Arxiu d'etiquetes: de poble

Ramona

Es 29 de maig i fa calor. Tot i que estem en primavera l’estiu va donant senyals de vida.

Son les huit i quart de la vesprada i estic escrivint una sèrie de post’s al blog, en la taula del menjador de ma casa. Les finestres del balcó les tinc obertes per a permetre que entre la frescoreta de la vesprada i escoltar el cant dels nombrosos ocellets que estan per dins dels arbres d’enfront.

Amb els balcons oberts m’arriben també les conversacions de les poques persones que passen pel carrer.

Un nebot parla amb sa tia de com li ha anat el dia. La tia te deficiència auditiva, i el nebot li ha de repetir tot varies vegades. No és que jo estiga en la conversació però, a base de repetir-li-ho tant, acabe per assabentar-me jo primer que sa tia que, Ramona ha faltat.

Ramona, eixa dona per a mi tan enigmàtica, autèntica i interessant ens ha deixat als 98 anys. L’admirava i em consta que l’admiració era mútua, perquè així ens ho demostravem cada vegada que teniem oportunitat. Compartia amb ella l’afició per les plantes. Nombrosos tests de plantes adornaven (i adornen) la porta de sa casa del carrer Jesús. Era molt freqüent vore a Ramona, sobretot en estiu, regant les plantes i llevant fulletes seques. Quan jo passava pel carrer i estava ella ens saludaven amb complicitat, ens miravem als ulls i tot i que no parlavem massa, amb la mirada i el somriure ens ho deiem tot. De vegades, no cal parlar molt per transmetre els teus sentiments als demés.

També era molt freqüent vore-la al carrer de fora sentada amb les veïnes a la fresca, en les vesprades d’estiu. Quan la veia, jo sempre la saludava: Com estàs Ramona? i ella em tornava un ample somriue i els ulls se li encenien com dos llumetes. Jo gojava contemplant-la. Sempre tan contenta!

De Ramona em captivava la seua discreció, m’agrada la discreció i a ella se li veia molt discreta, calmada i amb molt de trellat. També intuia en ella molta llibertat d’anar a la seua, i m’atreviria a dir que es tractava d’una dona molt inteligent.

Em sap greu la seua pèrduda, per velleta que fora. Visibilitzar a dones com Ramona, des d’este discret blog, em fa sentir be en estos dies tan difícils per a mi.

Sempre en el meu record. Va per tu, Ramona. Descansa en pau.

Anuncis

Petició del President de NemSabadell en la Junta d’accionistes del Banc Sabadell del 30/03/2017 per evitar el tancament de l’oficina de Sella

Víctor Baeta Subias, president del NEM Sabadell i d’AIVCAM es fa ressò de l’última entrada al meu bloc sobre el tancament de l’oficina del Banc Sabadell a Sella i formula una petició en la Junta d’accionistes del Banc Sabadell d’ahir dia 30 de març, per a que no la tanquen.

Abans de transcriure el comentari al post que em va fer Víctor Baeta, President del NemSabadall al meu bloc, i la seva intervenció en la Junta d’accionistes del Banc del Banc Sabadell del 30 de març de 2017, m’agradaria mostrar-li el meu agraïment pel seu recolzament i expressar algunes reflexions sobre este tema.

I les reflexions estan relacionades amb el contingut de la primera proposta del President del NemSabadell en la que diu que si bé les Caixes han desaparegut, els clients de les Caixes hi som, no hem desaparegut, sóm funcionaris, treballadors amb nòmina, clients de microempreses, xicotets i mitjans empresaris, jubilats… molts d’ells vivim als pobles i necessitem d’un Bon Servei, un servei personal, tal i com hem rebut al llarg de tots aquestos anys que hem dispositat la nostra confiança amb eixa entitat bancària.

Sóm ara tots nosaltres els que demanem al Banc Sabadell de la seua confiança, perquè necessitem continuar rebent els serveis d’oficina als pobles menuts com Sella. No podeu deixar-nos desamparats, sense cap alternativa, això no és ni just ni correcte.

El Banc Sabadell no s’hauria de centrar només en captar més clients,  més nòmines, més préstecs o més segurs, sinó també en mantindre la confiança dels seus clients més fidels, com els del poble de Sella, prestant-los un Bon Servei personal. Això tindria que ser una obligació de l’entitat bancària.

