Avui és un dia de dol per a la comunitat “Mcquera”, ha mort Steve Jobs, i com jo també forme part d’eixa comunitat li dedique este post.
Éste no serà un post pretensiós, no vaig a contar alló que en google, en la Wiquipèdia o en les mitjans de comunicació podrem encontrar sobre la persona d’este geni i fantàstic visionari que en els seues troballes tecnològiques ha contribuït enormement en la popularització de l’us de la tecnologia.
En este post vull contar un poc com van ser els meus inicis en la informàtica
En desembre de 1990 em vaig casar, dins de poc farà 21 anys, els mateixos anys que duc usant un ordinador Mc, sí el de la “pometa”. La meva boda no va ser una boda poguerem dir ajustada a les normes d’aquells anys, entre altres coses, no vaig posar llista de boda. Sí eixa llista de objectes que normalment es posen en les tendes per a que la gent convidada a la celebració hi vaja a comprar-te’n una per a regalar-te-la després. Nosaltres varen donar l’opició de que aquell que vulguera ens regalara diners, sense cap compromís, ni obligació per a fer-ho, i dels diners regalats en compte de comprar-nos un aparador ple de copetes i taces, o una estanteria plena de quadros ens vàrem comprar el nostre primer ordinador, un Mac. Un Macintosh clasic, un com este 
Acostumada com estava a la màquina d’escriure, l’ordinador este va ser per a mi una autèntica gaudida. Ell va marcar un abans i un després.
En els estudis universitaris que estava cursant, Treball Social, les memòries sobre les institucions on realitzavem les pràctiques, eren una constant, així com les treballs de camp i demés memòries. En 1er i 2on de carrera la màquina d’escriure i jo no erem bones amigues, hi havia vegades que se me feien les tantes de la nit fent i refent treballs a màquina. Era horroròs. A principis de 1991 quan per fi ens vam comprar l’ordinador, la cosa va canviar per complet. Era increible el que podia fer i, aixó que, només usava el word per a escriure.
Recorde també que quan comentava per ahí que tenia un Macintosh, la gent en mirava rara, i la frase que havia de sentir per part de tots era: “Un Macintosh? però si no és compatible!*) Jo realment no sabia el que significava i quan arribava a casa li deia al meu home: “Quin ordinador hem comprat que tots em diuen que no es compatibe?” El meu home, que també el considere jo un visionari, em deia: “No faces cas, arribarà un dia que tots voldran pareixer a un Macintosh” jo la veritat no les tenia totes en mi, i eixos comentaris arribaven a condicionar-me. Ara en el pas del temps reconec que la compra d’eixe primer ordinador va ser la millor elecció possible, i que el meu home no s’equivocava.
Manejar un ordinador fa més de 20 anys una persona sense cap noció d’informàtica era una cosa més que impossible, però Steve Jobs va aconseguir que es poguera fer i a més a més de la forma més fàcil possible, sense cap mena de F1, F3, i rotllos d’eixos. Ell va ser el que va inventar la rateta (el ratón) i gràcies a Steve Jobs (i també al meu home) em vaig introduir fa més de 20 anys en el mon de la informàtica.
El Macintosh classic va ser el primer que vam adquirir, però a este li n’han seguit bastants, no recorde quants. En 1998, un any després que Steve Jobs tornara a la companyia, Apple va presentar un Macintosh tot-en-un anomenat iMac, era l’inici de l’era i.
Nosaltres en vàrem adquirir un com este que encara conservem però que ja no usem gaire , (amb este era el tercer).
Ara, per a publicar este post estic usant un ordinador com este
Altres aparells més com els ipod, itouch, ipad, iphone, formen part també de la vida de la meva família; els meus fills han creixcut amb Apple, i és que com he dit al principi nosaltres també pertanyem a eixa comunitat Macquera que avui està de dol per la mort d’eixe visionari, el fundador d’Apple, el que va llançar el primer sistema operatiu amb interfície gràfica, el que va reinventar l’animació a través de Pixar, el que va canviar la indústria de la música amb l’iPod, el que va fer que funcionaren els telèfons tàctils amb l’iPhone i, el que abans de morir, va fer realitat el somni de crear un ordinador amb forma de tableta, l’iPad, Steve Jobs, el cor de la poma.
Steven Paul ‘Steve’ Jobs ha mort a Califòrnia als 56 anys amb un llegat tan ampli en la seva faceta professional com a escàs en la seva vida pública i personal.
I per a finalitzar una de les seues magnífiques intervencions, ésta, a la Universitat de Stanford el 12 de juny de 2005, quan ja sabia que patia càncer de pàncrees, i que ben be es podria convertir en un manual filosòfic dels valors en la postmodernitat.
” El teu temps és limitat, no el malgastes vivint la vida d’algú diferent. No es quedes atrapat en el dogma, que és viure com uns altres pensen que ho hauries de fer. No deixes que els sorolls de les opinions dels altres facen callar la teva veu interior. I, el que és més important, tingues el coratge per fer el que et diuen el teu cor i la teva intuïció”.
Meravellós…
GRÀCIES STEVE JOBS,
Descansa en pau
M'agrada S'està carregant...
stem en el descans.
de gènere 