Arxiu d'etiquetes: política

Llums i ombres

El passat 1 de novembre, l’escriptor japonés Haruki Murakami va rebre el premi literari Christian Andersen. El premi va ser lliurat en la cuitat danesa d’Odense, cuitat natal de l’autor que dona nom al premi.

El jurat va decidir otorgar-li el premi a Murakami per la  similitud amb el gènere literari d’Andersen i per l’habilitat de contar històries on combina magistralment, el realisme del dia a dia amb la màgia dels contes. Esta habilitat ha fet de l’escriptor japonés, un hereu apropiat de l’escriptor danés.

En el seu discurs, el novelista parla sobre el perill de l’exclusió dels extranjers i ho argumenta confrontant llums i ombres de les persones, la societat i les nacions.

A este respecte, Murakami diu que no importa lo alt que es contrueixquen els murs per a mantindre fora als estrangers, no importa quantes vegades reescrivim la història per adaptar-nos-la, al final, acabarem fent-nos mal i ferint-nos a nosaltres mateixa. Supose jo que este discurs aniria dirigit al govern actual danés per la seua posició d’estricta restricció a obrir fronteres als refugiats de Siria.

Continua dient que a vegades tendim a evitar vore les nostres ombres, evitem vore els nostres aspectes més obscurs, però així com una esculptura, com a figura tridimensional, presenta  llums i ombres en  les diferents cares, també nosaltres  poseïm llums i ombres. Llums que no generen ombres, no són llums reals.

Finalment, diu que hem d’aprendre pacientment a conviure amb les nostres ombres i observar cuidadosament aquelles que viuen amb nosaltres. “Algunes vegades en l’obscuritat del tunel has d’afrontar el teu costat obscur”.

Simplement genial el discurs de H. Murakami.

(Post basat en l’article publicat en el periòdic the guardian de l’1 de novembre de 2016, que m’ha fet recordar la visita a la casa natal – museu de Christian Andersen en la cuitat danesa d’Odense, en el viatge a Dinamarca en l’estiu de 2015)

https://www.theguardian.com/books/2016/nov/01/haruki-murakami-hans-christian-anderdersen-prize-speech-outsiders#img-1

Museu dehans christian andersen
Museu de Hans Christian Andersen. Juny 2015. Viatge a Dinamarca

 

Anuncis

venta de fum

“El Vendedor de humo” es un curtmetratje d’Animació realitzat íntegrament pels alumnes de http://www.PrimerFrame.com. amb un premi Goya, en la secció de millor curt d’animació en 2013.

La història pot resultar-nos molt familiar en estos moments, ja que critica a una societat en la que prima l’apariència i on la picaresca campa per ample. “El vendedor de humo” és el protagonista principal, on no s’asocia amb cap polític en concret, ja que preferixen que cada espectador li pose cara al protagonista.

‘El vendedor de humo’, mostra fidelment  la realitat.

Molt bo!.

 

ato sempre darrere

Com tots els dilluns a les cinc de la vesprada, he aparcat el cotxe en el parking de l’EOI, he obert la porta del maletero i he fet l’habitual intercanvi d’ato: Ampolla d’aigua buida i borsa de tapers, per  motxilla dels llibres d’anglés.

Avuí, quan he agafat la motxilla m’ha paregut que pesava un poc més de l’habitual, però enseguida he rebutjat eixe pensament. Per què havia de pesar més, duent el mateix material de sempre? m’he preguntat.

Ja en classe i, mentres parlava amb  el company que tenia al costat he anat traent els llibres i llibretes de la motxilla, i quina ha estat la meva sorpresa que entre tot els llibres de text, m’ha aparegut el llibret de festes de Sella d’enguany!!!. No m’ho podia creure, gaire un quilo de paper satinat a tot color a classe d’anglés. Amb raó pesava tant la ditxosa motxilla!!!.

Be, ha servit per fer unes rises amb el company, i per a donar a coneixer el poble de Sella.

Valga esta anecdota per a mostrar-vos la quantitat d’ato que diariament m’enduc darrere quan eix per la porta de casa a les 7 del matí i, al meyns, dues vegades a la setmana arribe passades les 7 de la vesprada a casa. Qué puc fer si m’agrada tant viure al poble…

Que si bolso amb totes les pertenències personals que puga necessitar al llarg del dia, des de cartera amb diners i tarjetes, fins a les claus, mocadors, ulleres, mòbil, borseta d’aseo, entre altres.

Que si bolsa amb els tàpers per a dinar. Clar ara em toca dinar allí, si vull fer-ho a una hora raonable, i tot gràcies als polítics de torn del govern central que amb l’afan de traure el pais avant, s’han empenyat en pagar meyns als funcionaris i fer-nos treballar més. Qué listos són els polítics, la majoria d’ells sempre donant exemple d’honestitat, esforç, humiltat i ben fer. En fi, que diariament ens toca dinar “baix braç” .

Be, i ahí no queda la cosa, ja dic, els dies que tinc classe d’anglés per la vesprada, que son un parell a la setmana, també toca endur-me la motxilla amb els llibres i material escolar ( avuí completat amb el llibret de festes de Sella d’enguany).

No res, sempre carregada com una burra, a trenca coll.

Pensan-t’ho be tampoc hi ha tanta diferència amb la dòna de la imatge

images

eficient i elegant

Quan els esforços d’una empresa es centren en inventar una solució energètica moderna, inteligent, eficient, simple i barata el resultat és este:

Soltech Energy Sweden AB, una empresa sueca, amb seu en Estocolm, que ofereix  solucions d’energia solar eficients i elegants en forma de teules transparents per a cases individuals i  propietats comercials.

soltechenergy

Mentres tant, ací, el Govern Central continua amb les reunions amb els presidents de les cinc grans elèctriques, les entitats financeres i les representants d’associacions de consumidors per millorar el procediment amb el qual es fixarà el rebut de la llum a partir d’abril del 2014, qué amb tota probabilitat es veurà de nou incrementat, ofegant cada dia més al particular i beneficiant als lobbies energètics i financiers.

http://economia.elpais.com/economia/2014/01/08/actualidad/1389187448_093137.html

 

no a la reforma local!

Comence esta entrada amb una de les preguntes que, Amparo Sampedro, alcaldessa del municipi de Rocafort, es planteja huí al seu blog:
“Em pregunte quants veïns i veïnes del meu poble coneixen l’abast del projecte de “Llei  de Racionalització i Sostenibilitat de la’Administració Local” que ja està en el Senat i que tant els va a afectar”
(Moltes gràcies @Sotano29 per la informació facilitada sobre el blog de Amparo Sampedro, la considere una gran troballa que a partir d’avuí seguiré de prop).
 
I és que,  avuí 12 del 12 a les 12h,  la Comissió d’Alcaldes, plataforma integrada pels edils contraris a la reforma local, ha cridat als ciudatans a concentrar-se i manifestar-se davant dels seus ajuntaments contra eixa norma considerada privatitzadora i centralitzadora.
 
Jo he volgut unir-me a eixa manifestació i, junt als meus companys ens hem concentrat a plaça de l’Ajuntament de Xàbia, per a escoltar i donar suport al manifest de rebuig que, l’Alcalde de l’entitat local d’on treballe ha fet públic amb la seva lectura.
 
I ens hem manifestat, dic, perquè està previst que el proper 16 de desembre,  el projecte de Llei passe al Senat per a la seva aprovació com a Llei Orgànica i, entrada en vigor l’1 de gener de 2014.
 
No entraré a enumerar les nombrosos canvis que s’aveïnen, doncs ja vaig parlar sobre eixe tema en el post del passat 30/09/2013.
M’agradaria només, centrar-me en una de les modificacions que ha patit la norma des de l’estiu fins avuí i, que afecten a Serveis Socials.
 
Modificació:

Una de les més importants és la modificació de la disposició transitoria segona del Projecte, en matèria de transferències de serveis socials a les Comunitats Autònomes, en la que, atenent a la lectura d’un text de Rafael Jiménez Asensio (Doctor en Dret per la Universidad del País Basc, Consultor institucional, Profesor universitari i Advocat) els legisladors s’han adonat que, desmantelar els serveis socials municipals  pocs mesos abans de les eleccions municipals, era un suicidi polític. I, per tant, s’ajorna  eixa transferència fins el termin màxim del 31 de desembre de 2015, moment en el que , es diu que les Comunitats Autónomes asumiran la titularitat de la competència”. Tot apunta a que la inconstitucionalitat d’este incís es obvia. En este impàs, des de l’entrada en vigor de la Llei i la efectivitat plena de tal transferència (¿algú s’ha parat a pensar en el “lío” que suposarà transferir eixes competències de milers i milers de municipis a las CCAA?, en especial la nostra que està a punt de la “bancarrota”?), cap presumir que els governs autonòmics deuran iniciar un pla de evaluació, reestructuració i implantació dels serveis en el territori, que seria plenament aplicable a partir de l’1 de gener de 2016.  Es rebaixa, doncs la presió inmediata sobre els serveis socials municipals a curt termini, però no s’aclarixen cap de las incògnites que estaven presents.

 
La reflexió:

En un dur marc de crisis econòmica com el que estem vivint, esta és una matèria enormement sensible sobre la que s’hauria de treballar de forma exquisita. Un mal pas en una mala dirección (i el Projecte camina por eixe camí ) pot tindre efectes letals, no només per a el sistema de prestacions socials, sino per a la pròpia legitimitat i confiança dels ciudatans en les institucions.

Per això jo dic: No a la reforma local plantejada d’esta forma!

 

la reforma de l’Administració Local i pèrdua de drets i llocs de treball

El fals debat sobre els sous d’Alcaldes i Regidors està sent utilitzat per desviar el coneixement de l’opinió pública de la nova retallada de serveis que hauran de suportar els veïns i veïnes de les nostres localitats.

El projecte de REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL presentat pel govern suposa un veritable pla d’ajust en el qual a més de la destrucció de milers de llocs de treball s’eliminaran un gran nombre de serveis públics.

Però a més dels sous dels Alcaldes i Regidors quines seran les CONSEQÜÈNCIES DIRECTES QUE TINDRÀ LA REFORMA?? Si tens ganes de saber-ho acompanya’m un moment en este post.

Unknown-5

ELIMINARÀ ELS SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS.

En el termini d’un any, a contar a partir de l’1 de gener de 2014, desapareixeran i retallaran els serveis per a l’atenció a les persones en situació de necessitat social, de dependència, amb discapacitat, en desocupació sense subsidi, i altres col·lectius en desavantatge social i econòmica. Ja no tindrem dret a disposar de l’atenció dels professionals dels serveis socials davant situacions de necessitat.

Es constatarà una extremada ambigüitat en la determinació de funcions i prestacions en l’anomenada “Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació de risc o exclusió social”.
Atentarà contra l’autononia local i eliminarà l’atenció primària des de l’administració local comportant un greu perill per a la cohesió i pau social.
El desmantellament dels Serveis socials suposa retrocedir al model de la beneficiència franquista preconstitucional i discrefional.

ELIMINARÀ ELS SERVEIS EDUCATIUS MUNICIPALS: ESCOLES D’ADULTS I INFANTILS, GUARDERIES MUNICIPALS i ESCOLES DE MÚSICA I DANSA.

Els centres educatius desapareixeran, passant la Comunitat Autònoma a decidir quins manté i en quins municipis, establint ciutadans de diferents categories i drets.

ELIMINARÀ ELS SERVEIS DE SALUT MUNICIPAL
Molts municipis han tingut accés a serveis de salut i assistència sanitària gràcies a la col·laboració entre els Ajuntaments i Mancomunitats amb les Comunitats Autònomes. També s’impedeix el desenvolupament de programes de salut pública i promoció de la salut, que els ajuntaments tenen en marxa: salut i majors, suport a les associacions de salut vinculades a diferents síndromes i malalties, drogodependències, etc.

ELIMINA LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT I L’ASSISTÈNCIA A DONES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Queda sense efecte l’Article 28 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, que habilitava als Ajuntaments a prestar entre altres serveis de promoció de la dona. Esta reforma impedeix que els Ajuntaments mantinguen els serveis d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere i els programes de promoció de la igualtat entre dones i homes.

ELIMINA LES OFICINES D’INFORMACIÓ Als CONSUMIDORS:
Elimina la competència municipal en defensa dels consumidores i usuaris, la qual cosa posa en perill el manteniment de la Xarxa d’Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC).

COST EFECTIU DELS SERVEIS
La reforma estableix un concepte general de “Cost efectiu dels serveis, que servirà per medir el cost i obligar a la privatització si no compleixen l’objectiu. Es farà sense tenir en compte la qualitat del servei; les condiciones salarials dels professionals que ho presten; així com les circumstàncies geogràfiques, de població, realitat econòmica de cada municipi o província.

MANCOMUNITATS I XICOTETS MUNICIPIOS
Amb la reforma perilla el manteniment de les Mancomunitats que permetia als Ajuntaments xicotets prestar de forma conjunta serveis als seus ciutadans. Actualment les Mancomunitats presten: El 47,6% de les mancomunitats presten serveis socials, el 43,9% de les 1024 mancomunitats registrades presta serveis educatius, el 24% presta serveis sanitaris. Hi ha a més mancomunitats que presten serveis bàsics, com la recollida de brossa, o el manteniment dels carrers i dependències. Es posa en perill les garanties d’habitabilitat i convivència de moltes zones rurals.

ELIMINA ELS SERVEIS D’ORIENTACIÓ LABORAL I FORMACIÓ PER A l’OCUPACIÓ
S’impedeix que els Ajuntaments mantinguen els serveis de suport i formació per a la cerca d’ocupació dels seus ciutadans, precisament quan estos són més necesaris que mai i complementaris als prestats per comunitats i l’INEM.

DESTRUCCIÓ D’OCUPACIÓ PÚBLICA

S’accelerarà la destrucció d’ocupació pública, que fins avui afecta a 98.200 llocs de treball en el sector de l’Administració Local (el 14,91% del sector). L’aplicació d’estes noves retallades podria afectar a prop de 200.000 ocupacions públiques. Limitarà també la capacitat de negociació de les condicions laborals del personal al servei de les entitats locals.

LIMITA L’AUTONOMIA MUNICIPAL

La reforma envadix competències dels Estatuts de Autonomía en matèria local, així com altres legislacions de caràcter sectorial sobre immigració, dona, educació, etc. Subordina el paper dels Ajuntaments a Diputacions i Governs Autonòmics, limitant la capacitat de prestar serveis als ajuntaments encara que tinguen capacitat econòmica per a això. El projecte aprovat el passat 6 de setembre al Butlletí de Congrés dels Diputats remet a una posterior llei que entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2014.

El conter enrere ha començat.

injusticia-social

Font:

Projecte de Llei de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local

reset, coneiximent i mediocritat

Tres paraules resumirien pefectament els articles de premsa que hui, dia gelat de Sant Blai, he tingut el goig de lleguir des de darrere del cristal del balcó de ma casa.

Una d’elles es RESETEJAR. L’altra, CONEIXIMENT. I per últim MEDIOCRITAT.

Els articles, parlen sobre la situació de crisi estructural que hi patim, una crisi que no només s’exten a l’ambit públic, social i econòmic, sino també al individual, al de mentalitats, i de valors personals. I en este contexte, les paraules anteriors jugen un paper esencial.

Resetejar, (paraula que significa reposar o reiniciar). Resetajar l’economia per a desfer-nos d’alló caducat i deixar pas a lo nou. Nous models econòmics impulsats per l’ingeni, la tecnologia, la invenció i el talent. Un reset que ens conduiria de l’economia industrial a l’economia del coneiximent. I ací entra la segona paraula clau dels articles, Coneiximent.

Coneiximent basat en les idees, la innovació i el talent. En l’acció de no deixar mai d’aprendre, i en la capacitat de pensar i raonar amb lògica propia. Coneiximent com a principal mitjà de producció en un futur.

Però de moment, ni es reseteja res, enfontsant-nos cada vegada en un clavegueram , ni el coneiximent té oportunitat de donar els seus fruits per la impossiblitat dels creadors de poder desenvolupar el seu talent.

El no resetejar fa que una vegada i altra estiguem donant solucions impropies i inadequades als problemes. Perquè som curts de mires i estem donant solucions de sempre a problemes nous. El resultat, un fracás absolut. Un problema nou mai podrà ser resolt amb una solució caduca.

L’espai del coneiximent que hauria de ser ampli i fèrtil, cada vegada més és invadit per una mediocritat intelectual que, com una taca d’oli, s’exten per totes els àmbits de la vida pública i privada.  Una mediocritat , que ens condueix a passar més de 2hores davant la TV mirant programes brossa.Una mediocritat que ha conduit a un pais democràtic a tindre les taxes de fracàs escolar més elevades del mon, (després de dur a terme set reformes educatives, quina pitjor que l’altra);  Mediocritat també d’un país que ha permès, fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l’excel · lència fins deixar-li dos opcions: marxar o deixar-se engolir per la imparable marea grisa de la mediocritat.Mediocritat d’un país on en les institucions públiques es troben dirigents polítics que, en la majoria dels casos, mai han exercit les seves respectives professions, però que han trobat en la Política la més rellevant forma de vida.

I és que, en un món on la informació i el coneixement s’expandeix de manera exponencial, a priori, ens portaria a pensar que el debat també s’hauria d’incrementar, tant en termes qualitatius com quantitatius. No obstant això, en els  mitjans socials la majoria del debat que domina, es fonamenta bàsicament en l’opinió binària m’agrada o no m’agrada.

Hem d’admetre que,  el trionf és dels mediocres.