I sense més, la transcripció del comentari del President del NemSabadell al meu bloc i de la seua intervenció a la junta d’accionistes d’ahir. Convide a la seua lectura:

“En veure el teu “post” vaig avisar i hem arribat a temps per a la junta.

En la seva intervenció a la Junta General d’Accionistes de Banc Sabadell en Victor Baeta en representació de Nemsabadell ha adreçat a la direcció general de l’entitat:

– Dues propostes:
1
– Tenir en compte en les ampliacions de capital els petits accionistes no especuladors, amb molts anys de fidelitat i vinculació al Banc creant un tram amb condicions especials per aquest grup d’accionistes.

2- Demanar a Banc Sabadell la seva incorporació al patrocini per a demanar la creació del donmini de primer nivell d’internet .VAL

i una petició:

1- Que es reconsideri i no es dugui a terme el tancament de l’oficina que Banc Sabadell té a la població de Sella a la Marina Baixa i continui donant servei, Bon Servei, als clients d’aquesta població.
———————————————————-
Nemsabadell
http://www.nemsabadell.eu/

NEM Sabadell (Núcleo Estable de accionistas Minoritarios del Banco de Sabadell) tiene su precedente en AIVCAM (Associació d’Impositors Valencians de la CAM), asociación que negoció con el Banco de Sabadell el canje de las participaciones preferentes y deuda subordinada de la CAM y continúa negociando una salida satisfactoria de la denominada ‘Campaña de Vinculación’, para los clientes conservadores que les endosaron de manera heterodoxa las cuotas participativas.”

JUNTA D’ACCIONISTES DEL BANC SABADELL, 30 MARÇ 2017. INTERVENCIÓ DE VÍCTOR BAETA, PRESIDENT DEL NEM SABADELL.

Bona vesprada.
Parle en nom dels accionistes valencians i murcians que m’han delegat, com a president del NEM Sabadell, els seus vots. Els accionistes catalans del NEM Sabadell també prendran la paraula.
En la meua intervenció faré dues preguntes-propostes i una petició.
Però de bestreta els avance el vot positiu per al senyor Josep Lluis Negro que amb el senyor Oliu, el senyor Guardiola, el senyor Montes, el senyor Badia, el senyor Aspachs, … han tingut sempre en consideració al NEM Sabadell i a l’antiga AIVCAM sobre tot quan en juliol del 2012 es va produir el millor bescanvi en tota la banca espanyola de participacions preferents i deuda subordinada.
Sobre les quotes participatives ha estat un continu degoteig que esperem algun dia finalitze amb tots els casos pendents. Encara la setmana passada em comunicaven que en Mutxamel una impositora de noranta anys, per fi, era compensada mitjançant la Campanya de Vinculació.
Però a partir d’aquest any entrem en una nova etapa.
En agost de l’any passat va finalitzar la remuneració del 6% sobre el nominal que durant quatre anys han rebut els impositors que varen bescanviar les preferents, a canvi de mantenir sense vendre les accions del Sabadell.
I no obstant, ara que ja no reben l’incentiu, molts es mantenen ferms i no venen les seues accions.
Són impositors valencians i murcians conservadors que mantenen sense cap interés especulatiu el seu vincle amb el Banc de Sabadell com abans el mantenien amb la CAM. La seua cultura no és especuladora, la seua cultura és d’arrel amb allò pròxim.
I amb aquests accionistes heterodoxos, per conservadors, que no venen les seues accions del Sabadell i no tenen cap altres en la seua cartera, fora de les quotes participatives, caldria tenir un gest que, a més, poguera servir d’al·licient per a la resta d’accionistes.
I plantege la primera proposta.
De la mateixa manera que quan fem una emissió d’accions es defineixen els trams per a diferents grups d’inversors amb unes condicions especials, -per exemple per al tram d’inversors qualificats i institucionals-, llavors de la mateixa manera caldria definir també un tram especial, com una mena de premi i reconeixement, per aquells accionistes fidels que sols tenen i només tenen en la seua cartera accions del Sabadell, accions que retenen, com retenien abans el seu plazo fijo.

