Arxiu d'etiquetes: violència de gènere

cada vegada més joves

Éstes són algunes dades extretes de  l’informe de víctimes de violència domèstica i de gènere en l’any 2008 del Consell General del Poder Judicial.

121 persones mortes de les quals 75 van ser dones assassinades per les seues parelles o ex-parelles, és a dir vícitmes de violència de gènere. 

Les dades de víctimes de violència de gènere extretes de l’informe són terriblement alarmants:

  • el 40% dels casos, tant l’agressor com la vícitma, tenien una edat inferior a 36 anys, (15 de les quals eren menors d’edat!!!).
  • El 44% ambdós, són espanyols.
  • El 35,8% ambdós, són extrangers.
  • El 75% dels casos de violència de gènere no havien presentat denúncia.
  • El 20% que havia presentat alguna denúncia, la majoria eren per situacions de violència mantingudes en el temps
  • El 80% dels casos de dones mortes a mans de les seues parelles o ex-parelles, els òrgans judicials, no tenien constància prèvia de maltractaments.
  • En el 99% dels casos la denúncia es va presentar en la Guardia Civil o la Policia.
  • En 2008, es van dictar 30.000 órdens d’allunyament pels Jutjats de la Dona.
  • El 13.7 % dels agressors es suicida després de cometre l’assassinat de la seua parella.

He subratllat la xifra dels menors d’edat per que m’aparegut alarmant, i al fil d’esta dada, ahir al diari Informació apareixen estes xifres alarmants referides a la província d’Alacant,

En Alicante, sin ir más lejos, los juzgados tramitaron en 2008 alrededor de 400 casos de violencia machista entre adolescentes, según los datos que maneja el presidente de la Audiencia Provincial, Vicente Magro.Se trata de la cifra más alta desde que la Fiscalía contabiliza ese apartado y queda ya lejos de los 317 asuntos de 2005. Desde este último año -el primero en el que se dedicó una estadística a la violencia de género entre menores-, las cifras han ido in crescendo de forma paulatina. En 2006 la provincia registró 322; en 2007 se llegó a los 352; y en 2008 se alcanzaron los 400. Todos estos datos, extraídos de las respectivas memorias anuales de la Fiscalía General del Estado y de las estadísticas de Magro, revelan que el pasado año, por primera vez en la historia, se superó un caso diario en Alicante.

“Es difícil determinar las causas de este incremento, pero desde la Audiencia sí nos hemos dado cuenta de que la gravedad de los delitos que cometen los menores va cada vez a más”, señala Magro. El magistrado alerta de un incremento “en la espiral de violencia de la sociedad delincuente” y considera “fundamental” poner en marcha programas de prevención con el fin de formar y concienciar a la juventud.Al detectar que la violencia entre adolescentes iba a más, la Audiencia decidió poner en marcha un programa piloto en centros escolares. Profesionales de diversos sectores han ido recorriendo en los últimos meses numerosas instalaciones educativas alicantinas y han transmitido “valores de igualdad” entre hombres y mujeres. 

Éstes són les dades, i tenint en compte que l’edad dels agresors i víctimes de violència de gènere descendeix cada vegada més, les meues propostes de prevenció  són:

dona, jove alhora de triar parella, alerta en:

  • Que no es faça patir mai, 
  • Que no t’agobie, ni t’insulte, ni t’amenace 
  • Que et deixe ser tu mateixa, amb tots els teus defectes i virtuts.
  • Que no et culpabilitze de les seues frustracions.
  • Que et deixe espai personal.
  • Que no t’alce la veu 
  • Que no et faça xantatge emocional
  • Que no decideixca per tu les teues aficions, la teua roba,…
  • Que no t’agredeixca, ni et lesione, tant física, ni psíquica, ni sexualment.

I, si la teua parella,després de fer algo de tot açó, va i et demana perdó, i et mostra com a víctima i et diu una i una altra vegada que no ho tornarà a fer, encara que  repeteix estes accions una i una altra vegada….., REFELXIONA SERIOSSAMENT si val la pena continuar amb una relació d’este tipus, jo, sincerament, opine que tot i que et coste trencar, hauràs de plantejar-te quant abans millor, deixar-lo.


