Arxiu d'etiquetes: injustícies

Petició del President de NemSabadell en la Junta d’accionistes del Banc Sabadell del 30/03/2017 per evitar el tancament de l’oficina de Sella

Víctor Baeta Subias, president del NEM Sabadell i d’AIVCAM es fa ressò de l’última entrada al meu bloc sobre el tancament de l’oficina del Banc Sabadell a Sella i formula una petició en la Junta d’accionistes del Banc Sabadell d’ahir dia 30 de març, per a que no la tanquen.

Abans de transcriure el comentari al post que em va fer Víctor Baeta, President del NemSabadall al meu bloc, i la seva intervenció en la Junta d’accionistes del Banc del Banc Sabadell del 30 de març de 2017, m’agradaria mostrar-li el meu agraïment pel seu recolzament i expressar algunes reflexions sobre este tema.

I les reflexions estan relacionades amb el contingut de la primera proposta del President del NemSabadell en la que diu que si bé les Caixes han desaparegut, els clients de les Caixes hi som, no hem desaparegut, sóm funcionaris, treballadors amb nòmina, clients de microempreses, xicotets i mitjans empresaris, jubilats… molts d’ells vivim als pobles i necessitem d’un Bon Servei, un servei personal, tal i com hem rebut al llarg de tots aquestos anys que hem dispositat la nostra confiança amb eixa entitat bancària.

Sóm ara tots nosaltres els que demanem al Banc Sabadell de la seua confiança, perquè necessitem continuar rebent els serveis d’oficina als pobles menuts com Sella. No podeu deixar-nos desamparats, sense cap alternativa, això no és ni just ni correcte.

El Banc Sabadell no s’hauria de centrar només en captar més clients,  més nòmines, més préstecs o més segurs, sinó també en mantindre la confiança dels seus clients més fidels, com els del poble de Sella, prestant-los un Bon Servei personal. Això tindria que ser una obligació de l’entitat bancària.

I sense més, la transcripció del comentari del President del NemSabadell al meu bloc i de la seua intervenció a la junta d’accionistes d’ahir. Convide a la seua lectura:

“En veure el teu “post” vaig avisar i hem arribat a temps per a la junta.

En la seva intervenció a la Junta General d’Accionistes de Banc Sabadell en Victor Baeta en representació de Nemsabadell ha adreçat a la direcció general de l’entitat:

– Dues propostes:
1
– Tenir en compte en les ampliacions de capital els petits accionistes no especuladors, amb molts anys de fidelitat i vinculació al Banc creant un tram amb condicions especials per aquest grup d’accionistes.

2- Demanar a Banc Sabadell la seva incorporació al patrocini per a demanar la creació del donmini de primer nivell d’internet .VAL

i una petició:

1- Que es reconsideri i no es dugui a terme el tancament de l’oficina que Banc Sabadell té a la població de Sella a la Marina Baixa i continui donant servei, Bon Servei, als clients d’aquesta població.
———————————————————-
Nemsabadell
http://www.nemsabadell.eu/

NEM Sabadell (Núcleo Estable de accionistas Minoritarios del Banco de Sabadell) tiene su precedente en AIVCAM (Associació d’Impositors Valencians de la CAM), asociación que negoció con el Banco de Sabadell el canje de las participaciones preferentes y deuda subordinada de la CAM y continúa negociando una salida satisfactoria de la denominada ‘Campaña de Vinculación’, para los clientes conservadores que les endosaron de manera heterodoxa las cuotas participativas.”

JUNTA D’ACCIONISTES DEL BANC SABADELL, 30 MARÇ 2017. INTERVENCIÓ DE VÍCTOR BAETA, PRESIDENT DEL NEM SABADELL.

Bona vesprada.
Parle en nom dels accionistes valencians i murcians que m’han delegat, com a president del NEM Sabadell, els seus vots. Els accionistes catalans del NEM Sabadell també prendran la paraula.
En la meua intervenció faré dues preguntes-propostes i una petició.
Però de bestreta els avance el vot positiu per al senyor Josep Lluis Negro que amb el senyor Oliu, el senyor Guardiola, el senyor Montes, el senyor Badia, el senyor Aspachs, … han tingut sempre en consideració al NEM Sabadell i a l’antiga AIVCAM sobre tot quan en juliol del 2012 es va produir el millor bescanvi en tota la banca espanyola de participacions preferents i deuda subordinada.
Sobre les quotes participatives ha estat un continu degoteig que esperem algun dia finalitze amb tots els casos pendents. Encara la setmana passada em comunicaven que en Mutxamel una impositora de noranta anys, per fi, era compensada mitjançant la Campanya de Vinculació.
Però a partir d’aquest any entrem en una nova etapa.
En agost de l’any passat va finalitzar la remuneració del 6% sobre el nominal que durant quatre anys han rebut els impositors que varen bescanviar les preferents, a canvi de mantenir sense vendre les accions del Sabadell.
I no obstant, ara que ja no reben l’incentiu, molts es mantenen ferms i no venen les seues accions.
Són impositors valencians i murcians conservadors que mantenen sense cap interés especulatiu el seu vincle amb el Banc de Sabadell com abans el mantenien amb la CAM. La seua cultura no és especuladora, la seua cultura és d’arrel amb allò pròxim.
I amb aquests accionistes heterodoxos, per conservadors, que no venen les seues accions del Sabadell i no tenen cap altres en la seua cartera, fora de les quotes participatives, caldria tenir un gest que, a més, poguera servir d’al·licient per a la resta d’accionistes.
I plantege la primera proposta.
De la mateixa manera que quan fem una emissió d’accions es defineixen els trams per a diferents grups d’inversors amb unes condicions especials, -per exemple per al tram d’inversors qualificats i institucionals-, llavors de la mateixa manera caldria definir també un tram especial, com una mena de premi i reconeixement, per aquells accionistes fidels que sols tenen i només tenen en la seua cartera accions del Sabadell, accions que retenen, com retenien abans el seu plazo fijo.

Perquè, senyors del Consell, les caixes han desaparegut però els clients de les caixes hi són, aquests no han desaparegut.
Clients de microempreses, xicotets i mitjans empresaris, llauradors, autònoms, treballadors amb nòmina, funcionaris… empresaris jubilats, és a dir els pares que tenien les empreses i que ara els seus fills empresaris en aquesta època de crisi, han tornat al pagament i cobrament en efectiu a 30-60-90 dies i han desistit del finançament… ara tots aquests clients de les antigues caixes són foragitats dels bancs on, fins i tot han de demanar cita prèvia per poder ser atesos.
L’avarícia d’aquests bancs els hi pot passar factura.
Que quede clar que aplaudim la internacionalització del Banc Sabadell, de les seues oficines a Londres, a Paris…, de la clara incidència en els sectors industrials i exportadors que necessiten els serveis del Sabadell per a les seues operacions. Que quede clar que aplaudim que ha estat l’entitat pionera en informatitzar la banca i d’oferir el servei per internet. Això ha de ser així i s’ha de continuar en aquesta línia.
Però la dispersió i desorientació dels clients de les antigues caixes valencianes existeix i no acaben de ser absorbits per les Cooperatives de Crèdit, amb limitacions territorials, com

La Caixa Popular circumscrita a la província de València i només amb dos oficines a la província d’Alacant (en Alcoi i en Ibi), cooperativa que pot acabar amb un acord amb Crédit Mutuel;
ni amb Caixapetrer a Elda, ni CaixaAltea a la Vila-joiosa, ni CaixaCallosa a Benidorm, diluïdes totes elles dins l’andalusa Caja Mar;
ni pel banc madrileny Bankia que tanca les oficines valencianes i remet als clients a desplaçar-se a hiper-oficines;
ni per CaixaBank, que són percebuts pels valencians com uns beneficiats de luxe a l’haver aprofitat una operació acordió al Banc de València, a instàncies dels reguladors que van instrumentalitzar el FROB per fer desaparèixer els diners dels accionistes i poder vendre el Banc a La Caixa per un euro. D’aquest cas no s’ha dit l’última paraula doncs el tema està en els jutjats i cal dir que els grans capitals s’han refugiat en la Banca March.
Davant d’aquest panorama el Banc Sabadell té/tenim a la Comunitat Valenciana un espai important per guanyar. Per a ser percebuts, d’Oriola a Vinaròs, com una entitat vertebradora valenciana.
Però per fer-ho (si es vol fer) calen tenir en compte dos apunts:

El primer
Per guanyar els clients de les antigues caixes hauríem de dissenyar una operativa simple per a ells i si cal oficines, amb atenció i horaris, específics.
Caldria tornar a la imatge, dels temps d’Oliu pare, quan ja fa molts anys el Sabadell va aparèixer per València i on les sigles BS eren sinònim de Bon Servei i s’oferia als clients un segell de goma personalitzat amb el seu nom i el seu número de compte.
La relació personal, entre persones, no es pot eliminar.
Cal tornar a crear vincles personals entre el Banc i els seus clients
i el segon apunt
Entenem que caigués el terme CAM de la marca SabadellCAM, perquè calia oblidar l’estigma que va publicitar MAFO amb allò de “lo peor de lo peor”. Però de la mateixa manera que SabadellHerrero, se sap que és asturià i leones, que SabadellGallego és gallec i Sabadell Guipuzcoano és basc, navarrès i de La Rioja. Preguntem:
A la Comunitat Valenciana, Banc Sabadell què és?
És un banc català? És un banc espanyol?
Entenem que caldria que el Banc Sabadell fos percebut, si més no d’Oriola a Vinaròs, com a valencià.
O dit d’una altra manera, com el banc espanyol, el Sabadell, que és respectuós i sensible amb els distints territoris.
Vaja, com el Banc espanyol amb vocació federal.
(…)
Llavors, i entrem en la segona proposta, per atraure els valencians, per a ser percebut el Banc de Sabadell com un Banc valencià a la Comunitat Valenciana, ens cal fer gestos i fets.
Un podria ser aquest:
Proposem que Banc Sabadell col·labore, encara més, encapçale, amb la Fundació Constantí Llombart que té per finalitat el foment de l’economia productiva valenciana, la iniciativa per assolir en internet el domini de nivell superior genèric comercial:
[.val]
Iniciativa que caldria que comptés amb el suport i complicitats d’importants entitats valencianes com el Valencia CF, ANECOOP, Seguros La Divina Pastora, Air Nostrum, Cadena Barceló/Melià, Aguas de València, Porcelanosa, etc. etc. i dels sectors exportadors.

Per finalitzar una petició:
Fem costat als veïns i comerços de Sella i no tanquem l’oficina del Banc Sabadell d’aquesta bonica població de La Marina a Alacant.

(…)
Res més.
Molt agraïts per la seua atenció.

Víctor Baeta Subias, president del NEM Sabadell i d’AIVCAM

Anuncis

Llums i ombres

El passat 1 de novembre, l’escriptor japonés Haruki Murakami va rebre el premi literari Christian Andersen. El premi va ser lliurat en la cuitat danesa d’Odense, cuitat natal de l’autor que dona nom al premi.

El jurat va decidir otorgar-li el premi a Murakami per la  similitud amb el gènere literari d’Andersen i per l’habilitat de contar històries on combina magistralment, el realisme del dia a dia amb la màgia dels contes. Esta habilitat ha fet de l’escriptor japonés, un hereu apropiat de l’escriptor danés.

En el seu discurs, el novelista parla sobre el perill de l’exclusió dels extranjers i ho argumenta confrontant llums i ombres de les persones, la societat i les nacions.

A este respecte, Murakami diu que no importa lo alt que es contrueixquen els murs per a mantindre fora als estrangers, no importa quantes vegades reescrivim la història per adaptar-nos-la, al final, acabarem fent-nos mal i ferint-nos a nosaltres mateixa. Supose jo que este discurs aniria dirigit al govern actual danés per la seua posició d’estricta restricció a obrir fronteres als refugiats de Siria.

Continua dient que a vegades tendim a evitar vore les nostres ombres, evitem vore els nostres aspectes més obscurs, però així com una esculptura, com a figura tridimensional, presenta  llums i ombres en  les diferents cares, també nosaltres  poseïm llums i ombres. Llums que no generen ombres, no són llums reals.

Finalment, diu que hem d’aprendre pacientment a conviure amb les nostres ombres i observar cuidadosament aquelles que viuen amb nosaltres. “Algunes vegades en l’obscuritat del tunel has d’afrontar el teu costat obscur”.

Simplement genial el discurs de H. Murakami.

(Post basat en l’article publicat en el periòdic the guardian de l’1 de novembre de 2016, que m’ha fet recordar la visita a la casa natal – museu de Christian Andersen en la cuitat danesa d’Odense, en el viatge a Dinamarca en l’estiu de 2015)

https://www.theguardian.com/books/2016/nov/01/haruki-murakami-hans-christian-anderdersen-prize-speech-outsiders#img-1

Museu dehans christian andersen
Museu de Hans Christian Andersen. Juny 2015. Viatge a Dinamarca

 

no a la reforma local!

Comence esta entrada amb una de les preguntes que, Amparo Sampedro, alcaldessa del municipi de Rocafort, es planteja huí al seu blog:
“Em pregunte quants veïns i veïnes del meu poble coneixen l’abast del projecte de “Llei  de Racionalització i Sostenibilitat de la’Administració Local” que ja està en el Senat i que tant els va a afectar”
(Moltes gràcies @Sotano29 per la informació facilitada sobre el blog de Amparo Sampedro, la considere una gran troballa que a partir d’avuí seguiré de prop).
 
