Arxiu d'etiquetes: salut

els personatges

En el conte de “El Carruatge” han intervingut:

  • Els cavalls, donant vida a les emocions.
  • El xòfer, donant vida a la ment.
  • El carruatge, representant al físic.
  • Maria, la terapeuta Gelstalt.
  • Jo, la que intenta seure a la cadira del som del carruatge.
  • El veterinari, donant vida al metge.
  • I, finalment les pedres i cantals contra les quals han col.lisionat els meus cavalls, donant vida a aquelles persones que, amb les seues paraules, silencis i amenaces m’han llastimat com mai en la vida.

Continue preparant-me per a conduïr el carruatge des del som, en silenci, sense pressa, començant a vislumbrar eixe futur no molt llunyà que només des de dalt es pot vore com s’arrima.

Fora pedres al pas del meu carruatge, no mereixeu el contacte de les ferradures dels meus cavalls!

Anuncis

el carruatge

– Maria, rendida estic de tant pujar i baixar dels cavalls al carruatge  , i del carruatge als cavalls (Li vaig manifestar a la terapeuta Gelstalt).

– Perfecte Amparo!!! Eixa és la idea, anar domant i portant les rendes dels cavalls. És normal que estigues rendida, el treball és dur i cansa…però  a la llarga, recompensa. (Em va contestar Maria).

El carruatge:

Conjunt format per 6 cavalls,carruatge i xòfer.

Jo solia anar damunt dels cavalls. Eren cavalls tan enèrgics i vigorosos que, la sensació que experimentava quan s’enfilaven cap avall per fortes pendents, era salvatge i irracional.  Una descàrrega d’adrenalina bestial que, tot i que hores més tard em deixava extenuada i consumida, no m’acovardia, i repetia la perícia una i una altra vegada. Però, esta pràctica tant emocionant, havia anat desfent la meva columna i  minvant la meva estabilitat.

Era moment de canviar. És per això que, per indicacions de Maria,  havia de deixar els cavalls i anar pensant en ocupar els seient superior del carruatge. Un nou lloc que suposaria, deixar els cavalls baix les ordres del xòfer i éste, baix les meves pròpies.

Difícil quefer.

(Recorde dies enrere, abans d’encontrar a Maria, que vaig anar a la consulta d’un veterinari per a que em donara algún fàrmac per tranquilizar als animals. D’allí vaig eixir amb unes píndoles del tamany d’un sigró  i amb unes indicacions a seguir durant més de sis mesos.  Uns calmants que suministrats a diari canviarien la conducta dels cavalls. Ni una píndola! Ho confese. Ni una píndola vaig ser capaç de donar als cavalls. No podia embadalir d’eixa forma tant violenta i contundent als pobres animalets).

Encontrar a Maria poc després, va ser la millor troballa en anys. Un nou enfoc totalment distint als convencionals,  estan fent possible dur un control sobre els cavalls, només donant les ordres pertinents al xòfer: A dreta, a esquerra, més  de pressa, més a poc a poc…

A més a més, les vistes des de dalt són encissadores. Una certa altura em permet vore el paisatge amb perspectiva, identificant les pedres i cantals contra els quals han col.lisionat els meus cavalls. Figures que a ras de terra semblaven escultures, i que han esdevingut en  cudols que de no adonar-me’n a temps hagueren acabat amb els meus animalets.

A punt han estat!.

oli d’enguany

L’oli d’oliva es u dels símbols màxims del  Mediterrani junt a les parres i les figueres. L’origen de la producció d’oli d’oliva s’ha de buscar en les costes del llevant mediterrani.

Un any dedicat al conreu de les olives culmina en el tast de l’oli novell. És un moment molt important doncs si no ix bo, se’l destinarà a usos distints als culinaris, com per exemple per a fer sabó.

Ací al País Valencià es sol dir que l’oli més bo és l’obtingut de la varietat blanqueta, que és una oliva xicoteta que no arriba a fer-se mai negra. Els més entesos diuen que per a que l’oli siga bo ha de ser clar i transparent; la dita “un oli claret com l’or” expressa a la perfecció aquesta exigència.

