Arxiu d'etiquetes: violència de gènere

25N, un any mes

Any rere any, i en qualsevol part del món, un goteig incesant de dones moren a mans de les seues parelles o ex-parelles. Una violència extrema, que suposa el màxim exponent de la desigualtat de gènere.

A l’estat español són ja 77 dones assassinades a mans dels seus homes, companys, nuvis, excompans des del novembre de 2015. Minuts de silenci i manifestacions als carrers es succeixen en els dies posteriors a estos actes terroristes per a hi expresar rebuig.

És una pandèmia global, que a dia d’avui encara no hem estat capaços de frenar, i que a pesar de les mesures adoptades, passaran molts anys per a la seua erradicació.

Avuí, en el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, caldria posar l’accent en la importància de la prevenció d’aquelles situacions que donen lloc a la violència contra nosaltres. Prendre consciència de la necessitat d’adoptar-hi tolerància zero, i mirar amb “lupa” els micromasclismes que diàriament impregnen les nostres conversacions i que, no són si no, els embrions dels distints tipus de violència contra les dones.

25 de novembre

Cada 25 de novembre convé recordar que acabar amb els altíssims nivells de violència es tarea de tots i de totes, tots els dies, i que poc sentit te seguir parlant d’igualtat, pau, justícia o democràcia, si les  dones seguim sense tenir accés a una vida lliure de violències masclistes.

Hem de ser capaços de lliurar-nos de qualsevol violència masclista, des de la més subtil amenaça provinent del  xulo de torn, fins a l’agressió de la teva parella.

Ací vos deixe el lidup que ha elaborat la Regidoria de Igualtat de Xàbia per a commemorar el 25 de novembre 2014, Dia Internacional Contra la Violencia de Génere, en el que hem participat personal de l’Ajuntament, polítics; professorat i alumnat de centres educatius (escoles i instituts); Creu Roja i associacions i demés col.lectius municipals.

Recomane la seva visualització.

Espere vos agrade.

ningú ho farà per nosaltres

imagesVeient les notícies, una pensa que tot i que el temps passa, la situació de moltes dones ha quedat com suspesa en una ola de mar sense possiblitat d’avançar.

Les notícies que apareixen són terribles, algunes, la majoria, venen donades per la situació de explotació, i semiesclavitut en la que es veuen sotmeses les dones. Dones i xiquetes de Bangladesh, de la India, d’Afganistan, Iran, Guatemala, Bolívia, Mèxic,… diariament pateixen situacions laborals pèsimes en fàbriques semi-clandestines, que no reuneixen ni les més mínimes condicions de seguretat. Horaris laborals interminables i salaris propis de l’època de l’esclavitut. Assessinats cometsos pels propis pares sobre les seues filles; pels marits sobre les seues dones; pels germans sobre les germanes, per a castigar-les per adulteri, tot en un intent de salvaguardar l’honor de la família. Secuestros i posteriors violacions massives de dones i inclús xiquetes de només 4 o 5 anys d’edat a mans d’homes. Lapidacions, ablacions, violencia, i un sense fi d’atrocitats.

Hui per fí, a Bangladesh, he vist per primera vegada, avingudes plenes de dones protestant per les pèsimes condicions laborals patides en les fàbriques que han derivat en centenars de morts i desapareguts (sobretot mortes i desaparegudes), per l’enfonsament d’una d’elles.

Que no siga l’ùltima manifestació de dones demanant i reivindicant els seus drets. Que serveixca de ressó per a fer eixir al carrer a altres dones que pateixen qualsevol tipus de violència de gènere.

Esta i no altra és la revolució pendent, la de les dones. Sóm la meitat de la població mundial. Prenem conciència i siguem solidàries amb totes en qualsevol part del món. Recordem a les més desafavorides qualsevol dia de l’any fent-les visibles.

Ningú ho farà per totes nosaltres.

25N

Amb motiu del 25N, publique este post per a donar a conèixer i recordar a Nadià Anjoman, víctima de la violència de gènere, morta en novembre de 2005 a mans del seu marit quan només contava amb 25 anys, pel simple fet de fer el que més li agradava: Escriure.

GHAZAL

No hi ha cap desig de parlar una altra volta: a qui demanar?. Dir què?
Jo, que no valc els budells d’un gos, què no hauria de llegir, no dir què?
Què hauria de dir? Que la mel per a mi és com verí!
Plore! El puny del cruel! Se me’n riu! No ho diria?
No hi ha ningú que sàpiga la meua aflicció, ningú en qui confie.
Per a qUè hauria de plorar, riure, morir, i viure hui?
Jo i aquest racó salvatge: la pena de meu fracàs i aquest desig;no puc fer-hi res; i les paraules d’afecte, només que poguera parlar.
Ai cor meu, hi havia primavera i hi havia l’estació del conhort però no puc volar més. Vull saber a qui podria dir…
Malgrat que estic callada i no puc recordar cap cançó,
encara tostemps, alguna cosa es meneja al meu cor que hauria de parlar.
Ah, recordeu el bon dia quan aquesta gàbia es va rebentar;
que la solitud se n’ha anat, delit meu, i jo cante a les preocupacions anades.
Jo no sóc aquell desmai fràgil que tremola a l’aire cada volta:
una filla d’Afganistan que pot parlar allà on necessite parlar.

(Traducció al català per Josep Vicent Cabrera (el Verger 1976) a partir de la traducció de Khizra Aslam)

Nadià Anjoman
Nadià Anjoman

Este és un dels poemes de l’obra de NADIA ANJUMAN (1980-2005), poetisa afgana que va estudiar a la Universitat d’Herat, moment que va escriure el llibre de poemes Gul-e-dodi (Flor de roig fosc), de gran popularitat al seu pais, Paquistan i Iran. Poc després va ser trobada morta a colps i es va consierar culpable de l’assassinat el seu home. L’abast de la notícia del crim va arribar fins a les Nacions Unides, les quals van condemnar l’assassinat i van reclamar la investigació i el judici tal qual pertocava legalment

La seua poesia reflexteix la vida que han de suportar les dones d’Afganistan: inferioritat envers l’home, negació com a persona, meynspreu de la família per dedicar-se a activitats literàries i publicar-les,…

de regal: anxoves i polseres

Donant una ullada a la premsa on-line, apareixen 2 notícies que, per distints motius, acaparen la meva atenció.

anxoves       

anxoves

La primera, va d’anxoves,les millors, les del Cantàbric, les que rep el President del Govern espanyol en 2 llandetes de 10 € cadascuna per Nadal de mans del president del govern càntabro, i que segons l’alcaldessa de València comporten una presumpta corrupció comparable als trajes a mida de milers d’euros cadascun del President del govern Valencià. Davant de semblant barbaritat, la resposta del president càntabro  no s’ha fet esperar i amb eixe llenguatje subtil i irònic (que tan m’agrada) i que el caracteritza, li dona les gràcies a l’alcaldessa per la publicitat gratuïta a la seva comunitat autónoma, i aprofita per a espetar-li que, ella té pinta de menjar be, que hi ha molta diferència entre vestir-se de forma clandestina i anar amb borses en la mà a regalar als presidents i al Rei, que comparar aquests regals amb una “presumpta corrupció” és anar a les “antípodes” i causar “hilaritat”

Acaba dient que ” molt malament” tenen d’anar les coses en el Túria perquè es facen “semblants” paral·lelismes. 

Aiii i quanta raò té este home, i és que per a dir les coses clares no cal ser groller (grosero), la subtilesa i la ironia funcionen millor.

M’agrada este home.

 

pulsera       

polsera

La segona, va de polseres, són un regal del Govern per als maltractadors, tot un detall, amb GPS incporporat, resistents a l’aigua i a tota mena de colps i que, podran lluir allà on vajen a partir del 24 de juliol. L’objetiu: Assegurar que es compleixen les ordres d’allunyament en casos de violència de gènere. 

Aplaudiex esta nova mesura per a combatre la violència de gènere, ja que fins ara, només eren les víctimes, amb ordre de protecció, o mesura allunyament, les beneficiaries d’uns terminals móvils de telefonia que, funcionaven les 24 hores del dia, les 365 dies de l’any, i que, en cas de trencament de mesura, activaven, per a que els serveis d’emergència acudiren ràpidament en la seua ajuda; no obstant això, aquesta mesura s’ha comprovat que no era 100% segura, doncs alguns maltractadors aconseguien (i aconseguiexen) cometre els seus crimens. De fet en el que duem d’any, 10 de les 26 dones que han mort per maltractament havien presentat una denúncia i 9 contaven amb mesures de protecció.

Ara amb esta nova polsera que, anclaran al canell (“munyequeta”) de l’agresor, es tractarà d’assegurar que les ordres d’allunyament es compleixquen, que s’augmente la protecció a les dones maltractades i que hi haja un major control dels agresors.

Els professionals que hi treballem al costat de les dones maltractades, i sobre tot elles, aplaudim aquesta nova iniciativa.

Si les anxoves formen part dels regals institucionals nadalencs, sense dubte, les polseres de control són un inmillorable regal estiuenc. 

llibres

EL LLIBRE

l'ùltim patriarca
l’ùltim patriarca

Va ser en el blog de Clareta on vaig descobrir este llibre; Ella me’l va deixar i avui l’he acabat de lleguir. L’últim patriarca, de Najat El Hachmi. Gràcies Clara.

El protagonista és un marroquí que s’instal·la en una ciutat de l’interior de Catalunya, passa de paleta a xicotet empresari de la construcció, porta amb si a la seva família a través de la reagrupació familiar i finalment entra en conflicte obert amb la seva filla adolescent.. El patriarca és extremadament violent i promiscu però, malaltissament gelós amb la seva dona i la seva filla, amb elles dos és inmisericorde. Conté dosis de violència que et fan estremit per moments.

El llibre està estructurat en 2 parts ben difernciades. En la primera l’acció és desenvolupa al Marroc i en la segona en un poble capital de comarca de l’interior de Barcelona. En ell s’aborden temes com ara la inmigració, la violència de gènere, els xocs interculturals i l’adaptació/integració.

L’ùltima patriarca ha rebut el premi Ramon Llull.

 

L’AUTORA

Najat El Hachmi Buhhu
Najat El Hachmi Buhhu

Najat El Hachmi Buhhu va néixer a Nador (Marroc) l’any 1979, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic. És llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona. Actualment és articulista de El Periódico de Catalunya. Escriu des dels onze o dotze anys, al principi com un entreteniment, però a poc a poc l’escriptura es va convertir en una via per canalitzar la inquietud de sentir-se de dos llocs alhora i en una manera d’acostar aquests dos móns a què pertany. El 2004 va publicar el llibre Jo també sóc catalana, a Columna.

 

LA MEVA OPINIÓ 

És un llibre de lectura àgil, amb capítols curts que et fan ganes de continuar llegint. Una història interessant de superació personal, de superació de costum arrelaes, de ruptura d’un orde establit que nuga a les dones i les subyuga al poder ommipotent de l’home. És la història d’una rebel.lió contra un ordre establert des de fa milers d’anys. 

Una història que veig reflexada en els usuaris magrebís que atenc a la meua faena. On treballe, hi ha una comunitat magrebí asentada i integrada des de fa més de 20 anys. La integració socio-laboral ha sigut més evident en els homes que en les dones. De fet, les dones les he passa com a la dona del protagonista que, a pesar de haver viatjat i estbablit fora del  Marroc, continúen en les mateixes costums que hi tenien, obligades a acatar-les en gran mesura per les estrictes normes que els seus homes li’ls imposen. Les dones de les segones generacions viuen històries molt semblants a la de la filla del protagonista.

