Lydia Cacho, trencant el silenci

Avui, 25 de novembre, dia internacional contra la violencia cap a la dona, m’agradaria fer especial menció a una dona que està contribuint en gran mesura a trencar el silenci i, destapar una de les atrocitats consentides més sagrants de la realitat que pateixen  les dones i xiquetes mexicanes en l’actualitat, Lydia Cacho.

lydia cacho

Lydia Cacho, escriptora i periodista, és reconeguda pel seu activisme en favor de les dones i contra les màfies de pederastia; va destapar una xarxa de pederastia en el sud-est de Mèxic en el seu llibre “Els dimonis del Edén” (2005).

Amb la publicació de “Els Dimonis del Edén” es va deslligar un escàndol polític a Mèxic, ja que s’inculpava dels delictes de corrupció i pederastia a personalitats amb important responsabilitat pública. Després de la publicació del llibre, va ser detinguda al desembre de 2005 en Quintana Rosego, en la costa del Carib, per policies de Pobla, que la van conduir encaputxada a este estat del centre mexicà, situat a 1.869 quilòmetres de distància del primer. Durant el trajecte a Pobla, Cacho va ser torturada psicològicament i amenaçada de mort. Va Romandre empresonada durant 24 hores, després de les quals va pagar una fiança d’uns 6.500 dòlars.

El dilluns passat, en unes declaracions fetes en roda de premsa a Madrid, Lydia Cacho va denunciar que durant els tres anys de Govern de Felipe Calderón s’han produït uns 15.000 assassinats, i va assegurar que el que es porta a terme en el seu país és una “guerra entre poders i no una batalla per la justícia i la pau social”.

Si dones com Lydia Cacho trenquen el silenci i són la veu de milers i milers de dones i xiquetes indefenses que pateixen els impunes i brutals abusos de poder masclistes, nosaltres, com a mínim, hem de contribuir a que no queden en l’oblit, visibilitzan-les com agraïment a la seva valentia, coratge, enteresa i valor en la tasca d’investigació i denuncia dels delits contra les dones i reivindicació dels drets humans de totes elles.

premi per a Stieg Larsson

L’Observatori contra la violència de gènere premia a títol pòstum l’escriptor suec Stieg Larsson

 

stieg larsson

millenium

L’Observatori contra la violència domèstica i de gènere ha concedit a l’escriptor suec Stieg Larsson, mort a l’any 2004 i autor de la trilogia supervendes ‘Millenium’, el V ‘Premi de Reconeixement a la tasca més destacada en l’erradicació de la violència de gènere’, corresponent a l’edició de l’any 2009.

 Seguir leyendo el arículo

 

L’Observatori considera que l’escriptor suec és mereixedor d’este premi per:

•  la seva aportació, a través de la literatura, en la visualització i denuncia de la violència contra les dones que segueix perpetuant-se a les societats actuals, també a les més avançades
•  i per posar de manifest que no només és desitjable sinó possible la construcció d’una societat lliure de violència de gènere per tots els seus integrants, dones i homes.

L’acte de lliurament del Premi es farà, segons ha informat l’Observatori, el pròxim dia 21 de setembre a les 19.00 hores a la sala d’actes del Consell General del Poder Judicial. El premi serà recollit per Eva Gabrielsson, qui va ser companya durant anys de l’escriptor Stieg Larsson. Està prevista l’assistència a l’acte del President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial,  del Ministre de Justícia,  i de la Ministra d’Igualtat, entre d’altres autoritats.

Encara no conec a cap persona que haja deixat indiferent  la trilogia de S. Larsson.

Sense dubte, un premi bé merescut!

tràfic

Són dos, una morena i l’altra rossa. No les havia vist mai. No tindran més de 20 anys, si m’apures fins i tot podrien ser filles meves. Jovenetes, molt joves, massa joves. Des de principis d’agost que les veig, allí, assegudes baix un parasol que les mig protegeix de l’elevades temperatures de les hores centrals del dia.

Tots els dies del mes d’agost, a pocs minuts de les tres del mig dia, quan atravesse el tram de carretera nacional que va des de Teulada a Benissa, les veig a les dos assegudes en dos hamaques de platja a l’entrada d’un camí de terra, que probablement condueix a alguna caseta de camp, i allí estan, fumant, sempre les veig fumant, amb la mirada perduda, i els pensaments qui sap on. 

