Arxiu d'etiquetes: dona

Ramona

Es 29 de maig i fa calor. Tot i que estem en primavera l’estiu va donant senyals de vida.

Son les huit i quart de la vesprada i estic escrivint una sèrie de post’s al blog, en la taula del menjador de ma casa. Les finestres del balcó les tinc obertes per a permetre que entre la frescoreta de la vesprada i escoltar el cant dels nombrosos ocellets que estan per dins dels arbres d’enfront.

Amb els balcons oberts m’arriben també les conversacions de les poques persones que passen pel carrer.

Un nebot parla amb sa tia de com li ha anat el dia. La tia te deficiència auditiva, i el nebot li ha de repetir tot varies vegades. No és que jo estiga en la conversació però, a base de repetir-li-ho tant, acabe per assabentar-me jo primer que sa tia que, Ramona ha faltat.

Ramona, eixa dona per a mi tan enigmàtica, autèntica i interessant ens ha deixat als 98 anys. L’admirava i em consta que l’admiració era mútua, perquè així ens ho demostravem cada vegada que teniem oportunitat. Compartia amb ella l’afició per les plantes. Nombrosos tests de plantes adornaven (i adornen) la porta de sa casa del carrer Jesús. Era molt freqüent vore a Ramona, sobretot en estiu, regant les plantes i llevant fulletes seques. Quan jo passava pel carrer i estava ella ens saludaven amb complicitat, ens miravem als ulls i tot i que no parlavem massa, amb la mirada i el somriure ens ho deiem tot. De vegades, no cal parlar molt per transmetre els teus sentiments als demés.

També era molt freqüent vore-la al carrer de fora sentada amb les veïnes a la fresca, en les vesprades d’estiu. Quan la veia, jo sempre la saludava: Com estàs Ramona? i ella em tornava un ample somriue i els ulls se li encenien com dos llumetes. Jo gojava contemplant-la. Sempre tan contenta!

De Ramona em captivava la seua discreció, m’agrada la discreció i a ella se li veia molt discreta, calmada i amb molt de trellat. També intuia en ella molta llibertat d’anar a la seua, i m’atreviria a dir que es tractava d’una dona molt inteligent.

Em sap greu la seua pèrduda, per velleta que fora. Visibilitzar a dones com Ramona, des d’este discret blog, em fa sentir be en estos dies tan difícils per a mi.

Sempre en el meu record. Va per tu, Ramona. Descansa en pau.

25N, un any mes

Any rere any, i en qualsevol part del món, un goteig incesant de dones moren a mans de les seues parelles o ex-parelles. Una violència extrema, que suposa el màxim exponent de la desigualtat de gènere.

A l’estat español són ja 77 dones assassinades a mans dels seus homes, companys, nuvis, excompans des del novembre de 2015. Minuts de silenci i manifestacions als carrers es succeixen en els dies posteriors a estos actes terroristes per a hi expresar rebuig.

És una pandèmia global, que a dia d’avui encara no hem estat capaços de frenar, i que a pesar de les mesures adoptades, passaran molts anys per a la seua erradicació.

Avuí, en el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, caldria posar l’accent en la importància de la prevenció d’aquelles situacions que donen lloc a la violència contra nosaltres. Prendre consciència de la necessitat d’adoptar-hi tolerància zero, i mirar amb “lupa” els micromasclismes que diàriament impregnen les nostres conversacions i que, no són si no, els embrions dels distints tipus de violència contra les dones.

8 de març

Les paraules tenen el poder d’inspirar-nos, poden sacsejar-nos  idees preconcebudes, donar-nos el coratge necessari per a canviar i la preseverència per alcançar les nostres metes i fins i tot, proporcionar-nos la llum en temps d’obscuritat.

La de baix  forma part d’una galeria d’imatges publicada el passat 3 de març en CNN News per a conmemorar el dia Internacional de la Dona d’enguany.

Fent click en la imatge  podrás vore la galeria completa. Són dissenys molt inspiradors.

Feliç dia a totes!

inspire women by CNN
l’ùnica cosa pitjor que ser cec és tindre vista però no visió. Hellen Keller

ato sempre darrere

Com tots els dilluns a les cinc de la vesprada, he aparcat el cotxe en el parking de l’EOI, he obert la porta del maletero i he fet l’habitual intercanvi d’ato: Ampolla d’aigua buida i borsa de tapers, per  motxilla dels llibres d’anglés.

Avuí, quan he agafat la motxilla m’ha paregut que pesava un poc més de l’habitual, però enseguida he rebutjat eixe pensament. Per què havia de pesar més, duent el mateix material de sempre? m’he preguntat.

Ja en classe i, mentres parlava amb  el company que tenia al costat he anat traent els llibres i llibretes de la motxilla, i quina ha estat la meva sorpresa que entre tot els llibres de text, m’ha aparegut el llibret de festes de Sella d’enguany!!!. No m’ho podia creure, gaire un quilo de paper satinat a tot color a classe d’anglés. Amb raó pesava tant la ditxosa motxilla!!!.

Be, ha servit per fer unes rises amb el company, i per a donar a coneixer el poble de Sella.

Valga esta anecdota per a mostrar-vos la quantitat d’ato que diariament m’enduc darrere quan eix per la porta de casa a les 7 del matí i, al meyns, dues vegades a la setmana arribe passades les 7 de la vesprada a casa. Qué puc fer si m’agrada tant viure al poble…

Que si bolso amb totes les pertenències personals que puga necessitar al llarg del dia, des de cartera amb diners i tarjetes, fins a les claus, mocadors, ulleres, mòbil, borseta d’aseo, entre altres.

Que si bolsa amb els tàpers per a dinar. Clar ara em toca dinar allí, si vull fer-ho a una hora raonable, i tot gràcies als polítics de torn del govern central que amb l’afan de traure el pais avant, s’han empenyat en pagar meyns als funcionaris i fer-nos treballar més. Qué listos són els polítics, la majoria d’ells sempre donant exemple d’honestitat, esforç, humiltat i ben fer. En fi, que diariament ens toca dinar “baix braç” .

Be, i ahí no queda la cosa, ja dic, els dies que tinc classe d’anglés per la vesprada, que son un parell a la setmana, també toca endur-me la motxilla amb els llibres i material escolar ( avuí completat amb el llibret de festes de Sella d’enguany).

No res, sempre carregada com una burra, a trenca coll.

Pensan-t’ho be tampoc hi ha tanta diferència amb la dòna de la imatge

images

decidir ens fa lliures

UnknownLa plataforma Decidir ens fa Liures, que aglutina a més de 270 entitats socials, ha elaborat un vídeo que rebuja la reforma de l’actual llei de l’abort que prepara el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

En el vídeo, en el que han participat actors, polítics, escritors i periodistes, entre altres, remarca que no hi ha un únic perfil de la dona que aborta i que per tant este ha d’existir amb totes las garanties.

A continuació un vídeo de només 2 minutos de duració, que comença amb estes frases:

“Les dones que aborten són adolescents, adultes. Van usar mètodes anticonceptius, o no. Estan casades, solteres, vidues, divorciades, estan soles, acompanyades. Van tindre educació sexual, o mai van parlar de sexe amb ningú. Son católiques, jueues, musulmanes, evangèliques. No creuen en res, creuen en altres coses. Volen tindre fills, o no volen, els tenen ya”.

Jo també em sume a esta plataforma.

ningú ho farà per nosaltres

imagesVeient les notícies, una pensa que tot i que el temps passa, la situació de moltes dones ha quedat com suspesa en una ola de mar sense possiblitat d’avançar.

Les notícies que apareixen són terribles, algunes, la majoria, venen donades per la situació de explotació, i semiesclavitut en la que es veuen sotmeses les dones. Dones i xiquetes de Bangladesh, de la India, d’Afganistan, Iran, Guatemala, Bolívia, Mèxic,… diariament pateixen situacions laborals pèsimes en fàbriques semi-clandestines, que no reuneixen ni les més mínimes condicions de seguretat. Horaris laborals interminables i salaris propis de l’època de l’esclavitut. Assessinats cometsos pels propis pares sobre les seues filles; pels marits sobre les seues dones; pels germans sobre les germanes, per a castigar-les per adulteri, tot en un intent de salvaguardar l’honor de la família. Secuestros i posteriors violacions massives de dones i inclús xiquetes de només 4 o 5 anys d’edat a mans d’homes. Lapidacions, ablacions, violencia, i un sense fi d’atrocitats.

Hui per fí, a Bangladesh, he vist per primera vegada, avingudes plenes de dones protestant per les pèsimes condicions laborals patides en les fàbriques que han derivat en centenars de morts i desapareguts (sobretot mortes i desaparegudes), per l’enfonsament d’una d’elles.

Que no siga l’ùltima manifestació de dones demanant i reivindicant els seus drets. Que serveixca de ressó per a fer eixir al carrer a altres dones que pateixen qualsevol tipus de violència de gènere.

Esta i no altra és la revolució pendent, la de les dones. Sóm la meitat de la població mundial. Prenem conciència i siguem solidàries amb totes en qualsevol part del món. Recordem a les més desafavorides qualsevol dia de l’any fent-les visibles.

Ningú ho farà per totes nosaltres.