ato sempre darrere

Com tots els dilluns a les cinc de la vesprada, he aparcat el cotxe en el parking de l’EOI, he obert la porta del maletero i he fet l’habitual intercanvi d’ato: Ampolla d’aigua buida i borsa de tapers, per  motxilla dels llibres d’anglés.

Avuí, quan he agafat la motxilla m’ha paregut que pesava un poc més de l’habitual, però enseguida he rebutjat eixe pensament. Per què havia de pesar més, duent el mateix material de sempre? m’he preguntat.

Ja en classe i, mentres parlava amb  el company que tenia al costat he anat traent els llibres i llibretes de la motxilla, i quina ha estat la meva sorpresa que entre tot els llibres de text, m’ha aparegut el llibret de festes de Sella d’enguany!!!. No m’ho podia creure, gaire un quilo de paper satinat a tot color a classe d’anglés. Amb raó pesava tant la ditxosa motxilla!!!.

Be, ha servit per fer unes rises amb el company, i per a donar a coneixer el poble de Sella.

Valga esta anecdota per a mostrar-vos la quantitat d’ato que diariament m’enduc darrere quan eix per la porta de casa a les 7 del matí i, al meyns, dues vegades a la setmana arribe passades les 7 de la vesprada a casa. Qué puc fer si m’agrada tant viure al poble…

Que si bolso amb totes les pertenències personals que puga necessitar al llarg del dia, des de cartera amb diners i tarjetes, fins a les claus, mocadors, ulleres, mòbil, borseta d’aseo, entre altres.

Que si bolsa amb els tàpers per a dinar. Clar ara em toca dinar allí, si vull fer-ho a una hora raonable, i tot gràcies als polítics de torn del govern central que amb l’afan de traure el pais avant, s’han empenyat en pagar meyns als funcionaris i fer-nos treballar més. Qué listos són els polítics, la majoria d’ells sempre donant exemple d’honestitat, esforç, humiltat i ben fer. En fi, que diariament ens toca dinar “baix braç” .

Be, i ahí no queda la cosa, ja dic, els dies que tinc classe d’anglés per la vesprada, que son un parell a la setmana, també toca endur-me la motxilla amb els llibres i material escolar ( avuí completat amb el llibret de festes de Sella d’enguany).

No res, sempre carregada com una burra, a trenca coll.

Pensan-t’ho be tampoc hi ha tanta diferència amb la dòna de la imatge

dedicat a ell

Pensaves que no havia d’arribar mai, però ja veus, tot passat i superat. Ha estat un any bastant dur per a tu, que no acostumes a passar molt de temps davant dels llibres. Tens molta capacitat però cal exercitar-la diariament, ja que la capacitat sense la constància diaria no val per a res.

La recent graduació del passat dissabte, després d’haver superat els examens de Batxillerat i les proves de selectivitat, marcaran un abans i un després en la teva vida, que si be ara encara no n’eres conscient, amb els anys te n’adonaràs.

I és que a partir d’ara se t’obri un ventall de oportunitats, on hauràs de triar estudiar allò que més t’agrade per a que les hores que hages de passar davant dels llibres més que un esforç et suposen una satisfacció i un goig. Has de pensar que és allò que més et pot omplir, independentment d’on hages d’anar per aconsseguir-ho,  ja siga a centenars de kilòmteres o per què no? a la vora de casa.  Has de pensar en tu i no en el que puguen pensar els demés.

I ja per últim, m’agradaria dir-te que si be la inteligència intelectual, entesa com la capacitat de pensar i raonar, és una part important en el teu creiximent personal, no pots oblidar mai que, altres habilitats  com per example apreciar i expresar  les teues emocions i entendre les dels demés, són tant o més importants per a poder aconseguir un correcte desenvolupament que et permetra conviure amb armonia amb tu mateixa i amb els que et rodegen.

Enhorabona Bernat! i gràcies per donar-me permís a publicar este post.

és només qüestió d’instants, la felicitat

La felicitat

La tristeza no té fi
La felicitat sí
La felicitat es com una ploma
El vent va duent per l’aire
Vola tan lleu
Però té vida breu
Necesita que haja vent sense parar.

………………

La tristeza no té fi
La felicitat sí
La felicitat és com una gota de reixiu
En un pétal de flor
Brilla tranquila
Després d’oscilar lleument
i cau com una llàgrima d’amor
………………………

I és per ella ser així tan delicada
Que jo sempre la trate be
La tristeza no te fi
La felicitat sí

Fragments de la bellísima cançó de Vinicius de Moraes, per un dia tan especialment feliç per a mí.

imatges i conclusions

Si fem click en la imatge per a augmentar-la, podrem observar i entendre amb claretat, quines han estat les prioritats dels nostres polítics durant els últims anys.