Sempre me’n torne a casa pensant en elles, ja dic per l’edat podrien ser filles meves i estan en la carretera. Al principi no volia pensar el que era evident, desitjava creure, per mi, per elles, que estaven prenent el sol. Autoengany, la realitat a vegades és massa dura per a digerir. Però finalment el que no volia vore, avui ho he vist. Un cotxe parat i una d’elles pujant a ell. L’altra ha quedat asseguda a l’hamaca a l’espera d’un altre que es pare per a pujar-la i conduir-la a l’abisme.

Malalta me n’he vingut cap a casa i sense poder treure-me-les del cap.

D’on seran? Com hauran arribat ací? Per qué fan el que fan? Quí les estarà obligant a fer això tan degradant, humillant e indignant? I els seus pares, qué se’n sabran d’elles?. Qué vides més dures i quanta gent sense escrúpuls que s’aprofita de la misèria i la debilitat dels altres.

 

tràfic

tràfic

Pels matins, el personal de les Forces i Cos de Seguretat controlen el tràfic de vehicles que passa per eixe tram de caretera, no obstant, al mig dia, quan estan estes xiques no n’hi ha cap control de seguretat. Per qué?? 

Per qué no estan allí i llavors per a controlar també este tipus de tràfic, el de dones?.

llibres

EL LLIBRE

l’ùltim patriarca

Va ser en el blog de Clareta on vaig descobrir este llibre; Ella me’l va deixar i avui l’he acabat de lleguir. L’últim patriarca, de Najat El Hachmi. Gràcies Clara.

El protagonista és un marroquí que s’instal·la en una ciutat de l’interior de Catalunya, passa de paleta a xicotet empresari de la construcció, porta amb si a la seva família a través de la reagrupació familiar i finalment entra en conflicte obert amb la seva filla adolescent.. El patriarca és extremadament violent i promiscu però, malaltissament gelós amb la seva dona i la seva filla, amb elles dos és inmisericorde. Conté dosis de violència que et fan estremit per moments.

El llibre està estructurat en 2 parts ben difernciades. En la primera l’acció és desenvolupa al Marroc i en la segona en un poble capital de comarca de l’interior de Barcelona. En ell s’aborden temes com ara la inmigració, la violència de gènere, els xocs interculturals i l’adaptació/integració.

L’ùltima patriarca ha rebut el premi Ramon Llull.

 

L’AUTORA

Najat El Hachmi Buhhu

Najat El Hachmi Buhhu va néixer a Nador (Marroc) l’any 1979, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic. És llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona. Actualment és articulista de El Periódico de Catalunya. Escriu des dels onze o dotze anys, al principi com un entreteniment, però a poc a poc l’escriptura es va convertir en una via per canalitzar la inquietud de sentir-se de dos llocs alhora i en una manera d’acostar aquests dos móns a què pertany. El 2004 va publicar el llibre Jo també sóc catalana, a Columna.

 

LA MEVA OPINIÓ 

És un llibre de lectura àgil, amb capítols curts que et fan ganes de continuar llegint. Una història interessant de superació personal, de superació de costum arrelaes, de ruptura d’un orde establit que nuga a les dones i les subyuga al poder ommipotent de l’home. És la història d’una rebel.lió contra un ordre establert des de fa milers d’anys. 

Una història que veig reflexada en els usuaris magrebís que atenc a la meua faena. On treballe, hi ha una comunitat magrebí asentada i integrada des de fa més de 20 anys. La integració socio-laboral ha sigut més evident en els homes que en les dones. De fet, les dones les he passa com a la dona del protagonista que, a pesar de haver viatjat i estbablit fora del  Marroc, continúen en les mateixes costums que hi tenien, obligades a acatar-les en gran mesura per les estrictes normes que els seus homes li’ls imposen. Les dones de les segones generacions viuen històries molt semblants a la de la filla del protagonista.

La figura patriarcal, masclista i dèspota que pareix en el llibre és característica de la societat marroquí, encara que no exclusiva, doncs  la podem trobar també en els homes d’ací, així com en altres de distinta procedència. La violència masclista que pateixen les dones diariament no té nacionalitat determinada.

Una història que ens pot ajudar a entendre, PERÒ MAI JUSTIFICAR, l’orige de la violència masclista.

Recomane, la seva la lectura a tothom.

el monstre dels mil caps

Hi han històries que et marquen, que em marquen i, la història de ” Los hombres que no amaban a las mujeres” és una d’elles, i és que no puc llevar-me-les del cap, com a mare i com a dona no deixe de pensar en elles, sobre tot en elles, en les dones de Ciutat Juárez de Mèxic.

 

el monstre dels mil caps

Dones, d’origen humil, en la seva majoria són raptades, mantingudes en captivitat i subjectes a una feroç violència sexual abans de ser assassinades i deixades en lots abandonats. En alguns casos, les seves restes són trobats per transeünts al cap d’uns dies o anys després. En altres ocasions les dones mai són oposades i els seus familiars han de viure amb l’angoixa permanent de desconèixer el seu destí o parador.

Tot sembla indicar que aquestes joves són seleccionades per els seus victimaris per ser dones sense cap poder en la societat. Solen ser treballadores de les indústries maquiladoras que dominen l’economia de Ciutat Juárez; cambreres, emprades en l’economia informal o estudiants. Moltes viuen en circumstàncies precàries, de vegades amb fills que mantenir.

 

mapa de juarez el paso

 

En Ciutat Juárez desapareixen dones i no es torna a saber més d’elles, a no ser que els seus raptors decideixin fer aparèixer els seus cossos sense vida i amb evidències clares d’haver estat brutalment torturades i assassinades, violades de manera tumultuària i arrencades parts del seu cos o cremades. És un dolor terrible per a aquesta societat.

Els assassinats de dones joves i pobres van començar a documentar-se en Ciutat Juárez en 1993… En 2001 s’estén el terror a la ciutat de Chihuahua… i van augmentat any rere any… en el 2009 encara no han acabat estes atrocitats.

On i quan acabarà…?.

Per que el que no és coneix no existeix, valga este post per a donar a coneixer esta situació de barbàrie, brutalitat i salvatjada contra les dones.

millennium 1

Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres.

El llibre no me l’he llegit, però la pel.lícula l’he vist i és molt bona. 

Millennium: los hombres que no amaban a las mujeres

Contraste dràstic, bestial entre paisatges que rocen la perfecció d’un pais i una societat moderna, avanzada i de  futur, com és la de Suècia i, els actes més deplorables, rastrers i mosntruossos d’alguns essers humans que l’habiten, on la violència, els abussos sexuals, els assassinats de les dones són una pràctica habitual per part d’un sector de la societat sueca: Els misóginos (els homes que no volen a les dones).

La pel.lícula conta una història on el be i el mal es barrajen en tot moment.

Homes bons que investiguen i impulsen investigacions per tal d’esclarir atrocitats patides per les dones a mans d’homes bàrbars  sense escrúpuls.

En una societat com la sueca on, aparentment, tot pareix ser perfecte, existeixen també essers monstruosos que maltracten a les seves dones, a les seves filles, a les seves mares, a les seves germanes. Monstres que utilitzen a les dones com simples objectes sexuals, que practiquen sobre  elles un domini total i absolut.

Història que refleja molt be la realitat encara que la realitat moltes vegades supera la ficció. I és que, de repent em ve al cap casos com el del “monstre d’Austria”,  el monstre de Bèlgica, per nomenar alguns exemples d’atrocitats de la societat aparentment moderna, desenvolupada i civilitzada d’Europa. I entre un llarg etcètera, casos com, el mosntre de Perú,  el monstre de Chile,  i el montre dels mil caps el de les dones de ciutat Juarez en Mèxic   on milers i milers de dones i xiquetes moren anualment violades a mans d’homes amb llicència per a tot, on mai s’arriben a esclarir estos assassinats per falta de voluntat política i judicial quedant impunes els assassins i amb llicència per a cometre de nou més delictes sobre les dones.

La història d’aquesta pel.lícula em fa pensar també en la existència de xarxes de protitució organitzades que es dediquen a reclutar a xiquetes i dones al voltant de tot el mon, aprofitant les condicions miserables en les que viuen elles i les seues famílies en els seus països d’orige, amb la falsa promesa d’un treball digne per aconsseguir una vida millor i quan arriben als països de destí, els països rics, desenvolupats i civilitzats el que encontren és l’esclavitut sexual, prostitució obligada, pallises i tota una mena d’abusos sexuals i degradació més brutal que un esser humá puga patir.

Una història dura, desagarradora, crua, però real.

Una història per a pensar i reflexionar que a pesar dels últims assoliments en el camp de la no violència contra la dona i la igualtat, encara queda MOLT camí que recòrrer. 

Sense dubte una película per anar a vore. Una història  que cal conèixer.

016

 016, algunes dades del primer trimestre ’09

              

saps qué és el 016? fes clic ací

La línia d’informació 016

La línia d’informació i assessorament jurídic sobre violència de gènere, 016, va rebre un total de 17.032 cridades en el primer trimestre de 2009, unes 3.000 consultes menys que en el mateix període de l’any anterior, segons dades del Ministeri d’Igualtat recollits per EuropaPress.

