Arxiu d'etiquetes: dona

dones esportistes

Fa poc un amic em dir que furgant per Internet havia trobat 3 exemples de dones esportistes espanyoles i considerava que seria bon material per al meu blog. Estes dones eren: Edurne Pasaban, Sheila Herrero i Carmen Jordà. A pesar de no coneixer gairebé res d’elles, em va pareixer bona idea ja que per una part em permetria coneixer els seus assoliments i per altra contribuiria a la seva difusió.

De la recerca extrec el següent:

l’esportista que comença

Carmen Jordà, automobilista 

 

 

carmen jordà
carmen jordà

 

Alcoiana, de 21 d’edat,amant de l’automobilisme des que tenia 10 anys. En 2007 quedà 4ª en el Copa d’Espanya de F-3 . Els seus començaments van anar als 9 anys, quan el seu pare li va regalar un kart. Les seves primeres voltes van ser en un kart vell del seu pare, el ex corredor José Miguel Jordá. Li va picar el gusanillo i ja no es va baixar més fins a 2004. A poc a poc, Carmen ha anat perfeccionant el seu estil, que ara li comparen amb el de Pedro Martínez de la Rosa per una “conducció més suau, menys agressiva”.

És una esportista en projecte.

 

l’esportista en esplendor i plenitud

Al suplement del diari El País del diumenge passat apareixia un extens artícle d’Edurne Pasaban.

edurne pasaban
edurne pasaban

Coneguda també com la dona huit mil, la seva primera experiència va arribar en 1998, va ser al Dhaulagiri amb només 25 anys. Els dos anys següents va intentar ascendir al Everest, però no ho va aconsseguir. En 2001, per fi puja al cim del món, el Everest. Després li van, Makalu (2002), Cho Oyu (2002), Lhotse (2003), Gasherbrum II (2003), Gasherbrum I (2003), K2 (2004), Nanga Parbat (2005), Broad Peak (2007),Dhaulagiri (2008), Manaslu (2008) y Kangchenjunga (2009). Només li queden per a completar esta gesta el Shisha Pangma y el Annapurna, al que es va enfrontar en una ocasió.

Edurne acaricia el somni de ser la primera dona a escalar els 14 huitmil, li falten dos.

Molta sort Edurne!

l’esportista retirada

 

sheila herrero
sheila herrero

Comença als 4 anys. Al 1990 aconsegueix el seu 1er campionat europeu. En 1994  obté els seus 2 primers títols mundials. Ha estat 66 vegades internacional amb la Selecció Espanyola de Patinatge, de la qual va anar de titular habitual des de 1994 fins al moment de la seva retirada.

 

Considerada una de les millors patinadores del món en la modalitat de Patinatge de velocitat sobre patins en línia, Sheila es va retirar de les competicions a l’octubre de 2003 a l’edat de 27, Este és el palmarés que ha deixat:

  • 15 títols en Campionats del Món 
  •  88 títols en campionats d’Espanya 
  • 36 en els campionats d’Europa, 
  • 49 vegades  en competicions internacionals.

Els seus 15 títols en campionats del món la converteixen en l’esportista espanyola amb més triomfs mundials, per davant del pilot de motociclisme Ángel Nieto. 

 

Valga este post com a reconeiximent a estes dones lluitadores.

life starts al 40!

No tenia en ment parlar sobre aquest tema però, una frase de Clara, la professora d’anglés, ha fet que la publicació d’aquest post fora possible.

Recentment m’he matriculat en un curset on-line d’anglès bàsic de la FVMP. (Federació Valenciana de Municipis i Provincies)
En el primer correu de presentació que li vaig enviar a Clara, ja li adelantava que a pesar de tindre 42 anys i dur uns 2 o 3 mesos de classes d’anglés, estava més verda que l’herba, però que intentaria estar a l’altura de les circumstàncies.
Tot açò li ho dia en un intent de fugida, esperant que em diguera que millor preparar-me un poc més i, després intentar-ho de nou, i d’esta manera lliurar-me del curs i dels examens. La resposta de la professora no es va fer esperar i em va dir algo que se m’ha quedat un poc gravat en la ment i m’ha donat ànims per a encarar el curs amb decissió i plantejar-me a curt termini iniciar estudis que per circumstàncies personals tenia aparcats.
Em va dir: “Aqui decimos life starts al 40!”. (Clara, viu i treballa a Londres). Life starts al 40! la vida comienza a los 40! Sí, per qué no.

