cada vegada més joves

Éstes són algunes dades extretes de  l’informe de víctimes de violència domèstica i de gènere en l’any 2008 del Consell General del Poder Judicial.

121 persones mortes de les quals 75 van ser dones assassinades per les seues parelles o ex-parelles, és a dir vícitmes de violència de gènere. 

Les dades de víctimes de violència de gènere extretes de l’informe són terriblement alarmants:

  • el 40% dels casos, tant l’agressor com la vícitma, tenien una edat inferior a 36 anys, (15 de les quals eren menors d’edat!!!).
  • El 44% ambdós, són espanyols.
  • El 35,8% ambdós, són extrangers.
  • El 75% dels casos de violència de gènere no havien presentat denúncia.
  • El 20% que havia presentat alguna denúncia, la majoria eren per situacions de violència mantingudes en el temps
  • El 80% dels casos de dones mortes a mans de les seues parelles o ex-parelles, els òrgans judicials, no tenien constància prèvia de maltractaments.
  • En el 99% dels casos la denúncia es va presentar en la Guardia Civil o la Policia.
  • En 2008, es van dictar 30.000 órdens d’allunyament pels Jutjats de la Dona.
  • El 13.7 % dels agressors es suicida després de cometre l’assassinat de la seua parella.

He subratllat la xifra dels menors d’edat per que m’aparegut alarmant, i al fil d’esta dada, ahir al diari Informació apareixen estes xifres alarmants referides a la província d’Alacant,

En Alicante, sin ir más lejos, los juzgados tramitaron en 2008 alrededor de 400 casos de violencia machista entre adolescentes, según los datos que maneja el presidente de la Audiencia Provincial, Vicente Magro.Se trata de la cifra más alta desde que la Fiscalía contabiliza ese apartado y queda ya lejos de los 317 asuntos de 2005. Desde este último año -el primero en el que se dedicó una estadística a la violencia de género entre menores-, las cifras han ido in crescendo de forma paulatina. En 2006 la provincia registró 322; en 2007 se llegó a los 352; y en 2008 se alcanzaron los 400. Todos estos datos, extraídos de las respectivas memorias anuales de la Fiscalía General del Estado y de las estadísticas de Magro, revelan que el pasado año, por primera vez en la historia, se superó un caso diario en Alicante.

“Es difícil determinar las causas de este incremento, pero desde la Audiencia sí nos hemos dado cuenta de que la gravedad de los delitos que cometen los menores va cada vez a más”, señala Magro. El magistrado alerta de un incremento “en la espiral de violencia de la sociedad delincuente” y considera “fundamental” poner en marcha programas de prevención con el fin de formar y concienciar a la juventud.Al detectar que la violencia entre adolescentes iba a más, la Audiencia decidió poner en marcha un programa piloto en centros escolares. Profesionales de diversos sectores han ido recorriendo en los últimos meses numerosas instalaciones educativas alicantinas y han transmitido “valores de igualdad” entre hombres y mujeres. 

Éstes són les dades, i tenint en compte que l’edad dels agresors i víctimes de violència de gènere descendeix cada vegada més, les meues propostes de prevenció  són:

dona, jove alhora de triar parella, alerta en:

  • Que no es faça patir mai, 
  • Que no t’agobie, ni t’insulte, ni t’amenace 
  • Que et deixe ser tu mateixa, amb tots els teus defectes i virtuts.
  • Que no et culpabilitze de les seues frustracions.
  • Que et deixe espai personal.
  • Que no t’alce la veu 
  • Que no et faça xantatge emocional
  • Que no decideixca per tu les teues aficions, la teua roba,…
  • Que no t’agredeixca, ni et lesione, tant física, ni psíquica, ni sexualment.

I, si la teua parella,després de fer algo de tot açó, va i et demana perdó, i et mostra com a víctima i et diu una i una altra vegada que no ho tornarà a fer, encara que  repeteix estes accions una i una altra vegada….., REFELXIONA SERIOSSAMENT si val la pena continuar amb una relació d’este tipus, jo, sincerament, opine que tot i que et coste trencar, hauràs de plantejar-te quant abans millor, deixar-lo.


Dona, jove , aturar esta lacra, també està en les teues mans.


Anuncis

silenciades

Enmarcades en les V jornades d’Igualtat de gènere celebrades el 27 de febrer de 2009, comente una de les dos conferències que més m’han agradat.

ángeles caso
ángeles caso

El talento silenciado de las mujeres de Ángeles Caso, periodista i escriptora.

Ángeles Caso ens descobreix a una sèrie d’escriptores, pintores i escultores que després segles, han estat descobertes gràcies a treballs d’investigació de gènere.

