Arxiu d'etiquetes: misógenos

qué por fan!!!

Quan llexeig notícies com la següent, m’extremeix i m’entra una barreja de sensacions que confluixen en la indignació, la impotència, la por, i la ràbia.

Avui, la periodista Mónica G. Prieto, publica al diari El Mundo un article titulat:

“Los talibanes saudíes se ceban en las mujeres”, on conta la situaciació de màxima opressió que patexien les dones en Arabia Saudí a mans dels wahabíes.  Els wahabíes són a Arabia Saudí el que els talibans a Afganistan, clergues membres d’una secta fundamentalista islàmica que volen arrastrar a les dones des del segle XXI al segle XIII.

Estos clergues religiosos demanen, entre altres, al govern saudí que prohibiexca la presència de les dones i de qualsevol imatge femenina a la televisió, per considerar-ho obscé. “No ha d’haver cap dona saudita en la televisió sota cap circumstància”, ja que per a els wahabíes,  les dones no tenen dret a treballar, estudiar, casar-se o rebre assistència mèdica sense el permís exprés dels seus parents masculins,

Semblant discurs pretén frenar les tímides reformes d’Aràbia Saudita, que en els últims mesos s’han materialitzat amb el nomenament d’una dona com vicetitular del Ministeri d’Educació encarregada del departament femení, una decisió sense precedents en el regne.

Doncs  be, ací volia arribar, i és que, totes estes  injustícies que pateixen les dones en l’altra part del mon i que ací ens pensem tenir superades, no em fan sino que pensar en moltes situacions que actualment estan passant ací a l’Estat Espanyol.

Un clar exemple el tenim en la polèmica que s’ha produït pel nomenament, sense precedents, d’una dona, Carme Chacón, com a Ministra de Defensa en el Govern espanyol, amb arguments que fins ara no havien aparegut en cap moment referent als ministres de Defensa anteriors; i per qué ara sí???, doncs per que és la primera vegada que este ministeri, tan marcadament masculí, té una titular del sexe femení.

A arguments, sense cap fonament lògic, que qüestionen la capacitat d’esta dona al capdavant d’este ministeri,  jo em pregunte:

  • Qué pot tindre esta dona, o qué li pot faltar, per a rebre tantes crítiques per part del sector més conservador de la nostra societat, així com d’altres sectors que aparentment es presenten com a tolerants, oberts e igualitaris ?¿¿?¿.
  • Per qué no pot ser tan digna d’encapçalar un lloc com el de ministra de defensa, com qualsevol predecesor seu¿?¿¿. 

Si comparem CV (curriculum Vitae) amb per exemple, el seu predecesor en el ministeri Federico Trillo, podem comprovar que no li té res que envejar, (ambdós són llicenciats en Dret).

Aleshores si un metge encapçala un ministeri de Sanitat, un economista un ministeri de Economía,

  • on està el problema que una llicenciada en dret encapçale un ministeri de defensa, a l’igual que s’ha vingut encapçalant des de fa varies legislatures¿?¿¿.
  • Aleshores per qué tan questionament amb esta dona¿?¿¿, 

Doncs jo, sinzerament, el que crec és que en el fons, la vena masclista ens eix quan meyns ens adonem, i ens delata i, que qualsevol avanç de la dona per ocupar càrrecs de responsabilitat de qualsevol índole en igualtat de condicions, és qüestionat, criticat, censurat i jutjat fins a la sacietat.

Qué por fan eixos comentaris!!!

qué por!!!
qué por!!!

silenciades

Enmarcades en les V jornades d’Igualtat de gènere celebrades el 27 de febrer de 2009, comente una de les dos conferències que més m’han agradat.

ángeles caso
ángeles caso

El talento silenciado de las mujeres de Ángeles Caso, periodista i escriptora.

Ángeles Caso ens descobreix a una sèrie d’escriptores, pintores i escultores que després segles, han estat descobertes gràcies a treballs d’investigació de gènere.

L’escriptora Angeles Caso, manifestà que la història sempre ha donat una visió parcial del món, ja que només s’ha recollit la mirada masculina dels esdeveniments i ha ocultat la profusa creació realitzada per dones valentes que es van enfrontar a societats profundament patriarcals.  Va destacar que la meitat de la humanitat ha estat oculta per als ulls de la societat moderna, i que l’altra meitat “de forma conscient o inconscient han tendit a silenciar la vida de les dones sense fixar els seus ulls en elles”.

Així mateix, va indicar que quan els homes s’han vist obligats a reconèixer la creació femenina, ho han fet habitualment amb ulls malintencionats o mezquins, propis de la cultura patriarcal en tot el referent al sexe femení. A més, va manifestar que sempre va haver dones valentes i decidides que “van pensar, van imaginar i van inventar, que van empunyar valentament la ploma, el pinzell, la gúbia o el violonchelo per a escriure, pintar, esculpir i fer música, però gairebé totes van ser empeses durant segles al limb de l’oblit”.

En aquesta línia, va citar algunes sentències misógines de grans pensadors i filòsofs que van rebutjar a la dona com subjecte igualable a l’home:

  • Aristoles, que va establir que “la condició femenina ha de considerar-se com si anés una deformidad, si bé es tracta d’una deformidad natural”;
  • San Pablo en una carta a los Corintios .”las mujeres deben estar calladas en las iglesias, no hablar sino callar y ser sometidas a la ley”.
  • Juan Luis Vives (Reformador de la Ensenyament)”El pensament de les dones és veloz, flaco, inseguro andarizo; No convé que elles ensenyen”.
  • Fray Luis de León: “La dona és deleznable, flaco, més que cap animal, no apta per a l’estudi de les ciencies sino per a estar a casa.
  • Quevedo:” Les dones estan fetes per a estar a casa no para pensar”
  • San Agustín, qui va arribar a dir que “la dona, juntament amb el seu marit, és imatge de Déu, però considerada aïlladament no ho és”,

 Alguns exemples d’estes dones silenciades:

ALGUNES ESCRIPTORES

escriptores

  • Hroswita, (SXII)monja alemana, escribió poesía, historiaen la Abadía Benedictina de Sajonia, y los estudios de filosofía, matemáticas y medicina revelan inteligencia y formación,
  • Teresa de Cartagena (S.XV) Primers texts escrits en castellà per undona. “Arboleda de los enfermos).
  • Isabel de Villena,monja del convent de les Clarises, escriu textos on les protagonistes són les dones, algo inusual i molt arriesgat per a l’època.
  • Sor Juana de la Cruz, monja mejicana del SXVII, escriptora, poestisa, enamorada del saber i el coneiximent a la que l’arzobispe de Mèxic li prohibí escriure i lleguir, morint poc després de tristea i pena.
  • Maria de Zayas, SXVII primera novelista espanyola, escriu una recopilació de noveles sobre les relacions desiguals entre homes i les dones, les agresions patides per éstes i les accions de no passivitat e insumissió de elles.

ALGUNES PINTORES

  • pintoresMargarita i Dorotea de Joanes Massif, filles de Juan de Joanes, van tindre les seues carreres, però les obres que no firmaren van desapareixer, i se les van atribuir a son pare, com si elles no hagueren existit. Moltes obres atribuides a Joan de Joanes son producte de les seues filles.
  • sofonisba augissola, pintora italiana ve a Espanya per Felipe II, com a dama d’honor de la seua esposa, Isabel de Valois, permaneixent durant 13 anys. Realitza nombrosos retratos a la familia reial i a grans aristòcrats de l’època. Se’n va d’Espanya i el seu nom va oblidant-se i els seus retratos van poc a poc atribuint-se a a pintors masculins de l’època com per exemple, Alonso Sànchez Collado, Antonio Mora, Tiziano,..

ALGUNES ESCULTORES

  •  Luisa Ignacia “La Roldana”escultora de La Roldana, escultora de Càmara de Carlos II i Felipe V, apenas referida en el llibres d’història. Sempre apareix son pare, encara que l’obra d’ella és més important.

 

Així, Angeles Caso va instar a les dones actuals a reescriure la història tenint en compte la creació de totes aquelles que van romandre en l’oblit, ja que ara es pot afirmar amb seguretat que també elles van participar activament en el món de la cultura, a les quals va definir com “heroïnes breus i magolades”, ja que moltes d’elles van ser ràpidament esborrades de la història i totes van ser considerades com alienes al sistema, quan no “boges, heretges o prostitutes”.

Valga doncs este post  com a recordatori d’estes dones exemplars.