Arxiu d'etiquetes: curiositats

el poder de la llum

Anava amb la sensació de que feia tard. Amb el sol fora i, amb una hora de més en el relotge del meu cotxe, avui, me n’he anat cap a la faena un tant desorientada. No parava de mirar el rellotge, i acte seguit llevar-li una hora.

Sempre em passa el mateix, mai tinc temps, ni ganes d’actualitzar l’hora del rellotge del cotxe, i els primers dies, des de que canvien l’hora, la sensació de fer tard no hi ha qui me la lleve.

I és que, com tots sabem, ahir van canviar l’hora. Anares per on anares la conversació “estrella” d’ahir era la del canvi d’hora. Que si a les dos d’ahui eren la una d’ahir. Que m’he alçat i no sabia l’hora que era. Que si no sabia si s’havia de retrasar o adelantar el rellotge. Que a mi no m’agraden estos canvis perquè es fa més pronte de nit i és un avorriment… I és que, curiosament, tots els anys per esta època la conversació versa sobre el mateix tema: el canvi d’hora.

Es canvia l’horari, diuen, per a estalviar energia, no ho sé exactament, el curiós del cas és que, davant de ma casa hi ha una obra, i la setmana passada a les 7h30m, quan començaven a treballar ho feien amb una potent llentarna. A eixes hores encara era de nit i no s’hi veien. Avui, no obstant això, de matí, no necessitaven la llentarna perquè el sol ja estava fora; ara be, al voltant de les 18 hores la llentarna la tenien de nou encesa. Aleshores, on està l’estalvi d’energia?. Curiós no?. Be siga com siga, jo crec que, si esta mesura la porten a terme en tota la Unió Europea serà perquè en realitat serà efectiva, o al meyns això espere.

Es canvia l’horari, per tant, per a aprofitar la llum solar al màxim, i és que la llum solar sustenta la vida de quasi tots els essers vius del planeta.

La falta de la llum solar pot ser catastròfica, i en les persones és, moltes vegades, la causa del desànim, del cansament injustificat, de l’apatia i fins de la depressió, que no sol manifiestarse en altres èpoques de l’any. És la anomenada depressió invernal, definida pel doctor Rosenthal amb el nom de “trastorn afectiu estacional” propi d’estes latituds, i té a la llum, com el seu enemig natural. L’explicació és senzilla: la llum és responsable de la producció i regeneració hormonal i per aixó influeix en l’estat anímic, físic i mental.

He viatjat per alguns països nòrdics, i aspectes com ara la tecnologia, la tolerància, la modernitat, i els alts nivells de benestar social, han fet que, de vegades, em donaren ganes de quedar-me a viure en ells, però en el fons reconec que, tot i que el poder d’estos avanços socials i tecnològics són molt importants, mai podran igualar al poder de la llum presents en estes latituds.

Estar més d’una setmana sense la presència del sol, seria terrible, probablement m’apagaria com un ciri.

vols col.laborar¿?¿?¿

Com cada matí, de camí a la faena, sintonitze el programa de R3 titulat ” Siglo XXI”. En este mes d’agost el contingut de la programació ha canviat respecte a la de la resta d’altres mesos de l’any. Últimament acostumen “punxar” música elecrònica, però de la bona, innovadora i  cool, que t’ajuda a encarar el dia amb força. També fan propostes de llibres i demés. Avui, la proposta ha sigut singular, i curiosa, i per això m’he animat a publicar este post.

Entrevistaven a un escriptor novell mexicà que havia tingut la idea d’escriure un llibre amb la col.laboració dels usuaris de Twitter, (servei gratuït de microblogging, que fa les vegades de xarxa social i que permet a les seves usuaris enviar micro-entrades basades en text, denominades “tweets”), animava, dic, a tots aquells usuaris interessats en participar en l’elaboració d’un llibre enviant micro-entrades d’una longitud màxima de 140 caràcters durant un període de temps determinat.

La intervenció de l’escriptor era determinant però alhora bastant llimitada. Ell començava la història i els usuaris la continuaven com a ells els semblava; també intervenia quan considerava que l’història s’estancava , com per expemple, en un moment determinat, conta que, en una habitació entraven tants personatges que era gairebé impossible que caberen i s’entengueren tots, aleshores, l’escriptor intervenia enviant una micro-entrada en la que feia fugir al protagonista de l’habitació i d’eixa forma agilitava l’acció.