L’escriptora Angeles Caso, manifestà que la història sempre ha donat una visió parcial del món, ja que només s’ha recollit la mirada masculina dels esdeveniments i ha ocultat la profusa creació realitzada per dones valentes que es van enfrontar a societats profundament patriarcals.  Va destacar que la meitat de la humanitat ha estat oculta per als ulls de la societat moderna, i que l’altra meitat “de forma conscient o inconscient han tendit a silenciar la vida de les dones sense fixar els seus ulls en elles”.

Així mateix, va indicar que quan els homes s’han vist obligats a reconèixer la creació femenina, ho han fet habitualment amb ulls malintencionats o mezquins, propis de la cultura patriarcal en tot el referent al sexe femení. A més, va manifestar que sempre va haver dones valentes i decidides que “van pensar, van imaginar i van inventar, que van empunyar valentament la ploma, el pinzell, la gúbia o el violonchelo per a escriure, pintar, esculpir i fer música, però gairebé totes van ser empeses durant segles al limb de l’oblit”.

En aquesta línia, va citar algunes sentències misógines de grans pensadors i filòsofs que van rebutjar a la dona com subjecte igualable a l’home:

  • Aristoles, que va establir que “la condició femenina ha de considerar-se com si anés una deformidad, si bé es tracta d’una deformidad natural”;
  • San Pablo en una carta a los Corintios .”las mujeres deben estar calladas en las iglesias, no hablar sino callar y ser sometidas a la ley”.
  • Juan Luis Vives (Reformador de la Ensenyament)”El pensament de les dones és veloz, flaco, inseguro andarizo; No convé que elles ensenyen”.
  • Fray Luis de León: “La dona és deleznable, flaco, més que cap animal, no apta per a l’estudi de les ciencies sino per a estar a casa.
  • Quevedo:” Les dones estan fetes per a estar a casa no para pensar”
  • San Agustín, qui va arribar a dir que “la dona, juntament amb el seu marit, és imatge de Déu, però considerada aïlladament no ho és”,

 Alguns exemples d’estes dones silenciades:

ALGUNES ESCRIPTORES

escriptores

  • Hroswita, (SXII)monja alemana, escribió poesía, historiaen la Abadía Benedictina de Sajonia, y los estudios de filosofía, matemáticas y medicina revelan inteligencia y formación,
  • Teresa de Cartagena (S.XV) Primers texts escrits en castellà per undona. “Arboleda de los enfermos).
  • Isabel de Villena,monja del convent de les Clarises, escriu textos on les protagonistes són les dones, algo inusual i molt arriesgat per a l’època.
  • Sor Juana de la Cruz, monja mejicana del SXVII, escriptora, poestisa, enamorada del saber i el coneiximent a la que l’arzobispe de Mèxic li prohibí escriure i lleguir, morint poc després de tristea i pena.
  • Maria de Zayas, SXVII primera novelista espanyola, escriu una recopilació de noveles sobre les relacions desiguals entre homes i les dones, les agresions patides per éstes i les accions de no passivitat e insumissió de elles.

ALGUNES PINTORES

  • pintoresMargarita i Dorotea de Joanes Massif, filles de Juan de Joanes, van tindre les seues carreres, però les obres que no firmaren van desapareixer, i se les van atribuir a son pare, com si elles no hagueren existit. Moltes obres atribuides a Joan de Joanes son producte de les seues filles.
  • sofonisba augissola, pintora italiana ve a Espanya per Felipe II, com a dama d’honor de la seua esposa, Isabel de Valois, permaneixent durant 13 anys. Realitza nombrosos retratos a la familia reial i a grans aristòcrats de l’època. Se’n va d’Espanya i el seu nom va oblidant-se i els seus retratos van poc a poc atribuint-se a a pintors masculins de l’època com per exemple, Alonso Sànchez Collado, Antonio Mora, Tiziano,..

ALGUNES ESCULTORES

  •  Luisa Ignacia “La Roldana”escultora de La Roldana, escultora de Càmara de Carlos II i Felipe V, apenas referida en el llibres d’història. Sempre apareix son pare, encara que l’obra d’ella és més important.

 

Així, Angeles Caso va instar a les dones actuals a reescriure la història tenint en compte la creació de totes aquelles que van romandre en l’oblit, ja que ara es pot afirmar amb seguretat que també elles van participar activament en el món de la cultura, a les quals va definir com “heroïnes breus i magolades”, ja que moltes d’elles van ser ràpidament esborrades de la història i totes van ser considerades com alienes al sistema, quan no “boges, heretges o prostitutes”.

Valga doncs este post  com a recordatori d’estes dones exemplars.

el burka occidental

 

IMPRESENTABLE
IMPRESENTABLE

 

 

Qué vos pareix¿?¿?¡  Açò és moda¿?¿
Estos són alguns dels models presentats en la passarel.la Cibeles d’enguany.  No cregueu que se n’han passat ¿?¿¿?¿
És indignant, de jutjat de guàrdia.

 

 

IMPRESENTABLE. INDIGNANT. DENIGRANT

 

 

 

Açò només se’ls pot ocurrir a aquells que no tenen ni idea del patiment de les dones que, per obligació, tenen que dur el malaït burka

IMPRESENTABLE
IMPRESENTABLE

pensar d’altra manera

exitoa-a-cualquier-precio

 

 

Si no vols deixar de pensar però necessites pensar d’altra manera, si estàs disposada a utilitzar eixa part de neurones lligades al distanciament per a entendre allò més proper, en estos dies, gelats de final de quasi tot i, de començament de quasi algo, et convide a que, si vols, pots o, t’apeteix, pases una estona en el meu nou blog.


un hora amb J.Galtung

images-2El passat 30 de gener de 2009 vaig tindre el gust d’assistir a la conferència del prestigiós professor noruec JOHAN GALTUNG, titulada “Violencia-acoso en la familia,la escuela y el trabajo: Diagnosis-Prognosis-Terapia”.

Intentaré resumir, el que va ser tota una classe magistral d’este profesor noruec de 78 anys afincat en L’Alfàs.

Segons el professor, la societat està recolzada sobre tres pilars fonamentals, que són la familia, l’escola i el treball,

La familia, normalitzada en la seva gran majoria, és a dir formada per 4 membres, pare, mare, i dos fills, ha sigut l’encarregada produir la matèria prima per a l’escola.

L’escola, l’encarregada de disciplinar ciudatans per a formar-los i preparar-los per al treball.

El treball, l’encarregat d’emplear als treballadors per a produir tota mena de productes durant uns 40 anys fins la jubilació.

images-4Durant els últims 50 anys, la forma de l’estructura de estos 3 pilars ha sigutla  jerarquitzada, és a dir, a dalt un mando, el pare en la familia, el mestre en l’escola i el jefe en el treball, i a baix la dona i els fills, els alumnes i els treballadors, respectivament. 

Actualment estem en un procés de transció brutal en els tres pilars anomenats anteriorment, de profund canvi en les formes de família, en les formes relació entre els mestres i els alumnes a l’escola, i també de canvi en els sectors de producció, sent actualement el sector terciari molt més important.  Tots estos canvis han donat lloc a una sèrie de conflictes, per que l’estructura jerarquitzada ja no aporta solucions, donant lloc a diverses formes de violència (en la família, en l’escola, i en el treball).

L’individualisme i la igualtat, conceptes que definirien la situació actual, no encaixen, no encontren el seu lloc en la estructura jerarquitzada, per tant, cal una nova estructura horitzontal i individualista, que poc a poc vaja superant la fase actual de Anomia (cultura sense força normativa) i de Atomia (Teixit social que es disol)per a encontrar un nou punt d’equilibri en l’estructura que està a punt d’apareixer.images-6

 

Segons J.Galtung, estem en mig d’un canvi de producció i per tant en mig d’un cavi de societat. El mitjà de producció actual i, sobre tot futur, serà l’ordinador, sent Xina el centre del  hardware   i la India el centre del software i, en tó jocòs preveu que la moneda del futur s’anomenarà YuPi. la primera sílaba,”Yu”, de la moneda oficial xinessa Yuan i, la segona sílaba, “Pi”, de la moneda oficial india ruPia.

Continúa dient que la situació actual és molt difícil d’entendre, per tant, el més fàcil és culpabilitzar als demés. Per a eixir d’esta etapa de crisi, de transició, hi ha que encontrar un nou punt d’equilibri en l’estructura que està a punt d’apareixer.

Conclou la seua interenció, fent referència a la necessitat de despertar la sed de coneiximent per a resoldre els problemes i solucionar els conflictes i, d’alcançar més quotes de llibertat, autonomia i individualisme.

 

 

 

la nova llei de l’avortament

imagephp

Per una part i a favor el PSOE,IU,ICV, ERC y BNG, per l’altra i en contra el PP,CiU y PNV.

L’argument dels grups a favor: entenen l’avortament com un dret que les dones podran ejercitar baix la seua lliure voluntat en un termini que oscil.larà entre les 14 i les 16 setmanes. Un dret que deurà garantitzar el sistema públic de salut.

L’argument dels grups en contra: “El aborto es malo. Es malo para las mujeres y es malo para la sociedad. No puede ser un derecho para la mujer algo que es malo para ella. Frente al aborto, más vida”. Son paraules de Sandra Moreno, portaveu del PP en la subcomissió de l’avortament en el Congres.

Encara que IU,ERC, ICV y BNG proposen una llei de terminis de 20 a 24 setmanes, més amplia que la proposa el Govern, tot apunta a que la Llei eixirà avant i, en eixe cas serà el PP qui la durà al Constitucional.

