La Pasqua d’enguany l’he passada per terres de Tarragona. Agafar el cotxe i conduir més enllà del que diariament acostume em dona una sensació de llibertat (i per què no dir-ho, de felicitat també), que m’agradaria compartir amb tot vosaltres.
I és que, saltar-me horaris, descobrir indrets, coneixer noves costums, provar nous menjars, sentar-me en una terraza tranquilament veient passar la gent o fins i tot, fer-me un xop d’aigua mentres camine pel carrer, baix una inesperada tormenta primaveral, són coses que em fan sentir be i contribuixen enormement a trencar la rutina diaria dels darrers mesos d’hivern.
Doncs be, amb este post no pretenc ser una guia turística sino contar un poc, tot alló que he descobert al llarg del viatge.
Comencem pel delta de l’Ebre. Recorde haver estat allí, de passada, un estiu de fa 15anys, quan ens dirigiem a passar uns dies de vacances als Pirineus, però en eixos moments, l’atenció no la va captar el paissatge sino els meus fills, aleshores molt xicotets, anant darrere d’ells en compte no caigueren dins dels arroçals.
En esta vegada sí, va ser el paisatge el que va captar la meva atenció. Grans extensions d’arroçals al llarg de varis kilómetres, són atravessat per canals, sèquies i estretes carreteres conformen una impresionant obra d’ingenièria agrícola. Nombroses cases de camp enmig de l’aigua salpiquen el paissatge de blanc, on els agricultors guarden les seves eines del camp i també, ara, algunes d’elles, convertides en cases de menjar, bars i restaurants on degustar sabrosos plats de cuina típica del Delta del Ebre com les ortiguetes de mar, el pica-pica d’anguiles, el pato, la fideuà de fideus o el postre de Músic.
Destacar les ortigues de mar, un menjar que no havia provat mai, molt ric i amb un profund sabor a mar. Dir que les ortigues són unes anemones marines del grup dels celenteres, que es serveixen fregides amb una espècie de tempura. Delicioses!.
La fideuà la fan amb fideus grosos però no de fideuà sino dels més grossos que posem al caldo de putxero. Molt fina i gens pesada la fideuà!
Les anguiles les vaig menjar sense saber que les menjava, perquè res m’induia a pensar que eren anguiles ja que la seva presentació era com una espècie de paté sobre pa torrat. (D’haver-ho sabut, segur que no ho haguera provat, però va valdre no saber-ho!)
El postre de Músic, són fruits secs amb panses amb una catalaneta de mistela. Una presentació molt suguerent que no deixa indiferent a ningú.
l’Ebre al seu pas per Sant Jaume d’Enveja
Arrocers en el Delta de l’Ebre
Parc Natural del Delta de l’Ebre
ortigues de mar
fideua, … de fideus al Delta de l’Ebre
postre de Music i crema catalana de Ampolla
Una vegada en Tarragona, visite la Balconada del Mediterrani, una extensa terraza damunt d’un gran penyassegat proporciona unes magnífiques vistes panoràmiques del Mediterrani.
El Circ Romà, un edifici construit en el S.I D.C. destinat a les carreres de cavalls i carros, amb forma allargada i amb uns 325 metres de llarg i fins a 115 d’ample, es calcula que tenia una capacitat de 30.000 espectadors. Està considerat entre els circs millor conservats d’Occident, a pesar que una part de la seva estructura segueix oculta baix vells edificis del segle XIX.
La Torre del Pretori. El Pretori és una torre d’època romana que allotjava les escales que permetien el pas des de la ciutat baixa fins al Fòrum provincial, amb el qual està comunicat per passadissos subterranis.
Un passeig pels carrers de la part vella de Tarragona, i un vermutet en una tasqueta típica tanca la visita a esta ciutat, una ciutat que es permet viatjar pel llegat de la civilització romana, un museu de ruïnes romanes al aire lliure, de més de 2.300 d’antigüitat, considerat Patrimoni de la Humanitat.
Baixos del Circ Romà de Tarragona
Columna romana en la Torre del Pretori
Casa de Tarragona
Indret de Tarragona
racó de Tarragona
el vermut, beguda típica
interior de la Torre del Pretori
Interior de la Torre del Pretori
estàtua dona romana interior de la Torre Pretori
sarcófag
maqueta de Tàrrega
Circ romà a Tarragona
Baixos del Circ Romà
Accés posterior al Circ Romà
Vistes des de la Balconada de la Mediterrània a Tarragona
I finalment, un paseig pels carrers de Reus i unes compres en algunes de les seues botigues de productes típics , tanquen el viatge de estos dies Pasqua.
Tot prop de casa i molt recomanable!.
Fins la pròxima.
Xocolate de llima del Priorat
Xocolate de maduixa del Priorat
Faroles “vestides” de primavera
Novetats culinàries
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
de gènere 