Any rere any, i en qualsevol part del món, un goteig incesant de dones moren a mans de les seues parelles o ex-parelles. Una violència extrema, que suposa el màxim exponent de la desigualtat de gènere.
A l’estat español són ja 77 dones assassinades a mans dels seus homes, companys, nuvis, excompans des del novembre de 2015. Minuts de silenci i manifestacions als carrers es succeixen en els dies posteriors a estos actes terroristes per a hi expresar rebuig.
És una pandèmia global, que a dia d’avui encara no hem estat capaços de frenar, i que a pesar de les mesures adoptades, passaran molts anys per a la seua erradicació.
Avuí, en el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, caldria posar l’accent en la importància de la prevenció d’aquelles situacions que donen lloc a la violència contra nosaltres. Prendre consciència de la necessitat d’adoptar-hi tolerància zero, i mirar amb “lupa” els micromasclismes que diàriament impregnen les nostres conversacions i que, no són si no, els embrions dels distints tipus de violència contra les dones.
Després de llegir una de les últimes entrades del blog de l’amic Pere, de sobte, i no sé massa be per què, m’ha vingut a la memòria la lectura d’un breu article, que vaig llegir ja fa un temps, que parlava sobre els principals comportaments que diferencien als homes de les dones
I no sé el motiu, dic, perquè… el post de Pere no parla sobre diferències sino de coincidències, en este cas, de coincidència de comportaments entre els homes i la resta d’essers mascles del regne animal, així com el de les dones i la resta d’animals femelles (sorprenent i curiós el seu post, i que convide a la seva lectura).
Be, siga quin siga el motiu pel qual me n’he recordat, la qüestió és que, com molt be exposa Pere en el seu post, certs comportaments de homes es pareixen més als comportaments de animals mascles, ( així com certs comportaments de dones als d’animals femelles) que els comportaments de diferent sexe, encara de la mateixa espècie,en este cas, homes i dones.
I és que, en les societats més avançades d’avui en dia, on els sexes són considerats iguals, oblidem a vegades quan diferents sóm, produïnt-nos efects negatius en les nostres relacions, ja que a menut ens enfadem, o fustrem amb el sexe opost perquè esperem comportaments com els nostres.
Per què els homes es comporten de la manera que ho fan? Existeixen evidències que sugereixen que els homes “foren programats” amb el instint per a la caça d’animals. Tenien que ser capaços de focalitzar tota la seva atenció en la seva presa, el que podria explicar el motiu pel qual a la majoria d’homes els és tan difícil mantindre una conversació mentres veuen la TV, per posar un exemple. O la seva habilitat per a llegir ràpidament un mapa i donar direccions.
Per altra part, les dones solen ser multi-tasques, és a dir, la majoria de nosaltres sóm molt bones organitzant moltes coses a la vegada, però freqüentment ens adonem de la dificultat tan gran que és concertrar-nos només en una cosa ( he de reconeixer que a mi em passa a sovint). Existeixen teories que traten d’explicar este comportament, com a conseqüència d’una herència dels comportaments que tenien en el passat més remot en el que, les dones tenien que treballar en grups i per tant, requerien molta comunicació entre elles. Eren elles, per regla general, més parladores y sensibles amb els sentiments dels demés.
Pensant-ho be, avuí en dia, una dona pot tornar d’una festa, posem per cas, coneixent assumptes personals sobre una o varies persones, no obstant un home probablement haurà conversat sobre assumptes meyns personals, com per exemple fútbol o política.
Este article en qüestió, feia referència a que existien estudis que mostraven que homes i dones usen diferents parts del cervell per al llenguatge. Les dones solen ser més bones en l’organització, o donant consells i els homes en solventant i prenent decisions ràpides.
Està clar que existeixen homes “multi-tasques” i dones solventant i prenent ràpides decions sense cap problema, l’estudi no parla de que homes i dones no siguen iguals, només mostra algunes diferències en el comportament que es repeteixen des de temps molt remots.
