

gruixida i bonyosa.

Carabassa d’estiu

114.- 20 de juliol de 2017

Xanglots de raïm

baix els pàmpols de parra

per l’estiu creixen

115.- 21 de juliol de 2017

Carabassa dolça

amb el sangatxo salat.

Fem pebrereta?

116.- 24 de juliol de 2017

Floretes o flor?

un conjunt de floretes

formen una flor

117.- 30 de juliol de 2017

Lluna de juliol

sufocada de calor.

Refresca la nit!!!

118.- 31 de juliol de 2017

Boires de calor

per acomiadar juliol

el sèptim se’n va.

119.- 2 d’agost de 2017

Lluna trèmula

vergonyosa t’amagues

en la nit d’agost

120.- 6 d’agost de 2017

Farolets d’estiu

de colors Mironians

si no pot eixir

121.- 8 d’agost de 2017

Il.luminada

des del son penya.

L’ermita reina.

122.- 9 d’agost de 2017

Per fí apareix

la beneïda pluja

l’escolte com cau

123.- 9 d’agost de 2017

Tan torradetes

i sabroses les pomes

del forn a la taula

124.- 11 d’agost de 2017

Gaspatxos de peix

foc de llena fan fugir

bovaes del cap

125.- 12 d’agost de 2107

De pasta fina

coberta de molletes

és esta coca

126.- 13 d’agost de 2017

Són escaldades

pebrera i tomaca

duen per damunt

127.- 14 d’agost de 2017

Menjar i llegir

nadar, patir en estiu.

Regeneració

128.- 14 d’agost de 2017

Com aigua de maig

arriba este regal

d’amiga de 10

129.- 15 d’agost de 2017

Pebreres al forn

tomaques, cebes…

fan un espencat

130.- 20 d’agost de 2017

Blau cel i pi verd

capvespre plàcid d’agost

ànima en pau

131.- 21 d’agost de 2017

De pedra seca

és pedra sobre pedra

el mur de pedra

132.- 22 d’agost de 2017

De l’olivera,

l’oliva. De l’oliva…

l’oli d’oliva.

133.- 23 d’agost de 2017

La papallona

amb les ales exteses

prepara el vol

134.- 26 d’agost de 2017

Dolces com la mel

les figues de “cameta”

són plaer del Deus

135.- 28 d’agost de 2017

Figues i raïm

anuncien setembre.

Va passant el temps

136.- 29 d’agost de 2017

Un dia plujós

deixa la verdolaga

flors multicolors

137.- 31 d’agost de 2017

Cinc pètals de flor

amb uns filaments d’estams

i el color groc

138.- 2 de setembre de 2017

Un lloc especial

per a un regal de deu.

Em sent volguda

139.- 10 de setembre de 2017

Coixí fet a mà

agulla, fils i ganxet

I troç de tela.

140.- 11 de setembre de 2017

Mireu que bonic

és la flor de Lis, ens diu

anant de paseig

141.- 12 de setembre de 2017

Baix la llimera

les pebreres es sequen.

Bona la borra.

142.- 12 de setembre de 2017

Capvespre d’estiu

rogenc el Sol s’amaga.

Dia esgotat

143.- 13 de setembre de 2017

Les millors gales

per al cabasset, llanes

borles i teles

144.- 15 de setembre de 2017

Bossa de tela

cosida a mà, guarda

molt amor i pau

145.- 25 de setembre de 2017

Desorientades

les flors, en primavera

en creuen estar

146.- 25 de setembre de 2017

Només uns instants

separen les imatges.

Es mou la Terra.

147.- 26 de setembre de 2017

Temps de mangranes

color roig, sabor àcid.

Són fruits de tardor.

148.- 27 de setembre de 2017

A boquera de nit

es posa l’abric, pensa

ser una zebra

149.- 28 de setembre de 2017

Fràgils s’oculten

del sol i les mirades

Tan délicates…

150.- 28 de setembre de 2017

Ja estan ací

les portes s’engalanen.

És Festa Major.

151.- 30 de setembre de 2017

Trenetes d’espart

nugades a les cames

calces de cotó

152.- 1 d’octubre de 2017

Santa Bàrbera

contempla en l’ermita

els artificis.

153.- 3 d’octubre de 2017

Paisatge seré

que contemples el poble

el nostre, Sella.

154.- 7 d’octubre de 2017

Baina morada

són d’escorfa i molla

fessols de tardor.

155.- 10 d’octubre de 2017

Vermell com la sang

és el color de la flor

encesa d’amor

156.- 16 d’octubre de 2017

És temps d’olives

àcides i amargues

un mos de vida

157.- 18 d’octubre de 2017

Núvols de tardor

després de la tormenta

cauen les fulles.

