Arxiu d'etiquetes: dona

58 dies

Fent zaping, per buscar alguna película o programa interessant per a passar la nit de l’últim dia d’abril, em detinc sorpresa en un documental que emiteix  Canal+ denominat, Chus Lago: Sola ante el hielo.

Documental on Canal+ segueix els passos, al llarg de dos anys de preparació i entrenament, de l’alpinista gallega Chus Lago en el repte de recórrer una distància de 1.200 quilòmetres lineals – els quals separen la Badia d’Hèrcules, en el mar de Wedell, fins al Pol Sud- en solitari i suportant temperatures d’entre 50 i 80 graus sota zero, en només 58 dies.

perfil ruta
perfil ruta

Chus Lago, de 44 anys, va començar la seva travessia al novembre de l’any passat amb l’única companyia d’un trineu de 150 kg., en el qual duia tot el necessari per a l’expedició i una vídeo-càmera amb la que es va servir per a gravar tota la seva travessia. En ple estiu antàrtic, amb llum les vint-i-quatre hores del dia i suportant tempestats amb vents huracanats i fines capes de neu sobre plaques de gel, Chus va aconseguir arribar al seu objectiu, convertint-se així en la primera dona espanyola a conquistar el Pol Sud Geogràfic.

Muntanyenca viguesa, té un impressionat palmarés, on el que cal destacar  que  és la primera dona espanyola i la tercera del mon en arribar a el Everest sense l’ajuda d’oxigen artificial en 1999.

 

Chus Lago
Chus Lago

No coneixia absolutament res d’esta dona muntanyenca, mare de 2 fills, i regidora de medi ambient pel partit socialista al Ajuntament de Vigo, però des d’avui, Chus Lago és per a mi, un exemple de superació personal, de resistència física i sobretot mental, que no fa sino més que  demostrar-me que res és impossible.

fes clic ací per coneixer la seva travessia

enhorabona i…sort!!

En l’ecuador de la primavera, en el treball, i per qüestions administratives, ja volen que anem presentant les dades de vacances per a l’estiu 2009. Doncs, a pensar quant, i com no!.., on anar? (encara que esta segona qüestió li’ls tinga sense cura).

Duc ja vàris anys amb ganes de visitar una illa que em torna boja; un illa que està fora dels itineraris habituals de vacances, fora del turisme de masses. Aquella persona que em conega un poc, pot ser haja adivinat ja el pais en qüestió, doncs no és la primera vegada que parle d’ell.

Islàndia, l’illa del nord d’Europa.  

L’admiració que professe  per este xicotet pais és desmedida, la qual cosa ha fet que  publicara ja un post en el meu blog. (fes clic ací per a veure l’entrada).

En 50 anys ha passat de ser ú dels països més pobres de la Terra a fer tantes inversions en l’extranger que ha fet creixer als bancs a més velocitat que els de qualsevol altre país; però clar!, com sempre, les presses no sòn gens bones ni aconssellables, i tot eixe creiximent tan ràpid i desmesurat  ha provocat una hecatombe econòmica que l’ha conduït en pocs mesos a la “bancarrota”, forçant, en gener de 2009, a la dimissió del seu primer ministre, membre del partit conservador en el poder des de 1991.

Ahir es van celebrar les elecccions generals i, Islàndia va donar  la victòria a l’esquerra.

Johanna Sigurdardottir
Johanna Sigurdardottir

La primera ministra provisional, Johanna Sigurdardottir, es va proclamar ahir guanyadora de les eleccions. La coalició de socialdemòcrates i ecologistes ha obtingut 34 escons, una majoria de tres en el Parlament de 63 diputats. Els socialdemòcrates van treure 20 escons, i els esquerrans ecologistes, 14.

Sigurdardottir, de 66 anys, és partidària d’entrar en la UE, i ha dit que creu que assolirà un acord amb els seus socis, menys entusiastes, perquè el país iniciï el camí d’entrada a la Unió, per al que consultaria també als islandesos en un referèndum. 

No res, enhorabona Johanna, i …sort !!!,

Mentres tant, jo espere ansiosa conèixer el teu pais.

qué por fan!!!

Quan llexeig notícies com la següent, m’extremeix i m’entra una barreja de sensacions que confluixen en la indignació, la impotència, la por, i la ràbia.

Avui, la periodista Mónica G. Prieto, publica al diari El Mundo un article titulat:

“Los talibanes saudíes se ceban en las mujeres”, on conta la situaciació de màxima opressió que patexien les dones en Arabia Saudí a mans dels wahabíes.  Els wahabíes són a Arabia Saudí el que els talibans a Afganistan, clergues membres d’una secta fundamentalista islàmica que volen arrastrar a les dones des del segle XXI al segle XIII.

Estos clergues religiosos demanen, entre altres, al govern saudí que prohibiexca la presència de les dones i de qualsevol imatge femenina a la televisió, per considerar-ho obscé. “No ha d’haver cap dona saudita en la televisió sota cap circumstància”, ja que per a els wahabíes,  les dones no tenen dret a treballar, estudiar, casar-se o rebre assistència mèdica sense el permís exprés dels seus parents masculins,

Semblant discurs pretén frenar les tímides reformes d’Aràbia Saudita, que en els últims mesos s’han materialitzat amb el nomenament d’una dona com vicetitular del Ministeri d’Educació encarregada del departament femení, una decisió sense precedents en el regne.

Doncs  be, ací volia arribar, i és que, totes estes  injustícies que pateixen les dones en l’altra part del mon i que ací ens pensem tenir superades, no em fan sino que pensar en moltes situacions que actualment estan passant ací a l’Estat Espanyol.

Un clar exemple el tenim en la polèmica que s’ha produït pel nomenament, sense precedents, d’una dona, Carme Chacón, com a Ministra de Defensa en el Govern espanyol, amb arguments que fins ara no havien aparegut en cap moment referent als ministres de Defensa anteriors; i per qué ara sí???, doncs per que és la primera vegada que este ministeri, tan marcadament masculí, té una titular del sexe femení.

A arguments, sense cap fonament lògic, que qüestionen la capacitat d’esta dona al capdavant d’este ministeri,  jo em pregunte:

  • Qué pot tindre esta dona, o qué li pot faltar, per a rebre tantes crítiques per part del sector més conservador de la nostra societat, així com d’altres sectors que aparentment es presenten com a tolerants, oberts e igualitaris ?¿¿?¿.
  • Per qué no pot ser tan digna d’encapçalar un lloc com el de ministra de defensa, com qualsevol predecesor seu¿?¿¿. 

Si comparem CV (curriculum Vitae) amb per exemple, el seu predecesor en el ministeri Federico Trillo, podem comprovar que no li té res que envejar, (ambdós són llicenciats en Dret).

Aleshores si un metge encapçala un ministeri de Sanitat, un economista un ministeri de Economía,

  • on està el problema que una llicenciada en dret encapçale un ministeri de defensa, a l’igual que s’ha vingut encapçalant des de fa varies legislatures¿?¿¿.
  • Aleshores per qué tan questionament amb esta dona¿?¿¿, 

Doncs jo, sinzerament, el que crec és que en el fons, la vena masclista ens eix quan meyns ens adonem, i ens delata i, que qualsevol avanç de la dona per ocupar càrrecs de responsabilitat de qualsevol índole en igualtat de condicions, és qüestionat, criticat, censurat i jutjat fins a la sacietat.

Qué por fan eixos comentaris!!!

qué por!!!
qué por!!!