Arxiu d'etiquetes: llengua

otras lenguas

Aprofitant que estic de vacances, avui m’he acostat a Alacant per a fer algunes compres. No acostume anar-hi, excepte quan tinc alguna reunió, o com ara, en època de vacances, que hi viatje per a visitar alguns establiments que no tinc prop per ací.

Estava en la secció de llibres d’un establiment de nom  “el tall guiri”, (joc de paraules, les escrites entre cometes, que pertanyen a uns grans magatzems molt coneguts), estava dic, buscant algun llibre interessant per a l’estiu, quan de sobte un cartell m’ha cridat prou l’atenció. El cartell en qüestió deia “otras lenguas”, m’he arrimat per curiositat pensant que es tractava de llibres escrits en llengues insòlites o extravagants, i… quina ha estat la meva sorpresa al vore que les prestatgeries ubicades baix del cartell de “otras lenguas”, allotjaven només llibres escrits en valencià. Qué fort!!! no ho podia creure!. Però, per què no han posat literatura catalana, o literatura valenciana?. He donat una volta per allí i altres prestageries que contenien llibres en francés, castellà o alemà i éstos, si que estaven encapçalats pel cartell correcte.

No res, m’he comprat el meu primer llibre escrit en “otras lenguas” (1Q84, de Haruki Murakami) i no he pogut evitar traure fotos per a escriure este post.

Marededeu senyor, ara resulta que parle un idioma anomenat “otras lenguas” i pot ser també visca en un altre món, però al fi i al cap, la meva llengua i el meu món.

otras lenguas, otros mundos.

sentiment d’inferioritat

“…Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, entitat organitzadora de les Trobades: “Fem un cridament als valencians a plantar-se a dir que fins ací hem arribat”.

Però l’acomiadamanet tingué un contrapunt desagradable: l’alcalde electe de Relleu, Santiago Cantó, del PP, va impedir la lectura del manifiest preparat per les organitzadors, que reivindicava l’ensenyament en valencià i el paper social de la llengua. Quan el president de la Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de La Marina Baixa, Pere Ramon Zaragocí, es disponia a llegui-lo, Cantó va pujar a l’escenari i ho va impedir, arribant a amenaçar amb la intervenció de la Policia Local”.

Encara que la de dalt parega una notícia pròpia de l’època franquista, res més lluny de la realitat, és ni més ni meyns, que l’extracte de la notícia apareguda hui dia 5 de juny de 2011 al suplement Comunitat Valenciana del diari El País.

Els fets ocorregueren ahir en el transcurs de la Trobada d’Escoles d’Ensenyament en Valencià que van tindre com a seu el poble de Relleu, un poble de la Marina Baixa veí al meu, la població del qual és valenciano-parlant pràcticament en la seva totalitat, on la llengua materna del que va impedir que es lleguira el manifest és precissament, el valencià.

Ràbia, impotència, tristor, incomprensió, són un conjunt de sentiments que invadeixen el meu cos davant actuacions feixistes i totalitàries com la de l’alcalde de Relleu.Per què este auto odi a la nostra llengua, la de Santiago Cantó??Per què renegar de la que fou llengua dels nostres pares, i dels nostres avant-passats?Per què sóm nosaltres els valencians els primers que l’ataquem? Per què ens avergonyim d’ella¿?

Com volem que els no valenciano parlant usen el valencià si sóm precissament nosaltres els primers que l’ataquem fins la seva mort? No serà que amb estes actituts amaguem un complexe d’inferioritat?¿’¡

Un complex d’inferioritat, és un sentiment en el qual d’una manera o un altra una persona es sent de menor valor que els altres. Un sentiment en el que es tracta d’expressar superioritat cap als altres, i mostra i abusa de la seva autoritat sobre els més indefensos. Esta pot ser l’actuació que ahir el màxim representant de Relleu va donar en la cloenda de La Trobada.

Actes com estos no poden repetir-se, ni quedar-se impunes, són actes propis d’èpoques passades i que desgraciadmane sobrevolen de nou sobre tots els valencians de bé.

Ara més que mai la nostra llengua ens necessita: Usem-la, escrivim-la, lleguim-la, reivindiquem-la, Defensem-la. No ens avergonyim d’ella, és la nostra!!!

en defensa del valencià

A continuació un comunicat de l’associació “Un entre tants”

Companys i companyes,

Companys i companyes, L’associació “Un entre tants” volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del Conseller d’Educació valencià en les quals presenta la proposta d’un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33% perquè, segons diu “És el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat refrendat per l’electoral valencià”.

MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l’augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d’ESO ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar, que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han “refrendat” tants valencians.

PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l’únic sistema que funcionauna mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià, el nostre català, i que malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l’aula, el valencià s’esfuma, desapareix: assistim en tribuna d’honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l’autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort en 30 anys d’escola en valencià.

Quina és la solució? Alguns agents cívics n’han apuntat d’assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l’autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en “guarderies” d’adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar), any rere any, els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s’ensenye lectoescriptura (o a asseure’s correctament, o les normes bàsiques d’higiene personal o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d’esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.

Ens fem ressò, per tant, d’aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.

Ara més que mai, endavant!  

Davant la situació creada cal tot el suport. Punxeu l’enllanç i compremeteu-vos amb Escola Valenciana. Tot el sistema educatiu que s’ha bastit durant més de 25 anys està en perill.

Qué penses?

Hi han coses que no s’entenen.

No sé exactament quantes vegades hauré publicat post’s relacionats en este tema, tres, quatre,… ja dic no sé, hauria de fer un repàs als dos blogs que tinc i fer un recompte.

La questió és que per tots es sabut que La Banda, La Pilota, El Cor, La Rondalla, CAS, SeJazz , etc…són agrupacions que donen vida al poble. Banda, Rondalla i Cor deleiten al poble en Concerts al llarg de tot l’any: Per  Stª Cecília, per Nadal, per Primavera, en la Setmana Cultural, la processó de Festes… altres agrupacions com CAS en determinats moments de l’any ens fan gaudir d’interessants actuacions d’una magnífica qualitat. I qué dir de la Pilota¿??  doncs que és l’entreteniment de cap de setmana de molta gent del poble.

Música, en totes les seues vessants i Pilota, són hui per hui els únics recursos educatius, esportius i lúdics amb els que conten els poquets xiquets i xiquetes que queden al poble.

L’escola de Pilota i l’Escola de Música fan un llavor importantíssima, fonamental, ja dic són l’ùnica alternativa extraescolar a l’abast dels xiquets/tes del poble entre setmana, no obstant aixó el recolzament que reben de l’equip de govern del meu poble no està a l’altura de les circumstàncies. Jo crec que no saben, o no volen saber, la importància que tenen totsdos per al poble.

Gràcies a estes dos agrupacions hi ha VIDA entre setmana per als joves i xiquets del poble. Hui per hui el futur del poble no passa exclussivament pel número de cases projectades, el futur de Sella passa per cubrir les necessitats reals de la poca gent que hi vivim en ell,( en el cens aparèixem uns 640 persones però només ens serem unes 450 les que hi vivim tot l’any en Sella, de les quals, una cinquantena són menors de 18 anys).
Per acabar m’agradaria fer una comparació i unes preguntes?
La comparació: – Jo compararia la música i la pilota  a Sella com la llum o l’aigua en la vida de les persones que hi vivim en les societats del benestar, m’explique, ambdos són realitats que les donem per sentades i que, no ens imaginem sense elles, però…
(i ara les preguntes) -qué passaria si un dia per falta de suminstre ens faltara la llum, o l’aigua¿?¿, inconcebible, impenssable no¿?¿
-i,… si per falta de xiquets o/i pressupost ens quedarem sense música o sense pilota ¿?¿ Impensable també no¿?¿
En les últimes eleccions el partit socialista incluia en el seu programa electoral propostes educatives i esportives relacionades en la Música i la Pilota, per tal de revitalitzar i donar VIDA al poble, i a la gent que hi viu en ell, però desgraciadament no ha obtés el recolzament majoritari per part de la ciudatania de Sella
¿?Per què¿?¿
Qué ha fallat¿?
O és que, en realitat el que ens importa realment és un futur personal més enllà del futur colectiu del poble¿?

aniversari de “manel”

No acostume a publicar entrades amb vídeos de música de You Tube, sol penjar els que m’agraden al lateral del blog sense fer comentaris al respecte, però en este cas vaig a fer una excepció, publicant-ne un d’una banda barcelonina que m’encanta: “Manel” formada per Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé.

En 2008 van publicar el seu primer disc titulat  ‘Els millors professors europeus‘ (2008), va ser  tot un èxit  arribant a vendre unes 30.000 còpies i actuan durant un any en prop de cent concerts, incloen Madrid i una minigira de quatre concerts per Anglaterra.

El passat 15 de març van traure a la venda el seu segon dics titulat ‘10 milles per veure una bona armadura he escoltat alguns temes i la veritat és que m’han encantat. Vos deixe en el vídeo del tema titulat aniversari on música i imatges són perfectes, extraordinàries, de 10!.

I a tu, que et sembla?

accions contra l’apagada de TV3 al País Valencià

Dos accions que pots fer contra l’apagada de TV3 al País Valencià:

  1. Enviar una queixa al Síndic de Greuges, seguint les intruccions que s’indiquen a continuació.
  2. Fer una aportació econòmica a este nº de compte: 2100 0700 12 0200294927, només has de fer números i t’adonaràs que tota quantitat en aquest cas és un gran ajut. Més informació d’este nº de compte en el blog de Gemmas Lienas, escriptora catalana)

Model de queixa al Síndic de pel tall de la senyal de TV3 al País Valencià

A continuació reprodueix les instruccions per a que pugueu enviar una queixa al Síndic de Greuges sobre el tall de les emissions de TV3 al País Valencià:
Ací trobareu el formulari web des d’on enviar la queixa.
A continuació el text que us proposem:
EXPOSE Que la Generalitat Valenciana a través de la DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ INSTITUCIONAL, ha obert diversos expedients sancionadors a l’entitat cultural Acció Cultural del País Valencià i la Fundació Ramon Muntaner, per les emissions de la Televisió Pública Catalana en aquestes terres, a través de la xarxa de repetidors existents al País Valencià. Havent-se acordat com mesura provisional el cessament de les emissions.
Per això, el 9 de desembre de 2007 funcionaris de la Generalitat Valenciana entraren al repetidors situats a la Carrasqueta i el 28 de novembre de 2008 als repetidors d’Alginet i la Llosa de Ranes; i precintaren els equips electrònics, tallant-se lògicament des d’aleshores les emissions de la televisió pública catalana, que des de fa més de vint anys es rebia amb total normalitat en aquestes terres.
Que amb eixa acció s’han vulnerat els drets fonamentals recollits a l’article 20.1 a) i d) de la CE a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, drets que d’acord amb la Constitució no poden restringir-se mitjançant cap censura prèvia, que tenen el seu límit en la resta de drets fonamentals, especialment l’honor, la pròpia imatge i la protecció de la joventut i la infantesa i només podrà acordar-se el segrest de comunicacions, enregistraments i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.
Que amb eixa acció s’ha vulnerat, igualment, La Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries ratificada per l’Estat espanyol, en ser les emissions en llengua catalana, anomenada valencià a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, també s’està afectant al dret a la reciprocitat de les emissions televisives realitzades en llengües minoritàries tal i com estableix l’article Art.11 2. “Las Partes se comprometen a garantizar la libertad de recepción directa de las emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en una lengua hablada de manera idéntica o parecida a una lengua regional o minoritaria, y a no oponerse a la retransmisión de emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en dicha lengua…”
Que la mesura de la Generalitat Valenciana resulta contrària a la llibertat de prestació de serveis reconeguda a l’article 59 i següents del Tractat UE, (actualment article 49 CE, després de la seua modificació) i a la Directiva 89/552/CEE de Televisió sense fronteres que garanteix la llibertat de difusió, la llibertat de recepció de les emissions de TV i la llibertat d’elecció de cadenes en l’àmbit de la UE., està prohibida la introducció de restriccions i s’haurien de suprimir les restriccions existents.
Que els Jutjats del Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló amb data 08/01/2008 respecte del repetidor situat al Bartolo; els jutjats núm. 2 amb data 20/04/2007 i núm. 4 de València amb data 20/02/2008 respecte del repetidor situat al Montdúver i núm. 5 de València amb data 13/10/2008 respecte del repetidor de la serra de la Perenxisa, deneguen en tots els casos respectius l’autorització d’entrada per resultar desproporcionada la mesura en relació a l’objectiu perseguit, perquè no s’apreciava cap dany per a l’interés públic pel fet de mantenir les emissions, perquè s’emeten programes d’una televisió pública d’una comunitat autònoma i no d’una televisió clandestina i perquè, per contra, si es tancaren, podrien veure’s afectats drets fonamentals com ara el dret a comunicar o rebre informació mitjançant qualsevol mitjà de difusió.
Que considerem un contrasentit i una burla de les institucions que al mateix temps que s’ha dut a terme l’execució forçosa d’eixa ordre de cessament, el Govern valencià i el Govern català exposen públicament als mitjans de comunicació que s’està negociant perquè les televisions respectives puguen veure’s a tot el territori.
És per tot l’anterior que,
SOL·LICITE la intervenció del Síndic de Greuges, perquè commine la Generalitat Valenciana a respectar els drets esmentats

sense senyal

TV3 ja no es pot vore en cap lloc del Pais Valencià des d’ahir dijous 17 de febrer, després de 26 anys d’emissió.

La llibertat d’informació, la llibertat pura i nua, i l’espai de comunicació en llengua catalana reben, d’esta manera, un cop immens

Este blog es suma també a la iniciativa espontània de suport a les emissions de TV3 al País Valencià deixant-lo:



Declaració pública d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

València, divendres, 18 de febrer de 2011

Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.

Davant aquesta decisió, Acció Cultural considera:

Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.
Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a encausat en el cas Gurtel.

Segon. Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del Sr. Francisco Camps va contra l’esperit de tota la normativa europea.
Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes àudio-visuals. Així s’evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.

Tercer. El Sr. Francico Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.
Ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010, del 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.

Quart. El Sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9
Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des del 1989, va ser la que impulsà l’arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel Sr. Francisco Camps i es continuà la persecució de TV3.

Cinquè. El Sr. Francisco Camps nega als valencians una televisió en la seua pròpia llengua.
Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, contra els interessos del nostre poble.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca el Sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, perquè entenem que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic resta pendent de resolució al Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a unes altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.

Finalment, volem agrair l’esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers 26 anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. A tots, moltes gràcies.