Perquè, senyors del Consell, les caixes han desaparegut però els clients de les caixes hi són, aquests no han desaparegut.
Clients de microempreses, xicotets i mitjans empresaris, llauradors, autònoms, treballadors amb nòmina, funcionaris… empresaris jubilats, és a dir els pares que tenien les empreses i que ara els seus fills empresaris en aquesta època de crisi, han tornat al pagament i cobrament en efectiu a 30-60-90 dies i han desistit del finançament… ara tots aquests clients de les antigues caixes són foragitats dels bancs on, fins i tot han de demanar cita prèvia per poder ser atesos.
L’avarícia d’aquests bancs els hi pot passar factura.
Que quede clar que aplaudim la internacionalització del Banc Sabadell, de les seues oficines a Londres, a Paris…, de la clara incidència en els sectors industrials i exportadors que necessiten els serveis del Sabadell per a les seues operacions. Que quede clar que aplaudim que ha estat l’entitat pionera en informatitzar la banca i d’oferir el servei per internet. Això ha de ser així i s’ha de continuar en aquesta línia.
Però la dispersió i desorientació dels clients de les antigues caixes valencianes existeix i no acaben de ser absorbits per les Cooperatives de Crèdit, amb limitacions territorials, com

La Caixa Popular circumscrita a la província de València i només amb dos oficines a la província d’Alacant (en Alcoi i en Ibi), cooperativa que pot acabar amb un acord amb Crédit Mutuel;
ni amb Caixapetrer a Elda, ni CaixaAltea a la Vila-joiosa, ni CaixaCallosa a Benidorm, diluïdes totes elles dins l’andalusa Caja Mar;
ni pel banc madrileny Bankia que tanca les oficines valencianes i remet als clients a desplaçar-se a hiper-oficines;
ni per CaixaBank, que són percebuts pels valencians com uns beneficiats de luxe a l’haver aprofitat una operació acordió al Banc de València, a instàncies dels reguladors que van instrumentalitzar el FROB per fer desaparèixer els diners dels accionistes i poder vendre el Banc a La Caixa per un euro. D’aquest cas no s’ha dit l’última paraula doncs el tema està en els jutjats i cal dir que els grans capitals s’han refugiat en la Banca March.
Davant d’aquest panorama el Banc Sabadell té/tenim a la Comunitat Valenciana un espai important per guanyar. Per a ser percebuts, d’Oriola a Vinaròs, com una entitat vertebradora valenciana.
Però per fer-ho (si es vol fer) calen tenir en compte dos apunts:

El primer
Per guanyar els clients de les antigues caixes hauríem de dissenyar una operativa simple per a ells i si cal oficines, amb atenció i horaris, específics.
Caldria tornar a la imatge, dels temps d’Oliu pare, quan ja fa molts anys el Sabadell va aparèixer per València i on les sigles BS eren sinònim de Bon Servei i s’oferia als clients un segell de goma personalitzat amb el seu nom i el seu número de compte.
La relació personal, entre persones, no es pot eliminar.
Cal tornar a crear vincles personals entre el Banc i els seus clients
i el segon apunt
Entenem que caigués el terme CAM de la marca SabadellCAM, perquè calia oblidar l’estigma que va publicitar MAFO amb allò de “lo peor de lo peor”. Però de la mateixa manera que SabadellHerrero, se sap que és asturià i leones, que SabadellGallego és gallec i Sabadell Guipuzcoano és basc, navarrès i de La Rioja. Preguntem:
A la Comunitat Valenciana, Banc Sabadell què és?
És un banc català? És un banc espanyol?
Entenem que caldria que el Banc Sabadell fos percebut, si més no d’Oriola a Vinaròs, com a valencià.
O dit d’una altra manera, com el banc espanyol, el Sabadell, que és respectuós i sensible amb els distints territoris.
Vaja, com el Banc espanyol amb vocació federal.
(…)
Llavors, i entrem en la segona proposta, per atraure els valencians, per a ser percebut el Banc de Sabadell com un Banc valencià a la Comunitat Valenciana, ens cal fer gestos i fets.
Un podria ser aquest:
Proposem que Banc Sabadell col·labore, encara més, encapçale, amb la Fundació Constantí Llombart que té per finalitat el foment de l’economia productiva valenciana, la iniciativa per assolir en internet el domini de nivell superior genèric comercial:
[.val]
Iniciativa que caldria que comptés amb el suport i complicitats d’importants entitats valencianes com el Valencia CF, ANECOOP, Seguros La Divina Pastora, Air Nostrum, Cadena Barceló/Melià, Aguas de València, Porcelanosa, etc. etc. i dels sectors exportadors.