158.- 20 d’octubre de 2017

Un Sol radiant

farola i falguera

en un octubre

159.- 23 d’octubre de 2017

Allà on es perd

la vista, en l’horitzó

el Sol asoma

160.- 24 d’octubre de 2017

Un una llanda

espera coures al forn

la carabassa

161.- 28 d’octubre de 2017

Oli d’oliva

verd, verge, novell d’enguany.

Mediterrani

162.- 30 d’octubre de 2017

Albergínia

límites atravessen

el morat intens

163.- 31 d’octubre de 2017

Tanquem etapa

acabe també haikús

comence de nou.

h

després d’un any

I després d’un any,  pareix que ja haja passat tot. No obstant em mire a l’espill i encara no em reconeix. La imatge d’una cara amb un semblant un tant trist em recorda tot el procés dels ùltims 365 dies.  És l’aspecte que tenim la inmensa majoria de dones que ens hem sotmés a l’agressiu, però eficaç tractament contra el càncer.

Eixa tristor de la meua cara no és de pena sinó més be de resignació, d’humiltat, de paciència i d’esperar a que el meu cos i la meva vida tornen a un equilibri.

No vull caure en lamentacions, no tinc motius, doncs a pesar d’haver engreixat les estadístiques del càncer de pit, l’he superat. Sóc una supervivent, disposada a continuar a endavant, positiva i amb força.

Ara de moment, la meua careta encara pareix la d’una supervivent de l’holocaust. Una careta de mirada tristona i ullerosa que sap que noves experiències estan per arribar. Extraure lo millor d’elles i, continuar avançant és el meu objetiu en esta aventura que és la vida.

“Si ha nevat” ( i ja no neva)

Si ha nevat, el llibre de Paco Esteve i Beneito que li’l dedica a Miquel, que els seus avantpassats van ser nevaters.

Però qui eren els nevaters? En quin lloc treballaven? En quina època?En quines condicions? …. Si a tu, com a mi, et passa que has sentit parlar dels nevaters i de les caves, però no coneixes massa be la seua història, segura estic que este llibre no et decebrà

En “Si ha nevat” podràs coneixer com va influir la història mes recent (últim terç del segle XIX)  en la vida dels habitants dels pobles de la nostra contornada.

Descobriràs el món de les les caves de gel de la serra de Mariola, així com la vida dels nevaters.

I també seràs capaç d’assabentar-te dels testimonis dels últims saludadors (curanderos) de la zona,

Amb tots estos elements podràs gojar, com ho he fet jo, d’una magnífica novela, premiada amb l’Enric Valor de 2015.

A més de la seua excel.lent narrativa, el que m’ha atret (i atrapat) ha sigut les expressions i paraules emprades per l’autor que feia temps que no sentia/llegia. Paraules molt properes a la nostra forma de parlar  i que m’han recordat molt al meu benvolgut avi Ramon.

Les pràctiques de Joan el saludador ( curandero) m’han fet recordar també molt a la tia Teresa Tàrsila, a qui freqüentment visitava jo de menudeta, a sa casa en la costereta de El Cor, per a que em medira per a llevar-me l’anfit, on que em fregara les munyiquetes amb oli d’oliva per a curar-me el mal de gola, o em donara infusions per al costipat.

Així com els noms de massos i partides rurals que l’autor nomena en la novela i que coincideixen en molts casos en els dels massos i partides rurals de Sella.

Curiosament, vaig acabar de llegir el llibre el 19 de gener, dia internacional de la neu. Un dia que per a res la neu va fer acte de presència en les nostres muntanyes, i a falta d’esta, la calor va ser l’autèntica protagonista des del començament de l’hivern.

Res queda ja en les nostres muntanyes d’eixa neu perpètua, de la que parla l’autor del llibre, que romania des de les primeres nevades de Santa Bàrbara fins ben passat Sant Josep.

Excel.lent novela per als negacionistes del canvi climàtic i excel.lent també és la meva puntació.

————————————————————————————————————

  • Paraules que apareixen en el llibre que m’han fet recordar a m’auelo Ramon:

Beuratge apegalós. Esperitats. Esclops. Esguitat. Assolar la cava. Sí que estàs fotut. Cap dels romanços. Abeurar els cavall. Vindre a posta. No puc alenar. Mig embastat. L’espencat i la bota de vi. Figuera de pala. Aigua civada. Mampendre. Esperar la Gloriosa. Pescant cullerots. Els manyacos. Camamirla. Queda’t, xe!. Tramussos

  • Paraules que apareixen en el llibre que m’han recordar a la tia Teresa Tàrsila: 

Infusió de timó i rabet de gat. Cataplasma. Fer creus a la panxa. Oli d’un cresol i sendra. La pigota, la pallola.

  • Noms de masos i persones que apareixen en el llibre i que em recorden als de Sella.
    La Foia Ampla, el tio Toni el Maset.

un lloc on escriure

%d bloggers like this: