Arxiu d'etiquetes: ecologia

una visita al jardí de l’Albarda

La setmana passada i d’imprevist vam tindre el gust d’atendre una visita inesperada que trencava un poc la dinàmica diària d’atenció al públic.

Sense cita i entre usuari i usuari, com si d’un representant metge es tractara, vam atendre amb molt de gust, a la coordinadora del Jardí de l’Albarda, una visita curta, amb l’objectiu de donar-nos a conèixer el jardí, convidar-nos a les seues instalacions i ajudar a difondre’l, tant a nivell professional a les distintes associacions, grups de treball, etc… com a nivel personal als diferents amics, familiars i coneguts.

Des del vessant professional la difussió ja l’hem encetada; des del vessant personal aprofite este blog per a donar a conèixer este espai, que sense dubte agradarà a tots els amants de la naturalesa i el medi ambient.

El jardí de l’Albarda és propietat de FUNDEM.

FUNDEM és una entitat privada sense ànim de lucre establida a València i que, des de 1996 desenvolupa activitats encaminades a preservar la naturalesa. El principal objetiu d’esta fundació és la conservació de la flora i fauna mediterrània. La fundació desenvolupa dos mètodes operatius bàsics:

  1. la compra de territori d’alt valor ecològic per a la seva conservació definitiva
  2. la promoció de la jardineria sostenible utilitzant espècies autòtones en benefici per al medi ambient.

Els resultats de FUNDEM s’han concentrat fins ara en zones concretes com: Les reserves del Mas del Peraire(Castelló)Serra de Bèrnia i la Vall de Gallinera (Alacant)i el jardí Mediterrani de l’Albarda (Pedreguer, Alacant).

FUNDEM no s’adscriu a cap ideologia política o religiosa i els seus estatus estabeixen clarament el seu caràcter independent.

Dit açò, passe a parlar d’este Jardí.

Ubicat en La Sella, Pedreguer (una muntanya que duu el mateix nom que el meu poble) és un jardí demostratiu de més de 50.000m2 realitzat exclusivament amb plantes autòctones. Va ser guardonat en l’any 2002 amb el premi Magister de Paistgisme de la Universitat Politènica de Velànica pels seus valors naturals i estètics.

En este espai es tracta de demostrar que, independentment del tipus de jardí que es prefereixca(floral, silvestre, tradicioanl, etc…) existeixen fòrmules per a solucionar-ho amb espècies vegetals del nostre territori. Açò suposa nombroses avantatges, doncs a penes es gasta aigua, no hi han plagues, no requereix fertilitzants, és barat de mantindre i a més a més contribueix a la conservació de la biodiversitat.

El Jardí de l’Albarda és també un espai per a l’educació i per a la cultura. Permaneix obert al públic de dimecres a diumenge. Es poden concertar visites guiades pel mòdic preu de 5€/persona, si són grups menors de 20 persones, i de 3 €/persona per a grups de més de 20; també es pot gaudir de concerts de música clàsica, cursos i demés events. Així doncs el poden visitar grups escolars, associacions, distints grups i col.lectius, així com també families i grups d’amics. El cost de l’entrada es destinarà exclusivament als fins de la Fundació, la compra de terrenys d’alt valor ecològic per a la seua conservació.

Convidades per la seva coordinadora, dos companyes de treball i jo, vam tindre el plaer de visitar-lo este divendres passat. Dir que d’ell que és una autèntica joia. En la nostra visita van tindre el gust de conèixer a Enrique Montoliu president de FUNDEM, estava ajudant a treballadors a netejar una part del jardí. ens comentava la importància de la difusió d’este espai perque és una opotunitat ùnica de donar a conèixer les nostres espècies autòtones per a contribuir a la seva conservació i ens repassava les avantatges de la jardineria mediterrània, així com també ens va donar unes breus indicacions sobre les espècies invasores més esteses en el nostre entorn, molt freqüents en alguns jardins exòtics, i el seu impacte sobre el medi.

Deixe les dades per aquells que vulguen fer una excursioneta a Pedreguer i visitar este meravellós jardí, que sense dubte satisfarà de bon grau.

telèfon per a concertar les visites guiades 96 352 30 99 amb horari d’atenció de 9h a 14h.

Més informació de FUMDEM

I ara unes imatges del Jardí de l’Albarda preses este divendres passat en la nostra visita.

Anime a tothom a visitar-lo.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

el penjador i l’ecoparc

Entrà a casa per a cumplir la funció de sostindre els trajes de majorals durant la setmana de festes de 2004

La setmana passada però les va abandonar: Funció i casa.

Un manoll dispers de barrots metàlics per terra no recordaven al que, durant sis anys soportà damunt del seu llom el pes de les jaquetes, pantalons, abrics, vestits, faldes i fins i tot disfresses. Indumentària tota que el penjador sostingué fins que el trencament d’una de les seues pates, m’obligà definitivament, a retirar-lo i substituir-lo per un altre nou.

Acabava així, la setmana passada, la funció i la permanència del penjador en la reduïda estància de ma casa.

Podia haver-lo guardat en casa i llançar-lo a final de mes, que és quan passa el camió que arreplega este tipus de deixalles o, podia haver-lo abocat sense més mirament junt als contenidors de matèria orgànica i, esperar a que algú se l’emportara, (cosa que no hagués fet mai) però finalment, aprofitant u de tants viatges, vaig optar per endur-me’l i abocar-lo a l’ecoparc de La Vila.

Ubicat en la carretera que va a Finestrat, a escassos metres de la rotonda de la partida Secanet de La Vila, l’ecoparc disposa d’una sèrie de contenidors que permeten, amb tota comoditat, abocar tota mena de deixalles.

Expectant i per qué no dir-ho, ilusionada, com el que va per primera vegada al zoo, vaig anar recorrent les seues instalacions, buscant el contenidor adequat per al penjador.

Una desena de contenidors, disposats uno al costat de l’altre, esperaven acollir, de forma selectiva, tota mena de  deixalles: enderrocs d’obra, com ara rejoles, algepsots,etc; mobles vells; roba; brossa de jardí; piles i tubs fluorescents; neumàtics; material mèdic, tal com radiografies, i material metàlic entre altres.

El penjador, convertit ara en un manoll de barres metàliques, va anar a parar al contenidor de material metàlic. Abans de despren-me d’ell, un empleat de l’ecoparc anotà en un full de registre nom, adreça i hora del llançament. Quedaren allí les restes del que fora un penjador, que compartí sis anys en la meva vivenda, restes que, amb tota seguretat reciclaran en un futur per a convertir-les en altres aparells per a us i consum públic.

Satisfeta pel que acabava de fer, vaig continuar la marxa en el meu vehicle, un poc donat-li voltes al tema, arribant a la conclusió de que la implantació generalitzada en distints municipis d’este tipus d’instalacions, ecoparcs, podria contribuir a aconseguir un entorn més net, a extendre la práctica del reciclatge i com no, a la creació  d’algun lloc de treball.

Per còmodes, netes, accesibles i gratuïtes hauriem d’utilizar més estes instalacions sobretot, quan ens entren les preses en desprendre’ns d’imendiat de deixalles no orgàniques, evitant així deixar-les, fora de temps, al llarg i ample de carrers i carreteres del poble, evitant el lamentable espectacle de final de cada mes.

Seria viable un ecoparc al meu poble?

Tu qué penses?

tot el que tenim

bacores
bacores

És temps de bacores, al meyns en el bancal que té mon pare en Vistabella, un trosset de terra al costat de l’ermita i que supose deurà el seu nom a les impressionants vistes que es gaudeixen des d’allí ( no vull dir-ho massa fort, per si acàs algun promotor, polític/a sense escrúpuls em deixa sense vistes i… sense bacores)

En Vistabella, dic,  hi ha una figuera que enguany està obsequiant-nos en grans quantitats dels seus fruits. Pel que em diu mon pare, quan plou molt, i enguany ha sigut un any plovedor, la primera collita sol ser de figues molt grans, més conegudes com a bacores i, després són més xicotetes: les figues.
Avui, de nou, n’ha collit moltes i, ens ha donat una cistella plena; jo, al vore’n tantes li he dit: “Massa m’en dones, s’ens faran roins”. Al que ell m’ha respost: “No es queixes, i agàfa-la; ja voldrien molts tindre tot el que nosaltres tenim…”

No he tingut més remei que agafar-la i donar-li la raó.

I és que, al que es referia mon pare en ” tot el que nosaltres tenim” no és ni fortes sumes d’actius en el banc, ni grans extensions de terreyns per a recalificar, ni parceles per a edificar, ni amistats que ens facen pujar del no res fins al més alt com la bromera és, senzillament, un trosset de terra, aigua i ganes de cultivar-la.

Sempre que m’assente a taula, no deixe de reconèixer l’enorme privilegi que tinc de poder alimentar-me en productes autòctons, que no són pocs i, elaborats per part de la meva família (pare i germà). Feia temps que volia publicar un post en este sentit, avui, només m’ha calgut la frase de mon pare per a  animar-me definitivament a fer-ho realitat.

