Que no teniu por a la pluja? Ens diu la dona asseguda al banquet de La Moncloa; amb un somriure la saludem, mentres ens llevem de damunt com podem els seus gossets que no paren de lladrar-nos ensenyant-nos fins els queixals de l’enteniment.
No vos allunyeu que està a punt de ploure!! Ens diu, uns metres mes amunt, una de les dos germanes que passegen agafadetes del bracet carretera avall en direcció cap a casa. Li’ls dediquem un altre somriure mirant cap al cel.
Eixe nuvolot no tardarà en descarregar, aneu en compte!!! Ens diu de sobte la veïna que s’acaba d’assomar al carreret de davant de sa casa, i que ens veu mirant al cel.
Que no heu agarrat paraigües? Vos banyareu… esta vegada son dues amigues d’avantzada edat que, paraigües en mà, a mode de bastó alleugereixen el pas de camí al poble.
Ens arrisquem, confiant amb la predicció del telèfon mòbil i seguim camí cap amunt, no sense el dubte de si estes dones tindran raó i acabarem banyats com a xops
No seria la primera vegada…
de gènere 