Arxiu d'etiquetes: canvis

joc de paraules

Dolència, patiment, sofriment, facultatiu, especialista, desarmar, desajustar, desfer, hàbit, pràctica, costum, benestar, alegria, satisfacció, por, pànic, horror, desassossec. tristesa, amargor. desorientació, confusió, atordiment. fugacitat, versatilitat,  transformació, metamorfosi, modificació, adaptació, aclimatació, transformació, força, resistència, ànim, i…………… RESILIÈNCIA.

1_foto-resiliencia

 

BON NADAL

L’altre dia una companyera de fa més de 20 anys i bona amiga meva, em va enviar un missatge d’eixos coneguts com de cadenes, era prou extens, llarguíssim diria jo com per a poder llegir-lo en horari laboral, vaig decidir per tant, deixar-lo per a quan arribara a casa.

Una vegada a casa, tranquilament el vaig llegir, era tan bonic que, tot i no ser una persona que reenvie cadenes de missatges, en esta ocasió vaig fer una excepció. El vaig reenviar a 8 persones, dones, tal i com s’indicava que, per un o altre motiu han format i continuen formant part important en la meva vida per l’admiració que li’ls professe, doncs  són dones valentes, intel.ligents, altruistes, treballadores i constants, amb molt de coratge i fortalesa, però també amb molta bondat i espiritualitat.

El missatge tractava de les Quatre Lleis de la Espiritualitat que ensenyen en la India, i que aprofitant els primers dies d’este hivern, m’agradaria compartir amb tots vosaltres per representar una guia perfecta de superació personal.

La primera diu: ” La persona que arriba és la correcta”, és a dir, ningú arriba a les nostres vides per casualitat, totes les persones que ens envolten i que interactuen amb nosaltres, estan ací per algun motiu, per a fer-nos aprendre i avançar en cada situació.

La segona llei diu: “El que succeeix és la única cosa que podia haver passat”. Res, però absolutament res, del que ens passa en les nostres vides podria haver estat d’altra manera. Ni tan sols el detall més insignificant. No existeix el ” Si jo hagués fet tal cosa hagués succeït tal altra…”. No, el que ha passat fou l’únic possible que hagués pogut passar, i així va ser per a que aprenguérem eixa lliçó, i seguirem avant. Totes i cadascuna de les situacions que ens han passat han estat perfectes, encare que la nostra ment i el nostre ego es resisteixen i no vulguen acceptar-ho.

La tercera llei diu: “En qualsevol moment que comence és el moment perfecte”. Tot comença en el moment indicat, ni abans, ni després. Quan estem preparats per a que alguna cosa nova comence en les nostre vides, és on  començarà.

I la quarta i última diu: “Quan alguna cosa acaba, acaba”. Simplement així. Si va acabar en les nostres vides, és per a la nostra evolució, per tant, és millor deixar-ho, seguir avant i avançar ja enriquits d’eixa experiència.

Espere vos haja agradat tant com m’ha agradat a mi

BON NADAL I FELIÇ 2016

w031230a077-3

qüestió d’actituts

Cansada de suportar escoltar mètodes argumentaris i retòrics com “Açò és fa pels meus collons o pels meus ous”, o “açò es fa com a mi em diuen ….” per part de persones que formen part d’institucions de diversa índole, encarregats  de partir el bacallar i emportar-se la millor part o, de voler acabar una discussió o imposar d’una manera ràpida i eficaç la seva opinió passant-se pel forro la dels demes, PER FI, sí dic per fi, comencen a APAREIXER altres mètodes argumentaris per part de persones que sedueixen a la resta per la seva forma armoniosa de parlar, per la seva actitud, per la seva empatia i comprensió i per l’absència de grolleria i exides de to.

Perquè, només amb l’ùs d’estos mètodes  tillats “de seducció” serà possible el canvi en el funcionament de les nostres anquilosades institucions, associacions i relacions en general.

És només, qüestió d’actituts.

actitud

desdejuni de cap d’any

M’he despertat amb un fort dolor de cap, i no cregueu que és de la resaca de la nit de Cap d’Any ( ja m’hagués agradat que fora per eixe motiu) sino, perquè des de fa un temps ençà eixe dolor em tortura i m’inhabilita per a qualsevol cosa. M’he pres una píndola i he intentat dormir un poc, cosa que no ha estat possible, així que he decidit alçar-me en el moment que un sol radiant invadia la pràctica totalidad de les estàncies de ma casa.  Això m’ha fet sentir be.

La intensa llum i la caloreta m’han animat a fer el desdejuni al terrat de ma casa. Un suc de taronja, una torrada de pa amb tomaca i un got de llet amb mel, ha estat el magnífic àgape amb el que he encetat el 2015, un any que em dona la impressió que serà molt bo, tot i el dolor de cap amb el que he amanegut.