A continuació, part dels productes que delecte diariament, de producció pròpia i en aigua i bancals d’horta i de secà del meu poble, (i dic, part, perquè en falten molts més, tals com: Melons, sigrons, pèsols, carxofes, carabassetes de quaranta dies, pepinells, lletugues,barguinies, bresquilles,albercocs, prunes, faves,i un llarg etcètera …)

(Desafortunament, sabrem el que tenim quan ho deixem de tindre).

Valga este post en honor mon pare.

taronges de la sang
taronges de la sang
oli,ous,bajoquetes, pebrera roja, ceba
oli,ous,bajoquetes, pebrera roja, ceba
tomaca en conserva
tomaca en conserva
tomaca,llima,creïlles,alls,pebrera seca, atmela
tomaca,llima,creïlles,alls,pebrera seca, atmela

plastiki


El material: 12,000 ampolles de plàstic

El repte: preservar el medi ambient.

El pilot i promotor de la idea: David Rothschild, una de les grans fortunes europees

L’objetiu: conscienciar a la societat sobre l’enorme problema ecològic al que ens enfrontem per la contaminació de la terra.

La travesia, S’inicià el 20 de març des de San Francisco fins a Sydney Austràlia, travessant el pacífic en la meitat del qual s’encontra el famós “continent” d’escombraries; una zona 5 vegades més extensa que Espanya en la qual s’acumulen de l’ordre de 100 milions de tones de plàstics flotants.

La idea inspiradora: l’expedició del Kon Tiki, en la qual un grup de científics liderats pel noruec Thor Heyerdahl va navegar a través del Pacífic en una bassa de fusta en 1947.

El resultat: El PLASTIKI, un catamarà construït amb unes 12.000 ampolles com les que s’aboquen diàriament en totes les escombraries.

Qué és el Plastiki?

El Plastiki, es mou a força d’energia solar, vent i turbines marines; la font energètica dels ordinadors personals són bicicletes especials, té un bany ecològic i jardineres per a cultivar fruites i verdures.

Durant tres mesos recorrerà 20.000 quilòmetres cridant l’atenció sobre la gran quantitat de deixalles que suren en els mars del món, matant a milers d’aus i espècies marines que els confonen amb aliments.

Un dels punts més importants del viatge és el pas per la coneguda “illa de les escombraries” del Pacífic Nord, formada per més de sis milions de tones de plàstic, que sura a la deriva entre Califòrnia i Japó.

Després de l’arribada al port de Sydney, que es preveu siga a meitat de juny, serà completament destruït i els seus materials seran reutilitzats per a fabricar altres objectes de plàstic.

primer post de març

Duia tot l’any ahí, però no me n’havia adonat, fins la passada setmana que de sobte va esclatar de forma espectacular, i va ser impossible passar desapercebut.

Per a eixe ametler, que ha estat diariament donant-me la benvinguda al poble abans de creuar el pont, i per a la meva amiga Tere Herrero (Tere de Finestrat) que assabentada de la meva veneració per ell, li va ver una foto el passat dissabte i me la va regalar, per a ells dos, dic, va dedicat este primer post de març.

I és que, hi han tantes coses esplèndides, a la vegada que simples, que ens passen tant desapercebudes…

Monumental, sobrecollidor, sorprenent, sensacional, no vos parèix?

amelter en flor, Sella 27/02/2010
ametler en flor, Sella 27/02/2010

a la tardor…

La tardor d’enguany a Sella és com una segona primavera. La humitat de les primeres pluges i la calor actual han contribuit a la aparició dels primers exemplars d’esclatasangs i, a la floració d’algunes espècies de plantes abans de l’arribada de l’hivern.

I per a mostra, estes particulars imatges…

flor de safrà
flor de safrà
brins de safrà
brins de safrà
esclatasangs
esclatasangs
esclatasangs
esclatasangs

primer bolet

Caminant ahir amb una amiga per la carretera, just a l’altura de la Creu, ens encontrem amb esta imatge que, al meyns per a nosaltres dos, és d’alló més singular i extranya. Al primer cop d’ull creiem que algu hi havia colocat el bolet damunt de la soca de l’arbre, però NO!, doncs el vam tocar cuidadosament per tal de no llastimar-lo, i resulta que estava ben agarrat a ella.

El bolet havia nascut i creixcut enmig de la soca. 

No vos pareix una imatge preciosa¿?¿? 

Imatge presa el 29 de setembre de 2009