Té diferents usos, tal com  preparar  amanides, fregir o coure distints aliments (arroços, creïlles, hortalizes,…); adobar aliments en conserva o,  barrejar-lo amb suc de llima per a fer una espècie de vinagreta. També es solen barrejar amb herbes com ara: romaní, alfàbrega, etc. per a produir olis aromatitzats.

A mi de la manera que més m’agrada és cru amb pa i sal. Pa torrat amb oli i sal és per a mi l’esmorzar perfecte.

Anit vam provar l’oli d’enguany, un oli novell exquisit.

banal i resilent

Reconec que les entrades que publique al bloc podrien calificarse de banals pel poc valor i falta de contingut. Són entrades molt personals. El caràcter específic de gènere amb el qual va nèixer este bloc, ha anat paulatinament desapareixent per a convertir-se en trivial i també introspectiu.

Sóc conscient.

El bloc podría haver-se convertit en un lloc de protesta, de reivindicació però, finalment ha esdevingut en una espècie de refugi, on desconectar de les llargues jornades laborals, de les dures notícies diaries sobre economia; dels múltiples retalls, i poc a poc ha anat evolucionant, conscientment, cap a esta direcció per qüestió de higiene o salud mental, diria jo.

Diariament, estic en contacte en la cara més dura de la crisi, (estem en primera línea) intentant donar resposta als cada vegada més necessitats, amb els cada vegada també escasos recursos; no desconectar, seria una temeritat per la meva part, és per eixe motiu que intente compensar les dures experiències viscudes i empatizades en l’àmbit laboral, amb alló que em satisfà, com és escriure, aprendre idiomes, lleguir, (entre altres coses).

I, escriure estes banalitats són les que m’ajuden a ser resilent, és a dir a restituir-me de les tensions i preocupacions diaries i, aconseguir un benestar emocional òptim per a evitar quedar-me com la plastilina després de presionar-la amb les mans.

el mos d’un gos

No recorde massa be quan va arribar a casa, un any, dos anys, ja dic no me’n recorde amb exactitud.

No em feia massa gràcia tindre més animalets a casa, i no perquè no m’agradaren, que va!, sino més be perquè no volia passar de nou per un altra angoixa com l’experimentada anys enrere amb l’atropellament i l’everinament de dos gossets que tenia.

Gatets, gossets, periquitos, una carganera que, li va regalar una amigueta del meu fill pel seu aniversari quan era menudet, i fins un aneguet que li vaig regalar jo a la meva filla quan era menudeta, ja dic, tots ells i en diferents moments han format part de la meva família.

 

Pomi, és el nom de la gateta que tenim ara. El nom li’l vam posar com a record d’una goseta que teniem ara fa més de vint anys que també la cridaven de la mateixa manera perquè li agradava menjar pomes.

A Pomi, la gateta, la van adoptar només nàixer. La vam criar i també malcriar. De menuda era molt inquieta i sempre tenia ganes de jugar. El que més li agradava era amagar-se baix dels mobles i esperar a que algú passara propet d’ells i aleshores tirar-se a agafar-te les cames. A mi aixó sempre m’assustava barbaritats, i quan m’ho feia, algun crit i bonegó s’han duia meu.

Tot i que el seu lloc és el garaig o “paraor”, tots els dies puja a fer-nos la visita per casa. Quan estic jo la visita és curta, no m’agrada que vaja per damunt de cadires o llits perquè ho ompli tot de pèls. Sabent açó els meus fills aprofiten per a pujar a la gateta quan jo no estic per casa.

 

 

 

Com està vist que no puc evitar que la gateta puje a casa, m’he aplicat la famosa dita que diu:  “Quan no pugues amb el teu enemic, uneix-te a ell”, Doncs aixó he fet i, enguany en la carta als Reis, he afegit un regal per a Pomi: Ni més ni meyns que un cabacet molludet, per a que quan puje a casa tinga un lloc on estar i no m’ompliga res de pèls.

