Arxiu d'etiquetes: crisi

la reforma de l’Administració Local i pèrdua de drets i llocs de treball

El fals debat sobre els sous d’Alcaldes i Regidors està sent utilitzat per desviar el coneixement de l’opinió pública de la nova retallada de serveis que hauran de suportar els veïns i veïnes de les nostres localitats.

El projecte de REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL presentat pel govern suposa un veritable pla d’ajust en el qual a més de la destrucció de milers de llocs de treball s’eliminaran un gran nombre de serveis públics.

Però a més dels sous dels Alcaldes i Regidors quines seran les CONSEQÜÈNCIES DIRECTES QUE TINDRÀ LA REFORMA?? Si tens ganes de saber-ho acompanya’m un moment en este post.

Unknown-5

ELIMINARÀ ELS SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS.

En el termini d’un any, a contar a partir de l’1 de gener de 2014, desapareixeran i retallaran els serveis per a l’atenció a les persones en situació de necessitat social, de dependència, amb discapacitat, en desocupació sense subsidi, i altres col·lectius en desavantatge social i econòmica. Ja no tindrem dret a disposar de l’atenció dels professionals dels serveis socials davant situacions de necessitat.

Es constatarà una extremada ambigüitat en la determinació de funcions i prestacions en l’anomenada “Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació de risc o exclusió social”.
Atentarà contra l’autononia local i eliminarà l’atenció primària des de l’administració local comportant un greu perill per a la cohesió i pau social.
El desmantellament dels Serveis socials suposa retrocedir al model de la beneficiència franquista preconstitucional i discrefional.

ELIMINARÀ ELS SERVEIS EDUCATIUS MUNICIPALS: ESCOLES D’ADULTS I INFANTILS, GUARDERIES MUNICIPALS i ESCOLES DE MÚSICA I DANSA.

Els centres educatius desapareixeran, passant la Comunitat Autònoma a decidir quins manté i en quins municipis, establint ciutadans de diferents categories i drets.

ELIMINARÀ ELS SERVEIS DE SALUT MUNICIPAL
Molts municipis han tingut accés a serveis de salut i assistència sanitària gràcies a la col·laboració entre els Ajuntaments i Mancomunitats amb les Comunitats Autònomes. També s’impedeix el desenvolupament de programes de salut pública i promoció de la salut, que els ajuntaments tenen en marxa: salut i majors, suport a les associacions de salut vinculades a diferents síndromes i malalties, drogodependències, etc.

ELIMINA LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT I L’ASSISTÈNCIA A DONES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Queda sense efecte l’Article 28 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, que habilitava als Ajuntaments a prestar entre altres serveis de promoció de la dona. Esta reforma impedeix que els Ajuntaments mantinguen els serveis d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere i els programes de promoció de la igualtat entre dones i homes.

ELIMINA LES OFICINES D’INFORMACIÓ Als CONSUMIDORS:
Elimina la competència municipal en defensa dels consumidores i usuaris, la qual cosa posa en perill el manteniment de la Xarxa d’Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC).

COST EFECTIU DELS SERVEIS
La reforma estableix un concepte general de “Cost efectiu dels serveis, que servirà per medir el cost i obligar a la privatització si no compleixen l’objectiu. Es farà sense tenir en compte la qualitat del servei; les condiciones salarials dels professionals que ho presten; així com les circumstàncies geogràfiques, de població, realitat econòmica de cada municipi o província.

MANCOMUNITATS I XICOTETS MUNICIPIOS
Amb la reforma perilla el manteniment de les Mancomunitats que permetia als Ajuntaments xicotets prestar de forma conjunta serveis als seus ciutadans. Actualment les Mancomunitats presten: El 47,6% de les mancomunitats presten serveis socials, el 43,9% de les 1024 mancomunitats registrades presta serveis educatius, el 24% presta serveis sanitaris. Hi ha a més mancomunitats que presten serveis bàsics, com la recollida de brossa, o el manteniment dels carrers i dependències. Es posa en perill les garanties d’habitabilitat i convivència de moltes zones rurals.

ELIMINA ELS SERVEIS D’ORIENTACIÓ LABORAL I FORMACIÓ PER A l’OCUPACIÓ
S’impedeix que els Ajuntaments mantinguen els serveis de suport i formació per a la cerca d’ocupació dels seus ciutadans, precisament quan estos són més necesaris que mai i complementaris als prestats per comunitats i l’INEM.

DESTRUCCIÓ D’OCUPACIÓ PÚBLICA

S’accelerarà la destrucció d’ocupació pública, que fins avui afecta a 98.200 llocs de treball en el sector de l’Administració Local (el 14,91% del sector). L’aplicació d’estes noves retallades podria afectar a prop de 200.000 ocupacions públiques. Limitarà també la capacitat de negociació de les condicions laborals del personal al servei de les entitats locals.

LIMITA L’AUTONOMIA MUNICIPAL

La reforma envadix competències dels Estatuts de Autonomía en matèria local, així com altres legislacions de caràcter sectorial sobre immigració, dona, educació, etc. Subordina el paper dels Ajuntaments a Diputacions i Governs Autonòmics, limitant la capacitat de prestar serveis als ajuntaments encara que tinguen capacitat econòmica per a això. El projecte aprovat el passat 6 de setembre al Butlletí de Congrés dels Diputats remet a una posterior llei que entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2014.

El conter enrere ha començat.

injusticia-social

Font:

Projecte de Llei de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local

Anuncis

Contractes Zero

Heu sentit alguna vegada parlar dels contractes de zero hores?

Algú sap en que consisteixen?

Sabeu quins països i quines empreses abusen més d’estos contractes?

Conegueu a quants treballadors afecta?

130_zero

Anit, fent un recull de premsa, el periòdic The Guardian es feia resó d’este polèmic contracte.

Si, tu, com jo, no has sentit parlar mai d’este controvertit contracte dedica uns minuts a este post.

El contracte de zero hores és una modalitat de contracte que consisteix en que el treballador només acudeix al treball quan el convoquen, sense acord en el nombre d’hores que treballa, i l’empresari només abona les hores treballades. Un contracte que estableix que l’empleat ha d’estar disponible per treballar quan l’ocupador ho necessite, sense horari determinat i sense la garantia d’un pagament mínim, ni vacances.

Els contractes Zero són criticats perquè no ofereixen cap garantia de treball regular ni estabilitat de ingressos.

Regne Unit és el pais líder en este tipus de contractes i a dia d’avui ja són més d’un milió les treballadors britànics els que estan contractats biax el polèmic contracte laboral de “zero hores”,

L’empresa que més abusa d’estes contractacions és McDonald on nou de cada 10 treballadors estan lligats als contractes d’hora zero. El 90% de la totalitat de la seva força de treball a Gran Bretanya, que representa uns 82.800 empleats.

Els polítics van dir que la cadena d’aliments més gran del Regne Unit ha d’oferir al personal hores mínimes garantides.

Directius de grans empreses que contemplen contractacions d’hora zero opinen que una de les raons per les quals l’economia del Regne Unit no ha seguit el camí del sud d’Europa es deu al fet que els ocupadors han estat capaços d’adaptar-se ràpidament als canvis de la demanda.

I, a tenor d’estes declaracions, només em queda una reflexió final en forma d’interrogant:  Servirà la reforma laboral encetada pel govern espanyol per a conduïr-nos a contractes d’esta ìndole? Temps al temps cap a l’hora zero.

A continuació una relació d’empreses i personal amb contractes de zero hores:

McDonald           82.800 treballadors

JD Wetherspoon        24.000 treballadors

Sports Direct           20.000 treballadors

Espírit Group         16.000 treballadors

Boots         4. 000 treballadors

Cineworld            Tots els empleats a temps parcial

vacances de difícil desconexió

Demà, dilluns 5 d’agost, comence oficialment les meues vancances, període de temps que hauria de servir per a amagar agendes, no planificar res, deixar passar el temps i improvisar a la gana, tot en un intent de descansar i desconectar. I és que, el d’enguany ha estat, sense dubte algun, l’any professional més dur dels 20 que duc treballant.