• Al fons, un monumental edifici buit que només s’usa unes poques hores al mes: Un auditori.
• Al costat dret, unes prefabricades massificades que s’usen set hores diaries de dilluns a divendres durant 10 mesos a l’any: un col.legi públic.

Que cadascú traga les seues conclusions.

la millor eina

La millor eina per a generar felicitat en la nostra societat: L’educació pública.

definició d’uniforme i burla

• Si la definició d’uniforme es: “Vestit especial que usen els membres d’un grup i que els distingeix d’uns altres”.
• I, la definició de burla és: “Fet o dit amb que s’intenta posar en ridícul a una persona o cosa”.

No creeu que la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana trau burla de tots nosaltres, els valencians, quan justifica la prioritat de l’ús de l’uniforme escolar perque  “ajuda a millorar el clima escolar” i “minora l’absentisme” i per eixe motiu destina més diners a vestir escolars (350.000 €)  que a plans educatius específics (315.000 €)¿?¿?¿ ¿?¿¿

Jo, sincerament, davant d’estes paraules i d’estos fets,em sent burlada i humillada pels nostres polítics.

Qué vergonya!!!

A continuació unes dades de com, la Conselleria d’Educació, destina els diners de tots els ciutadans valencians (font: diari El País)

Relació de plans experimentals i ajudes a centres públics i privats
– Programa experimental Integra: 160.000 euros destinats a alumnes entre 14 i 16 anys amb serioses dificultats d’adaptació al mitjà escolar. Hi ha 58 instituts i seccions, de 400, amb aquests programes.

– Pla PREVI d’intervenció contra l’absentisme: 155.300 euros, destinats a Ajuntaments amb instituts que participen al programa per prevenir l’absentisme i l’abandó escolar prematur. En 2010 es van subvencionar més de 100 projectes, sol·licitats per Ajuntaments i entitats sense ànim de lucre.

– Programa experimental d’uniformes escolars: 350.000 euros. El programa va començar en 2008 amb 13 centres i s’ha estès a 83 centres i 25.000 escolars. Segons la conselleria, l’uniforme té avantatges psicoeducativas com millorar el clima de treball i minora l’absentisme escolar.

– Ampliació d’horari per a matèries instrumentals: Zero euros. No es realitza en tots els centres. Solament en els autoritzats per a un programa d’enriquiment curricular. Al professorat se li computen les hores extra de repàs amb un plus de reconeixement de 60 hores de treball.

– Projectes d’innovació educativa: La conselleria reparteix 87.500 euros entre projectes destinats a millorar el rendiment en centres públics. En els privats injecta altres 64.000 euros. Molts d’ells, han estat polèmics per barrejar els Evangelis, la religió i l’educació física i subvencionar-los com a projectes d’innovació.

– Programes varis i premis: En bones pràctiques (30.000 euros), en sistemes de gestió (200.900), a aprendre a emprendre (60.000 euros per 120 alumnes), en acció tutorial per 5 centres (30.000) i premis (110.000).

una visita al jardí de l’Albarda

La setmana passada i d’imprevist vam tindre el gust d’atendre una visita inesperada que trencava un poc la dinàmica diària d’atenció al públic.

Sense cita i entre usuari i usuari, com si d’un representant metge es tractara, vam atendre amb molt de gust, a la coordinadora del Jardí de l’Albarda, una visita curta, amb l’objectiu de donar-nos a conèixer el jardí, convidar-nos a les seues instalacions i ajudar a difondre’l, tant a nivell professional a les distintes associacions, grups de treball, etc… com a nivel personal als diferents amics, familiars i coneguts.

Des del vessant professional la difussió ja l’hem encetada; des del vessant personal aprofite este blog per a donar a conèixer este espai, que sense dubte agradarà a tots els amants de la naturalesa i el medi ambient.

El jardí de l’Albarda és propietat de FUNDEM.

FUNDEM és una entitat privada sense ànim de lucre establida a València i que, des de 1996 desenvolupa activitats encaminades a preservar la naturalesa. El principal objetiu d’esta fundació és la conservació de la flora i fauna mediterrània. La fundació desenvolupa dos mètodes operatius bàsics:

1. la compra de territori d’alt valor ecològic per a la seva conservació definitiva
2. la promoció de la jardineria sostenible utilitzant espècies autòtones en benefici per al medi ambient.

Els resultats de FUNDEM s’han concentrat fins ara en zones concretes com: Les reserves del Mas del Peraire(Castelló)Serra de Bèrnia i la Vall de Gallinera (Alacant)i el jardí Mediterrani de l’Albarda (Pedreguer, Alacant).

FUNDEM no s’adscriu a cap ideologia política o religiosa i els seus estatus estabeixen clarament el seu caràcter independent.

Dit açò, passe a parlar d’este Jardí.