La figura patriarcal, masclista i dèspota que pareix en el llibre és característica de la societat marroquí, encara que no exclusiva, doncs  la podem trobar també en els homes d’ací, així com en altres de distinta procedència. La violència masclista que pateixen les dones diariament no té nacionalitat determinada.

Una història que ens pot ajudar a entendre, PERÒ MAI JUSTIFICAR, l’orige de la violència masclista.

Recomane, la seva la lectura a tothom.

violència entre membres de parelles homosexuals

El passat 14 d’abril es va donar el primer cas, que ha trascendit públicament, de violència entre homosexuals casats amb resultat d’homicidi en la vícitma i, posterior suicidi de l’agressor, 

Amb relació a este fet, Mar em fa la pregunta: ¿què opines de la violència dintre del matrimoni gay, és violència de gènere o domèstica?és que jo no sé què pensar, no tinc suficients referències.

Be, una cosa és el que opine i altra és el que es considera legal.

Arguments legals.-

Legalment la violència entre membres de parelles d’homosexuals (ja siguen gays o lesbianes) no és considera violència de gènere. Per qué? doncs perque la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de decembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, només inclou a les dones víctimes d’agressions masclistes entre les seves beneficiàries, així que en el cas que la víctima haguera sobreviscut, no haguera pogut acollir-se a les ajudes d’esta llei.

– Per qué?

Doncs perque esta Llei té per objecte actuar només contra la violència que, com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui siguen o hagen estat els seus cònjuges o de qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, encara que sense convivència.

Per tant tota aquella violència provocada i patida entre membres distints als anteriors, com per exemple violència entre pares i fills, entre germans, entre fills i iaios, i per tant també, el cas que ens ocupa, NO es considerarà violència de gènere, sino domèstica, i no les serà d’aplicació esta llei, per la qual cosa tindran un tractament diferenciat en quant a drets d’informació, d’assistència social, d’assitència jurídica gratuïta, drets laborals i de seguretat social, drets de funcionàries públiques i econòmics. Tindran també una consideració diferenciada del tipus de delicte davant d’un mateix fet. Els jutjats encarregats de procesar aquestos pleits seran diferents si es tracta de violència de gènere o domèstica. La violència de gènere serà jutjada en els jutjats específics, anomenats jutjats de violència sobre la dona i la violència doméstica es jutjarà en els jutjats de família. Les mesures de protecció també seran dieferents en un cas o en l’altre.

I per qué este tracte diferenciat? 

Doncs perque el que s’ha volgut  amb La Llei de Violència de Gènere es donar resposta al nombre excepcional de dones que moren a les mans de les seves parelles,  xacra social que comporta segles de masclisme i patriarcat. 

  • Esta llei és específica i el que vol és sancionar el masclisme com mecanisme d’opressió i discriminació de l’home en una situació que genera inferioritat i desprotecció per a la dona. 

La meva opinió.-

Esta ha sigut una llei esperada des de feia molts anys i quan per fi, en el 2004, s’ha aprova, resulta que s’ha quedat curta. La realitat social ha canviat molt, afortunadament, i pareix que no ha donat temps a tindre en compte tots estos canvis, per la qual cosa ha deixat fora del seu àmbit realitats que  fins ara eren “invisibles” legalment, doncs a pesar de detectar-se algun intent d’agressió entre parelles d’homosexuals, entre elles no existia una unió legal en virtut de la Llei del Matrimoni Homosexual que el Govern va aprovar en 2005.

Tenint en compte tot estos canvis socials, i donat que la violència també existeix dintre de les membres de parelles del mateix sexe, pense que caldria fer una reflexió sobre el desemparament que pot caure sobre una de les parts de la parella, i promoure una modificació de la llei de violència de gènere, per a ampliar el seu àmbit d’aplicació a parelles homosexuales que pateixen el problema de maltractment.

Doncs sí Pedro, tot aquestos temes apunten a que la societat, lleis,recursos,…. tindran que anar canviant i adaptan-se “apressa” a les noves circunstancies i models familiars.