Increment constant de població necessitada; Reaparició de necessitats que estaven superades des de més de 15 anys. Manifestació de situacions extremes que han donat lloc a problemes nous sobre tot en la gent gran en situació de soletat i abandonament. Un gran nombre de circumstàncies llímits que han posat a prova la nostra resistència i capacitat profesional.

Afortunadament, em rodeje d’un equip de profesionals excepcionals que hem sabut estar a l’altura de les circumstàncies i hem estat capaços de donar resposta a tots i cada un dels problemes surgits. I esta tasca ha estat possible gràcies al treball en equip, un treball dur (però agraït, malgrat tot, quan després d’un temps comproves el bon resultat de les nostres intervencions). Ha estat possible també gràcies a les reunions constants entre nosaltres, a les acords adoptats i a saber previndre problemes majors… També gràcies a l’autonomia i llibertat d’actuació en l’Administració Local en la que treballem, a la disposició de pressupostos. Un any dur com el que més, deia, i quan tot pareixia controlat, va i el passat 19 de juliol el Consell de Ministres aprova el projecte de llei de reforma de l’Administració Local.

Com si d’un meteorit vingut de l’espai es tractara, arriba este projecte de Llei i colisiona frontalment sobre els ajuntaments amenaçant-los en despullar-los de les seues competències per a atendre a la població més vulnerable que augmenta dia a dia sense saber ningú on es podrà arribar.

Un projecte de llei que seguirà el seu curs a partir de setembre en el Congrés dels Diputats i posteriorment en el Senat derivant en Llei Orgànica i que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2014, i que servirà per a desmantelar un sistema públic de serveis socials que duu més de 30 anys donant solucions als més necessitats de la nostra societat. Esta Llei d’àmbit nacional espoliarà a les administracions locals de les competències en matèria de Serveis Socials, acomiadarà a milers i milers de treballadors, que com jo i el meu equip de treball hem donat tota la nostra vida professional  per a millorar la de milions  de persones necessitades i, tot aixó es farà sense parpallejar uns, (el grup polític en el govern) i altres, sense fer a penes opossició.

I per això, i torne al principi, les vacances d’enguany seran rares com les que més, i desconectar serà una difícil tarea que intentarem lograr fent altres activitats per tal de tirar una maneta a altres que ens ho demanden i ajudar en el que estiga en les nostres mans.

entusiasme

Lleguia fa uns dies, en el magazin dominical de EL PAIS, un article que parlava sobre la relació entre les idees i l’envelliment. Pot ser siga perquè ja tinc una edat considerable, que este article em va cridar l’atenció.

Venia a dir que el pas del temps té les seues conseqüències físiques però les creències també influeixen. Els nostres pensaments afecten al sistema hormonal i al inmunològic, i són capaços de sumar o restar anys. Deia també que el nostre organisme respon exactament a la idea que genera el nostre cervell. Ment i cos formen  part d’un tot i és la ment la que condiciona al nostre cos.

1327217212_850215_0000000000_sumario_normalÉs difícil saber en quin percentatge contribueix l’edat i les idees en el nostre envelliment, però el que pareix que està clar és que les nostres idees les podem manejar. Frases com “el meu cos ja no aguanta, és l’edat” fan que ens precipitem per un gran desnivell. Si atribuïm els canvis exclusivament a l’edat ens vorem abocats a la resignació i, no hi ha res millor per a pedre la mobilitat i la memòria… que deixar d’usar-les.

Ara més que mai hem d’ampliar els llímits de les nostre idees observant a aquells que creem excepcionals, il.lusionar-nos, i, sobretot …no perdre mai la curiositat per les coses, per insignificant ens pareguen.

