Arxiu d'etiquetes: silenciades

ningú ho farà per nosaltres

imagesVeient les notícies, una pensa que tot i que el temps passa, la situació de moltes dones ha quedat com suspesa en una ola de mar sense possiblitat d’avançar.

Les notícies que apareixen són terribles, algunes, la majoria, venen donades per la situació de explotació, i semiesclavitut en la que es veuen sotmeses les dones. Dones i xiquetes de Bangladesh, de la India, d’Afganistan, Iran, Guatemala, Bolívia, Mèxic,… diariament pateixen situacions laborals pèsimes en fàbriques semi-clandestines, que no reuneixen ni les més mínimes condicions de seguretat. Horaris laborals interminables i salaris propis de l’època de l’esclavitut. Assessinats cometsos pels propis pares sobre les seues filles; pels marits sobre les seues dones; pels germans sobre les germanes, per a castigar-les per adulteri, tot en un intent de salvaguardar l’honor de la família. Secuestros i posteriors violacions massives de dones i inclús xiquetes de només 4 o 5 anys d’edat a mans d’homes. Lapidacions, ablacions, violencia, i un sense fi d’atrocitats.

Hui per fí, a Bangladesh, he vist per primera vegada, avingudes plenes de dones protestant per les pèsimes condicions laborals patides en les fàbriques que han derivat en centenars de morts i desapareguts (sobretot mortes i desaparegudes), per l’enfonsament d’una d’elles.

Que no siga l’ùltima manifestació de dones demanant i reivindicant els seus drets. Que serveixca de ressó per a fer eixir al carrer a altres dones que pateixen qualsevol tipus de violència de gènere.

Esta i no altra és la revolució pendent, la de les dones. Sóm la meitat de la població mundial. Prenem conciència i siguem solidàries amb totes en qualsevol part del món. Recordem a les més desafavorides qualsevol dia de l’any fent-les visibles.

Ningú ho farà per totes nosaltres.

25N

Amb motiu del 25N, publique este post per a donar a conèixer i recordar a Nadià Anjoman, víctima de la violència de gènere, morta en novembre de 2005 a mans del seu marit quan només contava amb 25 anys, pel simple fet de fer el que més li agradava: Escriure.

GHAZAL

No hi ha cap desig de parlar una altra volta: a qui demanar?. Dir què?
Jo, que no valc els budells d’un gos, què no hauria de llegir, no dir què?
Què hauria de dir? Que la mel per a mi és com verí!
Plore! El puny del cruel! Se me’n riu! No ho diria?
No hi ha ningú que sàpiga la meua aflicció, ningú en qui confie.
Per a qUè hauria de plorar, riure, morir, i viure hui?
Jo i aquest racó salvatge: la pena de meu fracàs i aquest desig;no puc fer-hi res; i les paraules d’afecte, només que poguera parlar.
Ai cor meu, hi havia primavera i hi havia l’estació del conhort però no puc volar més. Vull saber a qui podria dir…
Malgrat que estic callada i no puc recordar cap cançó,
encara tostemps, alguna cosa es meneja al meu cor que hauria de parlar.
Ah, recordeu el bon dia quan aquesta gàbia es va rebentar;
que la solitud se n’ha anat, delit meu, i jo cante a les preocupacions anades.
Jo no sóc aquell desmai fràgil que tremola a l’aire cada volta:
una filla d’Afganistan que pot parlar allà on necessite parlar.

(Traducció al català per Josep Vicent Cabrera (el Verger 1976) a partir de la traducció de Khizra Aslam)

Nadià Anjoman
Nadià Anjoman

Este és un dels poemes de l’obra de NADIA ANJUMAN (1980-2005), poetisa afgana que va estudiar a la Universitat d’Herat, moment que va escriure el llibre de poemes Gul-e-dodi (Flor de roig fosc), de gran popularitat al seu pais, Paquistan i Iran. Poc després va ser trobada morta a colps i es va consierar culpable de l’assassinat el seu home. L’abast de la notícia del crim va arribar fins a les Nacions Unides, les quals van condemnar l’assassinat i van reclamar la investigació i el judici tal qual pertocava legalment

La seua poesia reflexteix la vida que han de suportar les dones d’Afganistan: inferioritat envers l’home, negació com a persona, meynspreu de la família per dedicar-se a activitats literàries i publicar-les,…

pendent d’un fil

El juliol passat, la mobilització mundial va ajudar a detindre la injusta sentència que  condemnava a Sakineh a ser lapidada. La indignació era tal que, els esforços diplomàtics van ser pocs per evitar la mort de Sakineh. Una persistent campanya i, milers i milers de firmes anònimes arreplegades al voltant de tot el mon va portar a Iran a abandonar la condemna de lapidació Sakineh i va aconseguir capturar l’atenció dels líders dels països amb influència sobre Iran.

És dijous 4 de novembre de 2010 , i Sakineh està encara viva, però Iran podria en qualsevol moment executar-la, ara be, el món està observant amb lupa a este pais.

Governs aliats a Iran i altres potencies internacionals, així com també les milers i milers de firmes anònimes arreplegades al voltant de tot el mon som l’ùltima esperança d’esta dona, tots dos podriem persuadir a Iran per a evitar l’execució de Sakineh.

En les últimes hores del dia d’avui, s’acumulen manifestacions dels principals mandataris internacionals per a tratar suprimir in extremis la pena a mort a esta dona. Per posar alguns exemples:

  • Nicolas Sakorzy asegura haver avisat a les autoritats iranianes que el diàleg amb França resultaria “interromput ipso facto” si s’arribaren a “tocar un sol pèl de Sakineh”.
  • Dilma Rousseff, la flamant presidenta de Brasil qualifica de “acte bàrbar” l’eventual execució de Sakineh, recorda que, personalment, té “una posició ben intransigent en qüestió de drets humans”, que en la diplomàcia “es traduirà com una opció clara”.
  • William Hague, ministre d’Exteriors britànic, al·legat que es tracta de “una pena bàrbara que danyaria la imatge d’Iran als ulls del món”
  • Federico Mayor Zaragoza, president de la Comissió Internacional contra la Pena de Mort, fa una crida a Iran “perquè no es duga a terme l’execució”

Segons Amnistia Internacional, Iran és el segon país del món, després de Xina, quant a nombre d’execucions. En 2008 van ser 346.

I tu, qué opines?

En nombroses ciutats estan celebrant-se, ara mateix, concentracions per a intentar salvar la vida a Sakineh, Sella és un poble xicotet i pot ser no done per a manifestacions d’este tipus, però també podem colaborar per a que esta dona continue amb vida. Si vols, és molt senzill, fes flick en la imatge de Sakineh (al lateral del blog) i firma, només t’ocuparà uns segons de la teva vida, la d’ella penja d’un fil, el de la forca.

AJUDEM-LA!!!

 

les sombrilles i el 23 de setembre

La realitat
A finals d’agost de l’any passat publicava en este blog una entrada titulada tràfic, un poc per a expresar la meva angoixa i preocupació per la situació de dos xiques que, a la vora de la carretera, en un camí de terra, en les inmediacions d’un polígon industrial, permaneixien assegudes en una cadira de plàstic amb l’ùnica protecció d’una sombrilla de platja. Vestides, per dir-ho d’alguna manera, amb roba íntima escarida i cridanera, quasi nuetes, segurament vigilades, covardament, pel seu xulo, des d’alguna guarida,  esperaven involutariament al depravat de torn per a oferir-lis l’ùnic al seu abast: El seu cos.
Per desgràcia la situació d’estes dos pobres xiques, no era, (ni és), ùnica, és una situació que sobretot des de l’any passat s’ha fet pràctica habitual en la majoria de les carreteres de la nostra geografia. Xiques molt jovenetes, de famílies paupèrrimes, que han viatjat milers de kilómetres enganyades, en busca d’un futur millor, i han acabat assegudes en una cadira de plàstic baix d’una sombrilla de plaja, dia a dia rere dia; mes a rere mes; estiu…, tardor…, hivern…, primavera i, de nou altra vegada estiu,… amb fret, calor, vent, ventpluig, amb un a puntualitat anglesa, consumint-se una i una altra vegada, i enriquint  al seu explotador. Un càstic brutal que les han destruït la seva joventut i la vida dels seus familiars que han quedat als països d’origen.
Dones traficades,  víctimes dels traficants, dels clients, de les seves circumstàncies,i  de “la invisibilitat” i exclusió que les sotmet la societat d’acollida.
“Consumir” éssers humans, sobretot dones, és una pràctica creixent, socialment acceptada, on l’única preocupació no és la situació de les víctimes, sinó que estes no ocupen els espais reservats a les persones “normals”.
Les xifres.
Es calcula que a Europa hi ha entre 200.000 i 500.000 dones víctimes de xarxes internacionals per a l’explotació en la prostitució”. Informació Campaña Nacions Unides pels Drets de les Dones.
El 90% de les dones que exerceixen la prostitució a Espanya, excepte capitals de província, són estrangeres. Informe Operatiu Policial de la Guàrdia Civil.
Les dones víctimes de tràfic procedeixen de gairebé tothom, si bé hi ha algunes regions i països amb més afluència, com són Ghana, Nigèria i el Marroc (Àfrica), República Dominicana, Brasil i Colòmbia (Amèrica), Filipines i Tailàndia (Àsia) i Bulgària, Rússia i els Nous Estats Independents (Europa) .Comissió Europea.
Es calcula en 7.000 milions de dòlars els diners que es mou a Europa en assumptes relacionats amb el tràfic de dones. Organització Internacional de Migracions.
La normativa.
El passat 3 de maig, representants dels 46 estats membres del Consell d’Europa van donar el vistiplau al Conveni de Varsòvia, ûltima legislació internacional aprovada en matèria de tràfic d’essers humansm i fins avui són 15 els països que, després de l’aprovació, han ratificat el text, sense que entre ells es trobe Espanya. Este nou tractat internacional posa la veu d’alarma sobre el continu ritme d’expansió del tràfic d’éssers humans i recalca que és la discriminació sobre la base del gènere una de les seves causes fonamentals.
L’acord parteix dels avanços aconseguits amb el Tractat de Palerm de Nacions Unides de 2000 en matèria de prevenció, protecció de les vícitmes i persecució dels traficants per recalcar que és necessari intensificar els esforços en prevenció que, en els països de destinació de les dones traficades, passen per destapar la gran demanda d’esclaves que fa d’este un negoci tan lucratiu
El Consell d’Europa proposa, entre altres, mesures legislatives, administratives, socials o culturals,  campanyes de sensibilització dirigides a individus potencialment demandants de serveis proporcionats per esclaves. A més insisteix en la necessitat que es desenvolupen programes educatius des de l’escola sobre el tràfic d’éssers humans i les seves conseqüències, però també de la importància de la igualtat de gènere i la dignitat i integritat de l’ésser humà.
La data
23 de setembre dia internacional en contra de l’explotació sexual i tràfic de dones, data per a reflexionar sobre la nova esclavitut del S XXI: La de les dones.

livia galilei

Ha estat un dels regals més acertats dels últims Reis Mags .
Un regal menudet en forma de llibre que conté la frustada i enclaustrada però no per això meyns interesant vida de Livia Galilei.

Livia Galilei fou la segona dels tres fills del físic, matemàtic i astrònom, Galileo Galilei.

Galileo va mantindre una unió amb la veneciana Marina Gamba, que va durar de 1599 a 1610 i amb qui no va arribar a casar-se, d’eixa unió va nèixer els seus tres fills, Virginia (1600), Livia (1601) i Vincenzo (1606),

Com a fills il.legítims, i abandonats per sa mare, Marina Gamba, quan encara eren molt menuts, Galileo es va ocupar d’ells durant un breu periode de temps, decidint finalment ingressar a les dos filles en un convent, quan encara eren unes xiquetes i, al fill preparar-lo per a la vida mundana.

la boveda celeste
la bóveda celeste

La bóveda celeste, títol del llibre, té un marc localizador propi, qué és el convent de Sant Matteo de Arceti, convent on ingresen les filles de Galileo.
La història del llibre gira entorn de la vida monacal de Livia Galileu, la filla de l’astrònom enclaustrada des de l’adolescència amb l’àlies de Sor Arcángela qui sobreviu a la seva germana Virgínia, amb l’àlies Maria Celeste morta en clausura.

La condemna inquisitorial de Galileu i la abjuració dels seus descobriments per a sobreviure, marquen la mort de la primera de les seves filles i la resta de la vida de Livia. Uns suposats papers encontrats en la celda de la morta Maria Celeste encenen les ambicions dels estafadors que tracten d’ascendir religiosa o políticament, o aconseguir riqueses i favors en les transaccions dels mateixos.

Carmen Resino
Carmen Resino

Carmen Resino autora del llibre ha volgut amb la publicació d’esta novela en 2009, commemorar el 400 aniversari dels descobriments del mestre Galileo Galilei condemnat per la Inquisició per la constatació de les teories copernicanes, que afirmaven entre altres, que la Terra no era el centre de l’univers i que era ésta la que girva en torn al Sol, teories contràries a la cosmología de Tolomeo vigent fins a aixe moment i que contaven amb el suport absolut de l’èsglesia.

Carmen Resino és fundadora i presidenta de la Associació de dramaturgues espanyoles.

Apassionant història, plena de tensió i d’intriga, responsable de que en apenes una setmana “devorara” el llibre i conegués una altra història d’una dona inteligent però silenciada i que gràcies a Carmen Resino he pogut descobrir.

Recomane absolutament la lectura d’este llibre.

silenciades

Enmarcades en les V jornades d’Igualtat de gènere celebrades el 27 de febrer de 2009, comente una de les dos conferències que més m’han agradat.

ángeles caso
ángeles caso

El talento silenciado de las mujeres de Ángeles Caso, periodista i escriptora.