En ment tinc bastants projectes, somnis, anhels, interessos que em mouen a estar viva i activa, no obstant això també arribe a comprendre un poc espantada que gran part de les meves expectatives de futur es generen en la meva ment sense tenir en compte  l’edat que tinc  i que, igual albergue l’esperança de realitzar projectes impossibles de portar a terme o que, de ser viables, potser arriben a ser-ho quan em trobe ja en edat de jubilar-me. «Sóc un boja, una inconscient, una inmadura?», pense. Però al mateix temps pense de nou: Si sóc feliç amb el que faig, i encara amb el que espere, sense arribar a l’instant de l’ansietat perniciosa, on està el problema de l’edat? No està. El problema, es troba que em falta temps per a fer tot el que volguera. Però això em duu a ficar-me al llit cada nit sabent que tinc coses que fer quan m’alce al matí següent. A saber que amaneixeré viva, amb les il·lusions intactes. Així que, almenys per a mi, hi ha vida després dels 40. Más relaxada que en edats anteriors però potser també, en cert sentit, més plena.

De moment ja tinc un 50% del curs d’anglés aprovat i en ment un projecte a curt termini.

els bisbes i la pèlvis

A la secció de societat del diari El País, apareix un article que parla de Elfriede Harth i que m’agradaria comentar. Resumeix l’article:

Elfriede Harth
Elfriede Harth

Qui és Elfriede Harth? és la representant per a Europa de Catòlics en favor del dret a decidir, un ONG que va naixer en 1974, en les escales de la catedral de Nova York quan 3 dones, catòliques, protestaven per la possició pública dels bisbes contra la Sentència del Tribunal Suprem que va recneixer en EEUU el dret a l’abort.

A pesar del seu nom, Elfriede Harth és colombiana. Filla de pare alemany, va estudiar en un convent de monges ursulinas i després en el prestigiós Institut d’Estudis Polítics de París. Va a complir 60 anys, té cinc fills i cinc néts i està divorciada. L’organització a la qual pertany -que no té socis afiliats però maneja un pressupost anual de tres milions d’euros- sosté que la tradició catòlica permet a les dones decidir sobre la seva sexualitat i sobre la maternitat.

Elfriede Hart, va participar la setmana passada en Madrid en unes jornades organitzades per la Federació de Panificació Familiar de l’Estat Espanyol, i va demanar a l’esglèsia que es mantinga al marge del debat sobre l’avortament.

 

D’entre les seues manifestacions, algunes amb les que estic d’acord:

  • “Els bisbes no han de ficar-se ni interferir en els processos legislatius”.
  • sobre la reforma de la llei de l’avortament i li agrada l’avantprojecte aprovat pel govern “perquè és respectuós amb la voluntat de les dones”. 
  • “La jerarquia catòlica s’obstina a influir en les polítiques públiques, i els bisbes pressionen als Governs per a negar a les dones el dret a decidir. No tenen en compte que no tots els espanyols són catòlics, ni que no tots els catòlics estan d’acord amb les seves idees sobre la sexualitat”
  • La seva organització rebutja que els bisbes només surtin al carrer “per a protestar per assumptes de la zona pélvica, no per guerres ni per vulneracions de drets humans”. “Només aquest tema els obsessiona”.
  • “De fet, durant molts segles, l’avortament va ser pecat no per vulnerar el cinquè manament -no mataràs- sinó el sisè, que prohibeix fornicar. I si ens centrem en el ‘no mataràs’, també caldria recordar-los que ells mateixos han previst excepcions com la legítima defensa, la guerra justa i, fins a fa bé poc, la pena de mort”.
  • Davant la pregunta: És lícit discrepar en una organització religiosa en la qual la forta estructura jeràrquica procedeix, suposadament, de Déu?. Elfirede contesta: “Sí perquè no ha estat sempre així”, s’apressa a matisar. “El Concili Vaticà I, a la fi del XIX, va ser el qual va consagrar aquesta estructura piramidal, una monarquia absoluta en la qual la base no pot participar. Això ha de canviar. La jerarquia no pot actuar contra la voluntat dels fidels. És necessari un debat seriós sobre els drets sexuals de les dones”.

la meva opinió.