I és que,  avuí 12 del 12 a les 12h,  la Comissió d’Alcaldes, plataforma integrada pels edils contraris a la reforma local, ha cridat als ciudatans a concentrar-se i manifestar-se davant dels seus ajuntaments contra eixa norma considerada privatitzadora i centralitzadora.
 
Jo he volgut unir-me a eixa manifestació i, junt als meus companys ens hem concentrat a plaça de l’Ajuntament de Xàbia, per a escoltar i donar suport al manifest de rebuig que, l’Alcalde de l’entitat local d’on treballe ha fet públic amb la seva lectura.
 
I ens hem manifestat, dic, perquè està previst que el proper 16 de desembre,  el projecte de Llei passe al Senat per a la seva aprovació com a Llei Orgànica i, entrada en vigor l’1 de gener de 2014.
 
No entraré a enumerar les nombrosos canvis que s’aveïnen, doncs ja vaig parlar sobre eixe tema en el post del passat 30/09/2013.
M’agradaria només, centrar-me en una de les modificacions que ha patit la norma des de l’estiu fins avuí i, que afecten a Serveis Socials.
 
Modificació:

Una de les més importants és la modificació de la disposició transitoria segona del Projecte, en matèria de transferències de serveis socials a les Comunitats Autònomes, en la que, atenent a la lectura d’un text de Rafael Jiménez Asensio (Doctor en Dret per la Universidad del País Basc, Consultor institucional, Profesor universitari i Advocat) els legisladors s’han adonat que, desmantelar els serveis socials municipals  pocs mesos abans de les eleccions municipals, era un suicidi polític. I, per tant, s’ajorna  eixa transferència fins el termin màxim del 31 de desembre de 2015, moment en el que , es diu que les Comunitats Autónomes asumiran la titularitat de la competència”. Tot apunta a que la inconstitucionalitat d’este incís es obvia. En este impàs, des de l’entrada en vigor de la Llei i la efectivitat plena de tal transferència (¿algú s’ha parat a pensar en el “lío” que suposarà transferir eixes competències de milers i milers de municipis a las CCAA?, en especial la nostra que està a punt de la “bancarrota”?), cap presumir que els governs autonòmics deuran iniciar un pla de evaluació, reestructuració i implantació dels serveis en el territori, que seria plenament aplicable a partir de l’1 de gener de 2016.  Es rebaixa, doncs la presió inmediata sobre els serveis socials municipals a curt termini, però no s’aclarixen cap de las incògnites que estaven presents.

 
La reflexió:

En un dur marc de crisis econòmica com el que estem vivint, esta és una matèria enormement sensible sobre la que s’hauria de treballar de forma exquisita. Un mal pas en una mala dirección (i el Projecte camina por eixe camí ) pot tindre efectes letals, no només per a el sistema de prestacions socials, sino per a la pròpia legitimitat i confiança dels ciudatans en les institucions.

Per això jo dic: No a la reforma local plantejada d’esta forma!

 

Contractes Zero

Heu sentit alguna vegada parlar dels contractes de zero hores?

Algú sap en que consisteixen?

Sabeu quins països i quines empreses abusen més d’estos contractes?

Conegueu a quants treballadors afecta?

130_zero

Anit, fent un recull de premsa, el periòdic The Guardian es feia resó d’este polèmic contracte.

Si, tu, com jo, no has sentit parlar mai d’este controvertit contracte dedica uns minuts a este post.

El contracte de zero hores és una modalitat de contracte que consisteix en que el treballador només acudeix al treball quan el convoquen, sense acord en el nombre d’hores que treballa, i l’empresari només abona les hores treballades. Un contracte que estableix que l’empleat ha d’estar disponible per treballar quan l’ocupador ho necessite, sense horari determinat i sense la garantia d’un pagament mínim, ni vacances.

Els contractes Zero són criticats perquè no ofereixen cap garantia de treball regular ni estabilitat de ingressos.

Regne Unit és el pais líder en este tipus de contractes i a dia d’avui ja són més d’un milió les treballadors britànics els que estan contractats biax el polèmic contracte laboral de “zero hores”,

L’empresa que més abusa d’estes contractacions és McDonald on nou de cada 10 treballadors estan lligats als contractes d’hora zero. El 90% de la totalitat de la seva força de treball a Gran Bretanya, que representa uns 82.800 empleats.

Els polítics van dir que la cadena d’aliments més gran del Regne Unit ha d’oferir al personal hores mínimes garantides.

Directius de grans empreses que contemplen contractacions d’hora zero opinen que una de les raons per les quals l’economia del Regne Unit no ha seguit el camí del sud d’Europa es deu al fet que els ocupadors han estat capaços d’adaptar-se ràpidament als canvis de la demanda.