Per finalitzar una petició:
Fem costat als veïns i comerços de Sella i no tanquem l’oficina del Banc Sabadell d’aquesta bonica població de La Marina a Alacant.

(…)
Res més.
Molt agraïts per la seua atenció.

Víctor Baeta Subias, president del NEM Sabadell i d’AIVCAM

obrir i tancar els ulls

Estesa al llit, tanque els ulls i puc vore perfectament les gerres de l’oli arrimades a la paret, els pots de tomaca en conserva damunt les prestatgeries, i els manolls de camamilla, orenga i llorer penjant del sostre.  Em percate també, dels rastres de pebreres rotges i tomaquetes seques, i del garbell en terra cap per avall amb caragols i guissonetes menjant fulles tendres d’enciam.

Amb els ulls tancats sóc càpaç de percebre també l’olor de les herbes aromàtiques i l’olor a vell, perquè l’estància es molt vella. El sostre és de canyís i les bigues de fusta pot ser que, fins i tot estiguen corcades. Les parets són de pedra, sense lluïr, i el  sòl, de terra, sense enrejolar.

 Gire el cap cap a l’esquerra i distingueix la porta de fusta marró per on s’accedeix a la part nova de la casa, i a la dreta, la porta blava per on s’ix al patiet que custòdia un dipòsit d’aigua per a èpoques de sequera, i una porta amb accés al carrer Bolillo.

Obric el ulls i no para de ploure. Estesa al llit i amb els ulls oberts, gire el cap a l’esquerra i ja no hi ha porta de fusta marró d’accés a la part nova de la casa, ara, tres prestageries, dos d’elles plenes de llibres, pengen de la paret pintada en color siena.

Les gotes d’aigua colpegen amb força els vidres de la finestra de la part dreta de l’estància, des d’on, amb els ulls oberts, puc contemplar el patiet ple de plantes florides que alegren l’entrada, on abans estava el diposit d’aigua i la porta d’accés al Bolillo, desplaçada ara a un costat per a guanyar espai.

No escric este post des de la malenconia, no tire en falta res del passat, per delicat que siga el present. Escric perquè m’agrada escriure (no tant publicar tot el que escric).

També m’agrada la puja i encara més, escoltar-la en silenci.

(Este post li’l dedique al meu fill en el dia del seu 21 aniversari. Per molts anys, Bernat).

Una vintena de litres

Només han caigut una vintena de litres d’aigua de pluja però, han resultat una bendició per a les plantes de ma casa. Les del patiet de l’entrada, les del terrat, les del balcó, totes han reviscolat a les poques hores de ploure.

Al patiet tinc un un gerrò amb una planta trepadora que s’enrrama en l’estiu formant un ombratge i que serveix per a refrescar un poc la  casa; quan arriba la tardor perd el fullatge i hi deixa entrar els rajos del sol. En un altre gerrò tinc una xeflera que vaig comprar esta primavera en una de les paraetes de la Comissió de Festes 2016. Esta planta ha creixcut tant, que s’ha convertit en un tapís verd que cubreix la paret sensera i oculta l’aparell de l’aire acondicionat. Per en terra tinc alguns tests amb plantes més menudes com alfàbegues, palmeretes, geranis i margarides.

A un costat del terrat tinc una jardinera amb 2 ficus “enanos” i una palmereta, a l’altre costat un gerrò amb una buganvilla amb flors. Totes són plantes molt resistents, d’altra forma no podrien suportar les altes temperatures de l’estiu. A vegades les carganeres han  construit nius en les seues rames. És com tindre un jardí en el terrat de ma casa.

Els balcons els tinc ple de tests en diversitat de plantes, algunes tenen multitud de flors, altres pengen cap avall. N’hi han que han estat comprades, altres regalades i unes poques plantades de llavoretes que m’han donat. L’ùltima adquisció ha estat un parell d’oliveretes que vaig comprar el mes passat per tal d’adornar la porta de ma casa amb motiu de la majoralia de les Festes de la Divina Aurora i  que ara llueixen tant als balcons com al saló de casa

M’encanten les plantes, és evident, goje cuidant-les i vegent-les crèixer, i per cert, feia temps que volia tindre unes oliveretes.image

la fortalesa dels pins

Passejar per la muntanya és una de les activitats que més m’agrada realitzar, sobre tot en hivern i primavera. Estar en contacte amb la natura, contemplar els arbres i plantes silvestres, escoltar el cants dels diversos ocellets comporten una bona recàrrega d’energia i em fan sentir molt be.

