Arxiu d'etiquetes: conciliació

ato sempre darrere

Com tots els dilluns a les cinc de la vesprada, he aparcat el cotxe en el parking de l’EOI, he obert la porta del maletero i he fet l’habitual intercanvi d’ato: Ampolla d’aigua buida i borsa de tapers, per  motxilla dels llibres d’anglés.

Avuí, quan he agafat la motxilla m’ha paregut que pesava un poc més de l’habitual, però enseguida he rebutjat eixe pensament. Per què havia de pesar més, duent el mateix material de sempre? m’he preguntat.

Ja en classe i, mentres parlava amb  el company que tenia al costat he anat traent els llibres i llibretes de la motxilla, i quina ha estat la meva sorpresa que entre tot els llibres de text, m’ha aparegut el llibret de festes de Sella d’enguany!!!. No m’ho podia creure, gaire un quilo de paper satinat a tot color a classe d’anglés. Amb raó pesava tant la ditxosa motxilla!!!.

Be, ha servit per fer unes rises amb el company, i per a donar a coneixer el poble de Sella.

Valga esta anecdota per a mostrar-vos la quantitat d’ato que diariament m’enduc darrere quan eix per la porta de casa a les 7 del matí i, al meyns, dues vegades a la setmana arribe passades les 7 de la vesprada a casa. Qué puc fer si m’agrada tant viure al poble…

Que si bolso amb totes les pertenències personals que puga necessitar al llarg del dia, des de cartera amb diners i tarjetes, fins a les claus, mocadors, ulleres, mòbil, borseta d’aseo, entre altres.

Que si bolsa amb els tàpers per a dinar. Clar ara em toca dinar allí, si vull fer-ho a una hora raonable, i tot gràcies als polítics de torn del govern central que amb l’afan de traure el pais avant, s’han empenyat en pagar meyns als funcionaris i fer-nos treballar més. Qué listos són els polítics, la majoria d’ells sempre donant exemple d’honestitat, esforç, humiltat i ben fer. En fi, que diariament ens toca dinar “baix braç” .

Be, i ahí no queda la cosa, ja dic, els dies que tinc classe d’anglés per la vesprada, que son un parell a la setmana, també toca endur-me la motxilla amb els llibres i material escolar ( avuí completat amb el llibret de festes de Sella d’enguany).

No res, sempre carregada com una burra, a trenca coll.

Pensan-t’ho be tampoc hi ha tanta diferència amb la dòna de la imatge

images

Anuncis

és només qüestió d’instants, la felicitat

La felicitat

La tristeza no té fi
La felicitat sí
La felicitat es com una ploma
El vent va duent per l’aire
Vola tan lleu
Però té vida breu
Necesita que haja vent sense parar.

………………

La tristeza no té fi
La felicitat sí
La felicitat és com una gota de reixiu
En un pétal de flor
Brilla tranquila
Després d’oscilar lleument
i cau com una llàgrima d’amor
………………………

I és per ella ser així tan delicada
Que jo sempre la trate be
La tristeza no te fi
La felicitat sí

Fragments de la bellísima cançó de Vinicius de Moraes, per un dia tan especialment feliç per a mí.

polítiques d’igualtat

detall oferit en les jornades
detall oferit en les jornades

El passat 3 de març vaig assitir a les Sextes Jornades sobre Igualtat de Gènere que amb motiu de la cel.lebració del dia 8 de març, Dia de la dona, organitzà la Diputació d’Alacant; unes jornades amb molt bona acceptació per part del públic assitent i mostra d’aixó ha sigut el significatiu augment de participació experimentat en el seu breu període de vida. Això sí tot hi ha que dir-ho, el 98% del participants erem dones, indicador que ens apunta que encara queda molt per a fer i per alcançar.

Be, les d’enguany s’han centrat en les polítiques públiques d’igualtat entre homes i dones i, dels treballs presentats jo destacaria una conferència, a càrrec de la periodista Carme Chaparro, titulada “Comunicació i gènere” i, una taula redona, titulada “La incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals. Especial referència a l’àmbit de la contractació i pressupostació pública”,participada per l’advocat basc Santiago Lesmes Zabalegui, consultor especialista en gènere i contractació pública i, per l’economista valenciana Carmen Castro García, consultora sobre Polítiques per a la Igualtat i membre de la xarxa europea de polítiques en enfocament de gènere.

carme chaparro
carme chaparro

Carmen Chaparro Martínez, periodista que presenta els Telediaris de Telecinco, inicià les jornades amb una conferència molt amena, dinàmica i entretinguda, en la que ens va desvelar alguns detalls i secrets del mon de la comunicació, especialment el de la TV, tal com que:

  • En els informatius el periodista principal és home, i major i, les periodistes secundàries són dones, joves i guapes
  • Quan hi han en pantalla xic i xica, sempre comença el xic.
  • Les periodistes del sexe femení, reben en moltes ocasions, crítiques per part dels compnays de la profesió per deixar als seus fills al càrrec de terceres persones mentres elles treballen, moltes vegades fora de la seva ciutat. Cosa que no ocurrèix amb el periodistes del sexe masculí.
  • També, les dones periodistes reben recriminacions quan emprenen treballs perillosos en misions de guerra, fet pel qual no reben el mateix tractament els homes periodistes.
  • Existeixen temes reservats als homes i a les dones, exemple: En 2008 van coincidir dos notícies importants per a cubrir, L’Expo de Zaragoza i el Congrés del Partit Popular en València, en plena crisi de Rajoy, doncs a les xiques les van enviar a Zaragoza i als xics a València.
  • També va fer menció a una frase d’una colega seva, Soledad Gallego Díaz, que diu que existeixen més periodistes que polítics que traten mal a les dones
Santiago Lesmes Zabalegui

La taula redona, va ser molt més densa i tècnica i sobre tot, innovadora, no per això meyns interessant que la conferència. La va encetar Santiago Lesmes Zabalegui parlant sobre un nou concepte, la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals mitjantçant els contractes públics, sustentada en dos principis fonamentals:

  1. Les accions positives per a eliminar la desigualtat, encara existent entre homes i dones i,
  2. La transversalitat de la igualtat en les polítiques públiques.

Els plecs de condicions del contractes públics són la diana perfecta per a introduir estos nous conceptes, concretament en els criteris de valoració tècnica on es poden incloure criteris socials, mesures de conciliació familiar per a contractar en perspectiva de gènere, així com també a persones en perill d’exclusió social. Estos criteris socials tenen un efecte expansiu doncs si la entitat pública contempla en els seus contractes públics estos criteris, les empreses interessades no tindran més remei que ajustar-se a estos requisits i competir entre elles per a oferir les millors condicions i fer-se en l’adjudicació i posterior contracte en qüestió. Amb estes mesures, el que es preten és un canvi estructural i no un simple canvi puntual.

carmen castro garcía

Carmen Castro García, va centrar la seva intervenció en la igualtat de gènere i el pressupost públic.

Ella considera que es necessari un canvi d’enfocament tant en la contractació pública com en la manera de confeccionar els pressupostos públics. Un canvi des d’àrees i departaments, referint-se a que actualment les polítiques de igualtat estan en mans de àrees i departaments que només manegen i operen al voltant d’un 0,3% del pressupost econòmic total, i clar això és una fal.làcia, des de només estes àrees es impossible un canvi real en les polítiques de igualtat

Molts polítics s’omplin la boca manifestant que les importa molt i que treballen per la igualtat entre homes i dones però a  l’estudiar les seues polítiques detingudament comprova que eixes paraules no són sino que cortines de fum, i ón és el millor lloc per a saber si realment els importa eixa igualtat¿?¿¿, doncs en els pressupostos, que no són un altra cosa que la materialització monetària de la política de cada govern. Ahí, en la consignació de les partides pressupostàries apareixen els indicadors perfectes per a conèixer en qué, quant, com i on destinen els governs els diners de tots i totes, i si realment els interessa la igualtat entre homes i dones i apliquen adequadament polítiques al respecte.

Aplicar la transversalitat de gènere en els pressupostos no és crear un pressupost paral.lel, separat i dedicat exclusivament per a les dones, com està duent-se a terme en el 90% de les entitats, NO. No és aixó, no es refereix al percentatge que una entitat destina a les àrees de la dona, sino que és una ferramenta que ha d’impregnar totes i cada una de les àrees de l’entitat. Les àrees o departaments d’igualtat pot ser siguen les que inicien este procés però, realment qui definitivament haurà que liderar-lo seran els Departaments d’Intervenció i Tresoreria. L’àrea econòmica d’una entitat que, previ compromís polític, mitjantçant acords de Ple, lideren estos pressupostos de gènere.

Alguns països com Austràlia, Canadà i Sudàfrica són pioners en polítiques de gènere, liderades pel govenr, per les associacions de dones i per ambdós respectivament.

Ací, a l’Estat Espanyol, les úniques Comunitats Autónomes que lideren estes polítiques són Euskadi i Andalusia.

Encara està tot per fer.

Perquè alló important no és quant em gaste sinó com, en qué, per a qué i en qui m’ho gaste.



dedicat a ella

“Mama, ja em podies dedicar un post…” em va sugerir la meva filla.