El dilluns

Els dilluns van seguir sent, en els tres primers mesos de l’any, els dies que més tràfic de cridades, amb un 16,7% del total.

L’horari

Més del 86% de les consultes es van produir entre les 9 i les 22 hores, encara que va haver un 13,6% de cridades en la matinada.

Consultes/hora

Des de la seva engegada al setembre de 2007, aquest servei ha atès a 107.698 persones, amb una mitjana de 8 consultes per hora.

Les víctimes i els seus familiars

A l’altre costat de la línia, dones víctimes de violència de gènere, en el 80% aproximadament dels casos, encara que més del 17% de les cridades van ser realitzades per familiars o amics de les víctimes, mares i amigues de les víctimes, així com  fills de les dones en situació de violència de gènere.

El perfil 

Quant al perfil de les víctimes dir que no hi ha un estereotip de maltractada perquè és un fenomen que es dóna en tots els estrats de la societat.

Les cridades al 016 recullen un 51,5% de consultes procedents de dones casades i un 91% de dones amb almenys un fill. A més, 3/4 parts de les cridades en les quals es va identificar la nacionalitat procedien d’espanyoles que realitzaven consultes sobre agressors de la mateixa procedència, mentre que el 25% restant van ser consultes de dones estrangeres.

informació teleasistència

Més Teleasistència.

Quant al servei de teleasistencia mòbil per a víctimes de violència de gènere, Igualtat explica que el nombre d’usuàries donades d’alta es va incrementar un 3,6%en el primer trimestre d’aquest any, de manera que a mes de març havia 12.729 dones que contaven amb aquest sistema de localització i alerta. En 2005, aquest servei només donava cobertura a 2.374 dones.

Per comunitats autònomes, la regió amb més dispositius de teleasistencia actius a 31 de març és la Comunitat Valenciana, amb 2.402 usuàries. Li segueixen Andalusia(2.196), Madrid (2.182) i Catalunya (1.923).

 

 

La Comunitat Valenciana sempre al capdavant quant a problemes es refereix: fracàs escolar, violència en tots els seus àmbits (de gènere, domèstica).

Quina societat estem construint?

kyoto box, idea brillant.

Davant les últimes calamitats que assoten a la població mundial, invents com este, no deixen de soprendre’m sobremanera.

• l’invent: Kyoto box
• l’inventor: Jon Bohmer.
• el premi: 75.000 dòlars.
• el comité organitzador: El Foro para el futuro.
• el preu de l’invent: 4€

Objetiu de l’invent:  Generar energia ecològica, econòmica i eficient. Els beneficis que aportarà l’invent en un parell de mesos, serà una realitat en més de vint països d’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica, ja que salvarà moltes vides i molts arbres en tot el món.

 

Però, de que es tracta este invent en nom de video-consola¿?¿?¿

la cuina solar

Doncs, d’algo tan simple com una caixa de cartró que, gràcies a un plàstic transparent, a la pintura negra i a un poc de paper d’alumini permet bullir aigua en una hora a més de cuinar qualsevol aliment. El 80% de les malalties, com el còlera, que maten cada any a milers de xiquets/tes i fins i tot adults, es deuen al fet que l’aigua té bacteris i es beu sense bullir.

En paraules de  l’inventor el noruec Jon Bohmer establert a Kenya,  ” Gràcies a la meva cuina solar es deixaran de tallar arbres en molts països i a més s’acabaran les violacions en el bosc de dones que recullen llenya i es bullirà l’aigua de forma molt fàcil de manera que s’acabarà amb la insalubridad i moltes malalties”.

 

Ara be, malgrat el reconeixement d’ara, Bohmer lamenta el desemparament que s’ha trobat en la comunitat científica en la seva carrera d’investigador. “Em van rebutjar la proposta en més de 200 institucions. Fins i tot em vaig posar en contacte amb la Fundació Bill Gates i em van dir que ells solament es dediquen a investigar en medicines. “No entenc com encara no s’han adonat que la major part de les malalties a Àfrica es deuen a la insalubridad de l’aigua. Bullir l’aigua i proporcionar una eina barata per a fer-lo és un bon començament per a acabar amb moltes malalties”, conta resignat Bohmer, qui ara s’ha convertit en tota una referència en el món de l’energia solar en països en desenvolupament.

 

I és que les idees més brillants, quasi sempre passen per ser les més simples.