 

 

Justetament, eixa nits de Reis, la Pomi, en una de les seues rondes nocturnes, va ser atacada per un gos. Ens vam donar compte al dia següent, que extranyats de no vorer-la per casa, vam començar a buscar-la, encontrant-la malferida dins del tambor de la rentadora que hi ha en el garaig.

Una dentada profunda en la pateta esquerra de darrere, ens va dintre preocupats a tots els de casa el dia de reis, sobre tot al meu fill i a mi que, durant prop d’una hora varem estar curant-li la ferida infectada.

Juganera com és, eixe dia no pareixa ella: feble, arropideta, amb els ullets mig tancadets,  sense poder recolzar la pateta al caminar, amb una respiració entretallada va despertar en mi una profunda compasió que ha fet que des d’aleshores no pare de preocupar-me per ella.

No sé quin gos l’haurà mossegada, gran hauria de ser el gos, a la vista de la dentada, que era molt ampla i fonda. El que és de cert, és que hi han massa gossos solts per Sella, i el que és pitjor, sense cap control sanitari.

Ara, la víctima ha estat la meva gateta, que sí que té tots els controls sanitaris al dia, en una altra ocasió pot ser siga una persona.

Pense que hauria d’haver un control més exhaustiu per part de l’Administració pel que fa a tots estos animals que vaguen pel poble, sense cap control i amb llicència per a fer el que li’ls dona la gana: Mossegar, defecar pels carrers, lladrar a deshores, i atemorir a grans i xiquets amb tota la impunitat del món per als seus propietaris, responsables últims de totets estes incidències.

Ací deixe una cançó dedicada a un gat, cantada per Maria Coma, una cantant catalana que precisament avui, de camí a la faena, l’he escoltat per primera vegada en Radio3. Qué casualidad, no?. I és que açó de les casualitats cada vegada em tenen més desconcertada. Tal vegada no siguen casualitat i tot ocórrega per algun motiu.

Siga com siga, dedique este post i esta canço a la Pomi.

 

45 dies sense fum

Estalviaré diners, millorarà la meva pell, respiraré millor,…eren alguns motius pels quals havia de deixar de fumar. Ho venia pensant des de feia uns mesos, encara que no m’ho havia proposat seriament, i sense més, fa aproximadament mes i mig vaig decidir que en quant se m’acabara el tabac no anava a comprar-me’n més.

La veritat és que no m’ha sigut massa difícil, cert és també que la meva adicció era ínfima i social, és a dir un o dos cigarrets al dia i quan eixia i, per eixe motiu la gent em deia, “però si fumes molt poc, per què vols deixar de fumar?” doncs, precissament per eixe motiu si fume molt poc encara puc fumar meyns, és a dir, res.

Han passat uns 45 dies sense fum, i ara mateixa estic molt satisfeta del que poc a poc vaig aconseguint. Són proves que vaig superant, doncs sempre existeixen moments de debilitat al llarg del dia al voltant d’un cafenet, d’una reunió informal amb els amics, d’una sobretaula, d’una festa,… però només són aixó, moments que cal aguantar, ja que l’ansia per fumar només dura un o dos minuts.

La satisfacció també ve donada pel saber-me jo ama i propietaria dels meus impulsos, en el sentit de ser capaç de controlar jo a la meva ment i no ella la que em controle a mi.

I és que, en menor o major mesura tots estem preocupats per les constants agressions que es realitzen al nostre medi ambient: contaminació de l’aire, marees negres, agressions paisatgístiques, pluja àcida…que ens afecten la nostra calitat de vida, però en moltes ocasions ens oblidem de les agressions que assumim diàriament sobre el nostre cos, com ara mateixa fumar.

Comence per mi mateixa i espere anar cumplint més dies i més anys sense fum.

LO 2/2010 3 de març, dret a decidir

Un any llarg de superar rigurosos filtres en les dos càmeres (Congrés i Senat) i, per fi avui, 4 de març, veu la llum la Llei Orgànica sobre salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntaria de l’embaràs, més coneguda com la nova llei de l’avortament.

