Els darrers dies de desembre em pillen acabant de llegir el que serà, amb tota seguretat l’últim llibre del 2020. Un any excepcionalment tràgic degut a la pandèmia que està fent estralls en tot el mon.
Confinament, atur, desnonaments, soletat, ruïna econòmica, contagis massius, enfermetats, pèrdues personals, mort,…. una llarga llista de desgràcies que d’una forma o altra ens ha afectat a tots
Poques coses bones ens deixa este any i a mi m’agradaria centrar-me en una de les que enguany m’ha salvat la vida de l’avorriment, de l’apatia, de l’angoixa, del confinament, de no poder estar mes temps amb la meua filla i amb el meu fill. Eixa cosa bona de la que parle es LA LECTURA.
La lectura ha sigut, un vegada mes, la meva taula de salvació, per què m’ha permès viatjar en el temps i en l’espai sense menjar-me de casa.
Així doncs…
He pogut recórrer la breu història de la Humanitat fins als nostres dies i des d’ací, cap al futur de la mà de l’extraordinari escriptor Yuhal Noah Harari, gràcies a la trilogia Sapiens, HomoDeus i 21 reflexiones para el SXXI
He descobert el fascinant món de l’escriptura des del seu inici amb el sumeris, a traves de les civilitzacions fins a la època actual, gràcies al llibre, El Infinito en un Junco de l’excepcional escriptora Irene Vallejo.
He pogut descobrir el món, les injustícies, els entrebancs, la lluita i els assoliments de les feministes occidentals al llarg dels últims 300 anys amb la lectura dels dos volums de Núria Valero: Feminismo para principiantes i Feminismo 4.0
També he fet un tast del món feminista africà, explorant l’empoderament, el racisme, la descolonització, el patriarcat, el classisme a més de l’art, la filosofia, la sexualitat, la mitologia africana o la cultura guiada per dos interessants escriptores: Minna Salami amb el seu l’assaig L’altra Banda de la Muntanya i Kopano Maltwa amb la seua novela Cocounut.
Amb Nadie Duerme novela de ficció de Barbijaputa he viscut la impactant història d’unes dones que s’enfrenten al poder il.limitat de l’Estat baix el mandat de Totum, el nou partit ultradretà que assota aquell pais.
Margaret Atwood m’ha fet témer la instauració d’un Gilead en les nostres societats amb les seues novel.les distòpiques més factibles d’hui en dia, El conte de la Criada i Els Testaments
M’he amagat per les coves de Port Bou i demés amagatalls fugint dels nazis des de França fins a l’hotel Ritz de la Barcelona convulsa de 1942 junt a un jueu i els seus músics amb l’ apassionant novel.la de Pilar Rahola, L’espia del Ritz.
Flavia Company m’ha mostrat la millor manera de tirar a l’arc per a obtindre una vida plena: “Mai no tires contra ningú; mai no tires per seduir ningú; mai no tires per ser més que ningú; mai no tires per demostrar-te res a tu mateixa; el tir amb arc és un estat que es pot compartir” Una meravellosa paràbola de creixement personal en la que HARU, protagonista de la història, aprèn amb molta paciència i mancances, que cada dia es una vida sencera.
Amb Anatomia de les Distàncies Curtes de Marta Oriols disfrute d’un interessant recull de contes que m’apropen als sentiments i a la infinitat de relacions a què condueixen a l’amor, l’estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues.
Maria Climent em sorpren en les primeres fulles amb l’ebrenc de Gina, i ens ensenya que amb humor, però sense caure amb banalitat, es poden afrontar moments tràgics de la nostra vida. Qui no ha tret burla de les tragèdies pròpies personals en algun moment de la seua vida per tal de alleugerar dolor?.
He volat pel cel de Camprodon traspassant la fina línia de la realitat a la ficció, escoltant parlar a un cabirol, als núvols, als bolets i divissant des de l’altura a les dones d’aigua i a les muntanyes ballar gràcies a Canto jo i la Muntanya balla de Irene Solà. Una novela fantàstica i excepcionalment imaginativa que ens mostra la memòria una terra de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància, el fanatisme i de guerres fratricides.
M’he posat en la pell d’un xiquet acompanyant al seu avi en la darrera etapa de la seua vida amb La memòria de l’arbre, una novel·la bellament escrita per Tina Vallés i construïda que parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre.
He viatjat amb Pep al Regne Unit on vol desenvolupar la seua carrera com a traductor, i he compartit històries amb el misteriós i enigmàtics companys de pis en la novela Violeta i el LLop de Mònica Richart.
També he patit, ho reconec, per encontrar el fil a la novela Serem Atlàntida de Joan Benesiu, un llibre amb una narrativa d’ALÇADA que requereix de la màxima concentració. Un llibre amb una narrativa fragmentada en la que se injecten temes filosòfics a partir de les atzaroses trobades entre els dos protagonistes que es mouen per l’anciana Europa buscant alguna cosa perduda i que no saben massa be que és.
També he patit també Olga Tokarczuk, la Premi Nobel de Litertua 2018 amb la monumental reflexió que sobre el cos humà fa en la seua novela COS. Viatges arreu del món, per on vas trobant personatges històrics i fets insòlits. Has de mantenir-te molt atent, pàgina rere pàgina, perquè és molt fàcil pedre el fil de la història.
He gaudit amb Mujeres de los Fiordos dels relats d’once escritores noruegues contemporánies d’entre 35 i 85 años, de generacions i estils literaris molt diversos contant històries d’homes i dones reals, els seus anhels, traumes, il.lusions i decepcions en busca d’algo que les done sentit a la seua anònima vida.
Amb el llibre dels moments feliços d’Elsa Punset, he conegut eines que et permeten arribar a la felicitat a través de la sabiduria que ha anat acumulant la humanitat al llarg dels segles en tot el món.
Finalment, però no per això menys important, la pintora Joana Santamans em deleita amb les seues extraordinaries il.lustracions en els dos exemplars de Vida: Herbari Il.lustrat i Botànic Il.lustrat. En paraules de la pintora: “Ens rodeja. Formen part d’ella. Però no sempre sóm conscients, perquè si ho fórem no deixaríem d’observar-la: LA VIDA”.
I amb ella, LA VIDA desitje que comencem un any 2021 ple d’esperança, optimisme i il.lusió.
FELIÇ 2021!!!
de gènere 