Algunes reflexions davant del 7 de juny sobre els polítics, la política i les eleccions.
Crec que, l’obstacle més creixent és l’escepticisme popular en relació amb la política i els polítics, la repudia creixent dels missatges que es queden en meres paraules, que no es traduïxen en actes.
La gent comú i corrent està farta del sistema polític tradicional i vol coses noves, vol canvis, vol noves formes de fer política, vol una política sana, vol transparència i participació, vol recuperar la confiança,……….. o no?.
Solem navegar políticament sense brúixola. Molts es pregunten per quins motius la majoria de la gent seriosa, honesta i decent no incursiona en política partidista. La resposta podria ser el desgast físic, mental i anímic que representaria per a aquells, les intencions dels quals, veritablement, són per a redreçar la nau del governs de les distintes entitats.
Però per qué, quan eixa gent seriosa, honesta i decent decideix presentar-se a les eleccions, no logra la majoria per a poder governar¿?¿?
Quan mire al meu voltant i veig governants comprant vestits i peces personals, atorgant regals a familiars i afins, recalificant terrenys irrecalificables, sobornant, i comentent un llarg etcétera d’il.legalitats……….. m’avergonyeix.
Que llàstima notar que més són els “polítics professionals” que els professionals interessats en política.
I al no interessar-me tampoc la política partidista reconec també el meu grau de culpa, encara que servir al teu poble, comunitat i/o pais i, sacrificar-se per ell, no implique ser un permanent o conjuntural assalariat del govern.
La democràcia és el millor sistema de govern i hem de defensar-la coste el que coste per això, és molt important anar a les urnes, sempre haurà un partit que ens satisfaga, en cas contrari sempre haurà la possibilitat d’emetre un vot en blanc.
L’avantprojecte de Llei d’Interrupció voluntària de l’embaràs.
El dijous, 14 de maig, el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de Llei d’Interrupció de l’embaràs i, els ha faltat temps, a qui s’oposen a la despenalització de l’avortament per motius ideològics o religiosos, així com al grup de l’opossició, (que ha anunciat un recurs d’inconstitucionalitat), per a llançar els seus dards contra el projecte de reforma de la llei que ho regula.
L’articulat de la normativa tendeix a crear les condicions legals i sanitàries perquè, la sempre traumàtica decisió d’avortar es faça amb la màxima responsabilitat, disposant la dona d’informació i assessorament suficients per a seguir endavant o per a reconsiderar la seva decisió i tornar-se’n enrere.
L’actitud de l’Església i dels cridats grups provida és admissible com pauta de conducta pròpia, però rebutjable si pretén imposar-se a la resta de la societat i fins i tot al propi Estat.
És una singularitat de l’Espanya democràtica que les lleis modernizadores en matèria de moral i costums siguen iniciativa de l’esquerra i que la dreta política s’opose per principi, encara que després acabe per acceptar-les.
El projecte està en línea amb les lleis vigents en 20 països de la UE amb Governs de divers signe. A diferència de la llei vigent, la nova aborda el problema de l’avortament en la seva integritat, no tant en el marc del Codi Penal, com en el preventiu d’una Llei de Salut Sexual i Reproductiva.
Per si tens curiositant en saber qué diu l’anvanprojecte aprovat, fes click en el següent enllaç:
Però, si no tens ganes de lleguir, ací tens resumit en la taula comparativa les principals diferències.
Taula comparativa: les principals diferències
any 1985
Llei de l’avortament actual (1985)
Llei d’indicacions: Constituïx un delicte despenalitzat en tres supostos: si l’embaràs és fruit d’una violació -es permet en les 12 primeres setmanes de gestació-, si el fetus presenta greus tares físiques o psíquiques -el termini és de 22 setmanes- o si hi ha perill per a la vida de la mare o per a la seva salut física o psíquica -en aquest supost no hi ha temps màxim-.
Sanitat: Menys del 3% dels avortaments es practiquen en centres públics. Algunes comunitats, financen aquests serveis en altres centres.
Penalitzacions: Un avortament fora de la llei podria enviar a la presó al metge -de 1 a 3 anys- així com quedar inhabilitat entre un i sis anys. Per a la dona, podria haver pena de presó, de sis mesos a un any, o una multa.
Llei de terminis: L’avortament serà lliure fins a les 14 setmanes. Fins a les 22 setmanes si hi ha greu risc per a la vida o salut de la dona o greus anomalies en el fetus -si es descobrixen anomalies incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu i incurable no hi ha límit. En aquest cas, un comitè mèdic dictaminarà la seva pertinència.
Sanitat: La sanitat pública sí garantirà la pràctica de l’avortament o, almenys, ho finançarà en centres privats concertats.
Penalitzacions: Desapareix la pena de presó per a la dona que interrompa fora dels casos permesos. Es preveuen multes que dependran de les circumstàncies. Per al metge, presó d’un a tres anys i inhabilitació d’un a sis.
Com es pot pomprovar, és la dona, i ningú més, la qui ha de decidir sobre alguna cosa tan íntima com el seu embaràs. Sense tutelaje de tercers, però amb tota l’ajuda i assistència necessàries.
Pel que fa al grup de l’opossció doncs, fa el que toca fer: oposar-se, presentar recurs d’inconstitucionalitat, (a l’igual que va fer amb la Llei 1/2004 Integral contra la Violència de Gènere, i que al final va pedre); i poc a poc amb el temps acceptarà la normativa a l’igual que va fer en la Llei actual que data de 1985.
Pel que fa a l’esglèsia, doncs si s’oposa i llança el crit al cel respecte a este tema, bona senyal: Senyal que anem progressant.
I, poc a poc i, pas pas esperemque esta normativa vaja avant i finalment adquereixca rang de Llei, i així tota aquella dona que ho necessite puga fer ús d’ella amb totes les garanties legals i sanitàries.
Fent zaping, per buscar alguna película o programa interessant per a passar la nit de l’últim dia d’abril, em detinc sorpresa en un documental que emiteix Canal+ denominat, Chus Lago: Sola ante el hielo.
Documental on Canal+ segueix els passos, al llarg de dos anys de preparació i entrenament, de l’alpinista gallega Chus Lago en el repte de recórrer una distància de 1.200 quilòmetres lineals – els quals separen la Badia d’Hèrcules, en el mar de Wedell, fins al Pol Sud- en solitari i suportant temperatures d’entre 50 i 80 graus sota zero, en només 58 dies.
perfil ruta
Chus Lago, de 44 anys, va començar la seva travessia al novembre de l’any passat amb l’única companyia d’un trineu de 150 kg., en el qual duia tot el necessari per a l’expedició i una vídeo-càmera amb la que es va servir per a gravar tota la seva travessia. En ple estiu antàrtic, amb llum les vint-i-quatre hores del dia i suportant tempestats amb vents huracanats i fines capes de neu sobre plaques de gel, Chus va aconseguir arribar al seu objectiu, convertint-se així en la primera dona espanyola a conquistar el Pol Sud Geogràfic.
Muntanyenca viguesa, té un impressionat palmarés, on el que cal destacar que és la primera dona espanyola i la tercera del mon en arribar a el Everest sense l’ajuda d’oxigen artificial en 1999.
Chus Lago
No coneixia absolutament res d’esta dona muntanyenca, mare de 2 fills, i regidora de medi ambient pel partit socialista al Ajuntament de Vigo, però des d’avui, Chus Lago és per a mi, un exemple de superació personal, de resistència física i sobretot mental, que no fa sino més que demostrar-me que res és impossible.
En l’ecuador de la primavera, en el treball, i per qüestions administratives, ja volen que anem presentant les dades de vacances per a l’estiu 2009. Doncs, a pensar quant, i com no!.., on anar? (encara que esta segona qüestió li’ls tinga sense cura).
Duc ja vàris anys amb ganes de visitar una illa que em torna boja; un illa que està fora dels itineraris habituals de vacances, fora del turisme de masses. Aquella persona que em conega un poc, pot ser haja adivinat ja el pais en qüestió, doncs no és la primera vegada que parle d’ell.
Islàndia, l’illa del nord d’Europa.
L’admiració que professe per este xicotet pais és desmedida, la qual cosa ha fet que publicara ja un post en el meu blog. (fes clic ací per a veure l’entrada).