No obstant això, enguany, he pogut observar que quantioses bosses de cucs han castigat i debilitat als nostres pins,  pot ser l’escàs fred que ha fet durant la tardor i en l’inici de l’hivern, ha facilitat l’expansió de la processionària, una plaga molt agressiva la de enguany que ha afectat seriosament la salut dels nostres arbres.

Milions de cucs embolicats en les seues bosses han estat nodrint-se durant varis mesos a costa dels pins, deixant-los sense força fins a l’extenuació.

Molta pena m’ha donat enguany passejar per la muntanya doncs els pins estaven tant debilitats, que la majoria quedaven reduits a una simple estructura de rames.

Però curiosament, el dissabte passat en una de les meues particulars caminates vaig poder observar que els pins afectats per l’impacte de les bosses de cucs estaven rebrotant.

No està tot perdut.

Que forta i resilient és la natura, i quant hem d’aprendre d’ella.

IMG_2256

ENHORABONA A L’AGRUPACIÓ D’ELECTORS DE SELLA

I…, un fort aplaudiment de tota la gent que ens haviem congregat a la  porta de l’ajuntament per conèixer el resultat de les eleccions, ha coronat l’aclaparadora victoria del GRUP D’ELECTORS DE SELLA.

Llàgrimes d’alegria han saltat dels meus ulls perquè a la fi, la ciutadania ha obert els seus i ha donat un vot de confiança a este excepcional grup de gent de Sella amb ganes de treballar pel poble, perquè este grup i només este, és el futur de Sella.

LA MEVA ENHORABONA A L’AGRUPACIÓ D’ELECTORS DE SELLA!!!

 aplausos

per què votar a l’agrupació d’electors de Sella

11218571_854418684593525_26711014125892365_o

En este post m’agradaria argumentar per què votar a l’Agrupació d’Electors de Sella, un grup de veïns que s’han unit amb un objetiu comú: treballar per Sella.

En el seu programa electoral diuen que son:

“Un grup de veïns amb ganes i interés de millorar el poble. Perquè vivim Sella, perquè estimen Sella perquè som Sella”

Al observar la foto, la primera impresió que em donen estes persones és esperanza. Són persones decents amb ganes de fer coses útils per al poble, cosa que la majoria d’ells venen fent de manera dessinteresada des de varis anys, des de l’entramat associatiu.

Gent que viu al poble, que el goja, i també el pateix diariament. Gent que duu o han dut als seus xiquets i xiquetes al col.legi. La majoria ha estudiat a les seues aules i altres, que no ho han fet, han decidit establir la seva residència a Sella amb totes les seues conseqüències, que des del meu punt de vista, i després de fer un balanç, són conseqüències molt satisfactòries.

Gent que acudeix al metge del poble quan te un problema de salut. Que compra a les botigues de Sella, als forns, a la farmàcia, a l’estanc. Que participa en les diferents Associacions musicals, teatrals, juvenils, esportives; associacions de caçadors, de regants, tot un entramat social que suposen una  xarxa bàsica i necessaria per a la continuitat del nostre poblet.

Gent que ha aconseguit establir i mantindre un negoci local, negocis turístics, d’alimentació, de construcció que amb el seu bon fer duen el nom del poble de Sella més enllà de les Forques.

Gent i.llusionada, amb ganes de fer, de millorar, de progresar, de traure a Sella de l’estancament que pateix des de fa molts anys.

Per què no els donem un vot de confiança i els donem l’oportunitat de demostrar-nos tota la seva capacitat, tot el seu talent, tota la seva inteligència i valia i tota la seva valentia. Idees, projectes, aptituts i sobretot actituts no els en falten a cap d’ells i d’elles començant per l’alcaldable, fins a l’últim de la llista.

Si guanyaren, guanyaria el poble, guanyariem tots, perquè el seu interés és el de tots, el del conjunt del poble.

Sella necessite un canvi, donem-lil’s una oportunitat, segura estic que no ens defraudaran.

Per tots estos motius, jo els votaré, i tu?