Arxiu d'etiquetes: art

Jaume Plensa

Fent zapping l’altra nit, unes imatges d’unes escultures em van fer parar (ara no recorde massa be quin canal de televisió) en un programa que difonia l’obra d’un escultor desconegut per a mi: Jaume Plensa.

Escultures amb forma de cara humana, de tamany impressionant, colocades en mig d’un camp; figures humanes colosals, formades per lletres de metall, ubicades en mig de grans parcs. Pantalles enormes, revestides de llum leds, transmitint imatges pregravades de cares de distintes persones amb somriures i, manant xorros d’aigua sobre una plaça pública, on la gent espera excitada ser banyada pel xorro d’aigua.

Dibuix, obra gràfica, escultura, videoinstalació, tècniques totes que ens van mostrar a un creador d’obres molt personal, amb les que busca el contacte amb l’espectador, convidant-lo a interactuar amb elles. Un creador  amb al·lusions constants a les lletres, doncs és la literatura una de les seves principals font d’inspiració.

Però qui és Jaume Plensa? Jaume Plensa és un escultor català nascut a Barcelona en 1955. Va estudiar art a l’Escola de la Llotja de Barcelona i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

Ha esta guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya en l’any 1997. El Nasher Sculpture Center de Dallas li va dedicar a principis de 2010 la primera exposició realitzada amb obres un artista viu, i el Museu Picasso d’Antíbol va oferir, este mateix any, una altra gran retrospectiva amb els seus millors dibuixos.

És autor, entre altres famoses instal·lacions, de la Crown Fountain’ del Parc del Mil·lenni de Chicago; la gegantesca escultura de formigó i marbre construïda sobre una mina de carbó escocesa; el Alma del Ebro, escultura exhibida en la Exposición Internacional de Zaragoza de 2008; nombroses obres exposades en els més importants museus del món, i fins i tot, en l’edifici més alt del món: la Torre Dubai, inaugurada durant 2010 en els Emirats Àrabs.

Però a més dels seus mèrits professionals, que no són pocs, el que més em va impactar d’este home va ser la seva  faceta  personal. Un home cult, bondadós, sensible, tranquil i assossegat, característiques personals molt inusuals en estos temps que corren, i que jo valore sobre cap altres.

Algunes obres en mèdia de Jaume Plensa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

el poeta i el poble

Per a commemorar el 100 aniversari del seu naiximent, ahir, Gent de poble i del poble de Sella li van rendir un merescut homenatge, a ell, a Miguel Hernández, al poeta de poble, al poeta del poble.

Del poble i de poble van ser també els assistents que van anar a delectar-se de l’actuació del Col.lectiu d’Artistes de Sella (CAS). Un col.lectiu de poble i del poble que de forma desinteresada, generosa i anònima dedica moltes de les seues hores, al llarg de l’any, amb l’objetiu d’oferir de forma gratuïta i altruista recitals de música, cants, poemes, pintura, dança, convertint les seves actuacions, en úniques, genuïnes, reals, autèntiques. La d’anit, fou una d’elles, una celebració explèndida  per a recordar i venerar al poeta i a la seva obra.

Anit, de nou estavem tots. No sobrava ni faltava ningú. Estavem tots els amants de l’art i els amants de les coses nostres: Les de poble, les del poble. Estavem per a recordar al poeta del poble i sobre tot també per a agraïr, amb la nostra presència, a este col-lectiu del poble tot el seu esforç efectuat.

Allà on estigué el poeta, anit, també estaria amb tots nosaltres, amb la gent del poble, amb la gent de poble.

Gràcies.

transformacions

 

El passat dia 28 de Setembre es va inaugurar a la Sala d’Exposicions de las Atarazanas, Plaza Juan Antonio Benlliure, de València, “Al-Mirarte, todo se transforma”.
L’Exposició l’ha realitzat el col·lectiu artístic ArteEnred, i s’ha inspirat en la lletra de la cançó de Jorge Drexler, ” Todo se transforma”.

Una cançó que parla de la transformació de les coses on el que, cadascun dóna el que rep i que, després rep el que dóna, un joc que paraules molt simple que ve a dir que res es perd, tot es transforma. No hi ha una altra norma.

Jorge Drexler la va visitar el passat divendres 15 i estarà oberta fins al dia 22 d’Octubre’10.

Jorge Drexler és un dels meus músics preferits; músic, compositor, cantautor i metge uruguaià que va guanyar el Premi Goya (2008) a la millor música original per la cançó “La vida secreta de las pequeñas cosas i, un Oscar per la seva cançó “Al otro lado del río” de la pel·lícula “The Motorcycle Diaries”. És el primer uruguaià en obtenir un premi de l’acadèmia nord-americana.

ArteenRed és un col·lectiu que aglutina a un gran nombre d’artistes, que va sorgir fa quasi quatre anys, i que s’havien constituït en associació. Han intentat anar superant-se any a any, amb nous reptes i intentant fer-ho cada vegada millor.