Personalment pense que aixó és fantàstic, i pense que quan més coneguem un de l’altra i l’altra de l’un, més capaços serem d’acceptar i apreciar eixe diferències, que ens fan únics, per tal de respectar-nos. El respecte, aspecte esencial i punt de partida per a evitar la violència de gènere.
El burka, peça de roba difícilment compatible amb la dignitat del ser humà, acapara l’atenció de la majoria de notícies en les últimes setmanes en diferents punts de l’Estat Espanyol, i com no, en les agendes dels diferents partits polítics que no han tardat en traure rendibilitat electoral.
Cal dir que, actualment, i com a màxim, unes 100 o 200 dones usen burka en tota Espanya, un 0,00043 % de la població espanyola, un percentatge ínfim dels 46.256.319 habitants del pais. Un problema que si be no és quantitativament representatiu si ho és qualitativament, per la vulneració dels drets humans de la dona que comporta el burka.
Primer va ser un municipi de Lleida el que, de forma precipitada, va aprovar un decret municipal prohibint i penalitzant l’ùs del burka, iniciativa que van còpiar dies després altres municipis, alguns dels quals sense presència d’inmigrants en els seus termes municipals.
Amb estos decrets municipals el debat está al carrer i no són poques les veus que estan a favor de la prohibició i penalització,però cal anar molt en compte amb les raons que s’esemten per a la seva prohibició per a evitar malentenimen amb prejudicis i tòpics en la gent de a peu que no faran més que afegir un altre problema al del burka.
Cert és que el bruka, amaga la brutal desigualtat entre home i dona, però què amaga l’apressurada iniciativa política en legislar la prohibició i penalització d’esta prenda?
Atenent a les declaracions d’alguns representants polítics, amb estes normatives es preten alcanzar un doble objetiu:
Alliberar a la dona del salvatge masclime que hi pateix i retornar-li la seva dignitat personal.
Garantir la seguretat ciutadana.
Sense dubte, dos objetius loables i dignes de ser abordas, però no serà que amb lleis que sancionen a la vícitma, no estarem posant la bena sense curar la ferida?
Si és per motius de dignitat de la dona, prohibir el burka obligaria a esta xicoteta minoria de dones a quedar-se a casa i ser encara més depenents dels seus homes, obtindríem confinar a estes dones a l’arrest domiciliari. Realment és aixó el que es preten? una llavà de cara dels carrers i de les institucions i rendibilitat electoral?
Si volem realment ajudar a estes dones a superar la submissió que amaga el burka, no serà millor extremar la informació, el diàleg i la persuasió? No serà millor redoblar les polítiques de gènere, construir vies d’acostament i mediació que dissuadir-la per mitjà de les sancions, com si en compte d’una víctima fora una agressora? Ens preocupa més la imatge social o la sort d’estes dones?
Si és per motius de seguretat, es disposen de lleis per a obligar a un ciutadà a descobrir-se la cara en certs llocs públics per raons de seguretat, per què crear-ne d’altres?
Aleshores, qué amaga realment la normativa del burka?
El passat 3 de març vaig assitir a les Sextes Jornades sobre Igualtat de Gènere que amb motiu de la cel.lebració del dia 8 de març, Dia de la dona, organitzà la Diputació d’Alacant; unes jornades amb molt bona acceptació per part del públic assitent i mostra d’aixó ha sigut el significatiu augment de participació experimentat en el seu breu període de vida. Això sí tot hi ha que dir-ho, el 98% del participants erem dones, indicador que ens apunta que encara queda molt per a fer i per alcançar.
Be, les d’enguany s’han centrat en les polítiques públiques d’igualtat entre homes i dones i, dels treballs presentats jo destacaria una conferència, a càrrec de la periodista Carme Chaparro, titulada “Comunicació i gènere” i, una taula redona, titulada “La incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals. Especial referència a l’àmbit de la contractació i pressupostació pública”,participada per l’advocat basc Santiago Lesmes Zabalegui, consultor especialista en gènere i contractació pública i, per l’economista valenciana Carmen Castro García, consultora sobre Polítiques per a la Igualtat i membre de la xarxa europea de polítiques en enfocament de gènere.
carme chaparro
Carmen Chaparro Martínez, periodista que presenta els Telediaris de Telecinco, inicià les jornades amb una conferència molt amena, dinàmica i entretinguda, en la que ens va desvelar alguns detalls i secrets del mon de la comunicació, especialment el de la TV, tal com que:
En els informatius el periodista principal és home, i major i, les periodistes secundàries són dones, joves i guapes
Quan hi han en pantalla xic i xica, sempre comença el xic.
Les periodistes del sexe femení, reben en moltes ocasions, crítiques per part dels compnays de la profesió per deixar als seus fills al càrrec de terceres persones mentres elles treballen, moltes vegades fora de la seva ciutat. Cosa que no ocurrèix amb el periodistes del sexe masculí.
També, les dones periodistes reben recriminacions quan emprenen treballs perillosos en misions de guerra, fet pel qual no reben el mateix tractament els homes periodistes.
Existeixen temes reservats als homes i a les dones, exemple: En 2008 van coincidir dos notícies importants per a cubrir, L’Expo de Zaragoza i el Congrés del Partit Popular en València, en plena crisi de Rajoy, doncs a les xiques les van enviar a Zaragoza i als xics a València.
També va fer menció a una frase d’una colega seva, Soledad Gallego Díaz, que diu que existeixen més periodistes que polítics que traten mal a les dones
Santiago Lesmes Zabalegui
La taula redona, va ser molt més densa i tècnica i sobre tot, innovadora, no per això meyns interessant que la conferència. La va encetarSantiago Lesmes Zabaleguiparlant sobre un nou concepte, la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals mitjantçant els contractes públics, sustentada en dos principis fonamentals:
Les accions positives per a eliminar la desigualtat, encara existent entre homes i dones i,
La transversalitat de la igualtat en les polítiques públiques.
Els plecs de condicions del contractes públics són la diana perfecta per a introduir estos nous conceptes, concretament en els criteris de valoració tècnica on es poden incloure criteris socials, mesures de conciliació familiar per a contractar en perspectiva de gènere, així com també a persones en perill d’exclusió social. Estos criteris socials tenen un efecte expansiu doncs si la entitat pública contempla en els seus contractes públics estos criteris, les empreses interessades no tindran més remei que ajustar-se a estos requisits i competir entre elles per a oferir les millors condicions i fer-se en l’adjudicació i posterior contracte en qüestió. Amb estes mesures, el que es preten és un canvi estructural i no un simple canvi puntual.
carmen castro garcía
Carmen Castro García, va centrar la seva intervenció en la igualtat de gènere i el pressupost públic.
Ella considera que es necessari un canvi d’enfocament tant en la contractació pública com en la manera de confeccionar els pressupostos públics. Un canvi des d’àrees i departaments, referint-se a que actualment les polítiques de igualtat estan en mans de àrees i departaments que només manegen i operen al voltant d’un 0,3% del pressupost econòmic total, i clar això és una fal.làcia, des de només estes àrees es impossible un canvi real en les polítiques de igualtat
Molts polítics s’omplin la boca manifestant que les importa molt i que treballen per la igualtat entre homes i dones però a l’estudiar les seues polítiques detingudament comprova que eixes paraules no són sino que cortines de fum, i ón és el millor lloc per a saber si realment els importa eixa igualtat¿?¿¿, doncs en els pressupostos, que no són un altra cosa que la materialització monetària de la política de cada govern. Ahí, en la consignació de les partides pressupostàries apareixen els indicadors perfectes per a conèixer en qué, quant, com i on destinen els governs els diners de tots i totes, i si realment els interessa la igualtat entre homes i dones i apliquen adequadament polítiques al respecte.
Aplicar la transversalitat de gènere en els pressupostos no és crear un pressupost paral.lel, separat i dedicat exclusivament per a les dones, com està duent-se a terme en el 90% de les entitats, NO. No és aixó, no es refereix al percentatge que una entitat destina a les àrees de la dona, sino que és una ferramenta que ha d’impregnar totes i cada una de les àrees de l’entitat. Les àrees o departaments d’igualtat pot ser siguen les que inicien este procés però, realment qui definitivament haurà que liderar-lo seran els Departaments d’Intervenció i Tresoreria. L’àrea econòmica d’una entitat que, previ compromís polític, mitjantçant acords de Ple, lideren estos pressupostos de gènere.
Alguns països com Austràlia, Canadà i Sudàfrica són pioners en polítiques de gènere, liderades pel govenr, per les associacions de dones i per ambdós respectivament.
Ací, a l’Estat Espanyol, les úniques Comunitats Autónomes que lideren estes polítiques són Euskadi i Andalusia.
Encara està tot per fer.
Perquè alló important no és quant em gaste sinó com, en qué, per a qué i en qui m’ho gaste.
L’Observatori contra la violència de gènere premia a títol pòstum l’escriptor suec Stieg Larsson
stieg larssonmillenium
L’Observatori contra la violència domèstica i de gènere ha concedit a l’escriptor suec Stieg Larsson, mort a l’any 2004 i autor de la trilogia supervendes ‘Millenium’, el V ‘Premi de Reconeixement a la tasca més destacada en l’erradicació de la violència de gènere’, corresponent a l’edició de l’any 2009.
L’Observatori considera que l’escriptor suec és mereixedor d’este premi per:
la seva aportació, a través de la literatura, en la visualització i denuncia de la violència contra les dones que segueix perpetuant-se a les societats actuals, també a les més avançades
i per posar de manifest que no només és desitjable sinó possible la construcció d’una societat lliure de violència de gènere per tots els seus integrants, dones i homes.
L’acte de lliurament del Premi es farà, segons ha informat l’Observatori, el pròxim dia 21 de setembre a les 19.00 hores a la sala d’actes del Consell General del Poder Judicial. El premi serà recollit per Eva Gabrielsson, qui va ser companya durant anys de l’escriptor Stieg Larsson. Està prevista l’assistència a l’acte del President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, del Ministre de Justícia, i de la Ministra d’Igualtat, entre d’altres autoritats.
Encara no conec a cap persona que haja deixat indiferent la trilogia de S. Larsson.
Fa poc un amic em dir que furgant per Internet havia trobat 3 exemples de dones esportistes espanyoles i considerava que seria bon material per al meu blog. Estes dones eren: Edurne Pasaban, Sheila Herrero i Carmen Jordà. A pesar de no coneixer gairebé res d’elles, em va pareixer bona idea ja que per una part em permetria coneixer els seus assoliments i per altra contribuiria a la seva difusió.
De la recerca extrec el següent:
l’esportista que comença
Carmen Jordà, automobilista
carmen jordà
Alcoiana, de 21 d’edat,amant de l’automobilisme des que tenia 10 anys. En 2007 quedà 4ª en el Copa d’Espanya de F-3 . Els seus començaments van anar als 9 anys, quan el seu pare li va regalar un kart. Les seves primeres voltes van ser en un kart vell del seu pare, el ex corredor José Miguel Jordá. Li va picar el gusanillo i ja no es va baixar més fins a 2004. A poc a poc, Carmen ha anat perfeccionant el seu estil, que ara li comparen amb el de Pedro Martínez de la Rosa per una “conducció més suau, menys agressiva”.