I, a tenor d’estes declaracions, només em queda una reflexió final en forma d’interrogant:  Servirà la reforma laboral encetada pel govern espanyol per a conduïr-nos a contractes d’esta ìndole? Temps al temps cap a l’hora zero.

A continuació una relació d’empreses i personal amb contractes de zero hores:

McDonald           82.800 treballadors

JD Wetherspoon        24.000 treballadors

Sports Direct           20.000 treballadors

Espírit Group         16.000 treballadors

Boots         4. 000 treballadors

Cineworld            Tots els empleats a temps parcial

vacances de difícil desconexió

Demà, dilluns 5 d’agost, comence oficialment les meues vancances, període de temps que hauria de servir per a amagar agendes, no planificar res, deixar passar el temps i improvisar a la gana, tot en un intent de descansar i desconectar. I és que, el d’enguany ha estat, sense dubte algun, l’any professional més dur dels 20 que duc treballant.

Increment constant de població necessitada; Reaparició de necessitats que estaven superades des de més de 15 anys. Manifestació de situacions extremes que han donat lloc a problemes nous sobre tot en la gent gran en situació de soletat i abandonament. Un gran nombre de circumstàncies llímits que han posat a prova la nostra resistència i capacitat profesional.

Afortunadament, em rodeje d’un equip de profesionals excepcionals que hem sabut estar a l’altura de les circumstàncies i hem estat capaços de donar resposta a tots i cada un dels problemes surgits. I esta tasca ha estat possible gràcies al treball en equip, un treball dur (però agraït, malgrat tot, quan després d’un temps comproves el bon resultat de les nostres intervencions). Ha estat possible també gràcies a les reunions constants entre nosaltres, a les acords adoptats i a saber previndre problemes majors… També gràcies a l’autonomia i llibertat d’actuació en l’Administració Local en la que treballem, a la disposició de pressupostos. Un any dur com el que més, deia, i quan tot pareixia controlat, va i el passat 19 de juliol el Consell de Ministres aprova el projecte de llei de reforma de l’Administració Local.

Com si d’un meteorit vingut de l’espai es tractara, arriba este projecte de Llei i colisiona frontalment sobre els ajuntaments amenaçant-los en despullar-los de les seues competències per a atendre a la població més vulnerable que augmenta dia a dia sense saber ningú on es podrà arribar.

Un projecte de llei que seguirà el seu curs a partir de setembre en el Congrés dels Diputats i posteriorment en el Senat derivant en Llei Orgànica i que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2014, i que servirà per a desmantelar un sistema públic de serveis socials que duu més de 30 anys donant solucions als més necessitats de la nostra societat. Esta Llei d’àmbit nacional espoliarà a les administracions locals de les competències en matèria de Serveis Socials, acomiadarà a milers i milers de treballadors, que com jo i el meu equip de treball hem donat tota la nostra vida professional  per a millorar la de milions  de persones necessitades i, tot aixó es farà sense parpallejar uns, (el grup polític en el govern) i altres, sense fer a penes opossició.

I per això, i torne al principi, les vacances d’enguany seran rares com les que més, i desconectar serà una difícil tarea que intentarem lograr fent altres activitats per tal de tirar una maneta a altres que ens ho demanden i ajudar en el que estiga en les nostres mans.

pronoms personals

images-1Pronoms personals i  síntesi de l’actualitat

Jo m’avergonyeix (Avergonyir: Causar en algú un sentiment de vergonya. Jo m’avervoneix de la classe política)

tu dimiteixes (Dimitir: Renunciar a un càrrec o lloc que s’ocupa. El Papa dimiteix)

ell reflexiona (Reflexionar: Pensar o considerar una cosa amb deteniment i cura. El vicepresident de la CEOE reflexiona (i prou!)

nosaltres callem (Callar: No parlar, guardar silenci, abstenir-se de manifestar el que es sent o es sap. Fins a quan?)

vosaltres vos corrompeu ( Corrompre: Donar diners o regals a una persona per aconseguir un tracte favorable o beneficiós,      especialment si és injust o il·legal. Fer malbé, podrir. Queda algo digne i noble en esta societat?)

ells,… i ells terriblement es suïciden (Suicidar-se: Llevar-se voluntàriament la vida. Desesperació, pànic, angoixa que espenten cada vegada més a les persones a llevar-se l’ùnic que els queda, la seva vida. Atroç!)

I açò era el progrés? Jo crec que, només cal un lleuger espontonet per a entrar de nou en Atapuerca