Arxiu d'etiquetes: violencia contra les dones

25N, un any mes

Any rere any, i en qualsevol part del món, un goteig incesant de dones moren a mans de les seues parelles o ex-parelles. Una violència extrema, que suposa el màxim exponent de la desigualtat de gènere.

A l’estat español són ja 77 dones assassinades a mans dels seus homes, companys, nuvis, excompans des del novembre de 2015. Minuts de silenci i manifestacions als carrers es succeixen en els dies posteriors a estos actes terroristes per a hi expresar rebuig.

És una pandèmia global, que a dia d’avui encara no hem estat capaços de frenar, i que a pesar de les mesures adoptades, passaran molts anys per a la seua erradicació.

Avuí, en el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, caldria posar l’accent en la importància de la prevenció d’aquelles situacions que donen lloc a la violència contra nosaltres. Prendre consciència de la necessitat d’adoptar-hi tolerància zero, i mirar amb “lupa” els micromasclismes que diàriament impregnen les nostres conversacions i que, no són si no, els embrions dels distints tipus de violència contra les dones.

Anuncis

25 de novembre

Cada 25 de novembre convé recordar que acabar amb els altíssims nivells de violència es tarea de tots i de totes, tots els dies, i que poc sentit te seguir parlant d’igualtat, pau, justícia o democràcia, si les  dones seguim sense tenir accés a una vida lliure de violències masclistes.

Hem de ser capaços de lliurar-nos de qualsevol violència masclista, des de la més subtil amenaça provinent del  xulo de torn, fins a l’agressió de la teva parella.

Ací vos deixe el lidup que ha elaborat la Regidoria de Igualtat de Xàbia per a commemorar el 25 de novembre 2014, Dia Internacional Contra la Violencia de Génere, en el que hem participat personal de l’Ajuntament, polítics; professorat i alumnat de centres educatius (escoles i instituts); Creu Roja i associacions i demés col.lectius municipals.

Recomane la seva visualització.

Espere vos agrade.

pendent d’un fil

El juliol passat, la mobilització mundial va ajudar a detindre la injusta sentència que  condemnava a Sakineh a ser lapidada. La indignació era tal que, els esforços diplomàtics van ser pocs per evitar la mort de Sakineh. Una persistent campanya i, milers i milers de firmes anònimes arreplegades al voltant de tot el mon va portar a Iran a abandonar la condemna de lapidació Sakineh i va aconseguir capturar l’atenció dels líders dels països amb influència sobre Iran.

És dijous 4 de novembre de 2010 , i Sakineh està encara viva, però Iran podria en qualsevol moment executar-la, ara be, el món està observant amb lupa a este pais.

Governs aliats a Iran i altres potencies internacionals, així com també les milers i milers de firmes anònimes arreplegades al voltant de tot el mon som l’ùltima esperança d’esta dona, tots dos podriem persuadir a Iran per a evitar l’execució de Sakineh.

En les últimes hores del dia d’avui, s’acumulen manifestacions dels principals mandataris internacionals per a tratar suprimir in extremis la pena a mort a esta dona. Per posar alguns exemples:

  • Nicolas Sakorzy asegura haver avisat a les autoritats iranianes que el diàleg amb França resultaria “interromput ipso facto” si s’arribaren a “tocar un sol pèl de Sakineh”.
  • Dilma Rousseff, la flamant presidenta de Brasil qualifica de “acte bàrbar” l’eventual execució de Sakineh, recorda que, personalment, té “una posició ben intransigent en qüestió de drets humans”, que en la diplomàcia “es traduirà com una opció clara”.
  • William Hague, ministre d’Exteriors britànic, al·legat que es tracta de “una pena bàrbara que danyaria la imatge d’Iran als ulls del món”
  • Federico Mayor Zaragoza, president de la Comissió Internacional contra la Pena de Mort, fa una crida a Iran “perquè no es duga a terme l’execució”

Segons Amnistia Internacional, Iran és el segon país del món, després de Xina, quant a nombre d’execucions. En 2008 van ser 346.

I tu, qué opines?

En nombroses ciutats estan celebrant-se, ara mateix, concentracions per a intentar salvar la vida a Sakineh, Sella és un poble xicotet i pot ser no done per a manifestacions d’este tipus, però també podem colaborar per a que esta dona continue amb vida. Si vols, és molt senzill, fes flick en la imatge de Sakineh (al lateral del blog) i firma, només t’ocuparà uns segons de la teva vida, la d’ella penja d’un fil, el de la forca.

AJUDEM-LA!!!

 

les sombrilles i el 23 de setembre

La realitat
A finals d’agost de l’any passat publicava en este blog una entrada titulada tràfic, un poc per a expresar la meva angoixa i preocupació per la situació de dos xiques que, a la vora de la carretera, en un camí de terra, en les inmediacions d’un polígon industrial, permaneixien assegudes en una cadira de plàstic amb l’ùnica protecció d’una sombrilla de platja. Vestides, per dir-ho d’alguna manera, amb roba íntima escarida i cridanera, quasi nuetes, segurament vigilades, covardament, pel seu xulo, des d’alguna guarida,  esperaven involutariament al depravat de torn per a oferir-lis l’ùnic al seu abast: El seu cos.
Per desgràcia la situació d’estes dos pobres xiques, no era, (ni és), ùnica, és una situació que sobretot des de l’any passat s’ha fet pràctica habitual en la majoria de les carreteres de la nostra geografia. Xiques molt jovenetes, de famílies paupèrrimes, que han viatjat milers de kilómetres enganyades, en busca d’un futur millor, i han acabat assegudes en una cadira de plàstic baix d’una sombrilla de plaja, dia a dia rere dia; mes a rere mes; estiu…, tardor…, hivern…, primavera i, de nou altra vegada estiu,… amb fret, calor, vent, ventpluig, amb un a puntualitat anglesa, consumint-se una i una altra vegada, i enriquint  al seu explotador. Un càstic brutal que les han destruït la seva joventut i la vida dels seus familiars que han quedat als països d’origen.
Dones traficades,  víctimes dels traficants, dels clients, de les seves circumstàncies,i  de “la invisibilitat” i exclusió que les sotmet la societat d’acollida.
“Consumir” éssers humans, sobretot dones, és una pràctica creixent, socialment acceptada, on l’única preocupació no és la situació de les víctimes, sinó que estes no ocupen els espais reservats a les persones “normals”.
Les xifres.
Es calcula que a Europa hi ha entre 200.000 i 500.000 dones víctimes de xarxes internacionals per a l’explotació en la prostitució”. Informació Campaña Nacions Unides pels Drets de les Dones.
El 90% de les dones que exerceixen la prostitució a Espanya, excepte capitals de província, són estrangeres. Informe Operatiu Policial de la Guàrdia Civil.
Les dones víctimes de tràfic procedeixen de gairebé tothom, si bé hi ha algunes regions i països amb més afluència, com són Ghana, Nigèria i el Marroc (Àfrica), República Dominicana, Brasil i Colòmbia (Amèrica), Filipines i Tailàndia (Àsia) i Bulgària, Rússia i els Nous Estats Independents (Europa) .Comissió Europea.
Es calcula en 7.000 milions de dòlars els diners que es mou a Europa en assumptes relacionats amb el tràfic de dones. Organització Internacional de Migracions.
La normativa.
El passat 3 de maig, representants dels 46 estats membres del Consell d’Europa van donar el vistiplau al Conveni de Varsòvia, ûltima legislació internacional aprovada en matèria de tràfic d’essers humansm i fins avui són 15 els països que, després de l’aprovació, han ratificat el text, sense que entre ells es trobe Espanya. Este nou tractat internacional posa la veu d’alarma sobre el continu ritme d’expansió del tràfic d’éssers humans i recalca que és la discriminació sobre la base del gènere una de les seves causes fonamentals.
L’acord parteix dels avanços aconseguits amb el Tractat de Palerm de Nacions Unides de 2000 en matèria de prevenció, protecció de les vícitmes i persecució dels traficants per recalcar que és necessari intensificar els esforços en prevenció que, en els països de destinació de les dones traficades, passen per destapar la gran demanda d’esclaves que fa d’este un negoci tan lucratiu
El Consell d’Europa proposa, entre altres, mesures legislatives, administratives, socials o culturals,  campanyes de sensibilització dirigides a individus potencialment demandants de serveis proporcionats per esclaves. A més insisteix en la necessitat que es desenvolupen programes educatius des de l’escola sobre el tràfic d’éssers humans i les seves conseqüències, però també de la importància de la igualtat de gènere i la dignitat i integritat de l’ésser humà.
La data
23 de setembre dia internacional en contra de l’explotació sexual i tràfic de dones, data per a reflexionar sobre la nova esclavitut del S XXI: La de les dones.

fent esses

Com tots be recordarem, fa ara 2 anys, concretament el 2 d’agost de 2008, el professor Neira va eixir a la llum pública per intentar defensar una dona mentres era agredida per la seva parella al carrer i a plena llum del dia. De la seva intervenció Neira va resultar també envestit per l’agressor, provocant-li éste greus lesions cerebrals que el van obligar permanèixer a l’hospital durant 9 mesos, alguns d’ells amb estat de coma.

Com a conseqüència d’este valerós i heròic acte, Neira, va rebre “La Medalla d’Or al Mèrit Ciudatà” i va ser nomenat President del Consell Assessor de l’Observatori Regional de la Violència de Gènere de la Comunitat de Madrid, càrrec que ocupà des de finals novembre de 2009 i del que presumiblement serà cessat demà, 9 de setembre, per la presidenta de la Comunitat de Madrid.

El motiu del cessament, la detenció del professor Neira per part de la Guardia Civil, el passat 1 de setembre, per triplicar la taxa d’alcoholèmia mentres conduïa. Anava fent “esses” per la carretera.

Amb esta detenció es marca el final de la trajectòria pública del tàndem “profesor Neira i la violència de gènere”, una trajectòria curta i no exenta de polèmica i controvèrsia des del seu inici. L’acte noble i valerós del profesor, va anar embrutant-se ràpidament per les constants incursions mediàtiques en programes de xafardeig i “cotilleo” per part de la dona agredida, així com també per algunes del professor.

Un espectacle vergonyós que va extraure a la llum pública la part més miserable de la nostra societat, a través dels seus actors:

Els directius d’alguns mitjans de comunicació que de sobte van veure en esta agresió una vil forma de disparar els seus nivells d’audiència.

La dona agredida, que per tal de guadir del seu minut de glòria i enriquir-se de la manera més rastrera, va acceptar sentar-se davant de les càmeres de TV a defensar al seu agresor, sense cap mirament ni fàstic, a canvi de suculents xecs replets de zeros a la dreta.

L’audiència, adormida, anestesiada, però àvida de digerir en cru les més repugnants misèries humanes, des del sofà de les seues respectives cases.

El profesor que no va saber retirar-se a temps de la vida pública, que va acceptar presidir un Consell Assessor de l’Observatori Regional de la Violència de Gènere durant dos anys i que aprofitant la seva detenció per alcoholèmia va descobrir la seva part més bruta i la ineficàcia de la Institució que presidia, per falta de contingut i pressupost,

Els polítics amb  constants creuaments d’acusacions per a rendibilitat electoral.

I, alié totalment a este sainet, el greu problema que realment pateixen innumerables dones: La violència.

La violència contra les dones, un tema que una vegada més rep un tractament frívol, superficial per part de la majoria dels estaments d’esta societat; una lacra que en ple segle XXI encara no s’ha sabut donar solució per falta d’implicació. Un problema que afecta a milers de dones en tot el mon. Dones grans i menudes, sense distinció d’edat, ni condició econòmica ni social. Mares amenaçades i agredides pels seus fills. Dones que són “jutgades” i condemnades a mort amb lleis milenaries. Xiquetes que són casades a la força sense el seu consentiment a canvi d’un aixovar. Dones agredides i dominades pels seus marits. Jovenetes que són traficades arrel de tot el mon a plena llum del dia davant dels ulls de tots des de la més absoluta impunitat…

I és que, sorprenentment, les esses del professor, i no els informes del Consell que presidia, han sigut les responsables d’esclarir i traure de nou a la llum pública la desesperançadora i trist situació de la lluita contra la violència contra les dones.

Patètic.

 

sakineh ens necessita, ajudem-la

Com a sòcia de “Amnistia Internacional” vaig rebre fa uns dies la notícia que ací baix redacte:

sakineh ens necessita“La justícia iraniana no ha suspès la lapidació de Sakineh Mohammadi, acusada d’adulteri. Ho va dir ahir el ministre d’exteriors d’Iran, de visita oficial a Madrid, en contra del que va anunciar l’Ambaixada del seu país a Londres només uns dies abans. Si no ho impedim, Sakineh serà apedregada fins a morir per gent de la seva pròpia comunitat. L’execució podria tenir lloc en qualsevol moment, tret que ella i el seu advocat siguen oficialment notificats en cas contrari.

Des d’Amnistia Internacional ja hem lliurat gairebé 100.000 signatures en l’Ambaixada d’Iran a Madrid contra l’execució de Sakineh, però necessitem moltes més per a salvar-li la vida. Per això, si encara no has signat la nostra petició, signa ara. I si ja has signat, comparteix aquesta informació amb tots els teus contactes perquè també ajuden a impedir l’execució. No seria la primera vegada que, gràcies a la pressió internacional, vam aconseguir parar les pedres. Gràcies per actuar”.

Jo ja he signat, i vos demane des d’aci la vostra col.laboració per a evitar-li a esta dona una mort tan cruel i injusta com la lapidació.

Fes clik ací i cumplimenta el senzill cuestionari que conté.

Gràcies.