Jorge Drexler ha estat l’excusa, el motiu d’aquesta Exposició, i cada obra està pensada en els versos de la seva cançó.

Esta és la cançó

i, estes algunes de les obres inspirades en la cançó

 

Claudia_LopezMaribel_SalasAna_RuizMartin_Fores

CAS

Acabe de vindre de Benidorm. Avui actuava, en el Saló d’Actes del seu Ajuntament, el Col.lectiu d’Artistes de Sella.

Ha sigut la primera actuació de CAS fora de Sella, la sala estava plena i han representat dos treballs que han arrancat els aplaudiments del públic assisten en nombroses ocasions.

CAS està format per un reduït grup de joves de Sella, la majoria d’ells estudiants, que els uneix tot alló relacionat en l’art en les seues diferents facetes, tal com la música, la pintura, la dança, la poesia, i que voluntariament i de forma altruista queden en els seus ratos lliures per a composar, interpretar, pintar, recitar, ballar; en una paraula CREAR. Crear coses diferents, emotives, sensibles, originals, capaços d’arribar a l’ànima de qui els escolta i admira.

Mentres Laia, Josep, Sergi, David, Fede, Pere, Agostí i Jose Miguel interpreten una peça musical, composta per Miquel;  Dani fa treballar els pinzells de colors sobre el llenç blanc al compàs de la música, a eixe mateix compàs al que, progressivament s’integren les veus de Lara, Aurora, Glòria i Eva per a recitar poesia concebuda per Lara.  Tàgara i Cassandra, amb les seues dances, otorguen moviment al quadre artístic.

Tots ells, presentats per Lluis Soler, són capaços d’engendrar Art en Estat Pur i, amb Ell, t’ajuden a localitzar el punt exacte de l’ànima, situada ahí, junt al cor, un lloc que, amb el ritme de vida que duem, poques vegades es troba, i qué al fi i al cap és el motor de la vida.

Tots ells, avui, m’han ajudat de nou a encontrar eixe lloc éteri, subtil, volàtil, impalpable, irreal, abstracte i pur, on s’allotja la meva ànima, provocant-me per moments un estat de plaer i torbació sublim.

Gràcies CAS.

primer post de març

Duia tot l’any ahí, però no me n’havia adonat, fins la passada setmana que de sobte va esclatar de forma espectacular, i va ser impossible passar desapercebut.

Per a eixe ametler, que ha estat diariament donant-me la benvinguda al poble abans de creuar el pont, i per a la meva amiga Tere Herrero (Tere de Finestrat) que assabentada de la meva veneració per ell, li va ver una foto el passat dissabte i me la va regalar, per a ells dos, dic, va dedicat este primer post de març.

I és que, hi han tantes coses esplèndides, a la vegada que simples, que ens passen tant desapercebudes…

Monumental, sobrecollidor, sorprenent, sensacional, no vos parèix?

amelter en flor, Sella 27/02/2010
ametler en flor, Sella 27/02/2010

tens 8 minuts?

Kseniya Simonova és la guanyadora de la edició Ucraniana de “Tens Talent”. Va arribar a la final i en ella va executar en directe una animació de la invasió d’Ucraïna durant la Segona Guerra Mundial, usant només els seus dits i una superfície de sorra.

Si disposes de 8 minuts et convide a vore estes imatges tan boniques, sensacionals i emotives que són dignes de ser difoses.

De segur que no et deixen indiferent.

un regal inesperat!

 

 

Arriba ma mare a ma casa i em diu: “Mariamparo, que Glòria m’ha donat açò per a tu”. Per a mi¿?¿¿?, conteste jo sorpresa.Un xicotet paquetet, delicadament embolicat, amb la lletra “a” en ú dels seus extrems conté un regal inesperat.

Il.lusionada i nerviosa, comence a destapar-lo, i… sorpresa!!! Qué emoció, quina alegria, amb un nus a la gola i les llàgrimes als ulls descobreix el seu contingut: 3 llibrets, 3 exemplars que contenen el post escrit per mi el passat 15 de juliol titulat “sensacions d’una nit d’estiu”.

Qué goig i quina sorpresa més bonica.

I és que, a vegades, ens compliquem la vida buscant la felicitat i el millor és que amb el que tenim, crear-nos-la, i tu amb este regal tan inesperat també has sigut capaç de crear-me un moment de felicitat.

 

Moltes gràcies Glòria

 

Este llibre es va començar a imprimir i enquadernar el dia 16 de juliol, dia de la Mare de Deu del Carmen.

Es porta a terme en exclusiva per a l’autora, es va enquadernar a mà en el Sòtano de las Maravillas, sent la seua tirada de 3 exemplars numerats, impresos en paper grogenc de 100 grams i tipografia Ibarra i Lucila per a què Amparo li perda la por al paper en blanc.

Sella