Ubicat en La Sella, Pedreguer (una muntanya que duu el mateix nom que el meu poble) és un jardí demostratiu de més de 50.000m2 realitzat exclusivament amb plantes autòctones. Va ser guardonat en l’any 2002 amb el premi Magister de Paistgisme de la Universitat Politènica de Velànica pels seus valors naturals i estètics.

En este espai es tracta de demostrar que, independentment del tipus de jardí que es prefereixca(floral, silvestre, tradicioanl, etc…) existeixen fòrmules per a solucionar-ho amb espècies vegetals del nostre territori. Açò suposa nombroses avantatges, doncs a penes es gasta aigua, no hi han plagues, no requereix fertilitzants, és barat de mantindre i a més a més contribueix a la conservació de la biodiversitat.

El Jardí de l’Albarda és també un espai per a l’educació i per a la cultura. Permaneix obert al públic de dimecres a diumenge. Es poden concertar visites guiades pel mòdic preu de 5€/persona, si són grups menors de 20 persones, i de 3 €/persona per a grups de més de 20; també es pot gaudir de concerts de música clàsica, cursos i demés events. Així doncs el poden visitar grups escolars, associacions, distints grups i col.lectius, així com també families i grups d’amics. El cost de l’entrada es destinarà exclusivament als fins de la Fundació, la compra de terrenys d’alt valor ecològic per a la seua conservació.

Convidades per la seva coordinadora, dos companyes de treball i jo, vam tindre el plaer de visitar-lo este divendres passat. Dir que d’ell que és una autèntica joia. En la nostra visita van tindre el gust de conèixer a Enrique Montoliu president de FUNDEM, estava ajudant a treballadors a netejar una part del jardí. ens comentava la importància de la difusió d’este espai perque és una opotunitat ùnica de donar a conèixer les nostres espècies autòtones per a contribuir a la seva conservació i ens repassava les avantatges de la jardineria mediterrània, així com també ens va donar unes breus indicacions sobre les espècies invasores més esteses en el nostre entorn, molt freqüents en alguns jardins exòtics, i el seu impacte sobre el medi.

Deixe les dades per aquells que vulguen fer una excursioneta a Pedreguer i visitar este meravellós jardí, que sense dubte satisfarà de bon grau.

telèfon per a concertar les visites guiades 96 352 30 99 amb horari d’atenció de 9h a 14h.

Més informació de FUMDEM

I ara unes imatges del Jardí de l’Albarda preses este divendres passat en la nostra visita.

Anime a tothom a visitar-lo.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

xicotetes coses que fan a un poble gran

De nou, este cap de setmana passat, va ser la música l’encarregada de reunir a bona part del meu poble.

Pares, germans, avis, amics i demés gent aficionada i amant de la música es va congregar, el passat dissabte 19 de juny en la seu de la Unió Musical l’Aurora (UMA), per a gaudir dels avanços obtinguts durant l’ùltim semestre dels seus fills, germans, nets…

Eren les 19h quan van començar a sonar les primeres notes i veus dels educandos de l’escola de música de UMA, un grupet format per uns 15 alumnes d’entre 7 i 15 anys d’edat.

Primer va ser el cor infantil, que baix la batuta del seu mestre David Mas, van ser capaços de dibuixar-nos a tots els allí presents un gran sonriure de placidesa i emoció amb els seus relats i cançonetes.

Després, individualment, els alumnes van anar fent sonar els seus instruments baix la supervisió dels respectius mestres, Maria, Laia, Miquel, Sergi, Ximo. Una prova per als xiquets que suposava molta responsabilitat, ja que reconec que no ha de ser gens fàcil, tocar a soles davant d’un nombrós públic, que només té ulls per a ells.

Seguidament, la bandeta, baix la batuta del seu mestre, Miquel Morales, ens va complaure amb les seues melodies.

Finalment, cor i bandeta van acomiadar l’audició que durant més de hora i mitja ens va tindre a tots encantats.

Enhorabona a tots els xiquets, i també a la professionalitat i paciència dels mestres que de forma quasi desinteressada i anònima, estan logrant resultats tan sorprenents com els de ahir.

Estes xicotetes coses són les que fan a un poble gran, però no és tot or el que reluïx, ni tan bonic com pareix, doncs, avui, dia de la Música també cal recordar que sense l’ajuda de l’Administració cada vegada serà més difícil mantindre estes escoles musicals.

I és que l’evident desinterès dels nostres goverants en tot alló relacionat a la cultura és indignant, desinterés que ve traduït en els persistents retalls económics que estan patint les societats musicals valencianes al llarg dels últims anys, i que enguany s’han manifestat de manera vergonyosa.

Avui, 21 de juny  dia de la Música, valga este post per a donar la meva enhorabona a tota la UMA i la seva junta directiva, i manifestar la més rotunda desaprovació a l’Administració Autonòmica per la política d’aniquilament  i ruïna de les societats musicals valencianes, que dit siga de pas aglutinen a més de la meitat de músics de l’Estat Espanyol.