Moments de desconcert

Usem l’adjetiu “desconcertat/desconcertada” per a qualificar una situació que ens deixa sorpresos, esbalaïts perquè no imaginàvem mai que succeiria.

Una situació que ens descol.loca.

Una situació que ens descol.loca perquè ens provoca molta alegria, com quan ens toca la loteria, o perquè ens causa torbació, com quan ens donen males notícies.

Una situació que ens fa perdre la serenitat.

Mantindré la serenitat i l’autocontrol en moments de desconcert ens pot ajudar molt a assolir una solució o almenys, a acceptar la realitat, per dura que siga.

És tan difícil mantindre la calma …

Indolència

“Per què hem perdut l’habilitat de la indolència?. Quantes vegades ens sentem serenamente, sense fer absolutament res, sense propòsits ni destí, ben plantats en el present, lliures? Henry D. Thoreau.”

Una de les neures més típiques que tinc avuí en dia és la por a no fer res, (més enllà de la faena diaria remunerada) sent angoixa de malgastar el temps inútilment dilapidant les hores del capvespre de forma estèril.

Sempre he sigut una persona amb el temps acotat d’obligacions professionals, personals i familiars, i per eixe motiu, des de fa un mes escàs, vaig decidir voluntàriament substituir l’activitat frenètica per la indolència. Cal dir que, si bé, el goig dels primers dies al seu costat van lograr relaxar-me, a mesura que passen els dies un sentiment de culpabilitat s’apodera de la meua pau

Per què és tan difícil mantindre’m en la indolència ?

25N, un any mes

Any rere any, i en qualsevol part del món, un goteig incesant de dones moren a mans de les seues parelles o ex-parelles. Una violència extrema, que suposa el màxim exponent de la desigualtat de gènere.

A l’estat español són ja 77 dones assassinades a mans dels seus homes, companys, nuvis, excompans des del novembre de 2015. Minuts de silenci i manifestacions als carrers es succeixen en els dies posteriors a estos actes terroristes per a hi expresar rebuig.

És una pandèmia global, que a dia d’avui encara no hem estat capaços de frenar, i que a pesar de les mesures adoptades, passaran molts anys per a la seua erradicació.

Avuí, en el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, caldria posar l’accent en la importància de la prevenció d’aquelles situacions que donen lloc a la violència contra nosaltres. Prendre consciència de la necessitat d’adoptar-hi tolerància zero, i mirar amb “lupa” els micromasclismes que diàriament impregnen les nostres conversacions i que, no són si no, els embrions dels distints tipus de violència contra les dones.

Presagi?

Es sorprenent la semblança entre la història fictícia redactada conjuntament per cinc amigues en l’agost de 2009 i la història real d’una d’elles en l’actualitat.

Abans, la casa de poble on fins fa poc era el seu lloc. Eixa perxa a l’entrada de la que sempre penjava algun jersei oblidat, la taula amb el fruiter, les cadires de boga on la iaia li contava aquelles històries meravelloses a les llargues nits d’hivern.

Ara, el gratacel on resideix en l’actualitat. Eixa habitació des d’on veu com apareixen les primeres ombres i figures de la ciutat, mentres sosté a les mans un llibre i un recull d’articles periodístics.

I és que,  Lúltim post de la meva amiga m’ha fet recordar tant,  El meu del 24 d’agost de 2009 

Presagi?

img_0020

commoció

img_0019

Un dia com el d’avuí, només en venen al cap definir els següents adjetius:

Misògin: que odia o sent rebuig cap a les dones

Racista: Amb sentiment de rebuig cap a les races distinta a la pròpia

Xenòfob: Amb hostilitat cap als extranjers.

Aberrant: Que s’aparta o desvía d’alló considerat lògic

Absurd: erroni, il.lògic

Patètic: Que provoca vergonya ajena

Denigrant: Ofensiu, que humilla

Impresentable: Que no és digne de presentar-se ni de ser presentat en un grup social.

Frívol: superficial i de poca importància

Insustancial: Sense interés

Buit: Sense contingut, sense matèria ni consistència

Insensat:  Sense sentit comú.

Commoció: Que provoca agitació i crispació

PREOCUPANT: QUE PROVOCA INQUIETUT O TEMOR

Llums i ombres

El passat 1 de novembre, l’escriptor japonés Haruki Murakami va rebre el premi literari Christian Andersen. El premi va ser lliurat en la cuitat danesa d’Odense, cuitat natal de l’autor que dona nom al premi.

El jurat va decidir otorgar-li el premi a Murakami per la  similitud amb el gènere literari d’Andersen i per l’habilitat de contar històries on combina magistralment, el realisme del dia a dia amb la màgia dels contes. Esta habilitat ha fet de l’escriptor japonés, un hereu apropiat de l’escriptor danés.

En el seu discurs, el novelista parla sobre el perill de l’exclusió dels extranjers i ho argumenta confrontant llums i ombres de les persones, la societat i les nacions.

A este respecte, Murakami diu que no importa lo alt que es contrueixquen els murs per a mantindre fora als estrangers, no importa quantes vegades reescrivim la història per adaptar-nos-la, al final, acabarem fent-nos mal i ferint-nos a nosaltres mateixa. Supose jo que este discurs aniria dirigit al govern actual danés per la seua posició d’estricta restricció a obrir fronteres als refugiats de Siria.

Continua dient que a vegades tendim a evitar vore les nostres ombres, evitem vore els nostres aspectes més obscurs, però així com una esculptura, com a figura tridimensional, presenta  llums i ombres en  les diferents cares, també nosaltres  poseïm llums i ombres. Llums que no generen ombres, no són llums reals.

Finalment, diu que hem d’aprendre pacientment a conviure amb les nostres ombres i observar cuidadosament aquelles que viuen amb nosaltres. “Algunes vegades en l’obscuritat del tunel has d’afrontar el teu costat obscur”.

Simplement genial el discurs de H. Murakami.

(Post basat en l’article publicat en el periòdic the guardian de l’1 de novembre de 2016, que m’ha fet recordar la visita a la casa natal – museu de Christian Andersen en la cuitat danesa d’Odense, en el viatge a Dinamarca en l’estiu de 2015)

https://www.theguardian.com/books/2016/nov/01/haruki-murakami-hans-christian-anderdersen-prize-speech-outsiders#img-1

Museu dehans christian andersen
Museu de Hans Christian Andersen. Juny 2015. Viatge a Dinamarca

 

un lloc on escriure

%d bloggers like this: