la nova llei de l’avortament

imagephp

Per una part i a favor el PSOE,IU,ICV, ERC y BNG, per l’altra i en contra el PP,CiU y PNV.

L’argument dels grups a favor: entenen l’avortament com un dret que les dones podran ejercitar baix la seua lliure voluntat en un termini que oscil.larà entre les 14 i les 16 setmanes. Un dret que deurà garantitzar el sistema públic de salut.

L’argument dels grups en contra: “El aborto es malo. Es malo para las mujeres y es malo para la sociedad. No puede ser un derecho para la mujer algo que es malo para ella. Frente al aborto, más vida”. Son paraules de Sandra Moreno, portaveu del PP en la subcomissió de l’avortament en el Congres.

Encara que IU,ERC, ICV y BNG proposen una llei de terminis de 20 a 24 setmanes, més amplia que la proposa el Govern, tot apunta a que la Llei eixirà avant i, en eixe cas serà el PP qui la durà al Constitucional.

El PP pareix estar còmode en l’actual llei, precissament en la matiexa Llei que Alianza Popular va dur també al Constitucional en els anys 80 sense cap d’èxit.

La meva opinió: Que l’avortament siga un dret de les dones, no significa que totes vagen a interrompre el seu embaràs, sino que, aquelles, que per unes raons u altres, tinguen necessitat de fer-ho, ho facen lliurement i en totes les garanties.

 

1980
1980

Fins l’aprovació de la Llei dels 80, moltes filles de detractors de l’avortament, embarassades, la gran majoria “gente pudiente”, se n’anaven a Londres a avortar i, a la resta li tocava complir amb la Llei vigent espanyola. 

 

Quanta falsetat!.Esta era la llei de l’embud, “Lo ample per a mi lo estret per a tu”.

Espere que esta Llei eixca avant.

tòpics a trencar

Al País de fa unes setmanes, apareix un reportatge sobre la violència de génere en el que la pregunta principal plantejada és: “Qué fer per a tallar la sangria de dones mortes a mans de la violència masclista?”.Ni la Llei 1/2004, sobre Mesures de Protecció Integral, una de les mes ambicioses de tot el mon; ni els diferents recursos judicials, sanitaris, socials, psicològics, policials, posats en marxa, són capaços de baixar les terrorífiques xifres de dones mortes a mans de les seues parelles, 584 des de l’any 2000. Una autèntica masacre!!!.

De l’extens reportatge extrac la frasse pronunciada per una jutgessa que no té res a veure amb disposicions judicials i que diu:“Las soluciones llegarán con nuestros hijos. Mientras, no podemos quedarnos de brazos cruzados”.

Doncs be, el motiu d’este post és la reflexió d’eixa atrevida i ambiciosa frasse.

A quines solucions podria referir-se esta dona??? Qué poder fer per aconsseguir eliminar estes boxornoses xifres??Pensant pensant crec que per a començar, podriem contribuir a eixes solucions, intentant trencar alguns tòpics que encara permaneixen vigents en les relacions de parella i ensenyar als nostres fill@s a no participar d’ells.

Alguns tòpics que cal trencar.

Eres el meu tresor.A la teva parella tot i que la vols molt, no és el teu tresor i només teu. No creus que és un pèl agobiant això de fer-ho TOT sempre amb la teva parella, sense amistats o altra gent que vos caiga bé? No és avorrit passar tot el nostre temps amb la mateixa persona? Si no es pot tindre una relació de parella en la que cadascú tinga els seus espais a part, s’arribarà a l’asfixia . Què passa quan un té plans? L’altre sempre hi va o es mor de gelosia a casa? No penses que vos sentiríeu millor tenint cadascú el seu espai? retenint la parella al teu costat només s’aconseguirà que l’agobio.

Sense tu no sòc res.Eres el tipus de persona que necessita una parella que done sentit a la seva vida? Penses que amb la parella podràs fer allò que mai fas sol/a? Si t’ho penses seriosament, com reaccionaries si algú et diguera que per tu aniria a la fi del món deixant-ho tot? Tan poc s’estima l’altre la seva vida com per fer una cosa així? En una relació sana, divertida, cadascú manté les seves amistats, aficions,etc.

Puc canviar a la meva parella. Penses que amb un poc d’amor i de paciència canviaràs les coses que no t’agraden de la teva parella? Les persones som com som, és cert que moltes vegades ens adaptem a les circumstàncies però això no vol dir que canviem la nostra forma de ser. En les relacions de parella és important acceptar-se l’un a l’altre tal com som. Si no es fa s’entrarà en un espiral de mals entesos i mals rotllos que ens faran patir. Si veiem que la nostra parella quasi només ens demana que canviem coses i li costa valorar les nostres virtuts potser hi hauríeu de reflexionar.

Qui be et vol es farà plorar. Molta gent té molt al cap la idea de que amor, patiment i sacrifici van junts. Hi ha una dita que diu “qui be et vol et farà plorar”. Doncs no, l’amor és per gaudir, per estimar i sentir-nos estimats/des. Amb la qual cosa vos haureu de buscar algú amb qui compartiu aquesta idea i tingueu ganes de compartir aquesta experiència. Quan una relació de parella va bé ens ho passem bé amb l’altra persona, ens sentim cómodes, gaudim i aprenem de l’altre. Si la vostra parella no vos tracta prou bé, potser estaria bé que anareu pensant en altra cosa.

FINS QUE NO TRENQUEM ESTOS TÒPICS SERÀ MOLT DIFICIL ACABAR AMB LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

NO CONSENTEIXQUES QUE NINGÚ ET FISCALITZE LA TEUA VIDA!

un lloc on escriure

%d bloggers like this: