Arxiu d'etiquetes: vestimenta

espardenyes

No hi ha estiu que no me les calce. Son còmodes perquè s’adapten al peu, transpiren perquè la fibra de cànem absorbeix la suor, i els diseyns són d’alló més variats, sobretot últimament que s’han posat de moda i n’hi ha una gran diversitat, són les espardenyes.

Amb la sola de cànem trenat (també d’espart o jute), les pots encontrar amb tacó, planetes, amb vetes que generalment es lliguen al turmell o amb pasador de metall; llises o estampades, s’usen tant per a vestir amb roda de diari com per a vestimentes tradicionals.

L’espardanya ha estat el calçat tradicional de la gent del camp, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes. Per la seva lleugeresa van ser utilitzades per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 va ser imposada per decret reial a la infanteria hispànica. A principi del segle passat encara formaven part de la indumentaria militar de l’Estat Espanyol, prova d’açò és la foto del meu avi Ramon vestit de militar en la seva època de mili que com es pot comprovar calça les espardenyes de veta.(Eixa foto data del 1916 aproximadament).

Durant el S.XIX i primera meitat del S.XX, Sella contava també amb una espardenyeria, regentada per una família del poble, que li deuen el seu malnom a este negoci, “l’aspardenyer/l’aspardenyera”. (Si fas click en la imatge, podràs vore l’ubicació en el poble de Sella d’esta activitat comercial,el nº7).

imatge de l'arxiu de Sella
imatge de l’arxiu de Sella

Esta activitat comercial donava treball a gent del poble. Ma tia Teresa va treballar allí durant una temporada; ella s’ocupva d’unir les soles amb la tela de les punteres i dels talons amb l’ajuda de l’agulla espardenyera. Este obrador  ha desaparegut, però no només a Sella, sino en general per tot arreu i amb ells, la indústria espardenyera que ha derivat en altre tipus  de calçat lleuger.

La fabricació d’espardenyes ha estat tradicionalment feta en obradors familiars arreu de Catalunya, Pais Valencià, Illes Balears i Murcia, terres totes on es conreava cànem, espart i jute. Cada una d’estes zones té  la seua espardenya característica, per exemple l’espardenya de Valls, té set vies de veta per banda; l’espardenya empordanesa, és blanca i  cobreix amb tela tot el peu, i l’espardenya valenciana, duu dos parells de vetes i van unides al centre de la puntera. (Hi ha una gran varietat de tipus d’espardenyes)

Un altre tipus d’espardenya que no he vist registrada com a tal per la xarxa però sí l’he vist calçada pels homes de Sella és l’espardenya aitanera, amb sola molt dura, de goma, com de neumàtic, i puntera i talonera de pell prou consistent. Supose jo que serien més resistents i adequades per a zones escabroses i escarpades. Recorde haver-les vists penjades, junt a les espardenyes valencianes de puntera de tela blanca, en la tenda de Toni Pura i en la tenda de Isabeleta “El raconet”. Actualment han desaparegut estes tendes i amb elles, les espardenyes.

I, de sola trenada s’ha elaborat també una singular i original estora batetjada amb el nom de  Trepitgada, o també coneguda com l’estora d’espardenyes. Martín Azúa l’ha dissenyat especialment per  a una tenda Camper inaugurada recentment a EEUU. Realitzada en espart, i amb la mateixa tècnica que es fabriquen les soles de les espardenyes. L’estora ha estat realitzada per dones artesanes de la regió de Múrcia.

És sorprenent, a mi particularment m’encanta, per la seva originalitat i singularitat .

Ara que hem entrat en setembre i ja s’arrimen festes és hora d’anar buscant i preparant blusons, mocadors d’herbes i les espardenyes de vetes. Esperem bon temps per festes i que no ens ploga ja que, espardenyes i aigua són roïn companyeres.

Anuncis

qué amaga el burka?

El burka,  peça de roba difícilment compatible amb la dignitat del ser humà, acapara l’atenció de la majoria de  notícies  en les últimes setmanes en diferents punts de l’Estat Espanyol, i com no, en les agendes dels diferents partits polítics que no han tardat en traure rendibilitat electoral.

Cal dir que, actualment, i com a màxim, unes  100 o 200 dones usen burka en tota Espanya, un  0,00043 %  de la població espanyola, un percentatge ínfim dels 46.256.319 habitants del pais. Un problema que si be no és quantitativament representatiu si ho és qualitativament, per la vulneració dels drets humans de la dona que comporta el burka.

Primer va ser un municipi de Lleida el que, de forma precipitada, va aprovar un decret municipal prohibint i penalitzant l’ùs del burka, iniciativa que van còpiar dies després altres municipis, alguns dels quals sense presència d’inmigrants en els seus termes municipals.

Amb estos decrets municipals el debat está al carrer i no són poques les veus que estan a favor de la prohibició i penalització,però cal anar molt en compte amb les raons que s’esemten per a la seva prohibició per a evitar  malentenimen  amb prejudicis i tòpics en la gent de a peu que no faran més que afegir un altre problema al del burka.

Cert és que el bruka, amaga la brutal desigualtat entre home i dona, però què amaga l’apressurada iniciativa política en legislar la prohibició i penalització d’esta prenda?

Atenent a les declaracions d’alguns representants polítics, amb estes normatives es preten alcanzar un doble objetiu:

  1. Alliberar a la dona del salvatge masclime  que hi pateix i retornar-li  la seva dignitat personal.
  2. Garantir la seguretat ciutadana.

Sense dubte, dos objetius loables i dignes de ser abordas, però no serà que amb lleis que sancionen a la vícitma, no estarem posant la bena sense curar la ferida?

Si és per motius de dignitat de la dona, prohibir el burka obligaria a esta xicoteta minoria de dones  a quedar-se a casa i ser encara més depenents dels seus homes, obtindríem  confinar a estes dones a l’arrest domiciliari. Realment és aixó el que es preten? una llavà de cara dels carrers i de les institucions i rendibilitat electoral?

Si volem realment ajudar a estes dones a superar la submissió que amaga el burka, no serà millor extremar la informació, el diàleg i la persuasió?  No serà millor redoblar les polítiques de gènere, construir vies d’acostament i mediació que dissuadir-la per mitjà de les sancions, com si en compte d’una víctima fora una agressora? Ens preocupa més la imatge social o la sort d’estes dones?

Si és per motius de seguretat, es disposen de lleis per a obligar a un ciutadà a descobrir-se la cara en certs llocs públics per raons de seguretat, per què crear-ne d’altres?

Aleshores, qué amaga realment la normativa del burka?

la vestimenta i les dones

La vestimenta és el conjunt de peces generalment tèxtils fabricades amb diversos materials i usades per a vestir-se, protegir-se del clima advers i en ocasions per pudor (roba interior). La necessitat de vestir-se  a les cavernes sorgeix per a combatre les inclemències del temps, és per a això que es cacen animals i s’abriguen amb els seus cuirs o pells. Amb el transcurs del temps, la roba comença a associar-se amb la ubicació en la societat,  la modèstia personal,  l’ostentació o el luxe, les possibilitats econòmiques, les activitats laborals, etc. 

Aplicada a les dones, la vestimenta, per estar més subjecta a les modes imperants, generalment és més variada, dispar i colorida,i per eixe motiu pot donar més informació si cap de la dona que la vesteix. La vestimenta contribuïx a satisfer una imatge corporal d’un jo ideal i, arriba a complir diverses funcions com ara decoració, protecció (tant física com psicològica), atracció sexual, ocultament, autoafirmació, autonegació, identificació grupal i exhibició d’estatus o rol.


Continuant amb les dones (encara que, evidentment, també es pot aplicar a les homes) cal dir que, observant les seves vestimentes (les nostres) es pot aprendre molt de la dona i de la seva personalitat. Vulguem o no, la vestimenta ens delata, i no cal conèixer a una dona en profunditat per a, descobrir traços de la seva personalitat mitjançant la seva indumentària. 

La vestimenta doncs ens pot informar si una dona és tradicional, convencional, submisa, extrovertida, autoritària, insegura, eficient, responsable, creativa, imaginativa, altiva,arrogante, esteriotipada, intelectual, sociable, etc.

Amb la vestimenta es pot descobrir la importància que  li donem a l’ordre en la nostra vida,  així com si volem passar per ella desapercebudes o no, cridant l’atenció amb colors cridraners.

Ara bé, cal recordar que esta projecció de la personalitat mitjançant la vestimenta només és possible en la nostra societat occidental on la llibertat individual per a elegir i vestir vestimentes és un dret subjetiu que tenim i exercim, però no passa així en els països musulmans, on a la vestimenta se li reserva un codi estricte i d’obligat compliment, que forma part  de la Llei Islàmica en el que seu nivell d’exigència i tolerància varia en funció del règim polític que impera en el moment.

 

 

La llei islàmica determina que la dona ha d’estar sempre coberta per una túnica negra anomenada abaya, que li serveix per a tapar-se el cap, el rostre i el cos. La dona no sempre ha estat sotmesa a regles tan estrictes, sinó que amb el temps, i els canvis de successions les reglamentacions han anat variant. L’Islam ha anat agregant mesures estrictes per a la preservació de la dona en la vida social. Se les obliga a baixar els ulls en públic, a ocultar els seus pits i joieries. Les dones musulmanes estan obligades a fer ús de la túnica negra, el abaya, sempre que estiguin en el carrer, centres comercials, restaurants o qualsevol altre lloc públic, sense excepcions.

Per posar un exemple aparegut recentment en els mitjants de comunicació, el govern iranià ha aprovat fa uns dies, uns codis de vestimenta que formen part d’un Pla per a contratacar la influència d’Occident, i evitar així que els seus costums es colen en el seu país,

Una de les mesures que han posat en marxa és la prohibició als comerciants d’exhibir maniquís femenins sense el vel islàmic posat, o amb roba ajustada amb la qual es puga percebre les corbes del cos. Habitualment, els iranians que violen el codi de vestuari per primera vegada reben un advertiment formal, mentre que els reincidents poden enfrontar-se a un judici i a “classes d’orientació”.

Altres països com Sudan també apliquen severament estos codis de vestimenta i d’això s’en sap molt be Lubna Husein que va rer condemnada a 40 llatigades per la seva vestimenta, per dur pantalons. Li van commutar la pena per una multa i va passar 22 hores entre reixes. La seva lluita s’ha convertit en una esperança per a moltes dones que viuen sota un règim masclista i integrista.

Lubna Husein és un símbol de  les dones al Sudan, contra la submisió i opresió que els règims autoritaris i misògins exerceixen sobre elles, sobre totes.

Lubna Husein
Lubna Husein

I, amb relació al tema que ens ocupa, la vestimenta i la dona i, aplicat al meu poble, ara, que han passat les nostres festes majors, de l’observació de les vestimentes d’algunes de les dones en els actes cel.lebrats, he pogut descobrir molts traços de la personalitat i intencionalitat imperant d’algunes d’elles. Curiós, molt curiós i de fet ha sigut precissament eixe el motiu de la publicació d’este post.