Extranyada però, a la vegada satisfeta per la seva petició, he decidit dedicar-li este post.

Doncs, va per ella, per la meva filla.Va per tu.

Tinc una filla que fa escassament un més ha cumplit 18 anys. En aquest breu interval de temps la seva vida ha canviat molt, de fet li ha donat un gir de quasi 180º, encara que ella no se n’adone. Per primera vegada ha pogut fer valdre el seu dret al vot, ha superat el Batxillerat, i ha finalitzat els temuts examens  de Selectivitat. Finalitza, per tant, una etapa de la seva vida, la de l’institut, la de l’adolescència i en comença una nova, la de la Universitat, la de la majoria d’edat, la de la joventud.

graduació
graduació=recompensa

Esta vesprada és la seva festa de graduació, després del gran esforç arriba la primera recompensa: la festa, la graduació.

Esforç, recompensa i sort, tres conceptes que sense dubte formen i continuaran formant part de la seva vida, de la de tots.

L’esforç duu implícit la recompensa, encara que al principi ens conste entendre aquesta relació, una vegada que anem madurant entenem que ambdós conceptes tan importants per a la vida són inseparables. L’esforç de l’estudi diari, progressiu i constant duu implicit la recompensa dels bons resultats.

“Desenganya’t. Gens important t’arribarà sense esforç. Milions de persones juguen tots els dies a la loteria i altres jocs d’atzar i moren sense haver tingut “sort“. Guanya’t la teva sort, cride o no cride a la teva porta. Reivindica-la per dret propi. Desenvolupar una gran capacitat d’esforç és el que et permetrà continuar a ple rendiment mentre que uns altres tiraran la tovallola. Podràs plantejar-te metes i reptes que uns altres només es permetran somiar, renunciant a aspirar per considerar-los inaccessibles. Desenvolupar la teva capacitat d’esforç en l’estudi exigeix progressivitat i constància.  Al final, ho faràs com si res… “sense esforç”. Hauràs aconseguit una cosa molt important. La teva ment et dirà davant qualsevol repte: sí, puc.”

 

esforç
esforç

Este és el missatge que has de tindre sempre present i encara que esta etapa haja finalitzat, la vida és un gran marató i per tant cal continuar. Imáginat el que fa una llavor. Tots els dies creix un poc. Al principi li costa moltíssim treball. Un brot molt tendre ha de trencar la pròpia llavor, obrir-se pas en la dura terra, arribar a la superfície… Tots els dies creix alguna cosa, gairebé imperceptible… Però tots els dies… Al cap d’anys la llavor s’ha convertit en un arbre gegant de 112 metres d’altura i una dotzena de metres de diàmetre.

La constància en l’estudi és fonamental. No deixis mai d’estudiar, el coneiximent i la formació és l’ùnica cosa que et podrà salvar en esta vida de qualsevol contratemps i, tambe serà algo mai ningú et podrà arrebatar.


la sort
la sort

 

Desconeixes encara els resultats de la Selectivitat, que de segur seran positius, però encara no saps si els esperats per a cumplir els teus objetius previstos. No obstant a pesar de l’esforç realitzat la sort ací, sí que juga un paper fonamental, per tant llig esta història i extrau la teua conclusió: 

Una història xinesa parla d’un ancià llaurador que tenia un vell cavall per a llaurar els seus camps. Un dia, el cavall va escapar a les muntanyes. Quan els veïns de l’ancià llaurador es van acostar per a condolerse amb ell i lamentar la seva desgràcia, el pagès els va replicar: Dolenta sort? Bona sort? Qui sap!.

Una setmana després, el cavall va tornar de les muntanyes portant amb si una rajada de cavalls salvatges. Llavors els veïns van felicitar al pagès per la seva bona sort. Aquest els va respondre: Dolenta sort? Bona sort? Qui sap!. Quan el fill del pagès va intentar domar un d’aquells cavalls salvatges, va caure i es va trencar una cama. Tot el món va considerar allò com una desgràcia. No així el pagès, qui es va limitar a dir: Dolenta sort? Bona sort? Qui sap!.

Unes setmanes més tard, l’exèrcit va entrar en el poblat i van ser reclutats tots els joves que es trobaven en bones condicions. Quan van veure al fill del pagès amb la cama trencada, li van deixar tranquil. Havia estat bona sort? Dolenta sort? Qui sap!

Enhorabona Iris!!!

life starts al 40!

No tenia en ment parlar sobre aquest tema però, una frase de Clara, la professora d’anglés, ha fet que la publicació d’aquest post fora possible.