Coneguda també com la dona huit mil, la seva primera experiència va arribar en 1998, va ser al Dhaulagiri amb només 25 anys. Els dos anys següents va intentar ascendir al Everest, però no ho va aconsseguir. En 2001, per fi puja al cim del món, elEverest. Després li van, Makalu (2002), Cho Oyu (2002), Lhotse (2003), Gasherbrum II (2003), Gasherbrum I (2003), K2 (2004), Nanga Parbat (2005), Broad Peak (2007),Dhaulagiri (2008), Manaslu (2008) y Kangchenjunga (2009). Només li queden per a completar esta gesta el Shisha Pangma y el Annapurna, al que es va enfrontar en una ocasió.
Edurne acaricia el somni de ser la primera dona a escalar els 14 huitmil, li falten dos.
Comença als 4 anys. Al 1990 aconsegueix el seu 1er campionat europeu. En 1994 obté els seus 2 primers títols mundials. Ha estat 66 vegades internacional amb la Selecció Espanyola de Patinatge, de la qual va anar de titular habitual des de 1994 fins al moment de la seva retirada.
Considerada una de les millors patinadores del món en la modalitat de Patinatge de velocitat sobre patins en línia, Sheila es va retirar de les competicions a l’octubre de 2003 a l’edat de 27, Este és el palmarés que ha deixat:
15 títols en Campionats del Món
88 títols en campionats d’Espanya
36 en els campionats d’Europa,
49 vegades en competicions internacionals.
Els seus 15 títols en campionats del món la converteixen en l’esportista espanyola amb més triomfs mundials, per davant del pilot de motociclisme Ángel Nieto.
Valga este post com a reconeiximent a estes dones lluitadores.
Éste és l’ultim debat que està apareixent en l’ensenyament a l’Estat Espanyol.
La Llei Orgànica d’Educació, d’acord amb l’article nº 14 de la C.E., establix que “en cap cas haurà discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
En base a esta normativa básica, comunitats autónomes com Andalucia, Balears, Catalunya i Galícia han optat per no renovar concerts amb col.legis privats que segreguen, i per tant deixaran sense efecte les subvencions econòmiques públiques que venien rebent.
No obstant això, en Espanya hi han uns 150 col.legis segregats, i alguns d’ells encara reben subvencions econòmiques públiques.
Però, quines són les raons d’ambosdós postures?
Aules mixtes
Emma Pérez Madorran, directora del Col.legi Europeu de Madrid, és una de les defensores d’aules mixtes
aules mixtes
es compensen a llarg termini les diferències en habilitats acadèmiques.
el grup s’enriqueix amb punts de vista distints.
Alenta la valoraicó positiva y respectuosa entre sexes.
garanteix el desenvolupament efectiu de la igualtat de drets i oportunitats entre home i dona.
Cap investigació confirma que l’ensenyament diferenciat siga més favorable al desenvolupament global de l’indiviu.
Aules unisex
Maria Calvo Charro, Presidenta en Espanya de EASSE, és una de les defensores d’aules unisex
aules unisex
aules unisex
Permetiexen adaptar l’aprenentatge i adquisició d’habiliatats al rtime de maduració psicològica de cada sexe.
hi ha major uniformitat, que facilita aplegar a tots.
les xiques sobretot relaxen la seva exigència física i els trastorns alimentaris tene una menor incidència.
desapareixen les comparacions xiquet/xiqueta.
Una de les investigacions liderada per l’Institut de la Universitat Europea en Florència, va comparar els resultats entre sexes, en les àree de matemàtiques i llengua i va encontrar que la diferència es difumina en les societatats amb major igualtat de gènere en funció dels criteris de medició econòmics, socials i politics utilitzats. Els 5 països que encapçalen la llista són Suecia, Noruega, Finlàndia, Islàndia, Nova Zelanda.
Algunes organitzacions educatives encapçalades per CEAPA, reclamen un manifest que l’educació en igualtat d’oportunitats i respecte dels drets i llibertats fundamentals només poden donar-se en centres escolars mixtes, perque és el millor contexte per a previndre prejuidics i estereotipos sexites i la violència de gènere.
de gènere 