Arxiu d'etiquetes: humor

Objecte Volador No Identificat

Click en la imatge per a visualitzar als alienígenes.

Evidentment, és una broma. Este espècie de O.V.N.I. és un dels núvols més sorprenents i fotogènics que podem vore en el cel i que es denomina Altocumulus Lenticularis. Com es pot comprovar té una aparença d’ovoide, semblant a una lent (d’ahí el seu nom), i moltes vegades se’l compara amb un ovni.

Estos núvols són estacionaris, i es formen a grans altituds en zones muntanyoses,  i estan aïllades d’altres núvols, com la de la imatge en la zona de l’Almussent en Sella
Entre els montanyistes estos núvols són considerats com a presagi de tempesta. Serà de veres i  plourà?

conversant amb un xiquet de 7 anys

Din-don-din-don-din-don—!!! un timbre atropellat i nerviós sonava serien,  les 11 del matí.  Jo m’encontrava passant l’aspiradora per dins de ma casa, i m’ha sobrasaltat l’insistència del so en la caixa de resonància.

– Qui és?  (he preguntat mentres em disponia a obrir la porta).

– Amparo, sóc jo, el teu amiguet que vinc a vore’t.

(Al moment he reconegut la veueta del xiquet).

– Hola Voret (nom fictici del xiquet)! qué bo vore’t per ací!!!.

– Hola millor amiga de ma mare!! he vingut a fer-te la visita. Puc deixar la bici en el teu patiet? (Em diu Voret)

– Clar home, deixa-la i entra. (li conteste).

Voret entra, pregunta per tota la família i m’acompanya mentres jo continue amb la neteja de la casa.

– Uff! que olor més forta, em diu Voret, mentres netejava els sanitaris del cuarto de bany.

– Això és lleixiu, Voret, serveix per a eliminar els microorganismes que es generen si no es desinfecta l’aseo, (li conteste).

– Microorganismes? qué són micoorganismes, Amparo? (em pregunta Voret).

– Els microorganismes són uns animalets molt, molt xicotets que només es poden vorer amb un microscopi, per aixó es diuen microorganismes,  (li conteste jo).

– Aaah! contesta Voret, i continua… i per què els mates? per què no fas una granja de microorganismes?

(He de dir que, Voret és un apassionat dels animals, s’ha criat amb ells)

Sorpresa per la ingenuidad i naturalitat en la que em fa la pregunta, deixe el que estava fent, el mire i li conteste: Perqué no sabria on posar a tots els microorganismes. No tinc lloc per a ells.

– Doncs guarda-te’n un només, com una mascota, (em diu Voret).

– Ah! doncs tens raó, me’n guardaré un i el cuidaré. Em compraré un microscopi per a poder vore’l millor i un collar per a nugar-lo i que no s’escape. (Li dic jo).

– Podré passajer-lo, Amparo?

– Clar, Voret! sempre que vulgues, només ens falta pensar un nom per a posar-li. Com podriem cridar-lo? (li pregunte jo)

– Menudet, Amparo, li posarem Menudet, (em contesta Voret).

Qué bonica és la inocència, la ingenuïtat i la infància i la imaginació.

Per uns moments he viajat en el temps a l’època en la que els meus fills eren menudets com Voret.

Qué bonica és la infància, i qué ràpid passa el temps.

l’actuació del Xavi

El primer vídeo de You Tube que vaig vore del Xavi Castillo, va ser el del rei moro de les festes d’Alcoi. Era el vídeo de : “aixó ho pague jo”. Encara crec que estic rient-me!…, a més a més, perquè la història que narra la vaig presènciar en eixes, i altres  festes de moros i cristians a les que vaig anar a tocar en els meus temps de músic en la banda.

Corrien els anys 80′ i jo era una adolescent.

Els defiles més ostentosos que he vist mai, sempre han estat els d’Alcoi. Eren temps de bonança, desfilaven bandes de música, colles de xaramiters, (com ara), però també, grups de músics vinguts de països àrabs. Desfilaven grups de ballarines. Enormes carroces i també, tot tipus d’animals com vaques, cavalls, lleons, elefants, i un llarg etcètera (ai mare! si més d’algú hi hagué vist tots estos animals des d’un balcó, hagués disfrutat fent tir al blanc). Els diners també es feien notar en els trajes; recorde que un any ens vam vestir amb gel.labes i demés adreços àrabs duts pel rei moro a propòsit, per a que nosaltres, els músics, les lluiren en el desfile. Els convits eren copiosos; grans banquets en el Círculo Industrial d’Alcoi, en l’hotel Reconquista, i a la seu de les filaes on acudien a cantar renombrats cantants de l’època. Recorde una foto que ens vam fer (sense massa ganes per la meva part, tot s’ha de dir) amb el cantant Francisco, tan famós per aquella època, que vingué a la filà del rei moro en la que tocava la banda Sella. (Debaes busque la foto que no l’encontre, però sé que la tinc)

Així que tot el que conta el Xavi Castillo és veritat; aixó i més.

