Arxiu d'etiquetes: avanços tecnològics

eficient i elegant

Quan els esforços d’una empresa es centren en inventar una solució energètica moderna, inteligent, eficient, simple i barata el resultat és este:

Soltech Energy Sweden AB, una empresa sueca, amb seu en Estocolm, que ofereix  solucions d’energia solar eficients i elegants en forma de teules transparents per a cases individuals i  propietats comercials.

soltechenergy

Mentres tant, ací, el Govern Central continua amb les reunions amb els presidents de les cinc grans elèctriques, les entitats financeres i les representants d’associacions de consumidors per millorar el procediment amb el qual es fixarà el rebut de la llum a partir d’abril del 2014, qué amb tota probabilitat es veurà de nou incrementat, ofegant cada dia més al particular i beneficiant als lobbies energètics i financiers.

http://economia.elpais.com/economia/2014/01/08/actualidad/1389187448_093137.html

 

Anuncis

el material del futur

  • diuen d’ell  que es un dels descobriments més importants en la història de la ciència.
  • també diuen que les seves propietats i el seu valor econòmic, pobablement marque un abans i un després en totes les facetes de la vida humana: des de la tecnologia fins a la medicina, des de la física fins a l’oci.
  • és, fins avuí, el material més resistent del mon, (200 vegades més que l’acer).
  • és tan dur que no es ratlla.
  • però al mateix temp, és tan flexible que es pot enrotllar perfectament com una fina làmina de plàstic.
  • és molt lleuger
  • Té una alta conductivitat tèrmica i el que és millor, elèctrica.
mil milions d'euros per a investigar el grafeno
mil milions d’euros per a investigar el grafeno

El grafeno, pròximament en les nostres vides, per a fabricar paper electrònic flexible, pantalles tàctils,computadores més ràpides, xarxes de comunicacions sense fils ultraràpides, dispositius ultraprecisos de diagnòstic mèdic, cristals inteligents,…i un llarg etcétera, noves aplicacions totes que no tardaran en apareixer i que segons els experts, revolucionaran el futur, i introduiran importants canvis en la indústria de la telefonia mòbil, les telecomunicacions, en la fabricació de xips i en la forma d’elaborar fàrmacs contra el càncer.

El futur cada vegada més a prop.

Si vols més informació, visita esta web http://grafeno.com/

recordant a Steve Jobs

Unknown-6Apple publica huí un vídeo i una carta homenatge a Steve Jobs en el primer  aniversari de la seva mort amb la veu i les fotografies de Jobs durant la presentació de diverses de les seves aportacions a Apple i al món. En ell podem veure una col·lecció de fotografies de Jobs amb els dispositius més importants que va crear per Apple, i que finalitza amb una carta de Tim Cook recordant al seu company i antecessor en el càrrec.

Un dels grans regals que Steve va deixar al mon fou Apple

un cavall més ràpid?

Ara, que les retallades volen fer-les servir per a dur a terme canvis per eixir de la crisi, no sé per què, em ve a la ment una frase de Henry Ford, que quan la vaig sentir per primera vegada em va impactar tant que se me va quedar registrada en la memòria.

La frase en qüestió estava relacionada en els plans de Henry Ford en construir un nou carruatge més ràpid, i era la següent”:

“Si li hagués preguntat a la gent quin volien, m’haurien dit que un cavall més ràpid” La gent mai s’hagués imaginat un carruatge com el que finalment va construir Henry Ford i que fou una autèntica revolució per al progés.

Atenent a esta frase, i pensant en la situació actual de crisi i retallades abusives que patim (i,… patirem), se m’ocurreix que igual la solució a la crisi (les retallades) l’estem considerant com eixe cavall que corre més ràpid i en realitat l’hauriem d’intentar vore com ho va fer H.Ford, és a dir com algo totalment distint i desconegut fins al moment, com algo que per novedós no ens ho podem ni imaginar.

Innovacions que sense dubte haurien de vindre donades per intentar fer un canvi de visió, com el que va fer Henry Ford, doncs si tots continuem mirant al mateix lloc seguirem veent les mateixes coses i per tant pensant en eixe cavall més ràpid i en res més.

La solució, doncs passarà per descobrir eixe “carruatge a motor” i, que sense dubte caldrà buscar en un lloc distint d’on busquem fins ara.

Però quan començarem a mirar a altre lloc?

e-learning

La pantalla apareix dividida en cinc apartats de distints tamanys. En la part superior esquerra puc vore una pantalla amb els ppt’s i, en la superior dreta,  la retransmisió dels ponents en directe.

En la part inferior, apareixen les tres pantalletes restants que contenen, respectivament, els arxius, el programa i el xat de les intervencions dels distints assistents a la Jornada On-line, la qual està emitint-se en directe des de Logroño, i en la que estic participant.

Ara mateixa estem en el descans.

És la primera vegada que participe en una Jornada On-line en directe, encara que no és la meva primera experiència on-line, (he fet un master on-line de la Universitat de València i varis cursos formatius).

Es cert que l’aplicació de les noves tecnologies en l’àmbit de l’ensenyament (e-learning) no es algo nou, però és cert també que encara no està massa extesa.

Des del meu punt de vista el e-learning és molt ventajós, ja que ens permet accedir a la formació (o emitir-la)  des de qualsevol lloc i a qualsevol hora  sense llimitacions temporals o espacials, evitant despesses per desplaçaments innecesaris.

Una bona conexió a internet és, en principi, la que ens permetrà   beneficiar-nos de les ofertes  educatives i formatives oferides en distintes parts del món, sense renunciar a viure en els pobles.

El descans ha acabat.

Vos deixe, continue en la Jornada.

el cor de la poma

Avui és un dia de dol per a la comunitat “Mcquera”, ha mort Steve Jobs, i com jo també forme part d’eixa comunitat li dedique este post.

Éste no serà un post pretensiós, no vaig a contar alló que en google, en la Wiquipèdia o en les mitjans de comunicació podrem encontrar sobre la persona d’este geni i fantàstic visionari que en els seues troballes tecnològiques ha contribuït enormement en la popularització de l’us de la tecnologia.

En este post vull contar un poc com van ser els meus inicis en la informàtica

En desembre de 1990 em vaig casar, dins de poc farà 21 anys, els mateixos anys que duc usant un ordinador Mc, sí el de la “pometa”. La meva boda no va ser una boda poguerem dir ajustada a les normes d’aquells anys, entre altres coses, no vaig posar llista de boda. Sí eixa llista de objectes que normalment es posen en les tendes per a que la gent convidada a la celebració hi vaja a comprar-te’n una per a regalar-te-la després. Nosaltres varen donar l’opició de que aquell que vulguera ens regalara diners, sense cap compromís, ni obligació per a fer-ho, i dels diners regalats en compte de comprar-nos un aparador ple de copetes i taces, o una estanteria plena de quadros ens vàrem comprar el nostre primer ordinador, un Mac. Un Macintosh clasic, un com este 

Acostumada com estava a la màquina d’escriure, l’ordinador este va ser per a mi una autèntica gaudida. Ell va marcar un abans i un després.

En els estudis universitaris que estava cursant, Treball Social, les memòries sobre les institucions on realitzavem les pràctiques, eren una constant, així com les treballs de camp i demés memòries. En 1er i 2on de carrera la màquina d’escriure i jo no erem bones amigues, hi havia vegades que se me feien les tantes de la nit fent i refent treballs a màquina. Era horroròs. A principis de 1991  quan per fi ens vam comprar l’ordinador, la cosa va canviar per complet. Era increible el que podia fer i, aixó que, només usava el word per a escriure.

Recorde també que quan comentava per ahí que tenia un Macintosh, la gent en mirava rara, i la frase que havia de sentir per part de tots era: “Un Macintosh? però si no és compatible!*) Jo realment no sabia el que significava i quan arribava a casa li deia al meu home: “Quin ordinador hem comprat que tots em diuen que no es compatibe?” El meu home, que també el considere jo un visionari, em deia: “No faces cas, arribarà un dia que tots voldran pareixer a un Macintosh” jo la veritat no les tenia totes en mi, i eixos comentaris arribaven a condicionar-me. Ara en el pas del temps reconec que la compra d’eixe primer ordinador va ser la millor elecció possible, i que el meu home no s’equivocava.

Manejar un ordinador fa més de 20 anys una persona sense cap noció d’informàtica era una cosa més que impossible, però Steve Jobs va aconseguir que es poguera fer i a més a més de la forma més fàcil possible, sense cap mena de F1, F3, i rotllos d’eixos. Ell va ser el que va inventar la rateta (el ratón) i gràcies a Steve Jobs (i també al meu home)  em vaig introduir fa més de 20 anys en el mon de la informàtica.

El Macintosh classic va ser el primer que vam adquirir, però a este li n’han seguit bastants, no recorde quants.  En 1998, un any després que Steve Jobs tornara a la companyia, Apple va presentar un Macintosh tot-en-un anomenat iMac, era l’inici de l’era i.

Nosaltres en vàrem adquirir un com este que encara conservem però que ja no usem gaire , (amb este era el tercer).

Ara, per a publicar este post estic usant un ordinador com este

 Altres aparells més com els ipod, itouch, ipad, iphone,  formen part també de la vida de la meva família; els meus fills han creixcut amb Apple, i és que com he dit al principi nosaltres també pertanyem a eixa comunitat Macquera que avui està de dol per la mort d’eixe visionari, el fundador d’Apple, el que va llançar el primer sistema operatiu amb interfície gràfica, el que va reinventar l’animació a través de Pixar, el que va canviar la indústria de la música amb l’iPod, el que va fer que funcionaren els telèfons tàctils amb l’iPhone i, el que abans de morir, va fer realitat el somni de crear un ordinador amb forma de tableta, l’iPad, Steve Jobs, el cor de la poma.

Steven Paul ‘Steve’ Jobs ha mort a Califòrnia als 56 anys amb un llegat tan ampli en la seva faceta professional com a escàs en la seva vida pública i personal.

I per a finalitzar una de les seues magnífiques intervencions, ésta, a la Universitat de Stanford el 12 de juny de 2005, quan ja sabia que patia càncer de pàncrees, i que ben be es podria convertir en un manual filosòfic dels valors en la postmodernitat.

” El teu temps és limitat, no el malgastes vivint la vida d’algú diferent. No es quedes atrapat en el dogma, que és viure com uns altres pensen que ho hauries de fer. No deixes que els sorolls de les opinions dels altres facen callar la teva veu interior. I, el que és més important, tingues el coratge per fer el que et diuen el teu cor i la teva intuïció”.

Meravellós…

GRÀCIES STEVE JOBS,

Descansa en pau