Dona, jove , aturar esta lacra, també està en les teues mans.


tòpics a trencar

Al País de fa unes setmanes, apareix un reportatge sobre la violència de génere en el que la pregunta principal plantejada és: “Qué fer per a tallar la sangria de dones mortes a mans de la violència masclista?”.Ni la Llei 1/2004, sobre Mesures de Protecció Integral, una de les mes ambicioses de tot el mon; ni els diferents recursos judicials, sanitaris, socials, psicològics, policials, posats en marxa, són capaços de baixar les terrorífiques xifres de dones mortes a mans de les seues parelles, 584 des de l’any 2000. Una autèntica masacre!!!.

De l’extens reportatge extrac la frasse pronunciada per una jutgessa que no té res a veure amb disposicions judicials i que diu:“Las soluciones llegarán con nuestros hijos. Mientras, no podemos quedarnos de brazos cruzados”.

Doncs be, el motiu d’este post és la reflexió d’eixa atrevida i ambiciosa frasse.

A quines solucions podria referir-se esta dona??? Qué poder fer per aconsseguir eliminar estes boxornoses xifres??Pensant pensant crec que per a començar, podriem contribuir a eixes solucions, intentant trencar alguns tòpics que encara permaneixen vigents en les relacions de parella i ensenyar als nostres fill@s a no participar d’ells.

Alguns tòpics que cal trencar.

Eres el meu tresor.A la teva parella tot i que la vols molt, no és el teu tresor i només teu. No creus que és un pèl agobiant això de fer-ho TOT sempre amb la teva parella, sense amistats o altra gent que vos caiga bé? No és avorrit passar tot el nostre temps amb la mateixa persona? Si no es pot tindre una relació de parella en la que cadascú tinga els seus espais a part, s’arribarà a l’asfixia . Què passa quan un té plans? L’altre sempre hi va o es mor de gelosia a casa? No penses que vos sentiríeu millor tenint cadascú el seu espai? retenint la parella al teu costat només s’aconseguirà que l’agobio.

Sense tu no sòc res.Eres el tipus de persona que necessita una parella que done sentit a la seva vida? Penses que amb la parella podràs fer allò que mai fas sol/a? Si t’ho penses seriosament, com reaccionaries si algú et diguera que per tu aniria a la fi del món deixant-ho tot? Tan poc s’estima l’altre la seva vida com per fer una cosa així? En una relació sana, divertida, cadascú manté les seves amistats, aficions,etc.

Puc canviar a la meva parella. Penses que amb un poc d’amor i de paciència canviaràs les coses que no t’agraden de la teva parella? Les persones som com som, és cert que moltes vegades ens adaptem a les circumstàncies però això no vol dir que canviem la nostra forma de ser. En les relacions de parella és important acceptar-se l’un a l’altre tal com som. Si no es fa s’entrarà en un espiral de mals entesos i mals rotllos que ens faran patir. Si veiem que la nostra parella quasi només ens demana que canviem coses i li costa valorar les nostres virtuts potser hi hauríeu de reflexionar.

Qui be et vol es farà plorar. Molta gent té molt al cap la idea de que amor, patiment i sacrifici van junts. Hi ha una dita que diu “qui be et vol et farà plorar”. Doncs no, l’amor és per gaudir, per estimar i sentir-nos estimats/des. Amb la qual cosa vos haureu de buscar algú amb qui compartiu aquesta idea i tingueu ganes de compartir aquesta experiència. Quan una relació de parella va bé ens ho passem bé amb l’altra persona, ens sentim cómodes, gaudim i aprenem de l’altre. Si la vostra parella no vos tracta prou bé, potser estaria bé que anareu pensant en altra cosa.

FINS QUE NO TRENQUEM ESTOS TÒPICS SERÀ MOLT DIFICIL ACABAR AMB LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

NO CONSENTEIXQUES QUE NINGÚ ET FISCALITZE LA TEUA VIDA!