Arxiu d'etiquetes: solidaritat

Eres solidari?

Qué és la solidaritat?

La solidaritat és u dels valors humans per excel·lència, es defineix com la col·laboració mútua entre les persones, sobretot quan es vivencien experiències difícils de les quals no resulta fàcil eixir. És la base de molts altres valors humans o fins i tot, de les nostres relacions socials més valuoses, tal com és el cas de l’amistat. En este sentit, la solidaritat ens permet sentir-nos units a altres persones o entitats en una relació que involucra sentiments necessaris per mantenir el funcionament social normal.

En termes més generals, pugues fins i tot permetre-li a l’home sentir que pertany a determinat lloc, en altres paraules, permet desenvolupar sentiments com els de pertinença a certa nació, mantenint als ciutadans d’un mateix lloc lluitar junts per un mateix motiu o treballar units per aconseguir una mateixa meta.

Gràcies a la solidaritat és possible brindar-li una mà a aquells que resulten menys afavorits.

Eres solidari? Demostra-ho! Hui en dia tens infinitat de situacions on demostrar-ho

tasques de 2 minuts

En el dia a dia ens enfrentem a les denominades tasques de 2 minuts resultant tan complicat a vegades dur-les a terme.

Existeix una espècie de llei productiva que diu que “si una faena va a portar-te menys de 2 minuts fer-la, és millor fer-la d’una vegada i oblidar-te d’ella”.

La tendència natural quan ens arriba la tasca ràpida és deixar el que estem fent en eixe moment –que pot ser alguna cosa important–, i posar-nos a fer-la. Així, és fàcil comprendre per què algunes persones acaben molt estressades i senten que GTD (Getting Things Done, en anglès “fer les coses”) no funciona. En lloc de fer avançar els assumptes importants que ens proposem, al final ens passem el dia executant xicotetes faenes ràpides que rarament aporten algun valor al nostre treball.

la seqüència correcta per atacar les tasques de 2 minuts, seria:

1. Recopilar. Quan arriba a nosaltres una sol·licitud o tasca que podem resoldre ràpidament, no hem de deixar el que estem fent. Simplement prenem nota –ho recopilem–, i seguim amb la tasca que tenim entre mans.

2. Processar. Una vegada conclosa la tasca en curs, o quan establim que és el moment adequat per a això, processem les tasques que han anat arribant-nos. Durant el processament trobarem eixta tasca que va arribar a nosaltres unes hores abans. I és en este moment, quan prendrem la decisió de què fer amb ella.

3. Fer. Si la faena és en realitat una tasca de 2 minuts, aleshores la fem, ja siga en eixe moment, o en lot amb altres tasques del mateix tipus

Recopilant les tasques abans de processar-les/fer-les, estem aconseguint tres coses.Per una part, no interrompem el que estem fent en eixe moment. En segon lloc, eliminem l’estrès, doncs podem quedar-nos amb la tranquil·litat que ens farem càrrec d’ella al seu degut temps. I finalment, tenim l’oportunitat de ser més efectius, traent diverses d’aquestes tasques de 2 minuts en lots.

Però qué passa quan eixes tasques de 2 minuts les recopilem i no les duem a terme en cap moment?

——————————–

Doncs, que es queden per fer.

ningú ho farà per nosaltres

imagesVeient les notícies, una pensa que tot i que el temps passa, la situació de moltes dones ha quedat com suspesa en una ola de mar sense possiblitat d’avançar.

Les notícies que apareixen són terribles, algunes, la majoria, venen donades per la situació de explotació, i semiesclavitut en la que es veuen sotmeses les dones. Dones i xiquetes de Bangladesh, de la India, d’Afganistan, Iran, Guatemala, Bolívia, Mèxic,… diariament pateixen situacions laborals pèsimes en fàbriques semi-clandestines, que no reuneixen ni les més mínimes condicions de seguretat. Horaris laborals interminables i salaris propis de l’època de l’esclavitut. Assessinats cometsos pels propis pares sobre les seues filles; pels marits sobre les seues dones; pels germans sobre les germanes, per a castigar-les per adulteri, tot en un intent de salvaguardar l’honor de la família. Secuestros i posteriors violacions massives de dones i inclús xiquetes de només 4 o 5 anys d’edat a mans d’homes. Lapidacions, ablacions, violencia, i un sense fi d’atrocitats.

Hui per fí, a Bangladesh, he vist per primera vegada, avingudes plenes de dones protestant per les pèsimes condicions laborals patides en les fàbriques que han derivat en centenars de morts i desapareguts (sobretot mortes i desaparegudes), per l’enfonsament d’una d’elles.

Que no siga l’ùltima manifestació de dones demanant i reivindicant els seus drets. Que serveixca de ressó per a fer eixir al carrer a altres dones que pateixen qualsevol tipus de violència de gènere.

Esta i no altra és la revolució pendent, la de les dones. Sóm la meitat de la població mundial. Prenem conciència i siguem solidàries amb totes en qualsevol part del món. Recordem a les més desafavorides qualsevol dia de l’any fent-les visibles.

Ningú ho farà per totes nosaltres.

25N

Amb motiu del 25N, publique este post per a donar a conèixer i recordar a Nadià Anjoman, víctima de la violència de gènere, morta en novembre de 2005 a mans del seu marit quan només contava amb 25 anys, pel simple fet de fer el que més li agradava: Escriure.

GHAZAL

No hi ha cap desig de parlar una altra volta: a qui demanar?. Dir què?
Jo, que no valc els budells d’un gos, què no hauria de llegir, no dir què?
Què hauria de dir? Que la mel per a mi és com verí!
Plore! El puny del cruel! Se me’n riu! No ho diria?
No hi ha ningú que sàpiga la meua aflicció, ningú en qui confie.
Per a qUè hauria de plorar, riure, morir, i viure hui?
Jo i aquest racó salvatge: la pena de meu fracàs i aquest desig;no puc fer-hi res; i les paraules d’afecte, només que poguera parlar.
Ai cor meu, hi havia primavera i hi havia l’estació del conhort però no puc volar més. Vull saber a qui podria dir…
Malgrat que estic callada i no puc recordar cap cançó,
encara tostemps, alguna cosa es meneja al meu cor que hauria de parlar.
Ah, recordeu el bon dia quan aquesta gàbia es va rebentar;
que la solitud se n’ha anat, delit meu, i jo cante a les preocupacions anades.
Jo no sóc aquell desmai fràgil que tremola a l’aire cada volta:
una filla d’Afganistan que pot parlar allà on necessite parlar.

(Traducció al català per Josep Vicent Cabrera (el Verger 1976) a partir de la traducció de Khizra Aslam)

Nadià Anjoman
Nadià Anjoman

Este és un dels poemes de l’obra de NADIA ANJUMAN (1980-2005), poetisa afgana que va estudiar a la Universitat d’Herat, moment que va escriure el llibre de poemes Gul-e-dodi (Flor de roig fosc), de gran popularitat al seu pais, Paquistan i Iran. Poc després va ser trobada morta a colps i es va consierar culpable de l’assassinat el seu home. L’abast de la notícia del crim va arribar fins a les Nacions Unides, les quals van condemnar l’assassinat i van reclamar la investigació i el judici tal qual pertocava legalment

La seua poesia reflexteix la vida que han de suportar les dones d’Afganistan: inferioritat envers l’home, negació com a persona, meynspreu de la família per dedicar-se a activitats literàries i publicar-les,…

pendent d’un fil

El juliol passat, la mobilització mundial va ajudar a detindre la injusta sentència que  condemnava a Sakineh a ser lapidada. La indignació era tal que, els esforços diplomàtics van ser pocs per evitar la mort de Sakineh. Una persistent campanya i, milers i milers de firmes anònimes arreplegades al voltant de tot el mon va portar a Iran a abandonar la condemna de lapidació Sakineh i va aconseguir capturar l’atenció dels líders dels països amb influència sobre Iran.

És dijous 4 de novembre de 2010 , i Sakineh està encara viva, però Iran podria en qualsevol moment executar-la, ara be, el món està observant amb lupa a este pais.

Governs aliats a Iran i altres potencies internacionals, així com també les milers i milers de firmes anònimes arreplegades al voltant de tot el mon som l’ùltima esperança d’esta dona, tots dos podriem persuadir a Iran per a evitar l’execució de Sakineh.

En les últimes hores del dia d’avui, s’acumulen manifestacions dels principals mandataris internacionals per a tratar suprimir in extremis la pena a mort a esta dona. Per posar alguns exemples:

  • Nicolas Sakorzy asegura haver avisat a les autoritats iranianes que el diàleg amb França resultaria “interromput ipso facto” si s’arribaren a “tocar un sol pèl de Sakineh”.
  • Dilma Rousseff, la flamant presidenta de Brasil qualifica de “acte bàrbar” l’eventual execució de Sakineh, recorda que, personalment, té “una posició ben intransigent en qüestió de drets humans”, que en la diplomàcia “es traduirà com una opció clara”.
  • William Hague, ministre d’Exteriors britànic, al·legat que es tracta de “una pena bàrbara que danyaria la imatge d’Iran als ulls del món”
  • Federico Mayor Zaragoza, president de la Comissió Internacional contra la Pena de Mort, fa una crida a Iran “perquè no es duga a terme l’execució”

Segons Amnistia Internacional, Iran és el segon país del món, després de Xina, quant a nombre d’execucions. En 2008 van ser 346.

I tu, qué opines?

En nombroses ciutats estan celebrant-se, ara mateix, concentracions per a intentar salvar la vida a Sakineh, Sella és un poble xicotet i pot ser no done per a manifestacions d’este tipus, però també podem colaborar per a que esta dona continue amb vida. Si vols, és molt senzill, fes flick en la imatge de Sakineh (al lateral del blog) i firma, només t’ocuparà uns segons de la teva vida, la d’ella penja d’un fil, el de la forca.

AJUDEM-LA!!!

 

Sella solidària

terratrèmol haiti
terretrèmol Haití

El primer va ser a Haiti, el 12 de gener, amb una magnitud de 7,0 graus, seguit d’una sèrie de rèpliques dies després; ha estat el terratràmol més fort registrat en la zona des de l’esdevingut en 1770. Els efectes causats sobre este país, el més pobre d’Amèrica Llatina, han estat devastadors. Els cossos recuperats a 25 de gener superaven els 150.000, i el nombre de morts ha pogut sobrepassar els 200.000, aixó sumat als més de 250.000 ferits i a més  d’un milió de persones sense casa, fa d’esta, una de les catàstrofes humanitàries més greus de la història.

terratrèmol xile
terretrèmol xile

El segon, va ser a Xile, el 27 de febrer, el terratrèmol va arribar a una magnitud de 8,8 graus, i va tindre una durada de prop de tres minuts; considerat com el segon més fort en la història del país i un dels cinc més forts registrats per la humanitat, va ser 31 vegades més fort que el devastador terratrèmol d’Haití. Per fer-nos una idea de la brutalitat de la seva magnitut dir que, l’energia alliberada va ser propera a 100.000 bombes atòmiques com l’alliberada a Hiroshima en 1945. Els seus efectes van afectar fins i tot a la duració del dia, ja que va desplaçar l’eix de la Terra huit cm fent que ésta girara més apresa i acurtant el dia.

La solidaritat és la col·laboració mútua en les persones, és el sentiment que manté a les persones unides en tot moment, sobretot quan es vivencien experiències difícils, en èpoques de guerra o de grans desastres naturals de les quals no resulta fàcil eixir. D’esta manera, gràcies a la solidaritat és possible brindar-li una mà a aquells que resulten menys afavorits amb aquest tipus de situacions, és per tant, un acte social, una acció que li permet al ser humà mantenir i mantenir-se en la seva naturalesa de ser social.

la rondalla
web de la rondalla
logo Banda
web de la banda

Avui, 28 de març, al meu poble, s’ha pogut fer efectiva eixa solidaritat amb estos dos països on les catàstrofes han sacsejat brutalment a la seva població, així doncs, distins col.lectius com ara El Cor, La Rondalla, La Banda de Música i el grup de Danses, han volgut rendir homenatge a les víctimes d’estos terratrèmols i expresar la seua solidaritat amb elles amb el millor que saben fer: Cantar, tocar, i ballar. Quatre actuacions que han oferit de manera magistral al poble i, que han servit per a recaptar diners, per a destinar als damnificats d’estes catàstrofes naturals.

Sense dubte, un bon gest per part d’este xicotet poble, que amb ell ha volgut estar també al costat dels més perjudicats.

Valga este post també, per a expresar la meva solidaritat amb estes persones que ho han perdut tot.

l’exposició

Si per algo es caracteritza la nostra professió, la de Treball Social, és per la varietat d’activitats que pots arribar a fer al llarg de l’any: Atendre al públic, intervindre en casos, programar, sol.licitar subvencions, justificar-les; valorar sol.licituts econòmiques, coordinar projectes, intervindre en taules redones, donar xarrades, elaborar informes per a diverses entitats com ara Conselleria, Jutjats, Subdelegació del govern i un llarg etcéterea, i fins i tot, organitzar una exposició.

En la segona entrada de l’any d’este blog , ja adelantava que este anava a ser un any “calentet” pel gran volum de treball que s’ens esperava, i així ve sent.

El primer trimestre ha vingut marcar per la gestió dels programes del Plan E, atendre al nombrós públic i, a més, en el meu cas, l’organització d’una expossició. Des de finals de desembre que, ens la van oferir des del Departament tècnic de Benestar Social de la Diputació, fins el passat dilluns 15 de març que va tindre lloc la seva inauguració, la coordinació amb els companys ha estat fonamental per tal de tindre a punt les invitacions per a les distintes entitats i associacions, les notes de premsa, la publicació en el web de l’Ajuntament i la preparació del local.

L’exposició, baix el lema “1 gol per l’Educació”, presenta a través de deu panells, la situació de l’educació en el món i s’emmarca en la Campanya Mundial per l’Educació (CME), la qual duu treballant des de 1999 pel dret a una educació de qualitat per a tots i totes. Tota la seva temàtica gira entorn dels Objectius d’Educació signats a Dakar en l’any 2000 per més de 180 països, entre els quals destaca el compromís de vetllar perquè en l’any 2015 tots els xiquets i xiquetes tinguen accés a un ensenyament gratuït i de qualitat.

Algunes dades de l’educació en el món:

  • 75 milions de persones en edat escolar no tenen accés a l’educació, la mitat dels quals viuen a l’Àfrica
  • 774 milions de adults són analfabets, dos terceres parts dels quals són dones. Molt important duur l’educació a les zones rurals per a que éstes hi tinguen accés, i siguen el seu motor d’expansió
  • Falten 18 milions de docents en tot el món, per la qual cosa els que hi han estan sobresaturats.
  • Els recursos financiers dedicats a l’alfabetització d’altuls són insuficients. En molts països en vies de desenvolupament només s’asigna l’1% del pressupost d’educació.

Des de l’any 2000 s’han produït alguns avanços en l’educació, tals com:

  • 14 països africans han abolit les taxes de maticulació permitint que més de 10 milions de xiquets i xiquetes  puguen anar a l’escola.
  • 40 milions s’han escolaritzat en els últims 8 anys.
  • Es detecta algun avanç en la igualtat de gènere sobre tot en països de Latinoamèrica i Bangladesh

I és que l’educació és un instrument fonamental per a trencar el cercle de la pobresa, perquè contribueix a millorar les seues condicions de vida, (augmentar els ingresos econòmics, les mesures higièniques, disminuir les tases de morbilitat de VHI,…) i a més els permet participar en la presa de decisions de les seues comunitats i els seus països.

Esta és una campanya de sensibilització social, i si et preguntes, “I jo qué puc fer¿? Doncs per a començar, algo molt senzill, entra, signa i suma’t a la Campanya Mundial per l’Educació. i demostra que estos temes a tu també t’interessen. A qué esperes?.

Algunes fotos de la inauguració de l’expossició al Centre Social de Xàbia.

un moment de la inauguració
un moment de la inauguració
títol de l'expossició
títol de l'expossició
davant de l'expossició
davant dels panells de l'expossició
preparant l'exposició
moments previs, preparant la inauguració