Arxiu d'etiquetes: normativa

TV sense fronteres

El passat 22 de juny de 2010 Acció Cultural del Pais Valencià (ACPV) va lliurar a la Junta Electoral 85 caixes amb un total de 651.650 signatures, xifra que supera el mínim de 500.000 signatures demanades per que entre a tràmit el projecte de llei que impulsa la Iniciativa Legislatica Popular Televisió sense fronteres.

El pla d’arreplegada de signatures va començar a gestar-se al final de 2008, quan el tancament – instat pel consell – dels repetidors que permetien als valencians veure TV3 va fer pensar a l’associació “que la batalla s’havia perdut”. Va ser aleshores quan Acció Cultural va decidir tractar d’aconseguir el reconeixement de les “comunitats lingüístiques” en el Congrés mitjançant Iniciativa Legislativa Popular.

La iniciativa popular té la seva base en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, un document signat pel govern de Felipe González i ratificat pel de José María Aznar. En el seu article 11 assenyala: “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o semblant d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió de països veïns en aquesta llengua”.

El passat 20 de juliol, l’Oficina del Cens Electoral notificà per escrit a ACPV la comprovació com persones inscrites com electors d’almenys 538.129 de les 651.650 signatures presentades per esta associació.

A partir del proper setembre, previsiblement, serà el Congrés dels Diputats l’encarregat de debatir el projecte de llei impulsat per ACPV.

Esperem que este projecte de llei continue avant i en poc de temps pugam vore la TV3 a Sella sense problemes i, per extensió a tot el Pais Valencià.

Esta és la distribució de signatures lliurades per comunitats autònomes :

  Caixes Plecs Signatures
País Valencià 32 17.939 253.549
Catalunya 40 23.382 321.150
Illes Balears 4 2.143 29.472
Navarra 4 2.172 29.070
País Basc 4 1.435 16.141
Resta províncies 1 207 2.268
       
TOTAL = 85 47.278 651.650        

Anuncis

LO 2/2010 3 de març, dret a decidir

Un any llarg de superar rigurosos filtres en les dos càmeres (Congrés i Senat) i, per fi avui, 4 de març, veu la llum la Llei Orgànica sobre salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntaria de l’embaràs, més coneguda com la nova llei de l’avortament.

Una Llei molt polèmica que avui,  apareix publicada al  Boletí Oficial de l’Estat (BOE), i que permetrà garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva de la dona, i regular les condicions de la interrupció voluntaria de l’embaràs establint les obligacions dels poders públics.

Breu resum i aspectes importants que destaque de la Llei:

  • El dret que confereix a totes les dones a adoptar lliurement decisions que afecten a la seva vida sexual i reproductiva
  • El reconeiximent del dret a la maternitat lliurement decidida.
  • La no discriminació en l’accés a les prestacions i serveis previstos per motius d’origen racial o ètnic, religió, convicció o opinió, sexe, discapacitat, orientació sexual, edat, estat civil, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
  • La regulació de les polítiques per a la salut sexual i reproductiva.

Pel que fa a la interrupció voluntaria de l’embaràs assenaylar que la Llei garanteix:

  • l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs en  la manera més favorable per a la protecció i eficàcia dels drets fonamentals de la dona que sol·licita la intervenció.
  • La pràctica per un metge especialista o baix la seva supervisió i en un centre sanitari públic o privat acreditat.
  • Que es realitze amb el consentiment exprés i per escrit de la dona embarassada o, del representant legal.
  • En el cas de les dones de 16 i 17 anys, el consentiment per a la interrupció voluntària de l’embaràs els correspon exclusivament a elles d’acord amb el règim general aplicable a les dones majors d’edat. Almenys un dels representants legals, pare o mare, persones amb pàtria potestat o tutors de les dones compreses en aquestes edats haurà de ser informat de la decisió de la dona, encara que es prescindirà d’aquesta informació quan la menor al·legue fundadament que això li provocarà un conflicte greu, manifestat en el perill cert de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, o es produeixi una situació de desarrelament o desemparament.

Interrupció de l’embaràs a petició de la dona. Novetats:

Podrà interrompre’s l’embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de l’embarassada, sempre que concorreguen els requisits següents:

  • Que s’haja informat a la dona embarassada sobre els drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat,
  • Que haja transcorregut un termini d’almenys tres dies, des de la informació esmentada i la realització de la intervenció.

Elles rebran informació previa al consentiment de la interrupció voluntaria de l’embaràs en un sobre tancat que contindrà la següent documentaicó:

  1. ajudes públiques disponibles per a les dones embarassades i la cobertura sanitària durant l’embaràs i el part.
  2. Els drets laborals vinculats a l’embaràs i a la maternitat; les prestacions i ajudes públiques per a la cura i atenció dels fills i filles; els beneficis fiscals i altra informació rellevant sobre incentius i ajudes al naixement.
  3. Dades sobre els centres disponibles per a rebre informació adequada sobre anticoncepción i sexe segur.
  4. Dades sobre els centres en els quals la dona pugui rebre voluntàriament assessorament abans i després de la interrupció de l’embaràs. Aquesta informació haurà de ser lliurada en qualsevol centre sanitari públic o bé en els centres acreditats per a la interrupció voluntària de l’embaràs.

Perquè l’embaràs i la maternitat són fets que afecten profundament a les vides de les dones en tots els sentits i la decisió de tindre fills i quan tindre-los constituïx un dels assumptes més íntims i personals que les persones afronten al llarg de les seves vides, i que integra un àmbit essencial de l’autodeterminació individual.

Perquè els poders públics estan obligats a no interferir en aquest tipus de decisions, però, també, han d’establir les condicions perquè s’adopten de forma lliure i responsable, posant a l’abast de qui ho precise serveis d’atenció sanitària, assessorament o informació.

Perquè amb la publicació d’esta Llei ens apropem cada vegada més a les polítiques progressites de salut sexual i reproducció de les dones dels països europeus.

Per estos, i per més motius, aplaudeix la publicació d’esta nova Llei, que entrarà en vigor en 5 de juliol de 2010.

sí al valencià a l’administració


Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament  del Valencià (LUEV) al novembre de l’any passat, diverses entitats, presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general, ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”,  26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica.

Per això, les entitats signants d’aquest manifest han participat en quantes iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals s’han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’es l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l’ús de la nostra llengua en l’administració pública.

Si estàs a favor signa el manifest, més informació fent click ací baix:

adhesions colectives
adhesions colectives
ashesions individuals
adhesions individuals

el lector de DNIe

el lector dni
el lector dni

el lector del DNIe

La setmana passada apareixia un notícia en la web de l’associació elcabilo en la que es posava de manifest la col·laboració d’esta associació amb la campanya de Red.Es per a la distribució gratuïta de mes de 300.000 lectors de DNIe (DNI electrònic) entre tots els ciutatans espanyols.

El motiu de la campanya, fomentar l’us del DNIe, repartint els lectors de forma gratuïta, només pagant el solicitant 2€ en concepte de despesses d’enviament.

Com pareixia prou atractiva la iniciativa, i a més a més barata, vaig accedit a la web i el vaig demanar. La meva sorpresa ha estat, avui quan he arribat a casa i el tenia dins de la meva bústia. En meyns d’una setmana!. Més ràpid, jo crec que impossible.

Ara només cal que familiaritzar-nos amb ell i utilitzar-lo cada vegada més.

La normativa

Existeix una normativa, concretament la Llei 11/2007, de 22 de junio d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, en la que estableix que, el Document Nacional d’Identitat electrònic està habilitat amb caràcter general per a totes les relacions amb les Administracions Públiques, i per això s’impulsa com fórmula per a estendre l’ús general de la signatura electrònica. També s’establix l’obligació per a qualsevol Administració d’admetre els certificats electrònics reconeguts en l’àmbit de la Llei de Signatura Electrònica.

Els motius

I és que, determinades edats de la humanitat han rebut la seva denominació de les tècniques que s’empraven en les mateixes i avui podríem dir que les tecnologies de la informació i les comunicacions estan afectant també molt profundament a la forma i fins i tot al contingut de les relacions dels sers humans entre sí i de les societats que s’integren.

Una Administració a l’altura dels temps que actua, ha d’acompanyar i promoure en benefici dels ciutadans l’ús de les comunicacions electròniques. Estos han de ser els primers i principals beneficiaris del salt, impensable fa només unes dècades, que s’ha produït en el camp de la tecnologia de la informació i les comunicacions electròniques, i les Administracions han de comprometre’s amb la seva època i oferir als seus ciutadans els avantatges i possibilitats que la societat de la informació té, assumint la seva responsabilitat de contribuir a fer realitat la societat de la informació.

Les tecnologies de la informació i les comunicacions fan possible acostar l’Administració fins a la sala d’estar dels ciutadans o fins a les oficines i despatxos de les empreses i professionals. Ens permeten relacionar-nos amb ella sense cues ni esperes. I fins i tot rebre serveis i informacions aliens a activitats d’intervenció administrativa o autorització; permetent als ciutadans veure a l’Administració com una entitat al seu servei i no com una burocràcia pesada que comença per exigir, sempre i per a començar, el sacrifici del temps i del desplaçament que imposa l’espai que separa el domicili dels ciutadans i empreses de les oficines públiques. Però, a més d’això, les noves tecnologies de la informació faciliten, sobretot, l’accés als serveis públics a aquelles persones que abans tenien grans dificultats per a arribar a les oficines públiques, per motius de localització geogràfica, de condicions físiques de mobilitat o altres condicionaments, i que ara es poden superar per l’ocupació de les noves tecnologies.

el futur

Siga esta iniciativa el començament per a donar eixe pas transcendental que facilite, en igualtat de condicions, la plena integració de les persones en la vida pública, social, laboral i cultural.

Campanya “Pensa-ho bé”

Dissabte que ve, 17 d’octubre, Madrid serà escenari, d’una manifestació convocada per grups neoconservadors confessionals contra l’avanç dels drets civils amb el suport de la Conferència Episcopal i del Partit Popular. En esta ocasió, el motiu serà manifestar la seva oposició al dret de les dones a decidir lliurement sobre els seus drets sexuals i reproductius, demandant la prohibició total de l’avortament a Espanya.

Les organitzacions signants creuen que es tracta d’un intent evident de manipulació política, l’objectiu real de la qual no és altre que el de ficar-se en la vida de les dones, estigmatitzant i criminalitzant el seu dret a decidir sobre la seva maternitat.

La societat no pot donar crèdit a les posicions ultraconsevadores i patriarcals que deslegitimen els drets fonamentals de les dones i, estan basats en una profunda desconfiança cap a l’autonomia i la capacitat de les dones a decidir sobre la seva pròpia vida i el seu propi cos.

En defensa d’una llei de terminis, com l’adoptada en bona part de la UE per governs d’esquerra i de dreta i, en vespres de la manifestació contra l’avortament, les organitzacions de dones criden a la reflexió, a través d’este vídeo sobre les conseqüències i repercussions que sobre la vida de milers de dones tindria atendre a les demandes dels grups anti-elecció.

Esta iniciativa estè avalada per les plataformes “Nosotrasdecidimos.org” i “Mujeres ante el Congreso

violència entre membres de parelles homosexuals

El passat 14 d’abril es va donar el primer cas, que ha trascendit públicament, de violència entre homosexuals casats amb resultat d’homicidi en la vícitma i, posterior suicidi de l’agressor, 

Amb relació a este fet, Mar em fa la pregunta: ¿què opines de la violència dintre del matrimoni gay, és violència de gènere o domèstica?és que jo no sé què pensar, no tinc suficients referències.

Be, una cosa és el que opine i altra és el que es considera legal.

Arguments legals.-

Legalment la violència entre membres de parelles d’homosexuals (ja siguen gays o lesbianes) no és considera violència de gènere. Per qué? doncs perque la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de decembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, només inclou a les dones víctimes d’agressions masclistes entre les seves beneficiàries, així que en el cas que la víctima haguera sobreviscut, no haguera pogut acollir-se a les ajudes d’esta llei.

– Per qué?

Doncs perque esta Llei té per objecte actuar només contra la violència que, com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui siguen o hagen estat els seus cònjuges o de qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, encara que sense convivència.

