Quan llexeig notícies com la següent, m’extremeix i m’entra una barreja de sensacions que confluixen en la indignació, la impotència, la por, i la ràbia.
Avui, la periodista Mónica G. Prieto, publica al diari El Mundo un article titulat:
“Los talibanes saudíes se ceban en las mujeres”, on conta la situaciació de màxima opressió que patexien les dones en Arabia Saudí a mans dels wahabíes. Els wahabíes són a Arabia Saudí el que els talibans a Afganistan, clergues membres d’una secta fundamentalista islàmica que volen arrastrar a les dones des del segle XXI al segle XIII.
Estos clergues religiosos demanen, entre altres, al govern saudí que prohibiexca la presència de les dones i de qualsevol imatge femenina a la televisió, per considerar-ho obscé. “No ha d’haver cap dona saudita en la televisió sota cap circumstància”, ja que per a els wahabíes, les dones no tenen dret a treballar, estudiar, casar-se o rebre assistència mèdica sense el permís exprés dels seus parents masculins,
Semblant discurs pretén frenar les tímides reformes d’Aràbia Saudita, que en els últims mesos s’han materialitzat amb el nomenament d’una dona com vicetitular del Ministeri d’Educació encarregada del departament femení, una decisió sense precedents en el regne.
Doncs be, ací volia arribar, i és que, totes estes injustícies que pateixen les dones en l’altra part del mon i que ací ens pensem tenir superades, no em fan sino que pensar en moltes situacions que actualment estan passant ací a l’Estat Espanyol.
Un clar exemple el tenim en la polèmica que s’ha produït pel nomenament, sense precedents, d’una dona, Carme Chacón, com a Ministra de Defensa en el Govern espanyol, amb arguments que fins ara no havien aparegut en cap moment referent als ministres de Defensa anteriors; i per qué ara sí???, doncs per que és la primera vegada que este ministeri, tan marcadament masculí, té una titular del sexe femení.
A arguments, sense cap fonament lògic, que qüestionen la capacitat d’esta dona al capdavant d’este ministeri, jo em pregunte:
- Qué pot tindre esta dona, o qué li pot faltar, per a rebre tantes crítiques per part del sector més conservador de la nostra societat, així com d’altres sectors que aparentment es presenten com a tolerants, oberts e igualitaris ?¿¿?¿.
- Per qué no pot ser tan digna d’encapçalar un lloc com el de ministra de defensa, com qualsevol predecesor seu¿?¿¿.
Si comparem CV (curriculum Vitae) amb per exemple, el seu predecesor en el ministeri Federico Trillo, podem comprovar que no li té res que envejar, (ambdós són llicenciats en Dret).
Aleshores si un metge encapçala un ministeri de Sanitat, un economista un ministeri de Economía,
- on està el problema que una llicenciada en dret encapçale un ministeri de defensa, a l’igual que s’ha vingut encapçalant des de fa varies legislatures¿?¿¿.
- Aleshores per qué tan questionament amb esta dona¿?¿¿,
Doncs jo, sinzerament, el que crec és que en el fons, la vena masclista ens eix quan meyns ens adonem, i ens delata i, que qualsevol avanç de la dona per ocupar càrrecs de responsabilitat de qualsevol índole en igualtat de condicions, és qüestionat, criticat, censurat i jutjat fins a la sacietat.
Qué por fan eixos comentaris!!!
de gènere 