Un poble en venda

Fa temps que tinc en ment escriure sobre tema, però em resulta tan dolorós, que sempre acabe deixant-ho passar. Són d’eixes coses que et fan mal i tanques els ulls per no vore-les, però que quan els obris, ahí estan,  punxan-te l’ànima, com els cartells que pengen de les cases del meu poble, cada vegada més grans i més nombrosos. I és que, no hi ha carrer de Sella del que no hi penge un cartellet en alguna casa de “Se Vende”.

Al Bolillo, al Carrer de Fora, a la Plaça, al Carrer Major, al Carrer de més Avall, al Carrer Sant Jaume, …. en tots hi ha alguna casa en venda.

Per molt que no ho vulguem vore, el poble es buida.

Carrers que no fa massa temps estaven plens de menudalla i jovenalla, ara esdevenen buits i en silenci només trencat este últim pels lladrits dels gossos.

Els joves se’n van a estudiar a les capitals, i molts d’ells s’estableixen a la costa. Per altra part, la gent que hi queda cada vegada es més major i per llei de vida acaba morint-se. Un número considerable de viudes i unes quantes families, algunes d’elles en xiquets i xiquetes menuts en edad escolar sóm les que hi vivim tot l’any al poble.

Però,  que es podria fer per a que la gent no se n’anara i es quedara a viure al poble?

Qué es podria fer, a més a més, per a que vinguera gent a viure-hi?

Des del meu punt de vista, hi ha treballs que hui en dia es podrien fer al poble. Com per exemple l’atenció a terceres persones i  la neteja domèstica, que tot i que hi ha persones que hi es dediquen, encara són insuficients.

Des del meu entendre, necesitariem persones que es dedicaren a cuidar a altres a sa casa, ja siga a majors o a menuts. Persones que es dedicaren a fer algun tipus de gestió per ells. Persones que es dedicaren a la neteja domèstica, i també obrir algún negoci com una perruqueria. Estic segura que totes es podrien traure un jornal que les permetera viure dignament amb tots nosaltres al poble.

Estos treballs són  molt demandats actualment i no encontres sempre qui poder ajudar-te. Per experiència, sé que en els pobles més grans i capitals hi ha molta demanda, però també molta oferta que no sempre acaba coberta.

Per què no fer una mena de oferta de tots estos treballs que tinga una repercusió més enllà de les Forques perquè vinga gent al poble a treballar i s’hi estableixca?

Podríem crear algun lloc de treball, estar millor atesos, reobrir i/o rehabilitar alguna casa i aumentar el número d’habitants.

Algo haurem de fer abans que siga massa tard

ato sempre darrere

Com tots els dilluns a les cinc de la vesprada, he aparcat el cotxe en el parking de l’EOI, he obert la porta del maletero i he fet l’habitual intercanvi d’ato: Ampolla d’aigua buida i borsa de tapers, per  motxilla dels llibres d’anglés.

Avuí, quan he agafat la motxilla m’ha paregut que pesava un poc més de l’habitual, però enseguida he rebutjat eixe pensament. Per què havia de pesar més, duent el mateix material de sempre? m’he preguntat.

Ja en classe i, mentres parlava amb  el company que tenia al costat he anat traent els llibres i llibretes de la motxilla, i quina ha estat la meva sorpresa que entre tot els llibres de text, m’ha aparegut el llibret de festes de Sella d’enguany!!!. No m’ho podia creure, gaire un quilo de paper satinat a tot color a classe d’anglés. Amb raó pesava tant la ditxosa motxilla!!!.

Be, ha servit per fer unes rises amb el company, i per a donar a coneixer el poble de Sella.

Valga esta anecdota per a mostrar-vos la quantitat d’ato que diariament m’enduc darrere quan eix per la porta de casa a les 7 del matí i, al meyns, dues vegades a la setmana arribe passades les 7 de la vesprada a casa. Qué puc fer si m’agrada tant viure al poble…

Que si bolso amb totes les pertenències personals que puga necessitar al llarg del dia, des de cartera amb diners i tarjetes, fins a les claus, mocadors, ulleres, mòbil, borseta d’aseo, entre altres.

Que si bolsa amb els tàpers per a dinar. Clar ara em toca dinar allí, si vull fer-ho a una hora raonable, i tot gràcies als polítics de torn del govern central que amb l’afan de traure el pais avant, s’han empenyat en pagar meyns als funcionaris i fer-nos treballar més. Qué listos són els polítics, la majoria d’ells sempre donant exemple d’honestitat, esforç, humiltat i ben fer. En fi, que diariament ens toca dinar “baix braç” .

Be, i ahí no queda la cosa, ja dic, els dies que tinc classe d’anglés per la vesprada, que son un parell a la setmana, també toca endur-me la motxilla amb els llibres i material escolar ( avuí completat amb el llibret de festes de Sella d’enguany).

No res, sempre carregada com una burra, a trenca coll.

Pensan-t’ho be tampoc hi ha tanta diferència amb la dòna de la imatge

Contractes Zero

Heu sentit alguna vegada parlar dels contractes de zero hores?

Algú sap en que consisteixen?

Sabeu quins països i quines empreses abusen més d’estos contractes?

Conegueu a quants treballadors afecta?

Anit, fent un recull de premsa, el periòdic The Guardian es feia resó d’este polèmic contracte.

Si, tu, com jo, no has sentit parlar mai d’este controvertit contracte dedica uns minuts a este post.

El contracte de zero hores és una modalitat de contracte que consisteix en que el treballador només acudeix al treball quan el convoquen, sense acord en el nombre d’hores que treballa, i l’empresari només abona les hores treballades. Un contracte que estableix que l’empleat ha d’estar disponible per treballar quan l’ocupador ho necessite, sense horari determinat i sense la garantia d’un pagament mínim, ni vacances.

Els contractes Zero són criticats perquè no ofereixen cap garantia de treball regular ni estabilitat de ingressos.

Regne Unit és el pais líder en este tipus de contractes i a dia d’avui ja són més d’un milió les treballadors britànics els que estan contractats biax el polèmic contracte laboral de “zero hores”,

L’empresa que més abusa d’estes contractacions és McDonald on nou de cada 10 treballadors estan lligats als contractes d’hora zero. El 90% de la totalitat de la seva força de treball a Gran Bretanya, que representa uns 82.800 empleats.

Els polítics van dir que la cadena d’aliments més gran del Regne Unit ha d’oferir al personal hores mínimes garantides.

Directius de grans empreses que contemplen contractacions d’hora zero opinen que una de les raons per les quals l’economia del Regne Unit no ha seguit el camí del sud d’Europa es deu al fet que els ocupadors han estat capaços d’adaptar-se ràpidament als canvis de la demanda.

I, a tenor d’estes declaracions, només em queda una reflexió final en forma d’interrogant:  Servirà la reforma laboral encetada pel govern espanyol per a conduïr-nos a contractes d’esta ìndole? Temps al temps cap a l’hora zero.

A continuació una relació d’empreses i personal amb contractes de zero hores:

McDonald           82.800 treballadors

JD Wetherspoon        24.000 treballadors

Sports Direct           20.000 treballadors

Espírit Group         16.000 treballadors

Boots         4. 000 treballadors

Cineworld            Tots els empleats a temps parcial

vacances de difícil desconexió

Demà, dilluns 5 d’agost, comence oficialment les meues vancances, període de temps que hauria de servir per a amagar agendes, no planificar res, deixar passar el temps i improvisar a la gana, tot en un intent de descansar i desconectar. I és que, el d’enguany ha estat, sense dubte algun, l’any professional més dur dels 20 que duc treballant.

Increment constant de població necessitada; Reaparició de necessitats que estaven superades des de més de 15 anys. Manifestació de situacions extremes que han donat lloc a problemes nous sobre tot en la gent gran en situació de soletat i abandonament. Un gran nombre de circumstàncies llímits que han posat a prova la nostra resistència i capacitat profesional.

Afortunadament, em rodeje d’un equip de profesionals excepcionals que hem sabut estar a l’altura de les circumstàncies i hem estat capaços de donar resposta a tots i cada un dels problemes surgits. I esta tasca ha estat possible gràcies al treball en equip, un treball dur (però agraït, malgrat tot, quan després d’un temps comproves el bon resultat de les nostres intervencions). Ha estat possible també gràcies a les reunions constants entre nosaltres, a les acords adoptats i a saber previndre problemes majors… També gràcies a l’autonomia i llibertat d’actuació en l’Administració Local en la que treballem, a la disposició de pressupostos. Un any dur com el que més, deia, i quan tot pareixia controlat, va i el passat 19 de juliol el Consell de Ministres aprova el projecte de llei de reforma de l’Administració Local.

Com si d’un meteorit vingut de l’espai es tractara, arriba este projecte de Llei i colisiona frontalment sobre els ajuntaments amenaçant-los en despullar-los de les seues competències per a atendre a la població més vulnerable que augmenta dia a dia sense saber ningú on es podrà arribar.

Un projecte de llei que seguirà el seu curs a partir de setembre en el Congrés dels Diputats i posteriorment en el Senat derivant en Llei Orgànica i que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2014, i que servirà per a desmantelar un sistema públic de serveis socials que duu més de 30 anys donant solucions als més necessitats de la nostra societat. Esta Llei d’àmbit nacional espoliarà a les administracions locals de les competències en matèria de Serveis Socials, acomiadarà a milers i milers de treballadors, que com jo i el meu equip de treball hem donat tota la nostra vida professional  per a millorar la de milions  de persones necessitades i, tot aixó es farà sense parpallejar uns, (el grup polític en el govern) i altres, sense fer a penes opossició.

I per això, i torne al principi, les vacances d’enguany seran rares com les que més, i desconectar serà una difícil tarea que intentarem lograr fent altres activitats per tal de tirar una maneta a altres que ens ho demanden i ajudar en el que estiga en les nostres mans.

tasques de 2 minuts

En el dia a dia ens enfrentem a les denominades tasques de 2 minuts resultant tan complicat a vegades dur-les a terme.

Existeix una espècie de llei productiva que diu que “si una faena va a portar-te menys de 2 minuts fer-la, és millor fer-la d’una vegada i oblidar-te d’ella”.

La tendència natural quan ens arriba la tasca ràpida és deixar el que estem fent en eixe moment –que pot ser alguna cosa important–, i posar-nos a fer-la. Així, és fàcil comprendre per què algunes persones acaben molt estressades i senten que GTD (Getting Things Done, en anglès “fer les coses”) no funciona. En lloc de fer avançar els assumptes importants que ens proposem, al final ens passem el dia executant xicotetes faenes ràpides que rarament aporten algun valor al nostre treball.

la seqüència correcta per atacar les tasques de 2 minuts, seria:

1. Recopilar. Quan arriba a nosaltres una sol·licitud o tasca que podem resoldre ràpidament, no hem de deixar el que estem fent. Simplement prenem nota –ho recopilem–, i seguim amb la tasca que tenim entre mans.

2. Processar. Una vegada conclosa la tasca en curs, o quan establim que és el moment adequat per a això, processem les tasques que han anat arribant-nos. Durant el processament trobarem eixta tasca que va arribar a nosaltres unes hores abans. I és en este moment, quan prendrem la decisió de què fer amb ella.

3. Fer. Si la faena és en realitat una tasca de 2 minuts, aleshores la fem, ja siga en eixe moment, o en lot amb altres tasques del mateix tipus

Recopilant les tasques abans de processar-les/fer-les, estem aconseguint tres coses.Per una part, no interrompem el que estem fent en eixe moment. En segon lloc, eliminem l’estrès, doncs podem quedar-nos amb la tranquil·litat que ens farem càrrec d’ella al seu degut temps. I finalment, tenim l’oportunitat de ser més efectius, traent diverses d’aquestes tasques de 2 minuts en lots.

Però qué passa quan eixes tasques de 2 minuts les recopilem i no les duem a terme en cap moment?

——————————–

Doncs, que es queden per fer.

antecedents de les xarxes socials

Les xarxes socials estan entre nosaltres des de fa meyns d’una dècada…

però, qui pense que no estaven ja inventades…

s’anganya

font: trecebits

mutilació social

Atenent a l’ùltim comunicat que he rebut des del Col.legi Oficial de Treballadors Socials d’Alacant sobre les últimes retallades del Govern Central, m’agradaria col.laborar amb la difusió del contingut del document,  per la greu repercusió que suposa per al cole.lectiu de treballadors i  per a la població en general.

􏰁 En relació als Pressupostos Generals de l’Estat.
1) La retallada del 42,4% del Pla Concertat amb els Ajuntaments (de 86.633.150 a 49.913.840 euros) eliminarà l’atenció a 3.244.338 usuaris dels serveis socials municipals.
2) S’eliminaran 12.265 llocs de treball directes.
3) Els pressupostos no contemplen l’execució dels següents projectes;
– Pla d’Acció per a les persones amb discapacitat, que atenien a 32.000 persones.
– A més, es deixarà d’atendre a 73.932 usuaris de projectes de desenvolupament social de les comunitats gitanes (de 152.752 a 78.820).
– Tampoc es duran a terme els 25 projectes que es venien contemplant per a la protecció contra el maltractament infantil,
– Ni els 33 de capacitació de professionals i mesures de medi obert.

􏰁 En relació a l’aprovació del Decreto Llei “Dependència” el Col·legi Oficial denúncia que:

• Amb l’ampliació a dos anys del termini de les autonomies per a les ajudes moltes persones moriran en el camí sense rebre una ajuda, ja que s’amplia en 18 mesos el període en què les comunitats autònomes queden exemptes de pagar la *retroactividad pel retard a resoldre els expedients.

• Es produirà un col·lapse dels serveis socials dels ajuntaments. La congelació de l’atenció als dependents moderats fins a 2015 deriva la seva atenció als serveis socials municipals, el finançament dels quals s’ha reduït en un 42%.
• A més, la reducció d’almenys un 15% la paga a les cuidadores familiars i l’anul·lació de la cotització a la seguretat social d’estes “els suposarà un càstig” (el 98% dels cuidadors familiars són dones).

No podem permetre’ns retrocedir a un Estat de Beneficiència, ens trobem en un Estat de Benestar Social que durant 30 anys s’ha anat forjant i que ara necessita tota la nostra atenció. Igualment s’insta al Govern al fet que en la reforma que s’ultima sobre la Llei de Bases del Règim Local, l’objectiu siga el d’enfortir el Sistema Públic de Serveis Socials com a 4ª pilar de l’Estat de Benestar i no privatitzar aquells serveis obligatoris que siguen deficitaris, o a eliminar-los si es presten de forma voluntària i no són rendibles.

Destacar que, la persecució eficaç del frau fiscal podria suposar més de 60.000 milions d’euros, més del doble de les retallades dels pressupostos, que més be podrien calificar-se de mutilació social.

banal i resilent

Reconec que les entrades que publique al bloc podrien calificarse de banals pel poc valor i falta de contingut. Són entrades molt personals. El caràcter específic de gènere amb el qual va nèixer este bloc, ha anat paulatinament desapareixent per a convertir-se en trivial i també introspectiu.

Sóc conscient.

El bloc podría haver-se convertit en un lloc de protesta, de reivindicació però, finalment ha esdevingut en una espècie de refugi, on desconectar de les llargues jornades laborals, de les dures notícies diaries sobre economia; dels múltiples retalls, i poc a poc ha anat evolucionant, conscientment, cap a esta direcció per qüestió de higiene o salud mental, diria jo.

Diariament, estic en contacte en la cara més dura de la crisi, (estem en primera línea) intentant donar resposta als cada vegada més necessitats, amb els cada vegada també escasos recursos; no desconectar, seria una temeritat per la meva part, és per eixe motiu que intente compensar les dures experiències viscudes i empatizades en l’àmbit laboral, amb alló que em satisfà, com és escriure, aprendre idiomes, lleguir, (entre altres coses).

I, escriure estes banalitats són les que m’ajuden a ser resilent, és a dir a restituir-me de les tensions i preocupacions diaries i, aconseguir un benestar emocional òptim per a evitar quedar-me com la plastilina després de presionar-la amb les mans.