Doncs be, el passat divendres dia 13 d’abril, vaig tindre l’oportunitat per fí!, de vore’l en directe en el Palau d’Altea. L’ocasió pagava la pena, ja que la finalitat d’este acte ho mereixia per partida doble. Per un costat guadir i riure’m amb l’actuació del Xavi Castillo i per altra, col.laborar amb l’Associació Expedició Juita d’amics del poble sahraui de la Marina Baixa.L’aforament del Palau estava de bot en bot, no cabia una agulla. Era gent de poble, dels pobles del voltant d’Altea, que amb les seues rialles i aplaudiments van guadir del sarcasme,  humor i burla característics de les actuacions de Xavi Castillo.Un grupet de quatre músics, tres guitarres i una bateria, anomenats “A fonics” van acompanyar les vora dos hores d’actuació de l’especial de Xavi en les que es va despatxar reprovant la situació política i social actual del País Valencià, mitjançant alguns dels seus “verihue-ho’s” més divertits.

I també tot el que ens va contar el divendres és veritat; aixó i més!

M’ho vaig passar molt be. Algunes fotos, encara que d’una qualitat pèssima, tot s’ha de dir.

 

olé

Fins al moment, les mesures adoptades per a reduir el dèficit públic en les diferents CC.AA i a l’Estat Espanyol van encaminades en retallar ajudes a serveis bàsics de la ciutadania, com les ajudes a la dependència, educació, sanitat, mesures que ens han sumit a tots en angoixa i  desànim  però…, no tot és desesperació;

El día de Sant Blai, el ministre d’educació anunciava una extraordinaria notícia: L’augment de les ajudes econòmiques als bous.

Sí senyor, ole, ole i ole a eixa fantàstica mesura.

Després diran que no protegeixen als animals!!!

negocis anticrisi

Aburrida i deprimida de llegir sempre els mateixos titulars sobre la crisi, un insòlit article m’ha cridat l’atenció.

Baix el títol “Negocis anticrisi”, l’article fa referència a una sèrie de negocis que poden convertir-se en una oportunitat per a molts i arribar a ser el motor de la seva vida laboral.

Des de comercialitzar cervesa per a gossos, per a que el gos puga disfrutar d’una bona cervesa quan acompanya al seu amo al pub a prendre unes canyes, fins a obtindre un augment de pit de forma tradicional per aquelles dones que no disponen de recursos econòmics suficients per a la cirugia estètica.

A Dave Carr se li va ocurrir la idea de la cervesa per als gossos quan es va adonar que moltes de les persones que acudien al seu pub anaven acompanyades pels seus gossos. Així la seva proposta és una cervesa de malta, sense bombolles i amb sabor a boví que fa les delícies de la seva particular clientela. Però si algun dels seus gossos consumidors no queda satisfet, l’oferta en el Brandling Vila s’amplia amb un menú compost per una recepta especial de pollastre i el plat estavella de la casa, un rostit amb salsa de gat. Amb aquestes cures, com no van a ser els millors amics dels seus amos!

 
A Khemmikka Na Songkhla esteticista tailandesa se li va ocurrir la idea quan es va adonar que no totes les dones disposaven de recursos econòmics suficients per a pagar una cirugia estètica. Ella només necessita les seves mans per augmentar fins a en dues talles la grandària dels pits, elevar les anques o embellir el rostre… i tot a força de manotaes.

Diu que la tècnica consisteix en palmejar la zona a tractar fins a modelar-la al desig dels clients, sense necessitat de bisturí. Però el dolor no és l’únic preu que cal pagar per la teràpia. Les factures pels serveis oscil·len entre els 470 dòlars (uns 360 euros) i els 1.500 dòlars (uns 1.200 euros), depenent de si la zona a tractar ha estat el rostre, els pits o les anques. Ara bé, segons confessa la propietària del negoci, el preu s’incrementa en les parts que necessiten més esforç. Ella diu que va aprendre esta tècnica de la seva àvia, que al seu torn la va aprendre de la seva mare, però és la primera generació que obri un negoci al públic amb llicència.

La seva clínica  es diu Tobnom, que significa “palmeja pits”, i més de 10.000 persones, segons els seus càlculs, ja s’han rendit a la seva tècnica i han passat per les seves mans. Serà est el futur de la cirurgia estètica?.

Vos imagineu als gossos bevent cervesa i a les dones donant-se cops als pits per a fer-se’ls grans¿?¿. Idees revolucionaries per a uns i, descabellades per a altres, que m’han tret una rialla, només imaginar-les, i m’han fet pensar que a pesar de tot, l’humor no ens ha de faltar, és l’ùnic que no ens han de poder retallar.