Recentment m’he matriculat en un curset on-line d’anglès bàsic de la FVMP. (Federació Valenciana de Municipis i Provincies)
En el primer correu de presentació que li vaig enviar a Clara, ja li adelantava que a pesar de tindre 42 anys i dur uns 2 o 3 mesos de classes d’anglés, estava més verda que l’herba, però que intentaria estar a l’altura de les circumstàncies.
Tot açò li ho dia en un intent de fugida, esperant que em diguera que millor preparar-me un poc més i, després intentar-ho de nou, i d’esta manera lliurar-me del curs i dels examens. La resposta de la professora no es va fer esperar i em va dir algo que se m’ha quedat un poc gravat en la ment i m’ha donat ànims per a encarar el curs amb decissió i plantejar-me a curt termini iniciar estudis que per circumstàncies personals tenia aparcats.
Em va dir: “Aqui decimos life starts al 40!”. (Clara, viu i treballa a Londres). Life starts al 40! la vida comienza a los 40! Sí, per qué no.

En ment tinc bastants projectes, somnis, anhels, interessos que em mouen a estar viva i activa, no obstant això també arribe a comprendre un poc espantada que gran part de les meves expectatives de futur es generen en la meva ment sense tenir en compte  l’edat que tinc  i que, igual albergue l’esperança de realitzar projectes impossibles de portar a terme o que, de ser viables, potser arriben a ser-ho quan em trobe ja en edat de jubilar-me. «Sóc un boja, una inconscient, una inmadura?», pense. Però al mateix temps pense de nou: Si sóc feliç amb el que faig, i encara amb el que espere, sense arribar a l’instant de l’ansietat perniciosa, on està el problema de l’edat? No està. El problema, es troba que em falta temps per a fer tot el que volguera. Però això em duu a ficar-me al llit cada nit sabent que tinc coses que fer quan m’alce al matí següent. A saber que amaneixeré viva, amb les il·lusions intactes. Així que, almenys per a mi, hi ha vida després dels 40. Más relaxada que en edats anteriors però potser també, en cert sentit, més plena.

De moment ja tinc un 50% del curs d’anglés aprovat i en ment un projecte a curt termini.

15 anys

 

15 anys
15 anys

Avui estic de celebració, sí, avui és el 15è aniversari de la meva incorporació al mon laboral i, com per a mi és molt important, he decidit celebrar-ho amb la publicació d’este post.

Dos anys i mig després d’acabar la carrera, i desprès de fer un fum de cursos de post-grau i presentar-me a moltes ofertes de treball, quedant-me sempre a les portes de aconsseguir la plaça, per fi, el 28 de març de 1994 vaig lograr quedar-me la primera i entrar a treballar, i d’esta forma, iniciar la meva vida professional.

Esta és una de les dates més importants en la meva vida.

15 anys són molts anys o pocs, segons es mire, la veritat és que en este espai de temps les coses han canviat molt.

En 1994, quan vaig começar a treballar, recorde que no teníem ordinadors, ni internet, només una màquina d’escriure de l’any de la picor i una altra elèctrica, que junt a la fotocopiadora i el fax, compartiem amb altres departaments.Tampoc disfrutavem d’aire acondicionat, arribant a soportar en estiu fins a 32º C  en les hores del mig dia. No disposavem d’edific propi i anavem pegant bacs d’uns depatxos a altres. L’equip de treball estava format per 2 Treballadors Socials, 1 Educador i 2 auxiliars d’ajuda a domicili.  

 

xàbia
l'illa del Portitxol. Xàbia

Xàbia només tenia uns 15.000 habitants.

I com dic, en 15 anys, les coses han canviat molt.  Hem vist passar a m@lts regid@rs de distints partits polítics.La població s’ha duplicat, i les problemes també, per tant ha sigut necessari ampliar l’equip de treball. Actualment som més de 20 professionals adscrits a la regidoria de Serveis Socials els que treballem per a fer front a l’augment i diversificació dels problemes esdevinguts. De des 1999, ocupem el Centre Social, seu propia de l’equip de treball. Els ordinadors personals i la conexió a internet són, junt a fotocopiadora, fax, etc…, les nostres ferramentes bàsiques de treball administratiu. Varis cursos de formació han estat necessaris per a intentar estar al dia en quant a noves tecnologies, i procediments d’actuació.

 

equip de treball
equip de treball

La bona relació i harmonia amb les meves companyeres i companyers de treball han fet que, a pesar de la distància que em separa del lloc de faena de ma casa, deixara altres ofertes de faena més prop de casa i romangués al costat d’ells.

I és que, este treball és bastant dur no obstant això molt gratificant i, això es degut al bon ambient de treball, a una adequada conciliació laboral i familiar i als resultats de les intervencions efectuades.

 

Encara que…, queda molt per  fer.