Un desdejuni embolicat amb el revolteig joiós i festiu de les campanes de l’esglèsia del poble anunciant la misa de 12.  El cant d’uns galls un tant ressagats de les casetes de les hortes d’enfront. El reclam  dels perdigots de la veïna del costat. El trinar d’altres pardalets dels arbres del voltant. El parlar dels vianants  desitjant-se els uns als altres un bon any. Tot aixó, amb el sol acaronant el meu cos, ha fet un inici d’any de luxe. Em sent be.

Qué és sentir-se be? Estar a gust amb una mateixa, així de simple i complexe a la vegada. Indagar en el teu interior i descobrir pau, tranquilitat, assossec i harmonia, sensacions que tal vegada transmet la imatge presa en este primer capvespre de 2015.

BON ANY !!!

capvespre de cap d'any 2015

 

Consciència o cocció

El passat 28 d’octubre vaig assitir al 9è Foro de Benestar Social organiztat per la Diputació d’Alacant. Enguany la temàtica es va centrat en la Llei  de la Reforma de la Administració Local i els seus temuts efectes en els Serveis Socials.

D’entre els participants destacar a José Manuel Ramírez Navarro, president de l’associació estatal de directors i gerents de serveis socials estatals, el qual va començar la seva ponència amb una rondalla que ens va despertat a tots de la somordor de les anterirors ponències.

“La granota i l’aigua bollint”, una rondalla que mostra la nostra dificultat d’adaptació als canvis incrementals.

Rana

La rondalla diu:

“Imagina’t una cassola plena d’aigua gelada en la qual nada tranquil·lament una granoteta.

Un xicotet foc s’encén baix la cassola, i l’aigua es calfa molt lentament.
L’aigua a poc a poc… a poc a poc… va posant-se tèbia, i la granoteta troba això més aviat agradable, i continua nadant.
La temperatura de l’aigua segueix pujant… fins que l’aigua es calfa tant, que  la granota es sent un poc cansada però, no s’espanta.
A poc a poc l’aigua es calfa de debó  i la granota comença a encontrar-se desfisiosa, però està tant dèbil que no pot fer res més que soportar-ho. 
La temperatura continua pujant, tant, que la granota acaba simplement… coent-se i morint.

Si la mateixa granota s’hagués ficat directament en l’aigua a 50 graus, amb un salt hagués anat fora de la cassola.

Consciència o cocció, hem de triar!

La rondalla està bé per transmetre un parell d’ensenyaments:

  1. La nostra capacitat per observar una situació problemàtica. Guanya molt si som capaços de prendre distància i observar-la “des de fora”.
  2. Existeixen procesos lents i graduals que amenacen la nostra supervivència (satisfacció, felicitat…) i que, si no som capaços d’identificar a temps, acabarem coent-nos com la granota.

dedicat a ell

Pensaves que no havia d’arribar mai, però ja veus, tot passat i superat. Ha estat un any bastant dur per a tu, que no acostumes a passar molt de temps davant dels llibres. Tens molta capacitat però cal exercitar-la diariament, ja que la capacitat sense la constància diaria no val per a res.

La recent graduació del passat dissabte, després d’haver superat els examens de Batxillerat i les proves de selectivitat, marcaran un abans i un després en la teva vida, que si be ara encara no n’eres conscient, amb els anys te n’adonaràs.

I és que a partir d’ara se t’obri un ventall de oportunitats, on hauràs de triar estudiar allò que més t’agrade per a que les hores que hages de passar davant dels llibres més que un esforç et suposen una satisfacció i un goig. Has de pensar que és allò que més et pot omplir, independentment d’on hages d’anar per aconsseguir-ho,  ja siga a centenars de kilòmteres o per què no? a la vora de casa.  Has de pensar en tu i no en el que puguen pensar els demés.

I ja per últim, m’agradaria dir-te que si be la inteligència intelectual, entesa com la capacitat de pensar i raonar, és una part important en el teu creiximent personal, no pots oblidar mai que, altres habilitats  com per example apreciar i expresar  les teues emocions i entendre les dels demés, són tant o més importants per a poder aconseguir un correcte desenvolupament que et permetra conviure amb armonia amb tu mateixa i amb els que et rodegen.

Enhorabona Bernat! i gràcies per donar-me permís a publicar este post.

29b5e5f4fe29699a24812257330e2ff9

missatge ocult

Acabaré el 2013 amb el conte del missatge ocult.

Este missatge ocult m’ha ajudat molt a superar els moments durs d’este any que, per fi, avuí acaba i a entendre que, afortunadament o desgraciadament, res és per a sempre.