És necessari que veus com la d’esta dona s’alcen per tal de rebatre i tombar el discurs que la cúpula de l’esglèsia monopolitza en nom de tots els creients.

tot un honor

Referent al post “Kioto box, una idea brillant”, rep un comentari de la lectora corrent, qui m’informa del següent:

Rita Colwell, una microbiòloga nord-americana que ha treballat en països on el còlera és endèmic, va idear un mètode molt senzill per tractar l’aigu

 

 

 

 

 

 

rita colwell
rita colwell

a que va reduir a la meitat els casos de còlera. Consisteix a filtrar l’aigua a través d’unes tres o quatre capes de la roba que es fa servir a l’Índia per fer els saris de les dones. Ha de ser roba vella, que té els fils ja gastats i en suerten petites fibres, de manera que es forma una trama molt fina.

Això no seria suficient per filtrar el bacteri causant del còlera, perquè es colaria pels espais entre els fils, però el bacteri viu adherit a uns crustacis microscòpics ( els copèpodes) planctònics, que sí que queden atrapats en el filtre.

 

Interessant comentari però… qui me l’envia¿?¿.

Com no conec a l’autora d’este comentari clike el seu enllaç i em duu al seu blog; es tracta de Mercé Piqueras: Biòloga, dedicada a la divulgació, l’edició científica i la traducció. Vaja! Done una ullada al seu blog, i comprove que estracta d’un blog científic i de molta qualitat.

Mercé Piqueras
Mercé Piqueras

Continúe, indague més sobre aquesta dona i quina és la meva sorpresa que, Mercé Piqueras és, La presidenta de la Associació Catalana de Comunicació Científica.Vaja! (de nou). Tot un honor que una dona amb eixe formació i categoria m’haja fet un comentari.

Este fet m’ha fet pensar, (Ah!!! sempre pensant, un dia d’estos el cap m’estallarà) reflexionar en moltes coses que manifestaré a continuació en esta entrada; També m’ha fet experimentar una doble sensació doncs, davant d’esta dona i la seva obra em sent tan insignificant!!!…, però alhora també tan alagada perque m’haja fet un comentari al meu humil blog!!!. Repeteix tot un honor. 

La refelexió que he tingut es adonar-me’n i recordar, l’enorme sort que tenim de viure en l’epoca que hi vivim on internet forma part molt important en la nostra (la meva) vida, doncs tot i que vixc en un poble menudet on no hi han apenes serveis, això no és obstacle per a poder estar al dia de tot allò que m’agrada. Internet és una poderosa i cada vegada més necessaria ferramenta per a poder estar al dia ja que et permet, estudiar el que vullgues, encara que estigues lluny de les grans ciutats que alberguen centres d’estudis. També es permet mitjantçant els blogs (és l’únic que utilitze, no soc de xarxes socials com Twenty, ni res paregut), be com anava dient et permet coneixer a persones com aquesta dona, que en la vida real, haguera sigut quasi impossible.  

Sense dubte, Internet, és tot un avantatge, però encara massa desconegut i poc utilitzat per la gran majoria de persones, sobre tot aquelles de “a peu” (com es sol dir) que de segur que, si es disenyaren més activitats al voltant de les noves tecnologies, de segur dic, tindrien una bona aceptació i al mateix temps contriubiriem a erradicar l’anafabetisme que en qüestió de noves tecnologies patim.

Per últim dir també, que quan més coses aprenc i descobreix, més m’he n’adone de “lo” poc que sé, i de les ganes que tinc de saber més i de fer més coses.

No sé, és una sensació un tant extranya.

pas a pas

L’avantprojecte de Llei d’Interrupció voluntària de l’embaràs.

El dijous, 14 de maig, el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de Llei d’Interrupció de l’embaràs i, els ha faltat temps, a qui s’oposen a la despenalització de l’avortament per motius ideològics o religiosos, així com al grup de l’opossició, (que ha anunciat un recurs d’inconstitucionalitat), per a llançar els seus dards contra el projecte de reforma de la llei que ho regula.

L’articulat de la normativa tendeix a crear les condicions legals i sanitàries perquè, la sempre traumàtica decisió d’avortar es faça amb la màxima responsabilitat, disposant la dona d’informació i assessorament suficients per a seguir endavant o per a reconsiderar la seva decisió i tornar-se’n enrere.

L’actitud de l’Església i dels cridats grups provida és admissible com pauta de conducta pròpia, però rebutjable si pretén imposar-se a la resta de la societat i fins i tot al propi Estat.

És una singularitat de l’Espanya democràtica que les lleis modernizadores en matèria de moral i costums siguen iniciativa de l’esquerra i que la dreta política s’opose per principi, encara que després acabe per acceptar-les.

El projecte està en línea amb les lleis vigents en 20 països de la UE amb Governs de divers signe. A diferència de la llei vigent, la nova aborda el problema de l’avortament en la seva integritat, no tant en el marc del Codi Penal, com en el preventiu d’una Llei de Salut Sexual i Reproductiva. 

Per si tens curiositant en saber qué diu l’anvanprojecte aprovat, fes click en el següent enllaç:

avantprojecte de Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs i Salut Sexual i Reproductiva

Però, si no tens ganes de lleguir, ací tens resumit en la taula comparativa les principals diferències.

Taula comparativa: les principals diferències

any 1985
any 1985

Llei de l’avortament actual (1985) 

Llei d’indicacions: Constituïx un delicte despenalitzat en tres supostos: si l’embaràs és fruit d’una violació -es permet en les 12 primeres setmanes de gestació-, si el fetus presenta greus tares físiques o psíquiques -el termini és de 22 setmanes- o si hi ha perill per a la vida de la mare o per a la seva salut física o psíquica -en aquest supost no hi ha temps màxim-.  

Sanitat: Menys del 3% dels avortaments es practiquen en centres públics. Algunes comunitats, financen aquests serveis en altres centres. 

Penalitzacions: Un avortament fora de la llei podria enviar a la presó al metge -de 1 a 3 anys- així com quedar inhabilitat entre un i sis anys. Per a la dona, podria haver pena de presó, de sis mesos a un any, o una multa. 

 

                                           Reforma de la llei (2009) 

any 2009
any 2009

Llei de terminis: L’avortament serà lliure fins a les 14 setmanes. Fins a les 22 setmanes si hi ha greu risc per a la vida o salut de la dona o greus anomalies en el fetus -si es descobrixen anomalies incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu i incurable no hi ha límit. En aquest cas, un comitè mèdic dictaminarà la seva pertinència.

Sanitat: La sanitat pública sí garantirà la pràctica de l’avortament o, almenys, ho finançarà en centres privats concertats.

Penalitzacions: Desapareix la pena de presó per a la dona que interrompa fora dels casos permesos. Es preveuen multes que dependran de les circumstàncies. Per al metge, presó d’un a tres anys i inhabilitació d’un a sis.

 

Com es pot pomprovar, és la dona, i ningú més, la qui ha de decidir sobre alguna cosa tan íntima com el seu embaràs. Sense tutelaje de tercers, però amb tota l’ajuda i assistència necessàries.

Pel que fa al grup de l’opossció doncs, fa el que toca fer: oposar-se, presentar recurs d’inconstitucionalitat, (a l’igual que va fer amb la Llei 1/2004 Integral contra la Violència de Gènere, i que al final va pedre); i poc a poc amb el temps acceptarà la normativa a l’igual que va fer en la Llei actual que data de 1985.

Pel que fa a l’esglèsia, doncs si s’oposa i llança el crit al cel respecte a este tema, bona senyal: Senyal que anem  progressant. 

I, poc a poc i, pas pas esperem que esta normativa vaja avant i finalment adquereixca rang de Llei, i així tota aquella dona que ho necessite puga fer ús d’ella amb totes les garanties legals i sanitàries.

 

gràcies Dr. Massagué

Pel matí, cap a la faena acostumbre escoltar Radio 3, sempre posen música inédita i molt novedosa i a més a més informen de assumptes que normalment no es fan resó en les notícies de la TV. Doncs be, esta setmana passada van informar d’una notícia que al meyns per a mi és molt important i que, després d’ampliar informació per internet, passe a contar-la.

Es tracta del següent:xspace_goldshine

Un grup d’investigadors liderat pel oncólogo català Joan Massagué ha identificat tres gens que intervenen directament en la metàstasi del càncer de mama al cervell, el que podria ajudar a trobar vies per a impedir aquesta propagació. 

 

joan massague
joan massague

 

El 15% de les dones amb càncer de mama desenvolupen al cap d’uns anys de ser intervingudes, metàstasis cerebrals, és a dir, una propagació de les cèl·lules canceroses cap a un òrgan distint d’aquell en el qual es va iniciar, que normalment es produïx a través de la sang.

Ara bé, no tots els tumors deriven en una metàstasi, i aquesta qüestió ha estat objecte de nombrosos estudis que busquen desentranyar els secrets d’un procés tan nociu per a l’organisme.

Des de les primeres investigacions es sap que existeix una barrera hematoencefálica que consisteix en una tupida xarxa de capil·lars que impedeix l’arribada d’agents estranys al cervell. Així i tot, hi ha cèl·lules cancerígenes que aconsegueixen derrocar-la o burlar-la, i fan desastres en un dels òrgans principals del cos humà.

En aquest sentit, Joan Messagué, acaba de descobrir el procés que realitzen les cèl·lules metastásiques que procedeixen un tumor en la mama per a tenir via lliure al cervell. L’equip al que pertany Massagué ja va aconsseguir descriure el que succeïx en el cas dels pulmons, i ara acaba de publicar en Nature la troballa de tres gens responsables del mateix procés, però en el cervell.

Bona notícia doncs, per a les dones i per extensió per a tots. Moltes gràcies Doctor Messagué!!!.

thb_earthdance

Però, per qué estes notícies tan importants no es fan resó en més mitjans de comunicació¿¿ Ah si! se m’oblidava, éstes  no tenen morbo.

un llibre exquisit

la elegancia del erizo
la elegancia del erizo

“la señora Michel tiene la elegancia del erizo: por fuera está cubierta de púas, una verdadera fortaleza, pero intuyo que, por dentro tiene el mismo refinamiento sencillo de los erizos, que son animalillos falsamente indolentes, tremendamente solitarios y terriblemente elegantes”.

“he aquí mi idea profunda del día: es la primera vez que conozco a alguien que busca a la gente y ve más allá de las apariencias. Puede parecer trivial, pero yo creo sin embargo que es profundo. Nunca vemos más allá de nuestras certezas y, lo que es más grave todavía, hemos renunciado a conocer a la gente, nos limitamos a conocernos a nosotros mismos sin reconocernos en esos espejos permanentes.Si nos diéramos cuenta, si tomáramos conciencia del hecho de que no hacemos sino mirarnos a nosotros mismos en el otro,que estamos solos en el desierto, enloqueceríamos.”

“- No me han reconocido-repito. Es porque no la han visto nunca-me dice-.Yo la reconocería en cualquier circunstancia”.

“Basta haber experimentado una vez que se puede estar ciego a plena luz del día y ver en la oscuridad para plantearse la cuestión de la visión. ……¿por qué vemos?……la evidencia de que la mirada es como una mano que buscara capturar el agua en movimiento me golpea con una fuerza insólita…… Y me pregunto si yo misma veo bien”.

“…Pero yo no soy muy valiente que digamos. Me da miedo ir al interior de mí misma y ver que ocurre allí. También siento verguenza”.

“Por primera vez en mi vida, he sentido el significado de la palabra nunca. Pues bien es horrible. Pronunciamos esa palabra cien veces al día pero no sabemos lo que decimos antes de habernos enfrentado a un verdadero nunca más. El caso es que uno siempre tiene la ilusión de que controla lo que ocurre; nada parece definitivo”.

“Pensando en eso toda la noche, con el corazón y el estómago hechos papilla, me digo que a fin de cuentas quizá sea eso la vida: mucha desesperación pero también algunos momentos de belleza donde el tiempo ya no es igual. Es como si las notas musicales hicieran una suerte de paréntesis en el tiempo, una suspensión, otro lugar aquí mismo, un siempre en el jamás. Sí, eso es, un siempre en el jamás”.

Estes son algunes de les frases que més m’han agradat. Un llibre exquisit, calificat com un conte modern, refrescant e inteligent.

muriel barbery

 

Muriel Barbery, parla en la seva literatura de la solitud, de la intel·ligència de l’individu i de la solidaritat. L’elegància del erizo descobreix a dones i homes que viuen junts però en mons diferents, separats per la cultura i les condicions socials.

GENIAL DES DEL PRIMER CAPÍTOL!!!

ágora

Conta Amenabar que una nit, gitat en la coberta d’un vaixell en el qual es dirigiria a Eivissa, va descobrir de sobte, enmig de la foscor, la Via Láctea. Conta que després d’aquell viatge a Eivissa i del descobriment de la Via Làctia li resultava molt reconfortant anar-se’n al llit totes les nits pensant que estava envoltat de vida.

És en eixe moment quan va néixer i afermar el seu interès per l’astronomia. Després de contagiar del seu entusiasme al seu amic i coguionista Mateo Gil, i al seu productor, Fernando Bovaira, va començar a documentar-se, a aprendre, i d’aquesta manera va ser caient de llibre en llibre i de documental en documental fins que va descobrir a Hipatia, la dona destinada a convertir-se en la protagonista de Ágora, la seva última pel·lícula.

 

imatges de la pel.lícula ágora
imatges de la pel.lícula ágora
Hipatia, dona memorable a la que l’any passat li vaig dedicar un post en el meu humil blog. Fes clic ací per vore l’entrada, se li atrebuiex la frase: ” Defen el teu dret a pensar, perque inclús pensat de manera errònia, és molt millor que no pensar…”.

La vida de Hipatia és envejable.

Nascuda a Alejandria en el segle IV després de Crist, Hipatia és un encreuament de la cultura romana, la grega i l’egípcia. Filla d’un savi de l’època que va decidir convertir-la en una dona excepcional, passa per ser el cap matemàtic més important del món grecorromà.

Però els seus interessos es van estendre a la filosofia (va dirigir l’escola neoplatónica) i a l’astronomia, sent responsable de la construcció d’instruments científics com el astrolabio, que serveix per a situar la posició de les estrelles, o el hidroscopio, utilitzat per a detectar la presència d’aigua i per a medir la fluïdesa dels líquids.

La seva figura, reivindicada per Voltaire i els filòsofs de la Il·lustració, que contraposaven el seu esperit obert i curiós a l’obscurantisme atribuït a l’Edat Mitjana, és també -per raons evidents- un dels icones del feminisme.

Va ser l’última responsable de la Biblioteca d’Alexandria, la més important del món de la seva època i la destrucció de la qual va constituir una de les grans pèrdues de la cultura universal. 

Va ser víctima de la intolerància i del fanatisme, doncs va morir a les mans dels cristians, als qui molestava la seva llibertat, la seva independència de criteri, la seva saviesa i l’autoritat moral i política que gaudia entre les seves contemporanis.

Ágora, la pel·lícula que va néixer la nit d’aquell viatge a Eivissa de A.Amenabar, es realitza amb voluntat didàctica, amb intenció d’ensenyar. Actualment està rodant-se a l’illa de Malta i es preveu la seva estrena en Espanya en la tardor d’este any. 

M’alegra molt que directors de cine com A. Amenabar contribueixquen a fer  visibles i a apropar al públic en general a dones tan memorables de la història de la humanitat com Hipatia de Alejandria, mitjantçant un mitjà de comunicació de masses com és el cine.

De segur que serà una bona pel.lícula per anar a vorer.