Arxiu d'etiquetes: desfavorits

un baló d’oxigen

la notícia

Demà, dia 13 d’agost, el Consell de Ministres en sessió extraordinaria aprovarà una mesura de protecció destinada a aquelles persones aturades que hagen esgotat prestacions i subsidis i, no tinguen rendes.

La mesura consistirà en una ajuda de 420 euros mensuals durant un període de sis mesos amb efectes retroactius des de l’1 d’agost d’enguany i que, es podran fer efectius a partir de l’1 de setembre de 2009.

L’únic requisit per a rebre la renda és que el desocupat es comprometa a participar en programes de formació mitjantçan itineraris d’inserció laboral per a regressar a l’ocupació com més aviat millor.

La financiació de la renda serà estatal, des del Servicio Público de Empleo (antic INEM) i els Pressupostos Generals de l’Estat.

Els programes de formació els gestionaran les comunitats autònomes.

L’objetiu,  reforçar la protecció dels aturats evitant queden desemparats des del punt de vista de la protecció social.

 

un baló d'oxigen
un baló d'oxigen

la realitat

I és que, tres de cada deu desocupats no perceben cap tipus de renda, i cada vegada són més els que ens arriben des del Servef i el Inem a Serveis Socials demanant qualsevol mena d’ajuda, perquè en meyns d’un any han perdut el treball, han esgotat les prestacions i els subsidis d’atur, i fins i han perdut les seues cases per impagament de les hipoteques contretes amb distintes entitats bancàries.

Professionalment he pogut comprovar els seus efectes devastadors. Des de octubre de l’any passat, i sobre tot al llarg d’este any 2009, hem vist passar pels nostres despatxos centenars de persones amb situacions d’extrema necessitat.

Al habitual perfil d’usuari de Serveis Socials s’han anat sumant, famílies de clase mija que, en este breu interval de temps ho han perdut quasi tot. Famílies treballadores del sector de la construcció -obrers, pintors, ferrers, fusters, vidriers, llanterners, transportistes,…- així com cambrers, jardiners, empleades de llar, depenentes, empleats de immobiliàira, entre altres, que han anat caient com fitxes de dòmino. Per a la majoria d’estes famílies ha sigut la primera vegada que han fet ús dels nostres serveis. Acudeixen demanant qualsevol tipus d’ajuda per a fer front a les seues necessitats, en un intent desesperat de no pedre les seues cases, de pagar el lloguer mensual, de fer front a les despeses diaries d’alimentació, de llum, aigua, medicines, i un llarg etcètera.

Les ajudes que principalment tramitem són les prestacions económiques individualitzades, són ajudes d’emergència de caràcter extraordinari, destinades a cobrir eixes necessitats bàsiques familiars. Estes prestacions venen participades per la Generalitat Valenciana, mitjantçant la Conselleria de Bienestar Social, a un 75%, i pels Ajuntaments pel 25% restant.

Cal dir i remarcar que, si be el nombre de sol.licituts s’ha duplicat en el que duem d’any, des de la GV no hi hagut cap increment econòmic per a fer front a estes situacions i han hagut de ser els respectius Ajuntaments, en la mesura de les seues possibliats econòmiques,  els responsables d’incrementar les seves partides pressupuestàries per a fer front a les situacions dels seus empadronats.

Avui, quan els meus companys de treball hem vist publicada esta notícia en els mitjans de comunicació, hem respirat un poc, i hem pensat que ésta serà, sense dubte, un baló d’oxígen per a moltes de les persones que han esgotat les prestacions i subsidis d’atur i no han tingut encara sort de encontrar cap treball. Hem respirat també perquè, veiem com els nostres pressupostos econòmics per fer front a esta situació s’esgoten progressiva i aceleradament, sense la seguretat de poder atendre les contínues demandes fins a final d’any.

Per eixe motiu, i a pesar de que els sindicats i la CEOE no estan satifets totalment amb esta mesura, perquè segons els primers, la mesura s’havia d’haver ampliat a 12 mesos i perquè segons la CEOE rebuja la rebaixa de cotizacions, nosaltres, els treballadors de serveis socials, que diariament estem cara a cara amb la realitat d’estes persones, considerem ésta una bona notícia, per la seva immediata injecció presupuestaria per part de l’Estat Espanyol, així com la seva prompta aplicació i cobrament.

Sense dubte, una bona notícia.

 

 

 

JA N’HI HA PROU

 

ja n'hi ha prou
ja n’hi ha prou
  • En gener de 2007 s’aprovà, a l’Estat Espanyol, la  Llei de dependència, llei dirigida a les persones que es troben en situació de dependència, és a dir, persones majors dependents; discapacitats moderats, severs o grans depenents; Xiquets menors de tres anys amb problemes de dependència; Persones amb discapacitat psíquica, intel·lectual i amb malaltia mental depenents.

Dos anys després, en 2009,i ací a la Comunitat Valenciana, han començat, amb conta gotes, a concedir-se les primeres ajudes a aquelles persones que han tingut la sort de no morir-se, perque molts d’ells han faltat sense cobrar un duro a pesar de tindre reconegut el dret a estes ajudes.

(En altres comunitats autònomes estes ajudes ja fa més d’any i mig que van cobrant-se)

  • En Març de 2007 s’aprovà, a la Comunitat Valenciana, La renta garantida de ciutadania. Esta ajuda es configura com una prestació econòmica dirigida a unitats familiars que no tenen recursos suficients per a mantenir-se, permetent la seva inserció sociolabora. A pesar de la seva definició tan general i ampla, els requisits per a poder accedir a ella són bastant estrictes, i el seu objetiu és atendre als sectors socials més desfavorits. Doncs be, a pesar de les innumerables sol.licituts formulades , a pesar de que van destinades a les persones més necessitades de la nostra societat, a data d’avui, encara no han cobrat un duro.

(La Comunitat Valenciana ha sigut l’ùltima de l’Estat Espanyol en aprovar esta llei; en altres comunitats duen més de 5 anys amb esta norma en vigor i amb funcionament efectiu).

I a qué ve tot este rotllo, doncs a que hui dia 22 de març apareix publicat en primera plana del suplement de la Comunitat Valenciana del diari el País, la següent notícia “El Consell subvencionará a las mujeres que no aborten”,  on el Conseller de Benestar social manifesta que destinarà una inversió de 2,3 milions d’euros a finançarà programes de suport a joves embarassades en risc d’exclusió social, i jo NO M’HO CREC, NO, NO M’HO CREC, i per qué ¿?¿¿ doncs precissament per l’experiència professional diaria d’atendre a les persones més desfavorides que esperen extenuades cobrar els imports de les ajudes esmentades a les que tenen dret.

ja n'hi ha prou
ja n’hi ha prou

 

Per favor, ja està be de generar falses expectatives als que meyns tenen.

No tracteu amb menyspreu a esta pobra gent, doncs meriex el mateix respecte que qualsevol.

Ja n’hi ha prou de mentides que tan solament beneficien als vostres interessos particulars i partidistes.