En 50 anys ha passat de ser ú dels països més pobres de la Terra a fer tantes inversions en l’extranger que ha fet creixer als bancs a més velocitat que els de qualsevol altre país; però clar!, com sempre, les presses no sòn gens bones ni aconssellables, i tot eixe creiximent tan ràpid i desmesurat ha provocat una hecatombe econòmica que l’ha conduït en pocs mesos a la “bancarrota”, forçant, en gener de 2009, a la dimissió del seu primer ministre, membre del partit conservador en el poder des de 1991.
Ahir es van celebrar les elecccions generals i, Islàndia va donar la victòria a l’esquerra.
Johanna Sigurdardottir
La primera ministra provisional, Johanna Sigurdardottir, es va proclamar ahir guanyadora de les eleccions. La coalició de socialdemòcrates i ecologistes ha obtingut 34 escons, una majoria de tres en el Parlament de 63 diputats. Els socialdemòcrates van treure 20 escons, i els esquerrans ecologistes, 14.
Sigurdardottir, de 66 anys, és partidària d’entrar en la UE, i ha dit que creu que assolirà un acord amb els seus socis, menys entusiastes, perquè el país iniciï el camí d’entrada a la Unió, per al que consultaria també als islandesos en un referèndum.
No res, enhorabona Johanna, i …sort !!!,
Mentres tant, jo espere ansiosa conèixer el teu pais.
Durante estas vacaciones de Semana Santa y Pascua han tenido lugar en mi localidad, una serie de acontecimientos con cierto tufo a rancio que creía yo que, con el tiempo habíamos superado.
En Semana Santa tuvimos la recuperación de algo llamado la “Salpasa”, no sé demasiado bien de que se trata pero según me han dicho es una práctica religiosa de la época pre-constitucional (es decir de la época franquista), en la que el cura va por las casas pidiendo comida para los pobres o algo así. Vaya!
En Pascua hemos tenido la recuperación del castellano en el primer discurso de la alcaldesa para dirigirse al pueblo de Sella, que dicho sea de paso, somos tod@s 100% valenciano parlante. Vaya!. Claro no iba a hablar en valenciano, que eso es de palurdos, y de pueblo; con la de gente que dicen que vino de fuera, de la capital, todos mudados, (Uy!, que no sé como se dice en castellano), así, de domingo de ramos, que quien no estrena no tiene manos. Cómo iba a hablar en valenciano¿?¿?¿ Y que no la entendieran¿?¿?¿ Flataría más!!! Con este gesto me da que pensar a mi, que soy de pueblo y palurda, que lo que le importa en realidad es que la entiendan fuera, los del pueblo con que la voten, ya es suficiente.
Pues nada, que aunque no sepamos hacer la O en un canuto, en castellano y bien mudados, que el hábito hace al monje.
Primer va ser la grip, li va seguir el mal de gola, al poc temps, la faringitis, i els virus estomacals, i quan pareixia que l’hivern havia passat i amb ell, totes les malalties hagudes i per haver, apareixen amb la primavera, els primers símptomes de la gran temuda al.lèrgia: Els estornuts, els mal de caps, els ulls plorosos,… està clar, no hi ha cos humà que puga soportar tota esta misèria.
l'hivern
I és que el d’enguany, ha sigut un dur i llarg hivern i, ací a Sella, al meu poble, ja s’han començat a vore els primers afectats d’esta interminable i crua estació.
Ú d’ells ha sigut el nostre alcalde, que pobre!, ha tingut que dimitir per qüestions de salut; ja dic, no m’extranya gens, perque ja es veia vindre, doncs el temporal no ha sigut per a meyns, ara que segons dieun els metereòlegs, els pijors mesos seran els de ben entrada la primavera, sobretot pels elevats nivells de polen en l’aire.
No res, dessitjar-li de tot cor que es millore, i que no pateixca de res, que tot anirà avant, siga com siga.
neu en les muntanyes
Ara només cal donar l’enhorabona a l’alcaldessa en funcions i demanar-li que estiga a l’altura de les circumstàncies, recordar que és la primera que té Sella, i la responsabilitat és doble: com a dona i com a alcaldessa.
Recordar-li també que, com a mesures de prevenció per a evitar contraure malalties propies d’un dur i llarg hivern, el més aconsellable seria dur un tractament diari a base de serietat i rigurositat, responsabilitat pública, transparència, participació, diàleg, eficiència i diligència i sobre tot, molt de sentit comú,…perque encara que estem en primavera la neu continúa en les muntanyes.
En gener de 2007 s’aprovà, a l’Estat Espanyol, la Llei de dependència, llei dirigida a les persones que es troben en situació de dependència, és a dir, persones majors dependents; discapacitats moderats, severs o grans depenents; Xiquets menors de tres anys amb problemes de dependència; Persones amb discapacitat psíquica, intel·lectual i amb malaltia mental depenents.
Dos anys després, en 2009,i ací a la Comunitat Valenciana, han començat, amb conta gotes, a concedir-se les primeres ajudes a aquelles persones que han tingut la sort de no morir-se, perque molts d’ells han faltat sense cobrar un duro a pesar de tindre reconegut el dret a estes ajudes.
(En altres comunitats autònomes estes ajudes ja fa més d’any i mig que van cobrant-se)
En Març de 2007 s’aprovà, a la Comunitat Valenciana,La renta garantida de ciutadania. Esta ajuda es configura com una prestació econòmica dirigida a unitats familiars que no tenen recursos suficients per a mantenir-se, permetent la seva inserció sociolabora. A pesar de la seva definició tan general i ampla, els requisits per a poder accedir a ella són bastant estrictes, i el seu objetiu és atendre als sectors socials més desfavorits. Doncs be, a pesar de les innumerables sol.licituts formulades , a pesar de que van destinades a les persones més necessitades de la nostra societat, a data d’avui, encara no han cobrat un duro.
(La Comunitat Valenciana ha sigut l’ùltima de l’Estat Espanyol en aprovar esta llei; en altres comunitats duen més de 5 anys amb esta norma en vigor i amb funcionament efectiu).
I a qué ve tot este rotllo, doncs a que hui dia 22 de març apareix publicat en primera plana del suplement de la Comunitat Valenciana del diari el País, la següent notícia “El Consell subvencionará a las mujeres que no aborten”, on el Conseller de Benestar social manifesta que destinarà una inversió de 2,3 milions d’euros a finançarà programes de suport a joves embarassades en risc d’exclusió social, i jo NO M’HO CREC, NO, NO M’HO CREC, i per qué ¿?¿¿ doncs precissament per l’experiència professional diaria d’atendre a les persones més desfavorides que esperen extenuades cobrar els imports de les ajudes esmentades a les que tenen dret.
ja n’hi ha prou
Per favor, ja està be de generar falses expectatives als que meyns tenen.
No tracteu amb menyspreu a esta pobra gent, doncs meriex el mateix respecte que qualsevol.
Ja n’hi ha prou de mentides que tan solament beneficien als vostres interessos particulars i partidistes.
Per una part i a favor el PSOE,IU,ICV, ERC y BNG, per l’altra i en contra el PP,CiU y PNV.
L’argument dels grups a favor: entenen l’avortament com un dret que les dones podran ejercitar baix la seua lliure voluntat en un termini que oscil.larà entre les 14 i les 16 setmanes. Un dret que deurà garantitzar el sistema públic de salut.
L’argument dels grups en contra: “El aborto es malo. Es malo para las mujeres y es malo para la sociedad. No puede ser un derecho para la mujer algo que es malo para ella. Frente al aborto, más vida”. Son paraules de Sandra Moreno, portaveu del PP en la subcomissió de l’avortament en el Congres.
Encara que IU,ERC, ICV y BNG proposen una llei de terminis de 20 a 24 setmanes, més amplia que la proposa el Govern, tot apunta a que la Llei eixirà avant i, en eixe cas serà el PP qui la durà al Constitucional.
El PP pareix estar còmode en l’actual llei, precissament en la matiexa Llei que Alianza Popular va dur també al Constitucional en els anys 80 sense cap d’èxit.
La meva opinió: Que l’avortament siga un dret de les dones, no significa que totes vagen a interrompre el seu embaràs, sino que, aquelles, que per unes raons u altres, tinguen necessitat de fer-ho, ho facen lliurement i en totes les garanties.
1980
Fins l’aprovació de la Llei dels 80, moltes filles de detractors de l’avortament, embarassades, la gran majoria “gente pudiente”, se n’anaven a Londres a avortar i, a la resta li tocava complir amb la Llei vigent espanyola.
Quanta falsetat!.Esta era la llei de l’embud, “Lo ample per a mi lo estret per a tu”.
de gènere 