Va haver una vegada un rei que va dir als savis de la cort:
– M’estic fabricant un preciós anell amb un dels millors diamants i vull guardar ocult dins d’ell algun missatge que puga ajudar-me en moments de desesperació total, i que ajude als meus hereus, i als hereus dels meus hereus, per sempre. Ha de ser un missatge breu, de manera que càpiga baix el diamant de l’anell.
Tots els qui van escoltar eren savis, grans erudits; podrien haver escrit grans tractats, però donar-li un missatge de no més de dues o tres paraules que el pogueren ajudar en moments de desesperació total…era força difícil. Van pensar, van buscar en els seus llibres, però no podien trobar res.  El rei tenia un ancià servent que també havia estat servent del seu pare, i també li va preguntar. Este li va dir:

– No sóc un savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però conec un missatge. Durant la meva llarga vida a palau, m’he trobat amb tot tipus de gent, i en una ocasió em vaig trobar amb un místic. Era convidat del teu pare i jo vaig estar al seu servei. Quan s’anava, com a gest d’agraïment, em va donar aquest missatge – l’ancià ho va escriure en un diminut paper, ho va doblegar i l’hi va donar al rei- Però no el llixques -li va dir- mantin-lo amagat en l’anell. Obri’l només quan tot la resta haja fracassat, quan no trobes eixida a la situació.
Este moment no va tardar a arribar. El pais va ser envaït i el rei va perdre el regne. Estava fugint en el seu cavall per salvar la vida i, els seus enemics el perseguien. Estava sol i els perseguidors eren nombrosos. Va arribar a un lloc on el camí s’acabava, no havia eixida: enfront hi havia un precipici i una profunda vall; caure per ell seria la fi. I no podia tornar perquè l’enemic li tancava el camí. Ja podia escoltar el trotar dels cavalls.
No podia seguir cap a davant i no hi havia cap altre camí… De sobte, se’n va recordar de l’anell. El va obrir, va traure el paper i allí va trobar un breu missatge tremendament valuós: Simplement deia: “TOT PASSARÀ”. Mentre el llegia va sentir sobre ell un gran silenci. Els enemics que el perseguien havien d’haver-se perdut en el bosc, o havien d’haver-se equivocat de camí, però la veritat és que a poc a poc va deixar d’escoltar el trot dels cavalls. El rei es sentia profundament agraït al servent i al místic desconegut.

Aquelles paraules havien resultat miraculoses. Va doblegar el paper, va tornar a posar-ho en l’anell, va reunir als seus exèrcits i va tornar a conquerir el regne. I el dia que entrava de nou victoriós a la capital va haver una gran celebració amb música, balls… i ell es sentia molt orgullós de sí mateix.
L’ancià estava al seu costat en el carro i li va dir: Este moment també és adequat: Torna a mirar el missatge.
– Què vols dir? -va preguntar el rei-. Ara estic victoriós, la gent celebra la meva volta, no estic desesperat, no em trobe en una situació sense eixida.
– Escolta -va dir l’ancià- este missatge no és només per a situacions desesperades; també és per a situacions plaenteres.
No és només per a quan estàs derrotat; també és per a quan et sentes victoriós. No és només para quan ets l’últim; també és para quan ets el primer.
El rei va obrir l’anell i va llegir el missatge: “Això també passarà”, i novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, enmig de la multitut que celebrava i ballava, perquè l’orgull, l’ego, havia desaparegut. El rei va poder acabar de comprendre el missatge. S’havia il·luminat. Aleshores,  l’ancià li va dir:
– Recorda que tot passa. Cap cosa ni cap emoció són permanents. Com el dia i la nit, hi ha moments d’alegria i moments de tristesa. Accepta’ls com a part de la dualitat de la naturalesa perquè són la naturalesa mateixa de les coses. 

IMG_3518

canviem?

Em done conter de lo difícil que és canviar les coses. Una simple anècdota ocorreguda fa pocs dies em fa pensar que és més complicat desaprendre algo que aprendre-ho de nou.

La qüestió és que estavem assajant unes nadalenques per al concert de Nadal, i una partitura estava transcrita de forma diferent a com sempre s’havia cantat, tot i que el resultat també quedava molt be.

Després de cantar-la i aprendre-la tal i com estava en la partitura, alguns components del Cor, varen dir que millor cantar-la com sempre s’havia fet.

Jo, en principi no tenia cap problema en cantar-la de la nova forma, era diferent, però quedava igual de bonica, però finalment es va cantar com tota la vida.

Per què som tan reacis a fer les coses de diferent forma? Per què, quan es proposen noves formes ens oposem de front amb el pretext de que aixó no s’ha fet mai?  Realment es vol canviar, o simplement és una excusa de cara a la galeria per a continuar fent el que s’ha fet sempre? Com volem que canvien les coses, si nosaltres no sóm capaços de fer-ho?

L’exemple de la nadalenca és una tonteria, però tant clarificador, que jo crec que ens podria servir perfectament per a pensar en tot el que fem gaire a diari, des d’alló més qüotidià i banal, fins alló més trancendental, i intentar indagar en fer les coses de manera diferent.

Aixó sí, si realmentment es vol canviar.

Perque podem fer dos coses, queixar-nos, protestar, tirar la culpa als demés d’alló que no funciona, o renovar-nos, canviar l’enfoc i innovar.

Jo de moment, intente no comulgar amb rodes de molí i rebuje les  imposicions de coses desmesurades o absurdes.