I és que “Els anys arruguen la pell, però renunciar a l’entusiasme arruga l’ànima” (Albert Schwitzar)

pronoms personals

images-1Pronoms personals i  síntesi de l’actualitat

Jo m’avergonyeix (Avergonyir: Causar en algú un sentiment de vergonya. Jo m’avervoneix de la classe política)

tu dimiteixes (Dimitir: Renunciar a un càrrec o lloc que s’ocupa. El Papa dimiteix)

ell reflexiona (Reflexionar: Pensar o considerar una cosa amb deteniment i cura. El vicepresident de la CEOE reflexiona (i prou!)

nosaltres callem (Callar: No parlar, guardar silenci, abstenir-se de manifestar el que es sent o es sap. Fins a quan?)

vosaltres vos corrompeu ( Corrompre: Donar diners o regals a una persona per aconseguir un tracte favorable o beneficiós,      especialment si és injust o il·legal. Fer malbé, podrir. Queda algo digne i noble en esta societat?)

ells,… i ells terriblement es suïciden (Suicidar-se: Llevar-se voluntàriament la vida. Desesperació, pànic, angoixa que espenten cada vegada més a les persones a llevar-se l’ùnic que els queda, la seva vida. Atroç!)

I açò era el progrés? Jo crec que, només cal un lleuger espontonet per a entrar de nou en Atapuerca

reset, coneiximent i mediocritat

Tres paraules resumirien pefectament els articles de premsa que hui, dia gelat de Sant Blai, he tingut el goig de lleguir des de darrere del cristal del balcó de ma casa.

Una d’elles es RESETEJAR. L’altra, CONEIXIMENT. I per últim MEDIOCRITAT.

Els articles, parlen sobre la situació de crisi estructural que hi patim, una crisi que no només s’exten a l’ambit públic, social i econòmic, sino també al individual, al de mentalitats, i de valors personals. I en este contexte, les paraules anteriors jugen un paper esencial.

Resetejar, (paraula que significa reposar o reiniciar). Resetajar l’economia per a desfer-nos d’alló caducat i deixar pas a lo nou. Nous models econòmics impulsats per l’ingeni, la tecnologia, la invenció i el talent. Un reset que ens conduiria de l’economia industrial a l’economia del coneiximent. I ací entra la segona paraula clau dels articles, Coneiximent.

Coneiximent basat en les idees, la innovació i el talent. En l’acció de no deixar mai d’aprendre, i en la capacitat de pensar i raonar amb lògica propia. Coneiximent com a principal mitjà de producció en un futur.

Però de moment, ni es reseteja res, enfontsant-nos cada vegada en un clavegueram , ni el coneiximent té oportunitat de donar els seus fruits per la impossiblitat dels creadors de poder desenvolupar el seu talent.

El no resetejar fa que una vegada i altra estiguem donant solucions impropies i inadequades als problemes. Perquè som curts de mires i estem donant solucions de sempre a problemes nous. El resultat, un fracás absolut. Un problema nou mai podrà ser resolt amb una solució caduca.

L’espai del coneiximent que hauria de ser ampli i fèrtil, cada vegada més és invadit per una mediocritat intelectual que, com una taca d’oli, s’exten per totes els àmbits de la vida pública i privada.  Una mediocritat , que ens condueix a passar més de 2hores davant la TV mirant programes brossa.Una mediocritat que ha conduit a un pais democràtic a tindre les taxes de fracàs escolar més elevades del mon, (després de dur a terme set reformes educatives, quina pitjor que l’altra);  Mediocritat també d’un país que ha permès, fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l’excel · lència fins deixar-li dos opcions: marxar o deixar-se engolir per la imparable marea grisa de la mediocritat.Mediocritat d’un país on en les institucions públiques es troben dirigents polítics que, en la majoria dels casos, mai han exercit les seves respectives professions, però que han trobat en la Política la més rellevant forma de vida.

I és que, en un món on la informació i el coneixement s’expandeix de manera exponencial, a priori, ens portaria a pensar que el debat també s’hauria d’incrementar, tant en termes qualitatius com quantitatius. No obstant això, en els  mitjans socials la majoria del debat que domina, es fonamenta bàsicament en l’opinió binària m’agrada o no m’agrada.

Hem d’admetre que,  el trionf és dels mediocres.