Anava amb la sensació de que feia tard. Amb el sol fora i, amb una hora de més en el relotge del meu cotxe, avui, me n’he anat cap a la faena un tant desorientada. No parava de mirar el rellotge, i acte seguit llevar-li una hora.
Sempre em passa el mateix, mai tinc temps, ni ganes d’actualitzar l’hora del rellotge del cotxe, i els primers dies, des de que canvien l’hora, la sensació de fer tard no hi ha qui me la lleve.
I és que, com tots sabem, ahir van canviar l’hora. Anares per on anares la conversació “estrella” d’ahir era la del canvi d’hora. Que si a les dos d’ahui eren la una d’ahir. Que m’he alçat i no sabia l’hora que era. Que si no sabia si s’havia de retrasar o adelantar el rellotge. Que a mi no m’agraden estos canvis perquè es fa més pronte de nit i és un avorriment… I és que, curiosament, tots els anys per esta època la conversació versa sobre el mateix tema: el canvi d’hora.
Es canvia l’horari, diuen, per a estalviar energia, no ho sé exactament, el curiós del cas és que, davant de ma casa hi ha una obra, i la setmana passada a les 7h30m, quan començaven a treballar ho feien amb una potent llentarna. A eixes hores encara era de nit i no s’hi veien. Avui, no obstant això, de matí, no necessitaven la llentarna perquè el sol ja estava fora; ara be, al voltant de les 18 hores la llentarna la tenien de nou encesa. Aleshores, on està l’estalvi d’energia?. Curiós no?. Be siga com siga, jo crec que, si esta mesura la porten a terme en tota la Unió Europea serà perquè en realitat serà efectiva, o al meyns això espere.
Es canvia l’horari, per tant, per a aprofitar la llum solar al màxim, i és que la llum solar sustenta la vida de quasi tots els essers vius del planeta.
La falta de la llum solar pot ser catastròfica, i en les persones és, moltes vegades, la causa del desànim, del cansament injustificat, de l’apatia i fins de la depressió, que no sol manifiestarse en altres èpoques de l’any. És la anomenada depressió invernal, definida pel doctor Rosenthal amb el nom de “trastorn afectiu estacional” propi d’estes latituds, i té a la llum, com el seu enemig natural. L’explicació és senzilla: la llum és responsable de la producció i regeneració hormonal i per aixó influeix en l’estat anímic, físic i mental.
He viatjat per alguns països nòrdics, i aspectes com ara la tecnologia, la tolerància, la modernitat, i els alts nivells de benestar social, han fet que, de vegades, em donaren ganes de quedar-me a viure en ells, però en el fons reconec que, tot i que el poder d’estos avanços socials i tecnològics són molt importants, mai podran igualar al poder de la llum presents en estes latituds.
Estar més d’una setmana sense la presència del sol, seria terrible, probablement m’apagaria com un ciri.
de gènere 