Ángeles Caso ens descobreix a una sèrie d’escriptores, pintores i escultores que després segles, han estat descobertes gràcies a treballs d’investigació de gènere.

L’escriptora Angeles Caso, manifestà que la història sempre ha donat una visió parcial del món, ja que només s’ha recollit la mirada masculina dels esdeveniments i ha ocultat la profusa creació realitzada per dones valentes que es van enfrontar a societats profundament patriarcals.  Va destacar que la meitat de la humanitat ha estat oculta per als ulls de la societat moderna, i que l’altra meitat “de forma conscient o inconscient han tendit a silenciar la vida de les dones sense fixar els seus ulls en elles”.

Així mateix, va indicar que quan els homes s’han vist obligats a reconèixer la creació femenina, ho han fet habitualment amb ulls malintencionats o mezquins, propis de la cultura patriarcal en tot el referent al sexe femení. A més, va manifestar que sempre va haver dones valentes i decidides que “van pensar, van imaginar i van inventar, que van empunyar valentament la ploma, el pinzell, la gúbia o el violonchelo per a escriure, pintar, esculpir i fer música, però gairebé totes van ser empeses durant segles al limb de l’oblit”.

En aquesta línia, va citar algunes sentències misógines de grans pensadors i filòsofs que van rebutjar a la dona com subjecte igualable a l’home:

  • Aristoles, que va establir que “la condició femenina ha de considerar-se com si anés una deformidad, si bé es tracta d’una deformidad natural”;
  • San Pablo en una carta a los Corintios .”las mujeres deben estar calladas en las iglesias, no hablar sino callar y ser sometidas a la ley”.
  • Juan Luis Vives (Reformador de la Ensenyament)”El pensament de les dones és veloz, flaco, inseguro andarizo; No convé que elles ensenyen”.
  • Fray Luis de León: “La dona és deleznable, flaco, més que cap animal, no apta per a l’estudi de les ciencies sino per a estar a casa.
  • Quevedo:” Les dones estan fetes per a estar a casa no para pensar”
  • San Agustín, qui va arribar a dir que “la dona, juntament amb el seu marit, és imatge de Déu, però considerada aïlladament no ho és”,

 Alguns exemples d’estes dones silenciades:

ALGUNES ESCRIPTORES

escriptores

  • Hroswita, (SXII)monja alemana, escribió poesía, historiaen la Abadía Benedictina de Sajonia, y los estudios de filosofía, matemáticas y medicina revelan inteligencia y formación,
  • Teresa de Cartagena (S.XV) Primers texts escrits en castellà per undona. “Arboleda de los enfermos).
  • Isabel de Villena,monja del convent de les Clarises, escriu textos on les protagonistes són les dones, algo inusual i molt arriesgat per a l’època.
  • Sor Juana de la Cruz, monja mejicana del SXVII, escriptora, poestisa, enamorada del saber i el coneiximent a la que l’arzobispe de Mèxic li prohibí escriure i lleguir, morint poc després de tristea i pena.
  • Maria de Zayas, SXVII primera novelista espanyola, escriu una recopilació de noveles sobre les relacions desiguals entre homes i les dones, les agresions patides per éstes i les accions de no passivitat e insumissió de elles.

ALGUNES PINTORES

  • pintoresMargarita i Dorotea de Joanes Massif, filles de Juan de Joanes, van tindre les seues carreres, però les obres que no firmaren van desapareixer, i se les van atribuir a son pare, com si elles no hagueren existit. Moltes obres atribuides a Joan de Joanes son producte de les seues filles.
  • sofonisba augissola, pintora italiana ve a Espanya per Felipe II, com a dama d’honor de la seua esposa, Isabel de Valois, permaneixent durant 13 anys. Realitza nombrosos retratos a la familia reial i a grans aristòcrats de l’època. Se’n va d’Espanya i el seu nom va oblidant-se i els seus retratos van poc a poc atribuint-se a a pintors masculins de l’època com per exemple, Alonso Sànchez Collado, Antonio Mora, Tiziano,..

ALGUNES ESCULTORES

  •  Luisa Ignacia “La Roldana”escultora de La Roldana, escultora de Càmara de Carlos II i Felipe V, apenas referida en el llibres d’història. Sempre apareix son pare, encara que l’obra d’ella és més important.

 

Així, Angeles Caso va instar a les dones actuals a reescriure la història tenint en compte la creació de totes aquelles que van romandre en l’oblit, ja que ara es pot afirmar amb seguretat que també elles van participar activament en el món de la cultura, a les quals va definir com “heroïnes breus i magolades”, ja que moltes d’elles van ser ràpidament esborrades de la història i totes van ser considerades com alienes al sistema, quan no “boges, heretges o prostitutes”.

Valga doncs este post  com a recordatori d’estes dones exemplars.