Arxiu d'etiquetes: cine

àgora, la pel.lícula

Fa ja unes quantes hores que l’he vist i, encara pareix que estiga inmersa en les escenes i la trama pel.lícula. No m’ha defraudat, les expectatives que m’havia fet d’ella s’han cumplit de bon grau.

Àgora, la pel.lícula que tant ansiava vore des del maig passat quan la van anunciar, és al meu pareixer d’obligada visualització. L’ambientació, el decorat, el vestuari i la música potencien més si cap la extraordinària història d’un dona memorable que, Alejandro Amenábar, ha volgut que no quedara en l’oblit.

La història d’Hipatia d’Alejandria , no deixa indiferent a ningú. Filósofa que va viure en la segona mitad del segle IV fou una dona adelantada al seu temps, lliure e independent, periode de temps en el que les sangrentes disputes entre el paganisme romà, el judaísme i el cristianisme marquen l’inici del fundamentalisme religiós que prevaleix fins les nostres dies.

Recomane la pel.lícula per a tot aquella persona que vulga conèixer la fascinant història d’esta dona a més de passar un poc més de dos hores disfrutant d’un cine de qualitat i envergadura.

Anuncis

millennium 1

Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres.

El llibre no me l’he llegit, però la pel.lícula l’he vist i és molt bona. 

Millennium: los hombres que no amaban a las mujeres
Millennium: los hombres que no amaban a las mujeres

Contraste dràstic, bestial entre paisatges que rocen la perfecció d’un pais i una societat moderna, avanzada i de  futur, com és la de Suècia i, els actes més deplorables, rastrers i mosntruossos d’alguns essers humans que l’habiten, on la violència, els abussos sexuals, els assassinats de les dones són una pràctica habitual per part d’un sector de la societat sueca: Els misóginos (els homes que no volen a les dones).

La pel.lícula conta una història on el be i el mal es barrajen en tot moment.

Homes bons que investiguen i impulsen investigacions per tal d’esclarir atrocitats patides per les dones a mans d’homes bàrbars  sense escrúpuls.

En una societat com la sueca on, aparentment, tot pareix ser perfecte, existeixen també essers monstruosos que maltracten a les seves dones, a les seves filles, a les seves mares, a les seves germanes. Monstres que utilitzen a les dones com simples objectes sexuals, que practiquen sobre  elles un domini total i absolut.

Història que refleja molt be la realitat encara que la realitat moltes vegades supera la ficció. I és que, de repent em ve al cap casos com el del “monstre d’Austria”,  el monstre de Bèlgica, per nomenar alguns exemples d’atrocitats de la societat aparentment moderna, desenvolupada i civilitzada d’Europa. I entre un llarg etcètera, casos com, el mosntre de Perú,  el monstre de Chile,  i el montre dels mil caps el de les dones de ciutat Juarez en Mèxic   on milers i milers de dones i xiquetes moren anualment violades a mans d’homes amb llicència per a tot, on mai s’arriben a esclarir estos assassinats per falta de voluntat política i judicial quedant impunes els assassins i amb llicència per a cometre de nou més delictes sobre les dones.

La història d’aquesta pel.lícula em fa pensar també en la existència de xarxes de protitució organitzades que es dediquen a reclutar a xiquetes i dones al voltant de tot el mon, aprofitant les condicions miserables en les que viuen elles i les seues famílies en els seus països d’orige, amb la falsa promesa d’un treball digne per aconsseguir una vida millor i quan arriben als països de destí, els països rics, desenvolupats i civilitzats el que encontren és l’esclavitut sexual, prostitució obligada, pallises i tota una mena d’abusos sexuals i degradació més brutal que un esser humá puga patir.

Una història dura, desagarradora, crua, però real.

Una història per a pensar i reflexionar que a pesar dels últims assoliments en el camp de la no violència contra la dona i la igualtat, encara queda MOLT camí que recòrrer. 

Sense dubte una película per anar a vore. Una història  que cal conèixer.

ágora

Conta Amenabar que una nit, gitat en la coberta d’un vaixell en el qual es dirigiria a Eivissa, va descobrir de sobte, enmig de la foscor, la Via Láctea. Conta que després d’aquell viatge a Eivissa i del descobriment de la Via Làctia li resultava molt reconfortant anar-se’n al llit totes les nits pensant que estava envoltat de vida.

És en eixe moment quan va néixer i afermar el seu interès per l’astronomia. Després de contagiar del seu entusiasme al seu amic i coguionista Mateo Gil, i al seu productor, Fernando Bovaira, va començar a documentar-se, a aprendre, i d’aquesta manera va ser caient de llibre en llibre i de documental en documental fins que va descobrir a Hipatia, la dona destinada a convertir-se en la protagonista de Ágora, la seva última pel·lícula.

 

imatges de la pel.lícula ágora
imatges de la pel.lícula ágora
Hipatia, dona memorable a la que l’any passat li vaig dedicar un post en el meu humil blog. Fes clic ací per vore l’entrada, se li atrebuiex la frase: ” Defen el teu dret a pensar, perque inclús pensat de manera errònia, és molt millor que no pensar…”.

La vida de Hipatia és envejable.

Nascuda a Alejandria en el segle IV després de Crist, Hipatia és un encreuament de la cultura romana, la grega i l’egípcia. Filla d’un savi de l’època que va decidir convertir-la en una dona excepcional, passa per ser el cap matemàtic més important del món grecorromà.

Però els seus interessos es van estendre a la filosofia (va dirigir l’escola neoplatónica) i a l’astronomia, sent responsable de la construcció d’instruments científics com el astrolabio, que serveix per a situar la posició de les estrelles, o el hidroscopio, utilitzat per a detectar la presència d’aigua i per a medir la fluïdesa dels líquids.

La seva figura, reivindicada per Voltaire i els filòsofs de la Il·lustració, que contraposaven el seu esperit obert i curiós a l’obscurantisme atribuït a l’Edat Mitjana, és també -per raons evidents- un dels icones del feminisme.

Va ser l’última responsable de la Biblioteca d’Alexandria, la més important del món de la seva època i la destrucció de la qual va constituir una de les grans pèrdues de la cultura universal. 

Va ser víctima de la intolerància i del fanatisme, doncs va morir a les mans dels cristians, als qui molestava la seva llibertat, la seva independència de criteri, la seva saviesa i l’autoritat moral i política que gaudia entre les seves contemporanis.

Ágora, la pel·lícula que va néixer la nit d’aquell viatge a Eivissa de A.Amenabar, es realitza amb voluntat didàctica, amb intenció d’ensenyar. Actualment està rodant-se a l’illa de Malta i es preveu la seva estrena en Espanya en la tardor d’este any. 

M’alegra molt que directors de cine com A. Amenabar contribueixquen a fer  visibles i a apropar al públic en general a dones tan memorables de la història de la humanitat com Hipatia de Alejandria, mitjantçant un mitjà de comunicació de masses com és el cine.

De segur que serà una bona pel.lícula per anar a vorer.