Una Llei molt polèmica que avui,  apareix publicada al  Boletí Oficial de l’Estat (BOE), i que permetrà garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva de la dona, i regular les condicions de la interrupció voluntaria de l’embaràs establint les obligacions dels poders públics.

Breu resum i aspectes importants que destaque de la Llei:

  • El dret que confereix a totes les dones a adoptar lliurement decisions que afecten a la seva vida sexual i reproductiva
  • El reconeiximent del dret a la maternitat lliurement decidida.
  • La no discriminació en l’accés a les prestacions i serveis previstos per motius d’origen racial o ètnic, religió, convicció o opinió, sexe, discapacitat, orientació sexual, edat, estat civil, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
  • La regulació de les polítiques per a la salut sexual i reproductiva.

Pel que fa a la interrupció voluntaria de l’embaràs assenaylar que la Llei garanteix:

  • l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs en  la manera més favorable per a la protecció i eficàcia dels drets fonamentals de la dona que sol·licita la intervenció.
  • La pràctica per un metge especialista o baix la seva supervisió i en un centre sanitari públic o privat acreditat.
  • Que es realitze amb el consentiment exprés i per escrit de la dona embarassada o, del representant legal.
  • En el cas de les dones de 16 i 17 anys, el consentiment per a la interrupció voluntària de l’embaràs els correspon exclusivament a elles d’acord amb el règim general aplicable a les dones majors d’edat. Almenys un dels representants legals, pare o mare, persones amb pàtria potestat o tutors de les dones compreses en aquestes edats haurà de ser informat de la decisió de la dona, encara que es prescindirà d’aquesta informació quan la menor al·legue fundadament que això li provocarà un conflicte greu, manifestat en el perill cert de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, o es produeixi una situació de desarrelament o desemparament.

Interrupció de l’embaràs a petició de la dona. Novetats:

Podrà interrompre’s l’embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de l’embarassada, sempre que concorreguen els requisits següents:

  • Que s’haja informat a la dona embarassada sobre els drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat,
  • Que haja transcorregut un termini d’almenys tres dies, des de la informació esmentada i la realització de la intervenció.

Elles rebran informació previa al consentiment de la interrupció voluntaria de l’embaràs en un sobre tancat que contindrà la següent documentaicó:

  1. ajudes públiques disponibles per a les dones embarassades i la cobertura sanitària durant l’embaràs i el part.
  2. Els drets laborals vinculats a l’embaràs i a la maternitat; les prestacions i ajudes públiques per a la cura i atenció dels fills i filles; els beneficis fiscals i altra informació rellevant sobre incentius i ajudes al naixement.
  3. Dades sobre els centres disponibles per a rebre informació adequada sobre anticoncepción i sexe segur.
  4. Dades sobre els centres en els quals la dona pugui rebre voluntàriament assessorament abans i després de la interrupció de l’embaràs. Aquesta informació haurà de ser lliurada en qualsevol centre sanitari públic o bé en els centres acreditats per a la interrupció voluntària de l’embaràs.

Perquè l’embaràs i la maternitat són fets que afecten profundament a les vides de les dones en tots els sentits i la decisió de tindre fills i quan tindre-los constituïx un dels assumptes més íntims i personals que les persones afronten al llarg de les seves vides, i que integra un àmbit essencial de l’autodeterminació individual.

Perquè els poders públics estan obligats a no interferir en aquest tipus de decisions, però, també, han d’establir les condicions perquè s’adopten de forma lliure i responsable, posant a l’abast de qui ho precise serveis d’atenció sanitària, assessorament o informació.

Perquè amb la publicació d’esta Llei ens apropem cada vegada més a les polítiques progressites de salut sexual i reproducció de les dones dels països europeus.

Per estos, i per més motius, aplaudeix la publicació d’esta nova Llei, que entrarà en vigor en 5 de juliol de 2010.