El PP pareix estar còmode en l’actual llei, precissament en la matiexa Llei que Alianza Popular va dur també al Constitucional en els anys 80 sense cap d’èxit.

La meva opinió: Que l’avortament siga un dret de les dones, no significa que totes vagen a interrompre el seu embaràs, sino que, aquelles, que per unes raons u altres, tinguen necessitat de fer-ho, ho facen lliurement i en totes les garanties.

 

1980
1980

Fins l’aprovació de la Llei dels 80, moltes filles de detractors de l’avortament, embarassades, la gran majoria “gente pudiente”, se n’anaven a Londres a avortar i, a la resta li tocava complir amb la Llei vigent espanyola. 

 

Quanta falsetat!.Esta era la llei de l’embud, “Lo ample per a mi lo estret per a tu”.

Espere que esta Llei eixca avant.

tòpics a trencar

Al País de fa unes setmanes, apareix un reportatge sobre la violència de génere en el que la pregunta principal plantejada és: “Qué fer per a tallar la sangria de dones mortes a mans de la violència masclista?”.Ni la Llei 1/2004, sobre Mesures de Protecció Integral, una de les mes ambicioses de tot el mon; ni els diferents recursos judicials, sanitaris, socials, psicològics, policials, posats en marxa, són capaços de baixar les terrorífiques xifres de dones mortes a mans de les seues parelles, 584 des de l’any 2000. Una autèntica masacre!!!.

De l’extens reportatge extrac la frasse pronunciada per una jutgessa que no té res a veure amb disposicions judicials i que diu:“Las soluciones llegarán con nuestros hijos. Mientras, no podemos quedarnos de brazos cruzados”.

Doncs be, el motiu d’este post és la reflexió d’eixa atrevida i ambiciosa frasse.

A quines solucions podria referir-se esta dona??? Qué poder fer per aconsseguir eliminar estes boxornoses xifres??Pensant pensant crec que per a començar, podriem contribuir a eixes solucions, intentant trencar alguns tòpics que encara permaneixen vigents en les relacions de parella i ensenyar als nostres fill@s a no participar d’ells.

Alguns tòpics que cal trencar.

Eres el meu tresor.A la teva parella tot i que la vols molt, no és el teu tresor i només teu. No creus que és un pèl agobiant això de fer-ho TOT sempre amb la teva parella, sense amistats o altra gent que vos caiga bé? No és avorrit passar tot el nostre temps amb la mateixa persona? Si no es pot tindre una relació de parella en la que cadascú tinga els seus espais a part, s’arribarà a l’asfixia . Què passa quan un té plans? L’altre sempre hi va o es mor de gelosia a casa? No penses que vos sentiríeu millor tenint cadascú el seu espai? retenint la parella al teu costat només s’aconseguirà que l’agobio.

Sense tu no sòc res.Eres el tipus de persona que necessita una parella que done sentit a la seva vida? Penses que amb la parella podràs fer allò que mai fas sol/a? Si t’ho penses seriosament, com reaccionaries si algú et diguera que per tu aniria a la fi del món deixant-ho tot? Tan poc s’estima l’altre la seva vida com per fer una cosa així? En una relació sana, divertida, cadascú manté les seves amistats, aficions,etc.

Puc canviar a la meva parella. Penses que amb un poc d’amor i de paciència canviaràs les coses que no t’agraden de la teva parella? Les persones som com som, és cert que moltes vegades ens adaptem a les circumstàncies però això no vol dir que canviem la nostra forma de ser. En les relacions de parella és important acceptar-se l’un a l’altre tal com som. Si no es fa s’entrarà en un espiral de mals entesos i mals rotllos que ens faran patir. Si veiem que la nostra parella quasi només ens demana que canviem coses i li costa valorar les nostres virtuts potser hi hauríeu de reflexionar.

Qui be et vol es farà plorar. Molta gent té molt al cap la idea de que amor, patiment i sacrifici van junts. Hi ha una dita que diu “qui be et vol et farà plorar”. Doncs no, l’amor és per gaudir, per estimar i sentir-nos estimats/des. Amb la qual cosa vos haureu de buscar algú amb qui compartiu aquesta idea i tingueu ganes de compartir aquesta experiència. Quan una relació de parella va bé ens ho passem bé amb l’altra persona, ens sentim cómodes, gaudim i aprenem de l’altre. Si la vostra parella no vos tracta prou bé, potser estaria bé que anareu pensant en altra cosa.

FINS QUE NO TRENQUEM ESTOS TÒPICS SERÀ MOLT DIFICIL ACABAR AMB LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

NO CONSENTEIXQUES QUE NINGÚ ET FISCALITZE LA TEUA VIDA!

un lloc on escriure

%d bloggers like this: