Arxiu d'etiquetes: desfavorits

no a la reforma local!

Comence esta entrada amb una de les preguntes que, Amparo Sampedro, alcaldessa del municipi de Rocafort, es planteja huí al seu blog:
“Em pregunte quants veïns i veïnes del meu poble coneixen l’abast del projecte de “Llei  de Racionalització i Sostenibilitat de la’Administració Local” que ja està en el Senat i que tant els va a afectar”
(Moltes gràcies @Sotano29 per la informació facilitada sobre el blog de Amparo Sampedro, la considere una gran troballa que a partir d’avuí seguiré de prop).
 
I és que,  avuí 12 del 12 a les 12h,  la Comissió d’Alcaldes, plataforma integrada pels edils contraris a la reforma local, ha cridat als ciudatans a concentrar-se i manifestar-se davant dels seus ajuntaments contra eixa norma considerada privatitzadora i centralitzadora.
 
Jo he volgut unir-me a eixa manifestació i, junt als meus companys ens hem concentrat a plaça de l’Ajuntament de Xàbia, per a escoltar i donar suport al manifest de rebuig que, l’Alcalde de l’entitat local d’on treballe ha fet públic amb la seva lectura.
 
I ens hem manifestat, dic, perquè està previst que el proper 16 de desembre,  el projecte de Llei passe al Senat per a la seva aprovació com a Llei Orgànica i, entrada en vigor l’1 de gener de 2014.
 
No entraré a enumerar les nombrosos canvis que s’aveïnen, doncs ja vaig parlar sobre eixe tema en el post del passat 30/09/2013.
M’agradaria només, centrar-me en una de les modificacions que ha patit la norma des de l’estiu fins avuí i, que afecten a Serveis Socials.
 
Modificació:

Una de les més importants és la modificació de la disposició transitoria segona del Projecte, en matèria de transferències de serveis socials a les Comunitats Autònomes, en la que, atenent a la lectura d’un text de Rafael Jiménez Asensio (Doctor en Dret per la Universidad del País Basc, Consultor institucional, Profesor universitari i Advocat) els legisladors s’han adonat que, desmantelar els serveis socials municipals  pocs mesos abans de les eleccions municipals, era un suicidi polític. I, per tant, s’ajorna  eixa transferència fins el termin màxim del 31 de desembre de 2015, moment en el que , es diu que les Comunitats Autónomes asumiran la titularitat de la competència”. Tot apunta a que la inconstitucionalitat d’este incís es obvia. En este impàs, des de l’entrada en vigor de la Llei i la efectivitat plena de tal transferència (¿algú s’ha parat a pensar en el “lío” que suposarà transferir eixes competències de milers i milers de municipis a las CCAA?, en especial la nostra que està a punt de la “bancarrota”?), cap presumir que els governs autonòmics deuran iniciar un pla de evaluació, reestructuració i implantació dels serveis en el territori, que seria plenament aplicable a partir de l’1 de gener de 2016.  Es rebaixa, doncs la presió inmediata sobre els serveis socials municipals a curt termini, però no s’aclarixen cap de las incògnites que estaven presents.

 
La reflexió:

En un dur marc de crisis econòmica com el que estem vivint, esta és una matèria enormement sensible sobre la que s’hauria de treballar de forma exquisita. Un mal pas en una mala dirección (i el Projecte camina por eixe camí ) pot tindre efectes letals, no només per a el sistema de prestacions socials, sino per a la pròpia legitimitat i confiança dels ciudatans en les institucions.

Per això jo dic: No a la reforma local plantejada d’esta forma!

 

Anuncis

ningú ho farà per nosaltres

imagesVeient les notícies, una pensa que tot i que el temps passa, la situació de moltes dones ha quedat com suspesa en una ola de mar sense possiblitat d’avançar.

Les notícies que apareixen són terribles, algunes, la majoria, venen donades per la situació de explotació, i semiesclavitut en la que es veuen sotmeses les dones. Dones i xiquetes de Bangladesh, de la India, d’Afganistan, Iran, Guatemala, Bolívia, Mèxic,… diariament pateixen situacions laborals pèsimes en fàbriques semi-clandestines, que no reuneixen ni les més mínimes condicions de seguretat. Horaris laborals interminables i salaris propis de l’època de l’esclavitut. Assessinats cometsos pels propis pares sobre les seues filles; pels marits sobre les seues dones; pels germans sobre les germanes, per a castigar-les per adulteri, tot en un intent de salvaguardar l’honor de la família. Secuestros i posteriors violacions massives de dones i inclús xiquetes de només 4 o 5 anys d’edat a mans d’homes. Lapidacions, ablacions, violencia, i un sense fi d’atrocitats.

Hui per fí, a Bangladesh, he vist per primera vegada, avingudes plenes de dones protestant per les pèsimes condicions laborals patides en les fàbriques que han derivat en centenars de morts i desapareguts (sobretot mortes i desaparegudes), per l’enfonsament d’una d’elles.

Que no siga l’ùltima manifestació de dones demanant i reivindicant els seus drets. Que serveixca de ressó per a fer eixir al carrer a altres dones que pateixen qualsevol tipus de violència de gènere.

Esta i no altra és la revolució pendent, la de les dones. Sóm la meitat de la població mundial. Prenem conciència i siguem solidàries amb totes en qualsevol part del món. Recordem a les més desafavorides qualsevol dia de l’any fent-les visibles.

Ningú ho farà per totes nosaltres.

mutilació social

Atenent a l’ùltim comunicat que he rebut des del Col.legi Oficial de Treballadors Socials d’Alacant sobre les últimes retallades del Govern Central, m’agradaria col.laborar amb la difusió del contingut del document,  per la greu repercusió que suposa per al cole.lectiu de treballadors i  per a la població en general.

􏰁 En relació als Pressupostos Generals de l’Estat.
1) La retallada del 42,4% del Pla Concertat amb els Ajuntaments (de 86.633.150 a 49.913.840 euros) eliminarà l’atenció a 3.244.338 usuaris dels serveis socials municipals.
2) S’eliminaran 12.265 llocs de treball directes.
3) Els pressupostos no contemplen l’execució dels següents projectes;
– Pla d’Acció per a les persones amb discapacitat, que atenien a 32.000 persones.
– A més, es deixarà d’atendre a 73.932 usuaris de projectes de desenvolupament social de les comunitats gitanes (de 152.752 a 78.820).
– Tampoc es duran a terme els 25 projectes que es venien contemplant per a la protecció contra el maltractament infantil,
– Ni els 33 de capacitació de professionals i mesures de medi obert.

􏰁 En relació a l’aprovació del Decreto Llei “Dependència” el Col·legi Oficial denúncia que:

• Amb l’ampliació a dos anys del termini de les autonomies per a les ajudes moltes persones moriran en el camí sense rebre una ajuda, ja que s’amplia en 18 mesos el període en què les comunitats autònomes queden exemptes de pagar la *retroactividad pel retard a resoldre els expedients.

• Es produirà un col·lapse dels serveis socials dels ajuntaments. La congelació de l’atenció als dependents moderats fins a 2015 deriva la seva atenció als serveis socials municipals, el finançament dels quals s’ha reduït en un 42%.
• A més, la reducció d’almenys un 15% la paga a les cuidadores familiars i l’anul·lació de la cotització a la seguretat social d’estes “els suposarà un càstig” (el 98% dels cuidadors familiars són dones).

No podem permetre’ns retrocedir a un Estat de Beneficiència, ens trobem en un Estat de Benestar Social que durant 30 anys s’ha anat forjant i que ara necessita tota la nostra atenció. Igualment s’insta al Govern al fet que en la reforma que s’ultima sobre la Llei de Bases del Règim Local, l’objectiu siga el d’enfortir el Sistema Públic de Serveis Socials com a 4ª pilar de l’Estat de Benestar i no privatitzar aquells serveis obligatoris que siguen deficitaris, o a eliminar-los si es presten de forma voluntària i no són rendibles.

Destacar que, la persecució eficaç del frau fiscal podria suposar més de 60.000 milions d’euros, més del doble de les retallades dels pressupostos, que més be podrien calificar-se de mutilació social.

retalls i caos

Incidents com els que hi pateixen ara a Londres, ens han de fer reflexionar si els retalls en matèria social contribueixen a reduir el dèficit econòmic d’un pais o,  per contra, enfonsar-lo en el caos.

Els retalls en matèria social ja ens han arribat a la Comunitat Valenciana, ara només ens queda esperar el caos.

Espere enganyar-me…

falsetat i còlera

A pocs dies de la visita del papa Benedicto XVI a l’Estat espanyol (el dia 6 de novembre acudirà a Santiago de Compostel·la, el 7 a Barcelona, i en 2011 a Madrid), no són pocs els col.lectius que orgnitzen campanyes en favor de la laïcitat i en contra de la visita del papa a càrrec dels impostos públics.

  • Per fer-nos una lleugera idea, a Barcelona el cost no serà inferior als 2,5 milions d’euros, la majoria dels quals (1,85) seran aportats per administracions públiques, i la resta (0,65) l’Arquebisbat.
  • En el cas de la visita a Santiago de Compostela la Xunta maneja un pressupost al voltant dels 4 milions d’euros.
  • I, a Madrid, l’Estat pagarà la meitat del mateix, en total uns 5 milions d’euros.

A estes xifres caldrà afegir-li el cost de les hores extres dels treballadors d’emergències mèdiques,  les hores extras de les Forces de Seguretat de les respectives autonomies i de l’Estat Espanyol, entre altres.

Un viatge pastoral que suposarà unes despeses de milers i milers de euros en plena crisi econòmica, per a rebre la visita d’aquell que difon doctrines, que entre altres:

  • ataca l’ús del preservatiu encara que morin milers de persones per SIDA.
  • manté i protegeix a pedòfils en el seu si,
  • és homófoba, va contra el matrimoni entre homosexuals
  • rebutja la igualtat i manté un paper secundari per a la dona, i ataca la seva llibertat sexual i reproductiva.

Grans sumes de diners destinats a grans events. Events FASTUOSOS, PRESUNTUOSOS, POMOPOSOS I FALSOS,( i per què no, RÀNCIOS), que es dilapidaran en cel.lebracions d’anys xacobeos i inauguracions de capelles. Diners malgastas i que ben be es podrien destinar a infraestructures estables i duraderes en països com ara Haití per a evitar  el mal, el dolor, i la mort. Haití es mor de nou com a conseqüència del còlera nou mesos després d’aquell clímax de solidaritat de la qual a penes queda res. Es va anar, es va apuntalar el pais, es van fer tots les fotos i ens vam oblidar d’ells.

En quin mon estem vivim? A qui defenen estes doctrines? I els diners públics? Vivim en un món en el qual només sabem posar pegats responent a cops mediàtics.

El còlera a Haití és una conseqüència del món descorazonador en el qual vivim, i la còlera que una sent és la conseqüència de la impotència i la ràbia, i la falsetat que ens envolta.

“La falsedat té ales i vola, i la veritat segueix arrossegant-se, de manera que quan te n’adones de l’engany ja és massa tard”. Miguel de Cervantes Saavedra

2010, any “hot”

Amb el so de la música country a càrrec del grup hot burrito, i com si de la Ruta 66 es tractara, m’endise per una carretera buida i monòtona que em condueix cap al primer dia laboral del 2010.
Any “hot”, calentet, calentet, per la de faena que se’ns espera com a conseqüència dels atronadors efectes de la crisi que hi patim.

logo

Mitjançant l’aplicació de nombroses actuacions financiades per les més de 450.000€ provenients de la subvenció del Plan E, que enguany ens han destiants també a programes socials,  sumades als més de 450.000 € pressupuestats conjuntament per la Generalitat i l’entitat local per a la qual treballe, el que es preten és  aconsseguir  frenar, al llarg del 2010, l’ imparable increment de l’atur i paliar els cruels efectes patits per  la població afectada, abocada cada vegada més a la perillosa situació de probresa i exclusió social.

Concient d’esta contingència, Europa vol també unir les seves forces per a lluitar contra esta situació  i per tal motiu ha tingut a bé decidir declarar l’any 2010, com l’any Internacional contra la pobresa i exclusió social.

EurobarometerI es que, gairebé 80 milions d’europeus viuen en risc de pobresa, i d’aixó s’ha fet ressó en l’ùltima enquesta del 2009 de l’eurobaròmetre i que a continaució passe a exposar.

Estes són les interessants dades extretes de les seves conclusions, per a que tothom siguem concients de la situació que ens envolta.

Ciutadans de la UE són molt conscients de la magnitud de la pobresa i l’exclusió social en la societat d’avui:

  • Els 3/4 senten que la pobresa en el seu país està molt estesa.
  • El significat més freqüent de pobre és aquell que entén que els recursos són tan limitats que la gent no pot participar plenament en la societat, no ser capaç de pagar els béns bàsics que un necessita per a viure, o haver de dependre de la caritat o les subvencions públiques.
  • més del 80% dels europeus pensen que la pobresa ha augmentat en el seu país en els últims 3 anys. Entenen que es deu al context de l’actual crisi econòmica, impacte total del que no encara no se sentia.
  • El sous no són prou alts per a plantar cara al cost de la vida, L’elevat atur i els baixos salaris són els principals indicadors socials de la pobresa.
  • altres factors que conduïxen sens dubte a la pobresa són la falta d’educació, formació o habilitats i l’addicció,
  • l’enquesta confirma també la vulnerabilitat percebuda pels aturats: més de la meitat dels europeus creu que els aturats estan en major risc de pobresa. els aturats també senten el risc de pobresa molt més fort que altres europeus.
  • el 75% dels europeus tenen dificultats per a obtenir una hipoteca,
  • prop de 1/ 3 té problemes d’obtenir préstecs
  • i més de 1/ 2 tenen dificultats per a obtenre una targeta de crèdit.
  • la gent sent que la pobresa és un problema que necessita una acció urgent: 9 de cada 10 opinen que aquesta acció ha de provenir del seu govern.
  • finalment gairebé 3/4 parts dels ciutadans europeus creuen que la UE té un paper important que ocupar en la lluita contra la pobresa. La Unió Europea és una de les zones més riques en el món, però el 17% dels ciutadans de la UE tenen recursos tan limitats que no poden pagar el bàsic.

logoPer a commemorar l’any 2010, com l’any Internacional contra la pobresa i exclusió social, esdeveniments nacionals i locals es portaran a terme en tots els Estats membres de la UE, més Noruega i Islàndia.

  1. Les activitats inclouran campanyes de sensibilització, tallers i seminaris d’informació en les escoles.
  2. Pel·lícules, revistes i altres materials informatius seran produïts per a ajudar a la gent a comprendre com la pobresa i l’exclusió social afecten a les seves comunitats, i per als directament afectats, sensibilitzar sobre els seus drets.
  3. Juntament amb personatges públics, persones que han experimentat la pobresa actuaran com ambaixadors de la campanya, el que contribuirà a augmentar la visibilitat i credibilitat de les activitats de l’Any i convidar a uns altres a participar.

I mentres la pobresa i exclusió social s’extenen entre les persones com una taca d’oli a llarg i ample de tota Europa, altres segments de la societat han eixit extraordianàriament beneficiats, com així ho mostra l’article del diari “Público”.on els rics guanyen un 27% més en l’any de més recesió.

I és que els diners estan ahí, no s’han esfumat a cap lloc, el que passa és que canvien de mans, a mans cada vegada més particulars, provocant cada vegada més un desequilibri social amb el qual perilla la cohesió social, imprescindible ésta per a construir una Europa forta amb futur i projecció mundial.

la resiliència

És tot un ritual.

Quan el rellotge marca les tres de la vesprada, tanque la porta del meu despatx, m’enfile cap al cotxe, i de camí a casa, sintonitze el programa “los elefantes sueñan con la música”. Com encara em queda un bon rato per arribar-hi, és un bon moment per a fer un resum mental de la jornada laboral que acaba de finaltzar: intervencions dutes a terme, objetius aconseguits, altres que hauran d’esperar, recursos emprats, cridades telefòniques, persones ateses,i un llarg etcétera

Però sense dubte són les Persones el principal motiu de la meva reflexió, i la d’avui s’ha cetrant en el següent questionament:

Si partim de situacions adverses comparables, i apliquem recursos i prestacions similars,

  • per què s’obtenen resultats tant diferents en unes persones i en altres?.

  • Per qué en uns casos s’experimenta una recuperació i altes probablitats de superació personal i en altres, és la cronificació el resultat de la intervenció?

  • Són els factors externs els responsables d’estes diferències o haurem de buscar factors interns, personals en els resultats obtinguts?

  • Qué falla?

Pensant en açò, he traslladat esta situació a altres elements, i he intentat fer una comparació mental amb ells, doncs així com alguns objectes recuperen la seva forma inicial, una vegada desapareixen les forces causants d’eixa deformació, existeixen també persones que logren recuperarse de situacions adverses una vegada les seves causes prescriuen.

Un moll, per exemple es deforma al exercir força sobre ell, però quan deixem d’exercir-li força, recupera la seva forma inicial.

Ara be si agafem un troç de plastilina, l’apretem, ésta no recuperará la seva forma inicial al eliminar la nostra força sobre ella

  • Serien comparables el comportament d’estos elements al d’algunes persones?

  • I si el moll o la plastilina forem les persones i les forces que exercim sobre elles, les situacions adverses que les afecten negativament?

  • Quines característiques tenen uns elements/persones que no disposen els altres per a lograr la seva recuperació.

  • De qué depen?

Doncs be, un concepte que ens pot ajudar a entendre estes situacions és la resiliència, però qué és la resiliència?

El moll és un element resilient, la plastilina,no.

El significat del terme resiliencia (l’etimologia del qual es troba en el verb llatí resilio, resilire: saltar cap a enrere, rebotar) depèn del context que es prenga

En enginyeria, resiliencia és la quantitat d’energia que pot retornar un material elàstic sense absorbir-la. Éste terme provinent de la física, va ser adoptat en els anys vuitanta per les ciències socials per a caracteritzar a aquelles persones que, a pesar de néixer i viure en condicions d’alt risc, es desenvolupen psicològicament sans i socialment recuperats. En ecologia es refereix a la capacitat de les comunitats d’absorbir (en el sentit de suportar) perturbacions.

Per tant puc arribar a la conclusió, (sempre questionable evidentment) que eixe grup de persones, a les quals se’ls ha aplicat una sèrie de recursos i prestacions per tal de eliminar els factors externs que els impedeix la seva recuperació i, no logren aconseguir-ho, la intervenció hauria de complementar-se amb l’aplicació de dinàmiques de resiliència, per tal de modificar els seus factors interns per a aconseguir desenvolupar  la capacitat de sobreposar-se a eixes situacions adverses, fomentant aquells aspectes com ara  l’autonomia individual, l’empatia, la motivació a l’èxit autogestionat, i treballar també la seva autoestima i sentiments d’esperança per a que la superació siga una realitat.

Llibres relacionat amb la resiliència  “Mal de escuela” de Daniel Pennac

Música  

PowerPoint