El primer vídeo de You Tube que vaig vore del Xavi Castillo, va ser el del rei moro de les festes d’Alcoi. Era el vídeo de : “aixó ho pague jo”. Encara crec que estic rient-me!…, a més a més, perquè la història que narra la vaig presènciar en eixes, i altres festes de moros i cristians a les que vaig anar a tocar en els meus temps de músic en la banda.
Corrien els anys 80′ i jo era una adolescent.
Els defiles més ostentosos que he vist mai, sempre han estat els d’Alcoi. Eren temps de bonança, desfilaven bandes de música, colles de xaramiters, (com ara), però també, grups de músics vinguts de països àrabs. Desfilaven grups de ballarines. Enormes carroces i també, tot tipus d’animals com vaques, cavalls, lleons, elefants, i un llarg etcètera (ai mare! si més d’algú hi hagué vist tots estos animals des d’un balcó, hagués disfrutat fent tir al blanc). Els diners també es feien notar en els trajes; recorde que un any ens vam vestir amb gel.labes i demés adreços àrabs duts pel rei moro a propòsit, per a que nosaltres, els músics, les lluiren en el desfile. Els convits eren copiosos; grans banquets en el Círculo Industrial d’Alcoi, en l’hotel Reconquista, i a la seu de les filaes on acudien a cantar renombrats cantants de l’època. Recorde una foto que ens vam fer (sense massa ganes per la meva part, tot s’ha de dir) amb el cantant Francisco, tan famós per aquella època, que vingué a la filà del rei moro en la que tocava la banda Sella. (Debaes busque la foto que no l’encontre, però sé que la tinc)
Així que tot el que conta el Xavi Castillo és veritat; aixó i més.
Doncs be, el passat divendres dia 13 d’abril, vaig tindre l’oportunitat per fí!, de vore’l en directe en el Palau d’Altea. L’ocasió pagava la pena, ja que la finalitat d’este acte ho mereixia per partida doble. Per un costat guadir i riure’m amb l’actuació del Xavi Castillo i per altra, col.laborar amb l’Associació Expedició Juita d’amics del poble sahraui de la Marina Baixa.L’aforament del Palau estava de bot en bot, no cabia una agulla. Era gent de poble, dels pobles del voltant d’Altea, que amb les seues rialles i aplaudiments van guadir del sarcasme, humor i burla característics de les actuacions de Xavi Castillo.Un grupet de quatre músics, tres guitarres i una bateria, anomenats “A fonics” van acompanyar les vora dos hores d’actuació de l’especial de Xavi en les que es va despatxar reprovant la situació política i social actual del País Valencià, mitjançant alguns dels seus “verihue-ho’s” més divertits.
I també tot el que ens va contar el divendres és veritat; aixó i més!
M’ho vaig passar molt be. Algunes fotos, encara que d’una qualitat pèssima, tot s’ha de dir.
de gènere 