Per tant tota aquella violència provocada i patida entre membres distints als anteriors, com per exemple violència entre pares i fills, entre germans, entre fills i iaios, i per tant també, el cas que ens ocupa, NO es considerarà violència de gènere, sino domèstica, i no les serà d’aplicació esta llei, per la qual cosa tindran un tractament diferenciat en quant a drets d’informació, d’assistència social, d’assitència jurídica gratuïta, drets laborals i de seguretat social, drets de funcionàries públiques i econòmics. Tindran també una consideració diferenciada del tipus de delicte davant d’un mateix fet. Els jutjats encarregats de procesar aquestos pleits seran diferents si es tracta de violència de gènere o domèstica. La violència de gènere serà jutjada en els jutjats específics, anomenats jutjats de violència sobre la dona i la violència doméstica es jutjarà en els jutjats de família. Les mesures de protecció també seran dieferents en un cas o en l’altre.

I per qué este tracte diferenciat? 

Doncs perque el que s’ha volgut  amb La Llei de Violència de Gènere es donar resposta al nombre excepcional de dones que moren a les mans de les seves parelles,  xacra social que comporta segles de masclisme i patriarcat. 

  • Esta llei és específica i el que vol és sancionar el masclisme com mecanisme d’opressió i discriminació de l’home en una situació que genera inferioritat i desprotecció per a la dona. 

La meva opinió.-

Esta ha sigut una llei esperada des de feia molts anys i quan per fi, en el 2004, s’ha aprova, resulta que s’ha quedat curta. La realitat social ha canviat molt, afortunadament, i pareix que no ha donat temps a tindre en compte tots estos canvis, per la qual cosa ha deixat fora del seu àmbit realitats que  fins ara eren “invisibles” legalment, doncs a pesar de detectar-se algun intent d’agressió entre parelles d’homosexuals, entre elles no existia una unió legal en virtut de la Llei del Matrimoni Homosexual que el Govern va aprovar en 2005.

Tenint en compte tot estos canvis socials, i donat que la violència també existeix dintre de les membres de parelles del mateix sexe, pense que caldria fer una reflexió sobre el desemparament que pot caure sobre una de les parts de la parella, i promoure una modificació de la llei de violència de gènere, per a ampliar el seu àmbit d’aplicació a parelles homosexuales que pateixen el problema de maltractment.

Doncs sí Pedro, tot aquestos temes apunten a que la societat, lleis,recursos,…. tindran que anar canviant i adaptan-se “apressa” a les noves circunstancies i models familiars.

la nova llei de l’avortament

imagephp

Per una part i a favor el PSOE,IU,ICV, ERC y BNG, per l’altra i en contra el PP,CiU y PNV.

L’argument dels grups a favor: entenen l’avortament com un dret que les dones podran ejercitar baix la seua lliure voluntat en un termini que oscil.larà entre les 14 i les 16 setmanes. Un dret que deurà garantitzar el sistema públic de salut.

L’argument dels grups en contra: “El aborto es malo. Es malo para las mujeres y es malo para la sociedad. No puede ser un derecho para la mujer algo que es malo para ella. Frente al aborto, más vida”. Son paraules de Sandra Moreno, portaveu del PP en la subcomissió de l’avortament en el Congres.

Encara que IU,ERC, ICV y BNG proposen una llei de terminis de 20 a 24 setmanes, més amplia que la proposa el Govern, tot apunta a que la Llei eixirà avant i, en eixe cas serà el PP qui la durà al Constitucional.

El PP pareix estar còmode en l’actual llei, precissament en la matiexa Llei que Alianza Popular va dur també al Constitucional en els anys 80 sense cap d’èxit.

La meva opinió: Que l’avortament siga un dret de les dones, no significa que totes vagen a interrompre el seu embaràs, sino que, aquelles, que per unes raons u altres, tinguen necessitat de fer-ho, ho facen lliurement i en totes les garanties.

 

1980
1980

Fins l’aprovació de la Llei dels 80, moltes filles de detractors de l’avortament, embarassades, la gran majoria “gente pudiente”, se n’anaven a Londres a avortar i, a la resta li tocava complir amb la Llei vigent espanyola. 

 

Quanta falsetat!.Esta era la llei de l’embud, “Lo ample per a mi lo estret per a tu”.

Espere que esta Llei eixca avant.