El llibre havia rebut micro-entrades de nombrosos usuaris de distints països i el resultat va ser molt interessant.

Jo no pertany a cap xarxa social, només tinc este blog que és un tresor per a mi.

I ara pense, i si ferem entre tots els que visiteu el meu blog una historieta curta com la que he descrit abans¿?¿. Vos animeu a col.laborar i participar en ella mitjançant comentaris curts de no més 2 o 3 renglos en la que cadascú continue l’història de l’anterior com millor li semble¿?¿?. I per a no fer-ho molt llarg, deixarem l’entrada oberta uns 3 ó 4 dies des de la seva publicació. Després en tots els comentaris faria un nou post que seria el llibre resultant de totes les  intervencions de cadascú dels participants. Després li encomanaria a Sotano que m’enquadernara tants llibrets com participants hagueren hagut amb la l’història resultant, per a regalar-vos-ho com agraïment per la vostra participació.

Qué vos pareix¿?¿? Vos animeu¿?¿

Vinga la història pot començar de la següent forma:

“Era 1975, i no havia canviat res des de la seva última visita al poble, callada i enrosacada caminava per les nits buscant la llum que la conduiria a la seva casa. El silenci era atronador, no obstant per darrere dels balcons treien el cap totes les que en la seva juventud havien sigut les seves amigues, però que ja no s’atrevien a creuar-se amb ella per temor als seus records”

Vinga animeu-vos i continueu la història, pot ser divertit. 🙂


sensacions d’una nit d’estiu

Sobre un fons negre, puntets lluminosos sense ordre aparent: Les estrelles. El ventet fresquet que s’agraeix després d’un dia axfisiant de calor; El vol silenciós i apresurat d’una rata penada; Les rises i la parlamenta de la gent que passeja pel carrer i que al seu pas, saluda i dona la bona nit a la que hi ha sentada a la fresca; Al riu, les granotes amb el seu croar característic que es barreja amb el cantar incansable dels grills. L’olor de l’alfàbega, el perfum del gessamí. De repent, un estrella fugaç creua per entre les estrelles d’una nit d’estiu… El benestar de l’ànima.

És pot demanar més¿?¿¿ Poc més, potser açò siga la felicitat.

la lluerna

El dissabte passat en vaig vore una, feia molts anys que no n’havia vist cap, pot ser des de que era ben menudeta.
Era de nit i de repent una llumeta verda, brillant, fluorescent asomava per una paret, era una LLUERNA.     
Les Lluernes, sempre m’han fascinat, eixos cuquets tan menuts i amb eixa llum tan intensa

Cuquets?¿? 
  
 
 Sempre havia cregut que eren cuquets, però encara que coste creure, resulta que son escarabats, escarabats que emeteixen llum, crec que només les femelles per a atraure els mascles, fins i tot els ous emetiexen llum abans de neixer les cries.

A pesar de l’admiració i la curiositat que em generen aquestos animales d’estiu, cal dir que no conec res sobre ells per tant he buscat un poc d’informació sobre elles i de la recerca he averiguat que:
  • S’alimenten principalment de caragols. 
  • Apareix en estiu, entre finals de maig fins a agost.
  • Al juliol, comença l’època de reproducció. 
  • La femella no pot volar, permaneix quieta, sobre un lloc alt, i durant unes poques hores emetet llum verda intensa per la cara ventral de la part posterior del seu cos. Si no aconsegueix ser localitzada per un mascle ho intentarà durant una setmana més. En el cas de tenir èxit i poder-se emparellar, morirà després d’efectuar la posada. 
  • Els mascles, en canvi, si que poden volar. Passegen per l’aire a la recerca de femelles fins que troben el senyal lluminós d’una femella prop.

Les lluernes es troben en àrees calcàries que és on es troba el seu aliment, els caragols. S’ha vist una regressió de la població de cuques de llum. Es creu que una de les possibles causes siga la contaminació lumínica que es dóna en grans nuclis urbans que impedeix la comunicació lluminosa entre el mascle i la femella.
 

la lluerna

Si la lectora corrent passa per esta entrada, segur que ens podrà dir més al respecte 

Qué vos semblen¿?¿ No són una meravella¿?¿?
I esta és la foto que li vaig fer a la lluerna en el mòvil, i que tot va ser una: fer la foto i trencar-se el móvil, fins a hui, que gràcies al meu fill Bernat, hem pogut “resucitar el mòvil i recuperar la foto.

la lluerna
la lluerna